22049–22064 di 65579 risultati

Escolta la meva veu

Marta, la jove rebel que protagonitza Vés on et porti el cor, torna a la casa de Trieste on va créixer amb la seva àvia. Un dia, la soledat la impulsa a buscar a les golfes el rastre de les dues persones més importants de la seva vida: la seva mare i el seu pare. Entre baguls, cartes i quaderns groguencs reconstrueix les peces del seu propi mosaic generacional i comença un viatge cap als orígens de la seva pròpia fragilitat. Durant la recerca, Marta rescatarà la història dels seus familiars, però també descobrirà les seves arrels més profundes. Aconseguirà llavors reconciliar-se amb els secrets i els fantasmes del seu passat, i, sobretot, aconseguirà trobar-se a si mateixa, en el seu camí vital cap a l’esperança. Escolta la meva veu reprèn la història dels personatges de Vés on et porti el cor, la novel·la que va entusiasmar milions de lectors a tot el món. Susanna Tamaro encisa, commou i fa pensar mitjançant una sensibilitat i una intensitat expressiva que la fan única. El retorn de Tamaro a la novel·la de llarga perspectiva ens descobreix la necessitat de trobar un sentit al futur com a motor de les nostres vides.

Escolta la cançó del vent / Pinball 1973

Escolta la cançó del vent (1979), l’òpera prima de Murakami, segueix a un estudiant de vint-i-un anys, sense nom, de vacances a la seva ciutat natal, a l’agost de 1970. El jove passa el temps en companyia del seu millor amic, sobrenomenat el Rata, una noia amb quatre dits a la mà esquerra i un bàrman. A aquests personatges s’hi afegeix la figura d’un escriptor (inventat…): Derek Heartfield, amb qui s’obre i es tanca l’obra. Pinball 1973 (1980) es desenvolupa tres anys després. Aquest mateix jove viu ara a Tòquio, amb dues bessones idèntiques, mentre el Rata segueix veient passar la vida en el J.’s Bar. Una novel·la malenconiosa (amb gats, pous i antigues núvies), en una atmosfera poètica, que conté les millors escenes de pinball de la història de la literatura.

L’escola secreta

Des del primer dia que ingressa en una prestigiosa escola, Fèlix s’adona de la conducta estranya del seu company d’habitació. Però la seua convivència, que acaba en tragèdia, dura poc. Aleshores, Fèlix es veurà embolicat en una trama fosca protagonitzada per gent sinistra, pels mateixos personatges que anys enrere van escriure algunes de les pàgines més terribles de la història d’Europa. Fèlix haurà de resoldre tot sol l’enigma per poder salvar la vida. Però el mal està molt més a prop del que sospitava.

Una escletxa de llum

L’illa de Lampedusa torna a ser escenari d’un dramàtic desembarcament d’immigrants. La situació és tan greu que el ministre de l’Interior ha decidit visitar personalment el lloc i de passada ho aprofita per fer una parada a Vigata. Però el comissari Montalbano no està disposat a participar en un acte institucional que fa ferum de campanya. Tal com pertoca al seu caràcter, troba la manera de fugir d’estudi i es refugia en una nova galeria d’art, on coincideix, gens casualment, amb l’esplèndida propietària. Però, mal que li pesi, aviat ha de tornar a la feina. L’acabalat propietari d’un supermercat ha presentat una denúncia per robatori i violació. Sembla que el cas es resoldrà aviat, però les dones sempre l’hi compliquen tot. I encara més quan entren tres tunisians en escena, aparentment involucrats en el tràfic d’armes. Això fa que el cas hagi de passar a mans d’antiterrorisme, però… quan s’és vist que en Montalbano deixi córrer una investigació un cop l’ha ensumada?

