22193–22208 di 66541 risultati

Reflexos en un ull daurat

En un sòrdid campament militar, l’introvertit soldat Williams, educat en la més estricta castedat, veu per primer cop a la seva vida el cos d’una dona nua: el de la senyora Penderton, esposa del capità, en un encesa discussió. Aquesta visió es convertirà en una obsessió per al jove soldat que generarà una espiral de tensió de tràgic desenllaç. Adaptada al cinema per John Huston, Reflexos en un ull daurat és un apassionant mirall que amb insòlita precisió i brillantor reflecteix el procés d’uns personatges tancats en el seu món que només poden desfer-se dels seus fantasmes a través de la violència. Amb aquest relat, Carson McCullers va dotar la literatura nord-americana contemporània d’un dels seus títols més essencials.

La rebel·lió

Amb la llicència corresponent a la butxaca, una condecoració al pit i un orgue de maneta, l’Andreas Pum finalment ha pogut deixar el barracó número 24 de l’hospital militar, el dels mutilats, i ha sortit al carrer disposat a guanyar-se la vida honradament com a músic ambulant. Ell és una persona d’ordre, un patriota. No com aquells altres desesperats, ganduls, malfactors o borratxos que no fan altra cosa que propiciar la maleïda subversió. A ell, des de la seva cantonada preferida, el que més li agrada de tocar són, òbviament, l’himne nacional i les marxes militars. Eren temps d’imminència però encara no ho sabia. Com no havia entès tampoc que ell, i la majoria dels qui l’envoltaven, era fill d’un règim que ja havia anunciat la seva dissolució, el de l’imperi austrohongarès, i que ben aviat la seva patètica figura es veurà esquitxada per una ombra amenaçadora que per a ell se sintetitza en la paraula revolució.

La rebel·lió dels animals

Gallines que es neguen a pondre ous i els esclafen a terra. Cavalls que volen dedicar–se a aprendre l’alfabet quan es jubilin. Porcs que dormen en llits… Què passa quan l’ideal d’una societat justa el posen en pràctica… els animals? Aquesta novel·la respon la pregunta amb humor i tendresa a parts iguals. La rebel·lió dels animals, un dels clàssics més importants de la literatura universal, és una faula senzilla i tràgica que relata la revolta dels animals del mas dels Jones contra els seus amos. És la història “d’una revolució que va acabar malament i de les excel·lents excuses que es van anar inventant, pas a pas, per justificar la perversió de la doctrina original”, tal i com va escriure Orwell a la solapa de la primera edició del llibre, el 1945. Concebuda com una sàtira de l’estalinisme, el caràcter universal del seu missatge ve determinat per una anàlisi extraordinària de la corrupció que engendra qualsevol forma de poder (autocràtica o no), equiparant poder amb autoritarisme i denunciant el canvi de discurs i les dobles morals dels mandataris quan atenyen els llocs més alts en la piràmide social.

La rebel·lió catalana

«Aquest és un llibre sobre Catalunya i el seu destí com a nació. Una reflexió periodística sobre els motius i les raons que acumulen els que creiem en les bondats evidents d’un procés d’independència. El llibre, ja ho llegireu, no té pretensions científiques, ni mètodes acadèmics, ni dades exhaustives. És un conjunt d’idees per fer més fàcils, relaxades i engrescadores la discussió i la reflexió. Servidor, mig de Nou Barris, mig de Sant Andreu, és un català dels de tota la vida. És a dir, amb els quatre avis de fora. Mai, ni un quart d’hora, he estat nacionalista. Sóc d’aquells a qui les pàtries perdudes i llunyanes els fan més mandra que les futures i possibles. Sóc dels que creu que la rebel·lió catalana ha de ser completa i ha de portar-nos a reconstruir tots els discursos i totes les realitats. Sistema productiu inclòs. Tot alhora. I amb alegria». Amb aquestes paraules Antonio Baños presenta La rebel·lió catalana, un llibre que posa els punts sobre les is perquè tothom, sigui de l’opinió que sigui, conegui els arguments i les raons que han portat a milers de catalans a voler ser independents.

