22097–22112 di 65579 risultati

Els relats del Pare Brown

El pare Brown, aquest capellà baixet i gras i d’aspecte ingenu, que es mou acompanyat pel seu paraigua, té una de les capacitats deductives més extraordinàries de tota la literatura d’intriga. G. K. Chesterton va concebre el seu detectiu a l’ombra de Sherlock Holmes. El pare Brown posa en primer lloc la intuïció alhora que desplega el saber moral de qui ha passat moltes hores dins del confessionari. El pare Brown ens convenç que totes les malifetes dels homes es deriven d’haver traït algunes òbvies i oblidades veritats elementals. Sense la sagacitat del moralista, la lògica i la deducció estan abocades al fracàs. Tanmateix, la tèrbola màgia dels misteris de Chesterton es resol sempre amb explicacions d’aquest món terrenal, i mai apel·lant als miracles o a la metafísica.

Els promesos

Els promesos és l’obra més coneguda de l’escriptor italià Alessandro Manzoni, qui la va publicar inicialment amb el nom de Fermo e Lucia (1823), i posteriorment va modificar i va publicar per lliuraments des de 1840 a 1842. Explica la història d’una parella de promesos, Renzo i Lucia, dos humils pagesos que s’hauran d’enfrontar a don Rodrigo, el senyor del lloc, qui encapritxat amb la noia, intentarà separar-los ordint tota mena de maquinacions criminals contra la parella. La lluita dels humils pel més elemental dels drets, va donar lloc a aquesta novel·la històrica que va dibuixar l’ambient social de la Llombardia del segle XVII sota dominació espanyola amb tots els matisos i totes les emocions de l’ànima humana, relatant de manera colpidora els efectes de la pesta i guanyant, en definitiva, un lloc indiscutible entre els grans clàssics de la literatura universal.

Els prodigis de la vida

Després de la curació miraculosa del seu fill, un home ric i pietós recorda un vot no acomplert que va prometre de jove. Aquest record li crema per dins i el fa encarregar un quadre de la Mare de Déu que ha d’acompanyar-ne un altre d’extraordinària bellesa. Durant dies i dies, el vell pintor cerca una model tan encisadora com la del primer quadre, però no la troba. Tanmateix, quan està a punt de donar-se per vençut, se li apareix davant dels ulls com si fos un miracle, i la relació que es va creant fruit d’aquesta aparició endinsa el vell mestre i la seva model en els prodigis de la vida.

Els primers homes a la lluna

Els primers homes a la Lluna és una novel·la publicada l’any 1901 per l’autor anglès H. G. Wells, qui la va descriure com una de les seves «històries fantàstiques». La novel·la explica la història d’un viatge a la lluna realitzat pels dos protagonistes, un home de negocis, el Sr. Bedford, i un excèntric científic, el Sr. Cavor. Bedford i Cavor descobreixen que la lluna està habitada per una civilització extraterrestre sofisticada de criatures similars a insectes que anomenen «selenites». La confrontació entre la fantasia de Wells i la realitat actual és obvia. L’home ha conquerit la Lluna i coneix les seves possibilitats, si més no a primera vista. Malgrat tot, trobem en l’obra de H. G. Wells, autor de formació liberal i romàntica imaginació, un encant difícil de superar. Esdevé una gran audàcia en l’època en que va ser escrita. Té quelcom de les utopies socials, que provocaren violentes polèmiques en el seu moment, i molt de l’anticipació científica en un sentit que va molt més enllà d’allò estrictament tècnic, en posar de relleu les possibilitats d’un univers relatiu, sorprenent i encara per conquerir.

Els primers contes

Dues dones que elucubren sobre l’art d’assassinar marits, un pres fugitiu, dos nanos perduts en una zona pantanosa, una vella incompresa, una dona negra del sud que viatja a Nova York per fer-hi de cuinera… Textos d’adolescència i de la primera joventut, des dels relats que van veure la llum a la revista de l’institut on estudiava fins als ambientats ja a Nova York, on es va instal·lar decidit a triomfar com a escriptor.

Els precedents antics de la història de Catalunya

Ramon d’Abadal ha dedicat la part més important de la seva vida científica a estudiar els temps de la Catalunya carolíngia. Conscient, però, que per entendre la vida política, social i econòmica d’un període determinat cal haver assolit un profund coneixement dels temps que el precediren, ha procurat, al llarg de la seva ja llarga vida, informar-se i copsar d’una manera personal la història dels homes que visqueren en la terra que més tard havia d’ésser Catalunya. Aquest llibre, que només podia haver sortit d’una ment ja madura, és la síntesi d’aquests coneixements adquirits per l’autor durant molts anys d’estudi, i com el lector podrà veure, es tracta d’uns primers precedents a la història de Catalunya.