Escarabats

Quan troben l’ambaixador noruec mort en un bordell de Bangkok, l’inspector Harry Hole és enviat des d’Oslo per ajudar en la investigació del cas. Després d’haver resolt un cas d’assassinats en sèrie a Austràlia, el seu nom comença a ser conegut; però un cop arriba a Tailàndia, en Harry descobreix que aquest cas és molt més que un assassinat atzarós. Hi ha alguna cosa més, alguna cosa que s’amaga darrere les cortines, com els milers d’escarabats que corren pels terres de la ciutat, i surten quan menys els esperes. Per cada escarabat que es veu a l’habitació de l’hotel, n’hi ha centenars darrere les parets. Envoltat pel soroll del trànsit, les prostitutes, la brutícia, els expatriats, els fumadors d’opi i els pedòfils, en Harry es passeja pels carrers de Bangkok tractant de reconstruir la història de la mort de l’ambaixador. Però de sobte sembla que ningú no vulgui que en Harry segueixi estirant el fil de les activitats dels diplomàtics noruecs establerts a Bangkok. Sembla que el govern noruec està més interessat a evitar un escàndol que no pas a resoldre els crims perpetrats.

Un escàndol sense importància

Rafael Masferrer és un home casat i amb dos fills universitaris. Al capdavant d’un bufet de Barcelona amb un centenar d’advocats, també presideix la secció nacional d’una oenagé internacional contra la corrupció. Quan una empresa catalana és acusada de subornar les autoritats tailandeses responsables d’un concurs, Masferrer demana als seus dirigents que refutin l’acusació. Les reticències amb què ensopega aviat es converteixen en amenaces. La publicació d’una fotografia d’ell en aparença nu amb una jove l’enfronta a una sèrie de fets que el sotmeten a un implacable qüestionament personal. Primer d’una manera tènue i després ja de forma evident, la seva situació professional es deteriora. Al mateix temps, el malestar envaeix la relació amb la seva família. Després de l’èxit de L’últim home que parlava català, Carles Casajuana du a terme de nou una aguda dissecció de la societat catalana en plena globalització. Amb una prosa àgil i un humor subtil, els tabús i les hipocresies de la Barcelona benestant s’entrecreuen amb les tribulacions de la immigració més recent. El resultat és una novel·la que atrapa el lector del principi al final.

Es vessa una sang fàcil

«El Blasi s’ajupí, i, agafant-la pels cabells va arrossegar-la. Després, va arrencar-li les faldilles i les calces i es posà a pessigar-li les cuixes, el ventre, els mugrons. La noia udolava. Va voler tapar-li la boca amb una mà, però ella va mossegar-lo. Rabiós, el Blasi va tornar a agafar-la pels cabells i, a plom, l’aixecà. Rítmicament, ara, se les va emprendre contra el cos nu, fins que la noia li va caure als peus, estenallada, sense sentits.» ES VESSA UNA SANG FÀCIL, escrita el 1952 i publicada el 1954, és una de les primeres —i millors— obres del gènere negre en català.

És l’hora dels adéus?

«La demanda dels catalans sembla estranya en un món que no està acostumat a dibuixar fronteres amb la força dels vots. Però hi haurà un dia en què votar per decidir fronteres serà normal. I quan ho sigui, la gent mirarà enrere i pensarà que la situació del 2014 era anacrònica i indecent.» Amb un estil directe, clar i contundent, Sala i Martín ens fa una radiografia magistral de quina ha estat la situació econòmica i política dels darrers anys i de quin pot ser el futur de Catalunya. Totes les preguntes que ens fem sobre la possible independència queden més que contestades en aquestes pàgines. Un llibre imprescindible per a tots els que avui es pregunten si realment ha arribat l’hora dels adéus.

Eragon

Al llegendari regne d’Alagaësia s’està gestant la guerra. Els Genets, protectors de la pau de l’Imperi i els únics capaços de controlar els dragons intel·ligents, o bé s’han extingit o bé han passat a formar part de les tropes del malvat rei Galbatorix. Ja fa temps que els elfs s’han exiliat en un indret ocult, i els vardens, un grup dissident, s’amaguen en ciutats protegides. Quan Eragon, un jove de 15 anys que viu en un petit poble, troba una pedra blava i brillant al bosc, està convençut que es tracta d’un gran descobriment i que venent-la podrà comprar menjar per a la seva família, abans no arribi l’hivern. Però quan la pedra es converteix en una dragona, a qui bateja com Saphira, Eragon allibera un llegat tan antic com el mateix Imperi. D’un dia a l’altre, la seva vida ha canviat i a Eragon se li confia un món de màgia i poders. Amb sols una espasa i els consells d’un vell rondallaire com a guia, Eragon i la dragona hauran de viatjar per terrenys perillosos en què s’enfrontaran a un emperador, la maldat del qual no coneix fronteres. L’esperança de l’Imperi, doncs, descansa en Eragon i Saphira…

