22081–22096 di 65579 risultati

Em diuen Tres Catorze

La Tres Catorze és en realitat la Teresa Pi, una detectiva privada. Un dia es presenta al seu despatx una nena amb una història estrafolària, que al final la porta a descobrir un negoci de falsificacions de quadres i, fins i tot, un assassinat.

Em dic Paco…

Catalunya ha estat una de les zones de l’Estat espanyol que ha rebut, en períodes diferents de la seva història i molt especialment entre els anys 1960 i 1975, treballadors i treballadores d’altres zones. Aquest fet ha repercutit, i encara repercuteix, en la vida social i cultural. En Paco o en Francesc, segons quina perspectiva adoptem, és el personatge central de la novel·la i és alhora el reflex d’una situació que segons com sigui tractada pot facilitar la comprensió entre les diferents cultures o el seu enfrontament.

Els virreis de Catalunya

Aquest llibre és l’escuma de quatre anys de recerques en els nostres Arxius. El seu autor hauria desitjat de deixar passar algun temps més abans de publicar-lo. Però forçat pels nostres precs —els d’un grup d’amics, historiadors professionals—, s’ha rendit a l’evidència i a la necessitat. L’evidència d’aixecar tot seguit les pedres mestres del futur edifici de la nostra història dels segles XVI i XVII; la necessitat de donar a conèixer, per primera vegada, el quadre concret de l’evolució catalana durant aquells dos-cents anys. En aquest darrer aspecte, Els virreis de Catalunya d’en Reglà no solament vénen a omplir un buit —com sol dir-se d’habitud—, sinó a foragitar els nombrosos tòpics que el vorejaven.

Els vigilants del far

Gråskär és l’illa del far, però a Fjällbacka tothom la coneix com l’illot de les Ombres, perquè la llegenda diu que qui hi mor, mai no abandona l’illa. L’Annie hi vivia de petita, i ara, anys més tard, s’hi ha establert de nou. Per això, quan la seva parella de joventut apareix assassinada en estranyes circumstàncies, totes les mirades apunten al far. Un cas ple d’intriga i secrets amagats que intentarà resoldre la intrèpida parella formada per Patrick Hedström i Erica Falck. Totes les ombres de l’illa seran sospitoses. «Els seus pares temien que s’avorrís a l’illa tota sola, ja que era filla única. Però no calia que s’amoïnessin. A ella li agradava molt, viure allà. I no estava sola.»

Els viatges de Marco Polo

El jove Marco Polo ha d’emprendre un viatge per les rutes asiàtiques: Pèrsia, Armènia, l’Índia i la Xina, on l’esperen les aventures més meravelloses que s’han contat mai, l’amor de Iang-li-pan nyam nyam i l’odi del pervers Acmat.

Els vells amics

Cinc estudiants de Belles Arts viatgen a París per visitar la gran exposició que es va fer sobre Gauguin al Grand Palais a finals dels anys vuitanta. Aquell viatge, de només quatre dies, els durarà tota la vida. En Marc, la Lídia, en Mateu, l’Ada i en Santi teixiran, a partir d’aleshores, una amistat que sembla indestructible i que els mantindrà ancorats als vells temps, als anys dels grans anhels. Els protagonistes, però, entendran aviat que tan difícil és mantenir-se fidel a la vocació artística com renunciar-hi. I la vida, que cada vegada es torna més exigent, acabarà posant-los a prova. A Els vells amics Sílvia Soler s’endinsa en l’apassionant aventura que suposa la recerca del sentit de la vida i ens mostra per què l’amistat és un valor que cal preservar per sempre. De vegades pensava que potser, en realitat, ja no érem amics, però que estàvem sentimentalment lligats a aquella amistat que, durant anys, ens havia sostingut. Potser ja no estàvem pendents els uns dels altres, però ens negàvem a deixar de veure’ns com un conjunt. Era com si, quan érem joves, un artista fabulós ens hagués immortalitzat en un retrat de grup i tots estiguéssim enamorats d’aquella pintura.