Els pilars de la Terra

Bisbes intrigants, constructors de catedrals, ambiciosos nobles rurals i pagesos desposseïts poblen l’univers d’Els pilars de la Terra. Centrada en l’accidentada construcció d’una catedral gòtica, la novel·la és una recreació d’una època convulsa i violenta de la història d’Anglaterra, on la gent senzilla lluita per sobreviure en un país assolat per una guerra civil inacabable. L’amor i la mort s’entrellacen amb força en aquest magistral tapís que evoca de manera excepcional un temps de violentes passions.

Els peons de l’assassí

Relat en clau d’intriga d’una història farcida de referents i tributs a l’imaginari col·lectiu de la generació de l’escriptora, que va protagonitzar els efervescents anys 80. Es tracta d’una obra íntegrament de ficció que narra la història d’una metgessa forense, la doctora Clara Verdaguer, que es veu involucrada en un seguit de circumstàncies insòlites que afectaran la seva plàcida vida a Nova York. Tot comença amb l’assassinat d’una coneguda actriu a qui la Clara practica l’autòpsia. El cas comporta que conegui i col·labori estretament amb un jove inspector i que es relacioni amb el fascinant món del cinema. Durant la investigació arriben a la ciutat uns vells amics de la Clara, un eminent físic i la seva esposa, i una coneguda escriptora. A poc a poc els successos es van encadenant, menant la Clara a concórrer a un congrés d’expedients X, a cooperar amb els socis de la CIFE —una fundació que investiga fenòmens paranormals—, a tractar un grup de prostitutes… fins que una periodista ressentida amb ella publica un escrit sobre una tràgica història de la seva família, la qual cosa farà que la Clara es bolqui a investigar l’assassinat de la seva mare, a Barcelona, fa trenta anys. La Clara viatja a la seva ciutat natal encetant una odissea que, a través dels que van viure aquells últims temps de la dictadura franquista, la va apropant a un passat inquietant, enigmàtic i esquiu, sense que li pugui arrancar els seus secrets més pregons. En canvi, desperta un assassí implacable que, per mantenir-se impune, no dubtarà a matar un altre cop. En tornar a Nova York els esdeveniments es precipiten amb més assassinats. Es comença a esbossar una relació d’aquests crims amb tot allò esdevingut a Barcelona, però… quin és el nexe? L’estranya odissea de la Clara culmina amb un descobriment inesperat.

Els peixos no tanquen els ulls

Als deu anys, la teva edat s’escriu per primera vegada amb dues xifres. La inquietud i el desig de créixer són més forts que el cos que conté totes les formes futures d’un adult encongit en unes sabates petites. Un home torna amb els seus pensaments al seu poble natal, a la costa de Nàpols, cinquanta anys després d’haver marxat. Allà aprèn l’art de viure, prenent les mides del món que l’envolta i descobrint noves dimensions de l’existència. La pesca, els llibres i la platja omplen els seus dies fins que coneix una nena sense nom amb qui descobrirà el pes de paraules com amor i justícia. Amb Els peixos no tanquen els ulls, De Luca desplega la seva prosa poètica per relatar el descobriment de la perspectiva adulta, de noves passions i nous horitzons que omplen el pit amb una vitalitat que fa bategar el cor amb més força.

Els papers pòstums del club de Pickwick

Samuel Pickwick, un jubilat acomodat que ha fet alguna incursió en el camp de la investigació científica, emprèn un viatge per observar la societat humana, acompanyat de tres amics i membres del seu club: Nathaniel Winkle, Augustus Snodgrass i Tracy Tupman. El seu objectiu és anar anotant tot el que veuen i fer arribar aquestes notes al club del qual és fundador. La ingenuïtat de tots quatre els fa caure en aventures ridícules i els converteix en presa fàcil d’alguns entabanadors, entre els que destaca el personatge d’Alfred Jingle. Posteriorment Pickwick contracta com a criat Samuel Weller, un noi d’extracció humil, bon coneixedor de les maneres de viure de les classes populars, que de mica en mica va guanyant protagonisme i arraconant els altres tres acompanyants de Pickwick, que no oferien un contrast prou marcat amb el personatge principal. La presència de Samuel Weller també enriqueix enormement la varietat de registres lingüístics, i, gràcies a la seva relació amb el seu pare i la seva madrastra, crea petites trames paral·leles sovint de molta comicitat. Paral·lelament a la coneixença amb Samuel Weller, es produeix un malentès que acaba conduint tota la trama posterior. La dispesera de Pickwick interpreta erròniament que li està proposant matrimoni, i posteriorment l’acabarà denunciant per incompliment de promesa, influïda per dos advocats sense escrúpols. L’honradesa de Pickwick, la seva negativa a actuar contra els seus principis, fan que perdi el plet i acabi en una presó de deutors. Durant tota la trama es van intercalant històries paral·leles, com El retorn del convicte, La història del captaire, etc., que mantenen un vincle feble amb la història principal, presentades com a simples lectures dels protagonistes o narracions que fa un personatge secundari.

