22129–22144 di 65579 risultati

Els enemics silenciosos

Quan a la Nora Prim, una detectiu singular, aficionada a l’alcohol, amb unes relacions familiars complicades i amb l’estranya capacitat de viatjar en el temps, li encarreguen la investigació de l’assassinat de la Dolores Rey, s’adona que serà un dels reptes més grans de la seva carrera. Els enemics silenciosos es converteix en una investigació trepidant i arriscada, per descobrir per què, realment, van matar la Dolores Rey. La història de la Dolores Rey, la prostituta que es relacionava amb les elits de la postguerra, mai no va ser aclarida. Ara és el torn de la detectiu i del seu meticulós company, en Pere Tauler, per descobrir què va passar aquella nit freda de 1949. La Nora haurà de viatjar a diferents moments del passat per endinsar-se en un món fosc, però fascinant, on s’enfrontarà als clarobscurs d’una societat. Els enemics silenciosos es converteix en una investigació trepidant i arriscada, per descobrir per què, realment, van matar la Dolores Rey.

Els dibuixants del ¡Cu-Cut! – OPISSO 1903-1912

«¡CU-CUT!» setmanari d’humor i sàtira política, publicat entre 1902 i 1912 a Barcelona, és una de les capçaleres més brillants del periodisme catalá de tots els temps. Creat per el dibuixant Gaietá Cornet, autor del popular pagès amb barretina que representa la publicació, és un retrat de la realitat social i política daquells anys. OPISSO llavors en els seus començaments com a dibuixant, fou un dels principals animadors del setmanari, i és en aquest llibre on es reuneixen per primera vegada els 456 acudits gràfics que lartista concebí per a les seves págines. El periodista i crític dart Josep M. Cadena ofereix un detall tècnic i una contextualització històrica de cadascun dells, i aconsegueix un llibre que combina la bellesa dels dibuixos, l’humor dels acudits i una aproximació al coneixement de lèpoca dara fa cent anys.

Els deu mil i vida d’Artaxerxes, per Plutarc

L’any 401 a. C., una expedició de mercenaris procedents de diverses regions de Grècia va posar-se al servei de Cirus, que pretenia arrabassar el tron de Pèrsia al seu germà Artaxerxes. Però en la batalla de Cunaxa, a Babilònia, Cirus és mort i el seu exèrcit, derrotat. El fil conductor d’Els deu mil són els avatars d’aquesta campanya, i molt especialment la marxa posterior dels mercenaris grecs, que proven de tornar vorejant el Tigres, travessant països remots i, després, emprenent un viatge atzarós pel Pont (l’actual Mar Negre). Xenofont —prolífic autor de relats històrics, textos socràtics i tractats tècnics— va prendre part en l’expedició dels deu mil i hi va tenir un paper rellevant, que ell mateix s’encarrega de subratllar. Però el que sorprèn encara avui és com va reeixir a fer de la seva crònica una narració apassionant, plena d’episodis variats, que posa davant dels ulls del lector la vida autèntica d’aquells soldats de fortuna i l’esperit que els animava.

Els darrers aplaudiments

En aquests relats —«Wisteria Lodge», «La capsa de cartolina» (on una dama rep una estranya capsa amb dues orelles a dins), «El cercle roig» (amb un estrany llogater que no surt de l’habitació i demana les coses per escrit), «Els plànols del Bruce-Partington» (sobre la desaparició dels plànols d’un submarí), «El detectiu moribund», «La desaparició de Lady Frances Carfax», «El peu del diable» i «Els darrers aplaudiments»—, Sherlock Holmes se situa, en algun cas, clarament en els límits de la llei, deixant de banda el fair play que se li suposa a un detectiu a les postrimeries victorianes. Premonició dels futurs detectius que actuaran segons el dictat de la seva consciència professional per damunt de les normes policials. Sherlock Holmes no dubta, i no ens ha pas d’estranyar a nosaltres més que a Watson, de crear proves noves quan creu que el seu client és innocent, o bé de manipular-les, si es tracta de castigar un culpable.

Els culpables tenen por

Els vint-i-quatre llumins eren numerats del C451136 al C451160 i el llibret duia un anunci que invitava a visitar l’Escola de Ceràmica de Marcus Hahn, però tot això no explicava absolutament res. Quan s’ha vist que matin un home per una capsa de llumins, si devien haver-n’hi centenars, milers? D’altra banda, resultava força estrany que algú l’hagués substituïda per un segon llibret amb els llumins sense numerar. Tampoc no era normal el capteniment del cap de policia, ni el de Creedy, el milionari que dominava la ciutat, ni el de la seva filla. Potser ho hauria deixat córrer, doncs, si el mort li hagués estat indiferent. Però era el seu company i el sentit del deure li empenyia. Amb una mica més, l’empeny massa lluny… I hauria estat una llàstima, perquè Lew Brandon val totes les pessetes!

Els crits del passat

El tranquil poble d’estiueig de Fjällbacka es veu sacsejat per una notícia brutal: ha aparegut el cadàver d’una jove turista alemanya que va ser cruelment torturada abans de morir. Però això no és tot: juntament amb aquest cos apareixen també les restes de dues joves que van ser assassinades al poble vint anys enrere. Qui té interès a relacionar els dos crims? Totes les mirades es dirigeixen cap a la poderosa família Hult. Patrik Hedström haurà d’investigar-ho… mentre Erica Falck encara la recta final del seu embaràs en un estiu de calor asfixiant. «—Vols dir que…? —Vull dir que li van estar trencant braços, cames, dits de les mans i peus durant, calculem, una setmana.»