Epitelis tendríssims

Epitelis tendríssims és un recull de contes de caire humorístic i tema eròtic, volgudament intranscendents i lúdics. «Treballar el llenguatge eròtic —afirmava aleshores l’autora—, és entrar en un terreny verge: els termes usuals emprats per molta de la literatura eròtica no tenen gaire interès, es redueixen a una mena de vocabulari clínic o barroer». Epitelis tendríssims és, doncs, un intent d’apropar-se al llenguatge del plaer i de posar la imaginació al servei dels sentits.

Episodis d’història de Catalunya

Antoni Ferret ha resumit en aquest volum els llibres Compendi d’història de Catalunya, vol. I i vol. II, dels quals és autor. Aquesta obra ofereix una visió panoràmica de la història de Catalunya que, com vol l’autor, proporcionarà al lector atent un grau de coneixement acceptable de l’evolució del nostre país al llarg dels segles.

Enviada especial

Enviada especial és una història d’espionatge narrada amb la singularitat habitual de la literatura de Jean Echenoz: una prosa àgil i fresca, uns personatges tan ben descrits que el lector els reconeix com a reals i un humor intel·ligent dosificat amb precisió.

Ens veurem allà dalt

A través d’una brillant fusió de ficció i realitat, de literatura popular i alta literatura, aquesta novel·la és un emocionant retrat de la Primera Guerra Mundial i de l’existència desoladora que van patir els supervivents. Ferits en cos i ànima, Albert Maillard i Édouard Péricourt s’han salvat de la mort, però la guerra i la ingratitud de la pàtria en una postguerra terrible els marcaran per sempre. Guardonada amb el Premi Goncourt i convertida en un autèntic fenomen editorial a França, Ens veurem allà dalt ha captivat els crítics i els lectors amb una trama detectivesca, un estil molt cinematogràfic i el còctel d’humor, ràbia i compassió que Pierre Lemaitre condensa en aquesta obra rodona.

Enric IV

El nostre ENRIC IV és un aristòcrata que, després de sofrir un accident, queda afectat en el seu seny i creu viure en l’època de la disfressa que portava en aquell moment; pensa que és l’emperador del Sacre Imperi Romano Germànic. Però està boig o de manera conscient ha ocupat el paper d’un emperador per donar l’esquena a la realitat que li envolta?

Enrenou al guaiaber

El jove Sampath Chawla, nascut en el si d’una família bastant particular, no sembla destinat a aconseguir grans coses en la vida. Després de fracassar tant en els estudis com en la feina, Sampath només mostra una alegre disposició a deixar passar els dies bevent te i cantant als parcs públics. Però, com diu la seva àvia, el món gira en rodó, i tot el que avui és a baix, demà pot ser a dalt de tot. Un dia, Sampath apareix enfilat a la branca d’un guaiaber gegant convertit en una mena de sant i la gent del poble hi acut en massa per escoltar els seus consells. La notícia corre com el vent i ben aviat el guaiaber es converteix en la meca d’una quantitat inacabable de pelegrins àvids d’orientació espiritual. Enrenou al guaiaber, una novel·la plena d’humor, escrita amb una imaginació desbordant, ha estat saludada per la crítica com una de les grans revelacions dels últims anys.

Enquesta

Parla l’autor (i després d’haver-lo llegit no ens queda més remei que donar-li la raó): “Alguns poden pensar que aquesta és una història cruel i escandalosa. Només és cruel, però, en la mesura que ho són els homes, car ells determinen els esdeveniments que descric. I és escandalosa perquè són pocs els ciutadans que s’aturen a pensar en aquest petit drama conegut amb el nom d’Enquesta, o en l’envellit i inepte sistema del ‘coroner’ que encara pateixen tants indrets d’Amèrica. Aquesta història és verídica en el sentit que els esdeveniments que s’hi narren podrien tenir lloc, i jo he mirat de fer-ne un cas tan gràfic i tan exacte com és possible.”