Els pagesos

Un polèmic Josep Pla va descriure detalladament la seva visió dels pagesos. Rodava l’any 1952 i la seva prosa no deixava massa bé el món rural català d’entremig segle XX. Aquest volum, el 8è de l’Obra Completa, aplega l’assaig El pagès i el seu món, i les novel·les El campanaret i El carrer Estret.

Els ocells amics

Sagarra, enamorat de la natura i coneixedor del país, es va adonar que els seus contemporanis, tant de la ciutat com del poble, mostraven sovint una actitud poc civilitzada envers uns habitants fonamentals de l’entorn: els ocells. Així que va decidir explicar la bellesa i els beneficis d’aquests animalons per tal de canviar la mentalitat que havia detectat. «Els ocells amics» és tot un clàssic de la prosa descriptiva adreçada als infants, un clàssic a recuperar en les lectures escolars i en les sortides de reconeixement de l’entorn natural.

Els nens de l’Elisa

L’Elisa és una mestra amb indiscutible talent i vocació per a l’ensenyança, capaç de rebutjar pretendents als voltants de la seva trentena, tot i que sent una especial atracció pels adolescents. Ella controla la seva vida. Fins que l’argument comença a capgirar-se-li subtilment. L’Elisa ha trobat un jove de tretze anys amb una situació familiar alarmant, capaç de caminar cinc quilòmetres amb l’excusa de recuperar els seus guants. En un indret on l’hivern s’engoleix la primavera i la societat es torna calculadora i egoista, la veu narradora d’un jove rememora un moment crucial que el marcarà de per vida. Algú que sembla tenir dues úniques coses al cap: la primera, no acabar com els seus pares; i la segona, arribar a conèixer l’Elisa.

Els narradors de la nit

L’acció d’Els narradors de la nit transcorre en els recargolats carrers i carrerons del Damasc antic. Allà viu el vell Salim, cotxer, un extraordinari narrador de contes que fa viatjar passatgers i amics als països més llunyans on succeeixen històries fascinants. Un dia, però, Salim emmudeix. Només set històries úniques, set regals de la imaginació, podran tornar-li la parla. Set històries que els seus amics li explicaran, vespre rere vespre, just abans de fer-se fosc. Com una catifa oriental, cada conte d’Els narradors de la nit és una porta oberta al somni i a la fantasia.

Els mercaders de l’espai

Frederik Pohl i Cyril M. Kornbluth van començar a escriure a l’inici dels anys quaranta a les revistes nord-americanes de ciència-ficció. El 1952 van publicar en col·laboració, a «Galaxy», Gravy Planet, que ja l’any següent era editat en forma de llibre amb el títol de The Space Merchants. A Els mercaders de l’espai acompanyem Mitchell Courtenay en una aventura iniciàtica des de les altures dels grans executius publicitaris classe estrella fins a la misèria dels engrunes, l’últim nivell en l’escala dels consumidors, en una època en què la superpoblació de la Terra fa que a la nit sigui llogat, per a dormir-hi, cada graó de les escales dels gratacels. Una obra d’acció amb un final sorprenent, i també una dura denúncia de la societat competitiva, amb una opció clarament ecologista. A la relació de les cent novel·les de ciència-ficció més famoses —un laboriós treball elaborat per la revista italiana «FamZine» el 1981 a partir de nou obres crítiques de referència—, Els mercaders de l’espai hi compartia el primer lloc amb La Fundació d’Asimov i Les cròniques marcianes de Bradbury. Amb aquesta edició, doncs, oferim al lector català l’única de les tres més famoses novel·les de ciència-ficció de què encara no disposava en format digital.

Els Maia

Els Maia (1888) és una obra mestra de la literatura europea. Novel·la de maduresa, Eça ens hi narra la història de la decadència d’una gran família portuguesa a través de diverses generacions: des del vell Afonso da Maia fins al jove Carlos da Maia, representant del refinament de finals del segle XIX i veritable protagonista del relat. Amb aquesta novel·la l’autor s’alliberà de les consignes realistes del moment per crear un estil molt personal, a la vegada líric i irònic, un estil deutor del segle XIX i presagi del XX. Estructurats magistralment, aquests episodis de la vida romàntica —com se’ns indica al subtítol— no són possibles d’entendre sense Stendhal ni els clàssics anglesos. La intel·ligència de la traça i la virulència de la sàtira, però, són les d’un escriptor progressista que somiava a fer entrar Portugal en la modernitat. Pere Comellas comenta a l’epíleg: «Eça és un gran novel·lista, i Els Maia una gran novel·la perquè posa en dansa un món davant dels nostres ulls, un món que creix, es ramifica i es replega, s’accelera i es ralentitza, un món que parla i parla mentre nosaltres ens el podem mirar còmodament fascinats des de la finestra del llibre. Eça és un gran novel·lista perquè, sense saber com, encara ara, més d’un segle després, ens continua fent feliços.»