22209–22224 di 65579 risultati

El salari de la por

Regions petrolíferes: terra de promissió en la qual us podeu fer milionari o, més sovint, morir de fam. Amb mil dòlars per barba, quatre homes, al voltant d’uns camions, porten dos carregaments de nitroglicerina destinada a «bufar» el petroli que flameja, cinc-cents quilòmetres enllà, a la sortida d’un pou. Quatre homes, a través de planes àrides, per carreteres fetes malbé en què cada sotrac pot provocar l’explosió, han pres la mort a càrrega. Quatre homes joves que tenen por però que voler viure i aquests mil dòlars són l’única possibilitat d’evasió de l’infern. L’angoixós enfrontament amb la mort durarà tota la narració, en el decurs de la qual aquests quatre homes juguen a tot o res.

El safareig dels morts

Esteve Ruscalleda, inspector del jutjat de Berga, arriba a la Colònia de Can Bartet per investigar l’assassinat de la majordoma del mossèn. A través dels interrogatoris, les converses i l’observació del seu voltant, en Ruscalleda descobreix un univers endogàmic, ple de xafarderies i dominat per unes relacions molt viciades. L’assassí pot ser pràcticament qualsevol… La víctima, l’Anselma, era una tafanera malintencionada que havia descobert i esbombat secrets inconfessables de molts dels veïns de la Colònia, amb la qual cosa s’havia guanyat molts enemics. Sense cap pista, l’inspector Ruscalleda haurà de trobar l’assassí abans que aquest torni a actuar per protegir el seu secret.

El sacrifici a Moloc

Un grup de caça troba un dit gros d’home a l’estómac d’un ós, i uns mesos més tard, el cadàver d’una dona apareix a casa seva. La Rebecka Martinsson i la policia de Kiruna inicien la investigació del que, en principi, sembla un assassinat mogut per l’odi o la gelosia. Quan la Rebecka és allunyada del cas i substituïda per l’antipàtic fiscal Carl Von Post, en un moment de còlera decideix agafar les vacances que tenia pendents. Però la Rebecka no pot deixar de pensar en l’assassinat de la Sol-Britt, i no vol que en Marcus, el seu nét de set anys, creixi sense una família i sense saber què li va passar realment a la seva àvia.

El romanç de Tristany i Isolda

Tristany i Isolda és una novel·la d’aventures i d’amor. Narra l’agitada vida de l’invencible cavaller Tristany, nebot del rei Marc de Cornualla, que esdevé un heroi després de vèncer un guerrer gegantí i matar un drac monstruós. Isolda, la promesa del rei, i Tristany s’enamoren apassionadament, víctimes d’un filtre màgic. Aquest fet origina un conflicte entre la fidelitat deguda al sobirà i l’amor etern i inevitable dels dos protagonistes, que dóna lloc a nombroses aventures i a un inoblidable final. No coneixem l’autor de la història de Tristany i Isolda. Les primeres versions d’aquesta llegenda que ens ha arribat estan escrites en vers i són obra de dos poetes de la segona meitat del segle XII: Béroul i Thomas d’Angleterre. Pel que sembla, la narració prové de la cultura celta d’Irlanda i conté elements afegits de la llegenda del rei Artús. Aquesta versió és la que va escriure el romanista Joseph Bédier l’any 1900 on va reelaborar i va reconstruir la història a partir de les quatre versions medievals més conegudes, en una elegant prosa moderna francesa, tenint molta cura amb el llenguatge, força culte i literari i amb l’estil, ple de retoricismes. La traducció catalana la va escriure Carles Riba, home noucentista, que, com a tal, respectà el llenguatge literari i retòric redactat per Joseph Bédier. Aquesta llegenda medieval ha inspirat durant segles nombrosos autors i ha estat duta al teatre i al cinema en diverses ocasions, sent l’adaptació a l’òpera que en va fer Richard Wagner el 1865 possiblement la més coneguda de totes.