Els últims dies dels nostres pares

Amb Els últims dies dels nostres pares, la seva primera novel·la, Joël Dicker ens descobreix la desconeguda història del SOE, una unitat dels serveis secrets britànics creada l’any 1940 que entrenava joves de diferents països europeus per enviar-los després a organitzar les xarxes de la resistència i a realitzar accions de sabotatge i d’espionatge des de l’altra banda de les línies enemigues. Després de ser reclutats a través de la resistència francesa i de superar un duríssim període d’entrenament per diferents punts d’Anglaterra, nou joves francesos s’infiltren a la França ocupada i aprenen a conviure amb la por, l’enyorança i la mort en una novel·la que parla també de l’amistat, la força del «nosaltres» i el vincle sagrat amb els pares. Amb un rigorós treball de documentació, Dicker és dels primers d’abordar la història d’una organització que durant molts anys va ser un secret i que va contribuir a les importants operacions que van posar fi a la Segona Guerra Mundial. Aquesta primera novel·la de joventut de Joël Dicker va guanyar el Premi d’Escriptors Ginebrins del 2010, dos anys abans que el supervendes La veritat sobre el cas Harry Quebert, traduït a trenta-tres idiomes, el convertís en un fenomen literari global.

Els ulls de sorra

Un vell sergent àrab, supervivent de la guerra de Algèria, explica a un jove periodista els patiments d’ell i del seu grup a mans d’un tinent francès que els féu presoners. Ara, l’ex-tinent es presenta a les eleccions de batlle de la seva ciutat. I el periodista sap que té una bomba per les mans. Però li caldrà vigilar molt que no li esclati. Una obra viva, madura d’un realisme brutal poblat d’una rara tendresa. Una descoberta que ens ve del nord.

Els ulls d’Al·là

Mallorca, novembre de 1285. El conflicte entre la Corona d’Aragó i França s’estén per tota la Mediterrània i la guerra s’acosta a l’illa. Amb les tropes aragoneses desembarca un fosc conseller provinent de Barcelona amb una missió d’alt secret: localitzar un valuós document creat per un savi àrab conegut com «els ulls d’Al·là», un enginy humà ple d’espiritualitat i, alhora, una eina de poder que, segons la llegenda, atorgarà riquesa i saviesa a qui l’obtingui. Mercenaris sicilians, un nàufrag musulmà, una noia d’orígens àrabs adoptada per la societat jueva de l’illa, un erudit mallorquí… El destí d’uns i altres s’anirà encreuant en una lluita pel poder i el coneixement, un joc d’intriga, un viatge que els portarà a l’arrel del debat religiós entre cristians i musulmans, tan vigent avui en dia com fa 800 anys. «La ignorància davant el desconegut ens espanta. Aquest mapa és com una torxa en la foscor. Diu que tots els homes estem fets del mateix».

Els turmentats

Daniel Clay, prestigiós psiquiatre infantil, va desaparèixer entre rumors insistents d’abusos sexuals als nens que atenia. Cinc anys després dels fets, quan ja l’han donat per mort, la seva filla Rebecca rep la visita inquietant d’algú que no creu la versió oficial: Frank Merrick, obsessionat a descobrir la veritat sobre la desaparició de la seva pròpia filla. Rebecca contracta el detectiu Charlie Parker per protegir-se de Merrick. En el curs de la investigació, obstaculitzada per persones interessades a fer que la veritat no es conegui, Parker provocarà l’aparició de forces misterioses, uns éssers turmentats que ja no podrà aturar. Girs inesperats en la trama, misteriosos fenòmens paranormals i una dura passejada per les àrees més terribles de l’ànima humana caracteritzen la narració de Connolly, que continua renovant el gènere policíac amb aquest nou cas del detectiu Parker.

Els Trastàmares

És molt possible que algun lector trobi estrany que s’enceti en aquest volum l’estudi d’uns monarques que ni veieren les seves primeres llums a Catalunya ni tampoc, pel que podem deduir de la tradició historiogràfica clàssica, s’empeltaren de la mentalitat catalana. Sense cap mena d’excepció, ni tan sols la de Ferran el Catòlic, malgrat que parlava regularment i entenia bé el català, els quatre sobirans de la nissaga dels Trastàmares no es poden considerar com a personalitats distintives de la nostra terra. No obstant això, els problemes de Catalunya pesaren talment damunt llurs espatlles, la crisi del país els caragolà de tal manera, que solament se’ls pot entendre com a individualitats històriques d’una certa categoria en el pla dels fets gravíssims que teixiren la vida dels catalans de llur temps.