Raquel

Raquel és una noia de 17 anys intel·ligent i sensible, amb un alt esperit crític. Té dos problemes, però: no estima la seva família i no s’agrada ella mateixa. La seva millor amiga mor tràgicament i cau en una soledat que intenta de superar per mitjà de l’amor. Les trampes del germà, la doble vida del pare, la feblesa de la mare i el materialisme del seu company la porten a interrogants de difícil resposta.

Raons i paraules

Aquesta antologia recull textos molt diversos d’una de les plomes assagístiques més incisives del segle XX. S’hi poden llegir escrits sobre els temes més variats, de la llengua o la política al cinema, la música o la publicitat. El llibre és un intent per acostar a tota mena de públic un escriptor que va fer de la lectura un «vici» i de l’escriptura un «quefer».

Ramon Llull essencial

En aquesta biografia, el doctor Pere Villalba, un dels primers especialistes actuals en Ramon Llull, acosta al públic el que sabem avui sobre el personatge. I ofereix un Llull essencial amb totes les claus, imprescindible per als qui vulguin endinsar-se a la seva figura en la commemoració del setè centenari de la seva mort.

La Rambla fa baixada

Aquesta novel·la traça un matisat retrat d’una família de la burgesia catalana, els Bové, entre l’octubre de 1934, quan Companys proclama l’Estat Català, i el juliol de 1936, començament de la guerra civil. A l’entorn de la figura del patriarca, don Francesc Bové, fabricant tèxtil i home de la Lliga, intel·ligent, comprensiu i escèptic, coneixem els principals components d’aquest grup familiar, que representen les activitats humanes i polítiques més diverses, a més d’altres personatges que es relacionen amb ells i que contribueixen a teixir la trama de les seves vides. Enmig de continuats sobresalts personals i històrics, el país s’encamina cap a la guerra, la qual dispersarà els Bové, a vegades, almenys en aparença, enfrontant-los entre ells, com un símbol de la situació general, però un cop acabada la contesa les aigües novament tornaran a mare, tot preparant el que ha de ser el futur que tots desitgen. En aquesta admirable crònica familiar, que se situa en una època tan conflictiva, Nèstor Luján ens dóna una imatge càlida i verista del que van ser, i en bona mesura encara són, uns ambients molt representatius de la societat catalana moderna.

Quin parell!

Un dia, endreçant, la senyora Anna troba l’adreça d’un nen a la revista Cavall Fort. Com que és gran i està sola, intenta combatre la solitud cartejant-se amb ell, fent veure que és una nena. El que no sap és que darrere del seu comunicant també hi ha un impostor. Aquesta és la història de dos solitaris carregats d’humanitat.

La química

Havia treballat per al govern dels Estats Units, encara que gairebé ningú no ho sabia. Com a experta en el seu camp, ella mateixa era un dels secrets més ocults d’una agència tan clandestina que ni tan sols no té nom. Fins que van considerar que els feia nosa i la van anar a buscar sense avisar. Ara poques vegades es queda al mateix lloc o utilitza el mateix nom durant gaire temps. Ja han mort l’única persona en qui confiava, però sap alguna cosa que la continua convertint en una amenaça. La volen morta, i de seguida. Quan el seu antic cap li ofereix una sortida, entén que serà l’única oportunitat que tindrà d’esborrar la gran diana que porta dibuixada a l’esquena. Però això implica acceptar un últim encàrrec. I, desgraciadament, la informació que aconsegueix encara afegeix més risc a la situació. Decidida a afrontar el desafiament cara a cara, comença a preparar-se per a la pitjor baralla de la seva vida mentre s’adona que s’està enamorant d’un home que només pot complicar-li les possibilitats de supervivència. Ara que les opcions es redueixen cada cop més de pressa, haurà d’aplicar el seu talent especial d’una manera que mai abans no havia somiat.

Quietud perduda

El present volum aplega cinquanta-sis poemes de Miquel Martí i Pol redactats entre 1984 i juliol de 2003 que no havien format part de cap dels llibres convencionals del poeta, malgrat presentar relacions temàtiques i formals prou evidents amb els llibres publicats.