El riu esborra el meu rastre

La història d’Ishi comença per a l’home blanc el 1911 a Oroville. Uns homes troben un indi mig mort de fam davant l’escorxador i, com que no saben què fer-ne, l’empresonen. La notícia desvetlla l’interès d’uns antropòlegs de San Francisco, en els quals Ishi agafarà confiança i els servirà d’inesgotable font de coneixements. Mentre no venç la por i troba refugi en aquests blancs, l’experiència viscuda és terrible. La tragèdia de la seva tribu, els yahi, té origen en la febre de l’or californiana. Cruelment perseguits pels colons blancs, els yahi s’anaren retraient bosc endins. Qui esquivava la massacre topava amb la fam. I Ishi fou el darrer supervivent de la tribu. Quatre anys visqué tot sol al bosc, sempre a la fuga, sempre afanyat a esborrar el seu propi rastre. Fins que el dia arribà, en què, extenuat, hagué de desistir.

El riu culpable

Mort el seu pare, el jove Gerard Roylake torna a Anglaterra després d’un llarg període de desterrament al continent per fer-se càrrec de la propietat familiar, Trimley Deen. Defugint el tracte cerimoniós de la seva madrastra i la mundanitat del bon veïnat, dels quals ha perdut el costum, emprèn el camí del riu més lleig del país, el Loke, que travessa les seves terres. L’encontre inesperat amb Cristel Toller, la filla del moliner, li retorna feliços records d’infantesa i li desperta sentiments amorosos, però l’existència d’un llogater a casa de la noia —un home enigmàtic follament enamorat de la Cristel, sord, sinistre i captivador alhora—, provocarà una tensió creixent de conseqüències imprevisibles. Wilkie Collins, autor de La dama de blanc i La pedra lunar, ens para a El riu culpable una nova trampa fatal amb altes dosis d’intriga que ens impedeix detenir-ne la lectura i ens obliga a aguantar-nos l’alè fins a l’ansiat final.

El ritual de la sang

Les ombres dels homes en cos de camisa desdibuixen la clapa de sol que taca les lloses; aquest any el desembre serà fred. Es dispara un telèfon. Sota les finestres, la ciutat remoreja. —Esquadra 87. Aquesta habitació obeeix les seves normes. Hi ha quelcom d’incommensurable en els homes que hi fan la feina que hi fan. Tots ells estan profundament compromesos en el clàssic ritual de la sang. —Un ximple ha assaltat una llibreria de l’avinguda Culver… —digué Meyer—. Hi ha tres morts. —Som-hi, doncs!

El retorn dels catalans

La profunda decepció que ha provocat entre la majoria dels catalans el fracàs de la via estatutària, ja que el baquetejat segon Estatut de la democràcia —tot i haver estat referendat pel poble— pot acabar eternament encallat o senzillament escapçat pel Tribunal Constitucional, ha inspirat a Patrícia Gabancho la tesi del retorn dels catalans. Diu l’autora en el llibre: «Tinc la sensació que Catalunya ara s’adona que tot plegat ha estat una estafa. Que la continuen llançant daltabaix del tramvia per parlar català, per plantejar un Estatut, per reivindicar un aeroport, és a dir, per voler un futur. Tinc la certesa que els catalans estan prenent consciència que cedir ja no és el camí […]. Ha arribat l’hora, i crec que no m’equivoco en això, del retorn dels catalans. […] I quan parlo del retorn dels catalans, vull dir que certa gent, una Catalunya ben real, comença a tenir ganes d’agafar les regnes, d’estrènyer els genolls i galopar cap a un futur més alt».

El retorn de Voltaire

Després de més de vint anys exiliat, Voltaire, la personalitat més influent de la Il·lustració, retorna a París en companyia del seu lleial secretari Wagnière. Deixa enrere la seva finca de Ferney, als Alps, i té el pressentiment que ja no hi tornarà. Amb vuitanta-quatre anys d’edat, tem que finalment la mort estronqui la seva mala salut de ferro. En el cas que arribi el moment, haurà de resoldre si ha de confessar-se per tal de reposar en sepultura cristiana, o bé negar-s’hi i comportar-se com «el patriarca dels filòsofs». Però abans té un compte pendent: triomfar a la capital francesa de la manera més clamorosa. El novel·lista Martí Domínguez s’endinsa en el segle de les llums i recrea el final de la vida d’una figura extraordinària del pensament i la literatura universals. Després de la seva personal aproximació a grans personatges històrics a Les confidències del comte de Buffon i El secret de Goethe, en aquesta ocasió planteja el xoc dels ideals humanistes amb les institucions de l’antic règim i la intolerància religiosa mitjançant els conflictes que Voltaire afronta en els últims moments de la seva existència. Des d’una mirada comprensiva, que inclou una lleu ironia desmitificadora, l’autor ofereix un portentós retrat intel·lectual i humà d’un referent crític que manté una plena vigència.