Els tatuatges

En David és un adolescent amb una certa tendència a lletraferir-se. Amb tot, comparteix també les inquietuds pròpies de tenir divuit anys als noranta: saber ballar i vestir, sortir amb els amics i ampliar el currículum, més aviat migrat, de la seva experiència eròtica. El seu pare, entretant, arreplega les feines que pot. És encara jove, amb un punt d’immaduresa i un cert complex d’haver pujat en David d’una manera poc ortodoxa. Formen una família una mica especial, i el fantasma d’una mare absent plana tothora damunt d’ells. En David, a les nits en què es queda sol mentre el seu pare se’n va a treballar a un sex-shop, comença a moure’s pel món de les chats d’Internet, fascinant-se per aquest món de missatges despullats, directes i anònims que la pantalla li ofereix. Dins aquest regne d’ànimes, una nit estableix contacte amb l’Helena, atenta, madura, misteriosa. Amb ell, en David s’adonarà del valor de les paraules, la seva única eina per donar-se, així com l’única font que li permet tastar-la. I dins el territori de l’escriptura, sense els miratges del cos, la trobada íntima de dos éssers pot arribar a deixar una petja molt profunda, com un tatuatge damunt d’una pell tendra.

Els somnis dels animals

Sense somnis i contra les cordes, mentre enveja la vida compromesa que porta la seva germana Hallie ajudant els camperols nicaragüencs, Codi torna al seu poble d’Arizona per enfrontar-se al seu passat i al seu pare malalt. El que troba és un poble amenaçat per una silenciosa catàstrofe mediambiental, algunes sorprenents claus sobre la seva pròpia identitat, una comunitat que la recolza i un home amb una visió del món que podria canviar-li la vida. Amb una combinació de flashbacks, somnis i llegendes dels indis nord-americans, Barbara Kingsolver narra una entranyable història plena de tendresa i comprensió, una commovedora exploració dels compromisos de la vida, un convincent retrat de la complexa xarxa de relacions humanes a la qual donen forma el temps, la memòria i la cultura.

Els sobres

Amb Els sobres, Vicenç Mengual i Casellas ens ofereix la darrera novel·la de la trilogia d’obres protagonitzades per l’inspector Maristany. L’acció es desenvolupa, un cop més, dins de l’ambient asfixiant de l’Opus Dei i, tot seguint la trama del llibre, segur que podrem aprendre una colla de maneres de fer de l’organització, desconegudes per als qui no n’han estat mai membres. L’habitual cinisme de l’inspector Maristany es demostrarà insuficient, en aquesta ocasió, per fer front al contingut explosiu d’uns sobres, que vindrà a pertorbar l’harmonia amb què viu. Uns sobres que desenterraran aspectes foscos del seu passat com a membre de l’obra, que fins ara havia oblidat desvergonyidament i als quals s’haurà d’enfrontar.

Els silencis de la Boca de la Mina

Pere Gabriel creix a Orlanda en un temps de revoltes i incerteses. Fill d’una família obrera, viu les inquietuds dels que, com els seus pares, pateixen les conseqüències de les lluites polítiques i socials, coneix les penúries de la pobresa i sap el que és, des de molt petit, treballar en diversos oficis per ajudar els de casa: reparteix diaris, fa d’aprenent en una barberia, de cambrer… La seva passió per entrar en el ram de l’hostaleria es desperta mentre viu una temporada amb uns oncles i una tia francesa, a la rebotiga d’un cafè concert, on coneix una jove vedet italiana que li obre els ulls al món. Però té també molt a prop la nena de la vaqueria del barri, els primers jocs de grans amb ella, les primeres tardes de cine plegats i la fiblada del primer amor de debò. Fins que l’esclat de la guerra civil el converteix en un adolescent amb un trencament familiar que el porta a ser una víctima innocent de la repressió dels vencedors. Ara, molts anys després, una jove advocada, Laura Dafos, rep l’encàrrec de treballar en una investigació per a la recuperació de la memòria històrica per fer sortir a la llum el seu cas portat en secret i aconseguir una compensació pel mal irreversible que va patir. D’aquesta manera Pere Gabriel, un avi ja de 85 anys, aconsegueix vèncer finalment els silencis de la Boca de la Mina.

Els Set Secrets sobre la pista

Susie, la germana d’en Jack, vol deixar en ridícul els Set Secrets i els fa creure que al graner d’en Tigger està passant alguna cosa misteriosa. Poc s’imagina que els Set descobriran allà a uns malfactors, i que acabaran embarcats en una autèntica aventura.