Els conys saborosos

En l’era del sexe 2.0, Els conys saborosos és un llibre amb una vigència insòlita. Els límits de l’experiència eròtica que plantegen els relats, la vigorosa pulsió narrativa, el tractament lingüístic contemporani i la voluntat, reeixida, de transgredir l’estreta mirada de la societat lectora, situen Els conys saborosos en línia amb la tradició eròtica europea i capaç d’assolir l’excitació intel·lectual del lector, el millor camí per arribar a un grau homologable d’excitació física. Els conys saborosos són 22 tastets íntims dels encontres sexuals que la teva fantasia sempre ha volgut tenir però, potser, no t’has atrevit a assaborir mai. L’autor et proposa un senzill esforç d’imaginació per a jugar amb l’erotisme quotidià, la sexualitat i que et sentis una mica (o molt) protagonista de les teves fantasies. Una puta que dubta de la seva sexualitat, una monja una mica embarassada, una taquillera perversa i una estudiant juganera són alguns dels personatges que et pots trobar entre tant d’erotisme. Així doncs, obre bé tots els teus sentits i disposa’t a gaudir!

Els colors de la nit

Per bé que la trajectòria poètica de Francesc Garriga consta ja de diversos reculls, no hi ha dubte que la publicació d’Els colors de la nit constituirà tota una revelació per al lector: amb un llenguatge dur i incisiu, l’autor ens apropa a un món tens, contrastat, pletòric de contenció i argúcies, en què la presència gairebé obsessiva de l’altre esdevé un suggestiu desencadenant de tota mena de reaccions.

Els colors de l’aigua

Els colors de l’aigua reconstrueix literàriament les tensions del procés de modernització i industrialització que ha protagonitzat durant aquest segle la societat catalana. Una novel·la que dóna vida als grans arquetipus de l’imaginari col·lectiu en què es reconeix, fins i tot a desgrat, la burgesia catalana.

Els colors de l’espai

En un món futur dominat pels lhari —una raça suposadament superior a les altres perquè posseeix el secret del transport interestel·lar— Bart Steele, fill d’un famós enginyer espacial desaparegut, decideix buscar el seu pare i, accidentalment, descobreix el secret dels lhari.

Els Cinc s’ho passen estupendament

La filla d’un amic de l’oncle Ernest està en perill: si el seu pare no revela el resultat de les seves últimes investigacions serà raptada.

Els Cinc a la granja Finniston

Els Cinc van a passar uns dies a la granja Finniston. Una llegenda diu que pels voltants hi ha un tresor amagat en unes coves. La temptació és massa forta per als Cinc.

Els Cinc a l’illa del tresor

Aquest és el primer llibre de la sèrie «El Club dels Cinc». Tres germans, l’Anna, en Dick i en Juli van de vacances a casa dels seus oncles i allí coneixen a la seva cosina Jorgina. És una noia solitària que preferiria ser un noi, i només respon pel nom de Jordi. Al començament a la Jordi no li cauen molt bé els seus cosins, però més endavant es fan molt amics i es converteixen en un grup inseparable, acompanyats sempre per en Tim, el gos de la Jordi, un intel·ligent company d’aventures. La casa de la Jordi és a la badia de Kirrin, i just davant hi ha una illa amb un antic castell en ruïnes. Un dia els nois descobreixen el mapa d’un tresor amagat…

Els càtars

El catarisme és considerat, per uns, una religió evangèlica; d’altres hi veuen una clara heretgia. Tot i que al segle XII la distinció no era gaire clara, l’Església, que s’adonava del risc que corria, no tenia dubtes. La mà dura i enèrgica d’Innocenci III va resoldre posar fi a l’heretgia i als heretges. La croada contra els albigesos destruiria de soca-rel la culta i amable societat occitana del Llenguadoc. L’enfonsament de tot un món que va arrossegar personatges tan rellevants com Pere I el Catòlic. Poc temps després, el Llenguadoc seria una part més del Regne de França.

Els catalans a les guerres del món

L’esperit de resistència d’un poble, el caràcter bel·licós dels catalans. Una aproximació fascinant i rigorosa a la participació de Catalunya a les guerres del món al llarg de la història, des de l’expedició contra el califat de Còrdova de l’any 1010 fins a la guerra dels Balcans dels anys 1991 al 1995. La presència bèl·lica dels catalans al món ha estat constant, tot i que mai fins ara havia estat prou documentada. Amb Els catalans a les guerres del món, els historiadors Josep Maria Solé i Sabaté i Eduard Puigventós López posen sobre la taula amb tots els detalls a l’abast —molts dels quals són arguments inèdits, textos sense ressenyar o dades mai publicades— una realitat sovint menystinguda: el poble català és d’esperit combatiu, indòcil i rebel i ha estat protagonista de moltes de les guerres que han marcat el transcurs de la història.

Els castellans

Com la infància és una ficció, com se’ns insisteix des de les pàgines d’aquest llibre, així és com cal apreciar —i s’aprecia— la seva lectura. Com una sèrie de records ficcionats, últims records de la infància i la preadolescència del seu autor, que es confessa amb «ganes de reviure aquella ficció infantil que ens dominava a tots». Puntí es refereix al conflicte generat entre els habitants d’una ciutat industrial de províncies i la immigració arribada del sud durant la dècada dels setanta. Andalusos, extremenys, murcians, sota l’epítet general de castellans per a la majoria dels catalans, segons una lògica primària que els era inculcada de petits: els que no són catalans, són castellans. La por al que és desconegut, el recel envers el foraster, va tenir el seu reflex en la lluita fictícia dels nois pel territori. Una ficció que, a la meravellosa edat de deu, onze, dotze anys, es viu de manera intensa i real.