El retorn de Sherlock Holmes

El 1894, amb la publicació de «El problema final» (inclòs a «Les memòries de Sherlock Holmes»), Sir Arthur Conan Doyle creu haver-se desempallegat del seu odiat Sherlock Holmes, i poder dedicar-se per fi a escriure novel·la històrica, a la manera de les del seu admirat Sir Walter Scott. Però el problema —si és que va ser mai real— no se li va arribar a resoldre, ja que els lectors, que no acceptaven d’ell la seva «altra» obra literària, el van obligar a escriure noves aventures protagonitzades pel famós detectiu de Baker Street. A part les raons de tipus sentimental —la seva mare era una admiradora fervent de Holmes i Watson—, les raons econòmiques —els seus relats eren dels més ben pagats— el van menar, al cap de vuit anys, a escriure la novel·la «El gos dels Baskerville», que es referia a un episodi anterior a la mort de l’heroi, i tres anys més tard a escriure la sèrie de relats curts recollits amb el títol de «El retorn de Sherlock Holmes» i publicada per entregues entre 1903 i 1904, en «The Strand Magazine». Al primer d’aquests relats, «La casa buida», després d’explicar-nos que Holmes en realitat no va morir, Watson l’acompanyarà, contra el malvat professor Moriarty. A «L’armador de Norwood», a «Els ballarins», a «El ciclista solitari» i a «L’escola Priory», Mr. John Hector McFarlane, Mr. Hilton Cubitt —en una curiosa intriga en què uns ballarins tenen un gran significat semiòtic—, Miss Violet Smith i el Dr. Thorneycroft Huxtable acudeixen en busca d’ajuda, cosa no gens fàcil si a més hi ha per entremig l’inspector Lestrade. Després, Holmes ajudarà Stanley Hopkins a aclarir la misteriosa mort del caçador de foques i balenes Peter Carey, conegut com a «Peter, el Negre». Amb els relats titulats «Charles Augustus Milverton», «Els sis Napoleons», «Els tres estudiants», «El pinça-nas d’or», «El tres-quarts desaparegut», «Abbey Grange» i «La segona taca» es tanca la sèrie. En aquests relats Holmes continuarà amb el seu típic raonament i el seu procés de deducció, sorprenent com sempre el Doctor Watson i, per descomptat, els lectors, als quals proporcionarà fins i tot unes claus perquè, si ho volen, el puguin imitar. En alguns dels darrers relats, Sir Arthur Conan Doyle ha anat introduint-hi reproduccions de textos cal·ligràfics, gravats i dibuixos que es complementen amb el text. No cal pas ser un Peirce —vegeu, si no, el llibre de Thomas A. Sebeok i Jean-Umiker-Sebeok, «Sherlock Holmes i Charles S. Peirce. Un mètode de la investigació», publicat en traducció castellana— o un Umberto Eco, per detectar intencions semiòtiques en els relats del creador de Sherlock Holmes. Intencions que queden prou explícites en les xifres dels títols: «sis», «tres», «dos» (pinça-nas), «tres-quarts» i «segona», i «Abbey Grange» i «Charles Augustus Milverton», paraules de cinc, sis, set, vuit i nou lletres, respectivament. Tot plegat, però, no deixa de ser una simple deducció holmesiana: és al lector a qui correspon de fer altres deduccions, o simplement limitar-se al plaer de la lectura, lineal, d’aquestes divertides històries.