Qui Mana

Bennet era l’amo absolut, però discutit, d’un imperi criminal que feia la seva llei, i algú no hi devia estar conforme, perquè un bon dia el trobaren mort, assassinat, a casa seva. Aleshores entra en escena el seu hereu, el Deep enigmàtic que vint-i-cinc anys enrera s’absentà de la ciutat per no haver de competir amb el seu amic. És un home dur, segur d’ell mateix, audaç, avesat a tota mena de situacions i que sap imposar-se per la sola força de la seva personalitat. Com ell diu: «Sóc al capdamunt. Si els mano que saltin, només pregunten fins a quina alçada, i si els dic que escupin només volen saber si l’escopinada ha de ser gaire grossa». Però això no evita que de vegades li escupin al damunt i que l’allisin a cops de peus. Ni que la policia la hi tingui jurada, naturalment. Ara que al final…, però el final és precisament aquest cop de puny emocional que ha convertit Spillane en l’autor predilecte de trenta-dos milions de lectors.

Qüestió de fe

Mentre el commissario Brunetti prepara les maletes per fugir de la calor de l’agost venecià, el seu col·lega Vianello li demana ajuda per resoldre un problema personal: la seva tieta s’ha obsessionat per l’astrologia i s’està gastant els diners del negoci familiar amb un endeví que no sembla que mostra totes les cartes.Al mateix temps, al despatx de Brunetti arriben indicis d’irregularitats als jutjats de la ciutat. Quan sembla que l’assumpte no va més enllà d’unes discrepàncies internes, l’assassinat d’un dels implicats farà que Brunetti torni sobtadament a Venècia per dirigir la investigació. Què té a veure la mort d’aquest home amb les sospites de corrupció a la magistratura veneciana? Amb un cop d’efecte magistral, a Qüestió de fe Donna Leon construeix un nou cas per a Brunetti, on la burocràcia i la calor sufocant de l’estiu venecià marquen l’atmosfera d’una novel·la plena d’enganys i amb un final explosiu i inesborrable.

Qüestió d’amor propi

«Jo, per contra, pertany a una classe de dones, espècimens clarament a extingir, que són incapaces d’entrar en uns altres braços sense estar enamorades». Amb aquestes paraules, Àngela, una dona a punt de passar la frontera dels cinquanta, es confessa culpable d’haver caigut en el parany teixit per la seva pròpia fragilitat. El regust amarg, barreja de sentiment de ridícul i de desencís, marca la pauta d’una reflexió lúcida sobre un episodi amorós viscut amb precipitació apassionada, alimentada, únicament, per paraules tendres i afalacs embolicats en paper de cel·lofana. Ara, ferits tant ella com l’amant per allò que consideren una «qüestió d’amor propi», es veuen abocats a un joc agre, amb intercanvi de cops baixos, en què la personalitat de tots dos es posa en evidència. Carme Riera desmantella la visió idealitzada que sovint es té de certs cercles literaris i hi contraposa la realitat mesquina dels personatges de cartó pedra que els nodreixen.

Queixalades de Barracuda

L’Aimé treballa per una fundació que ajuda els més marginats de Manhattan i un bon dia reben una donació milionària. Els diners estan en forma de bons nominals i provenen d’un alt directiu que s’acaba de suïcidar. Al cap de dos dies uns desconeguts entren a la fundació per robar els bons nominals i l’Aimé els sorprèn. La noia evita el robatori però és atacada violentament. Arran de l’atac, l’Aimé es veurà forçada a desgranar la trama que envolta la maleïda donació. Els socis de l’alt directiu voldran recuperar els bons nominals i desfer-se de l’Aimé per tal d’amagar l’origen escabrós del producte que els ha enriquit enormement. Relat original i diferent. Troballa dinàmica, captivadora, amb bon ritme i amb un argument fresc que enganxa des del principi. No sempre els científics se’n surten quan han de posar-hi imaginació, moltes vegades escriuen un grapat de pàgines avorrides amb girs previsibles i poc sorprenents pel lector. No és el cas de «Queixalades de Barracuda»; un relat original i diferent que porta al lector a escapolir-se de la monotonia diària.

Què farem, què direm?

La majoria de les cases bones del nostre Pirineu s’havia enriquit gràcies a l’activitat dels minairons. Amb l’abandó dels pobles, aquests follets van a parar al Museu Etnològic, acompanyats dels estris del camp. En una visita al museu, la Bet descobreix el canut dels minairons i decideix robar-lo. Però més que d’un robatori, es tracta del rescat de milers de presoners.