El repte

Segles després de la Gran Crisi, que va causar enormes transformacions a la Terra, un OVNI s’apropa a una Estació Orbital Permanent emetent senyals de SOS. L’Institut d’Investigació Espacial tria un equip d’especialistes perquè investiguin les intencions de l’intrús. Els científics seleccionats emprendran el viatge a un món desconegut, que els farà reflexionar sobre el futur de la raça humana.

El remei mortal

En Thomas sap que no es pot fiar de CRUEL. Li va robar els records i el va tancar dins del Laberint. El va deixar al caire de la mort tot abandonant-lo en el paisatge salvatge de les Brases. I li va prendre els clarians, els seus únics amics. Ara, CRUEL diu que les mentides s’han acabat. Que han aconseguit tota la informació que necessitaven gràcies a les Proves i que deixaran que els clarians els ajudin amb una última missió: trobar el remei per a l’Erupció. El que CRUEL no sap, però, és que en Thomas ha pogut recuperar molts més records dels que es pensa i que en té prou per saber que no es pot fiar gens del que CRUEL li diu.

El regal de la comunicació

El regal de la comunicació és una reflexió lúcida i original sobre les maneres que tenim de comunicar-nos, però és també una eina fonamental per aprendre a escoltar els altres, dominar les emocions, observar el món que ens envolta i descobrir valors tan essencials com la lleialtat, el respecte, la confiança o l’amistat. Com diu Sebastià Serrano, «davant de qualsevol crisi, personal, familiar, laboral o social, quan noteu que la pluja fina de l’ansietat que els núvols de la incertesa deixa caure sobre vosaltres ja us ha empapat, obriu les portes i sortiu a cercar la flor de la comunicació. En aquest llibre hi trobareu alguns dels racons on habita aquesta preciosa flor».

El redemptor

Som a Oslo en ple hivern. Fa fred i les lluminàries de Nadal encara fan més blanca la neu que cobreix la ciutat. En un concert benèfic organitzat per l’Exèrcit de Salvació, un assassí a sou dispara un tret al cap a un membre de l’organització. El detectiu Harry Hole arriba massa tard al lloc del crim, però té la sort que el temporal ha obligat a tancar l’aeroport d’Oslo: l’assassí no podrà fugir fàcilment del país ni tampoc cobrar pel seu crim, perquè no ha matat l’home que se li havia encomanat que liquidés. Harry Hole potser és un romàntic empedreït amb rampells de cinisme, però no se li escapa res, ni ha oblidat encara que fa dotze anys una adolescent va ser violada en un dels campaments d’estiu de l’Exèrcit de Salvació.

El ratpenat

En Harry Hole és un inspector peculiar que ha meravellat milers de lectors. Alcohòlic, drogoaddicte esquerp, desperta certa tendresa, sobretot en les dones. Ara publiquem per primera vegada en català el primer llibre de la sèrie Harry Hole. Com va començar? Quins van ser els seus inicis? Per fi, coneixerem tot el passat fosc que amaga l’ànima d’un dels detectius més carismàtics de la novel·la negra escandinava. En aquest thriller policíac, la Brigada Criminal d’Oslo envia en Harry Hole a Sidney (Austràlia) per investigar l’assassinat de l’Inger Holter, una jove noruega de vint-i-tres anys, una celebrity de sèrie B. Al seu costat hi trobarem n’Andrew Kensington, un aborigen australià de la policia de Sidney. Junts descobriran que no es tracta, com creien, d’un cas aïllat, sinó que hi ha una sèrie d’assassinats sense resoldre amb un patró semblant. I com més s’acosten a l’assassí, més clar té en Harry que tothom és sospitós.

El racisme explicat a la meva filla

El gran escriptor marroquí Tahar Ben Jelloun descobreix, en un diàleg amb la seva filla, els motius profunds que porten les persones a comportar-se de manera racista. De què tenen por els racistes? Què és el colonialisme i quines conseqüències té? Som racistes de naixement? Tahar Ben Jelloun desenvolupa hàbilment la resposta —no sempre fàcil— a totes aquestes preguntes, i el resultat és un llibre clar, senzill i valent que els nens agrairan haver llegit i els adults no haurien d’oblidar mai.