22033–22048 di 65289 risultati

El joc dels miralls

Qui vol confondre en Montalbano? Per què li donen pistes falses i li engeguen un tret al cotxe? El joc dels miralls és un veritable laberint en què fins i tot el comissari es perd. Posen una bomba en un dipòsit abandonat, i el rastre porta cap als nous veïns d’en Montalbano, una colla d’okupes carregats d’antecedents penals. Però a la casa del costat també són nous: una simpàtica parella, els Lombardo. Ell viatja molt, i ella, ves per on, acabarà en braços d’en Montalbano. És casual que se li espatlli el cotxe just quan passa ell? La bellesa de la noia li dificulta la investigació del cas, fins que entre banys de mar i arancini gustosíssims, en Montalbano aconsegueix desembullar aquest joc de miralls en què tot es reflecteix. La màfia i el tràfic de droga hi tenen ben poc a veure; és la lluita entre el bé i el mal, el costat fosc i més impenetrable de cada un de nosaltres, allò que el portarà a descobrir el culpable.

El joc de Ripley

El crim perfecte no existeix. I voler ordir-lo és només un joc de saló. Així comença la magistral novel·la El joc de Ripley, duta al cinema amb gran encert pel director alemany Wim Wenders amb el títol de L’amic americà. L’intrigant personatge creat per Patricia Highsmith, Tom Ripley, encarrega l’assassinat de dos mafiosos a un pobre home, Jonathan Trevanny, casat i amb un fill, que duu una vida grisa alterada només per una malaltia incurable que el portarà aviat a les portes de la mort. Potser l’assassinat de dos mafiosos no és ben bé un crim, i a més a més hi ha els diners de la recompensa que un cop mort asseguraran el benestar econòmic de la família… Tot això és el que li volta pel cap a un ésser marcat pel destí que acabarà convertint-se en un ninot al servei de l’inquietant Ripley.

El joc de pistes

Els ancians Gregorio i Caterina Palmisano, dos germans molt missaires, s’han reclòs a casa i reben la policia a trets de pistola. Quan per fi les forces de l’ordre aconsegueixen entrar-hi es troben amb la sorpresa inquietant que el pis, ple de crucifixos, és un cau de rates i que el vell Gregorio té una nina inflable plena d’esgarrinxades. Al cap de pocs dies n’apareix una altra en un contenidor de Vigata. En Montalbano, perplex, s’endú totes dues nines a casa per rumiar sobre el misteri. I aleshores, de sobte comença a rebre cartes anònimes que contenen instruccions per a un joc de pistes: endevinalles, proves a superar, indrets a localitzar. El comissari, però, no està gaire tranquil. Quan una de les pistes li arriba acompanyada d’un cap de be ensangonat, s’adona que allò és el senyal que el joc ha passat a ser una cosa més seriosa.

El joc de l’Ender

L’any 2070 la humanitat està en guerra amb una raça extraterrestre coneguda com els insectors (el seu nom prové de la semblança que tenen als insectes). Després de fracassar en la seva Primera Invasió (d’exploració) del sistema solar la qual està prop d’acabar amb la humanitat, s’estableix una aliança mundial per fer front a l’amenaça, amb la creació d’una unitat militar internacional, la Flota Internacional (FI), atorgant-se el govern del planeta a la «Hegemonia» dividint el govern del planeta entre tres cossos: el Hegemon, el Polemarch, i el Strategos, els quals lluiten per el domini durant la guerra. En aquest futur la humanitat ha desenvolupat el viatge interestel·lar, la comunicació més ràpida que la llum (anomenada ansible), el control sobre la gravetat i altres mecanisme i armes (molts descoberts a partir de les restes de la Primera Invasió Insectora). La segona invasió (que, a diferència de la primera, era per colonitzar) va ser detinguda en l’últim moment pel talent de l’estrateg, Mazer Rackham. Però han passat dècades, i la humanitat s’enfronta a un futur incert esperant l’extermini d’una possible tercera invasió pels extraterrestres. Andrew Ender Wiggin és un nen prodigi nord-americà, reclutat per la Flota Internacional per al seu entrenament i futur lideratge en la guerra contra els insectors. Ender és el tercer de tres germans en una societat amb restriccions de natalitat per l’excés de població en què les famílies no poden tenir més de dos fills. Ender va ser engendrat amb permís del govern, ja que els seus germans van ser uns genis, i amb la condició que als sis anys tornarien a per ell per instruir i convertir-lo en el millor comandant de la història.

El jardiner. Ocells perduts

La poesia de Tagore, visionaria i extàtica, amb un estil que oscil·la entre el formalisme clàssic i la comicitat, té les seves arrels en la tradició dels poetes vixnuistes i està influïda pel misticisme dels autors dels Upanixad, així com pel del filòsof Kabir i el del poeta Ramprasad Sen. Els 85 poemes que formen el text d’El jardiner toquen temes utilitzats en la poesia sànscrita més antiga: la joventut i la vellesa, la riquesa i la despulla, l’amor, la mort i el sexe. El suggeriment és una de les majors qualitats d’aquesta poesia. Lleugera i fugaç, travessa les pàgines convidant a la calma. Els 325 pensaments d’Ocells perduts sobrevolen l’aforisme a través d’un aire amb aroma a gregueria, sense oblidar mai niuar en la veritat poètica.

El jardí oblidat

Poc abans de l’esclat de la Primera Guerra Mundial, una nena és abandonada en un vaixell amb destinació a Austràlia. Una misteriosa dona, anomenada l’Autora, ha promès cuidar d’ella, però l’Autora desapareix sense deixar cap rastre. La nit que compleix vint-i-un anys, la Nell O’Connor descobreix que és adoptada, fet que canviarà la seva vida per sempre. Dècades més tard, s’embarca en la recerca de la veritat dels seus avantpassats, i arriba a la ventosa costa de Cornualla.Quan la Nell mor, la seva néta Cassandra rep una inesperada herència: una cabanya en les terres de Cornualla i el seu oblidat jardí, conegut per la gent pels secrets que amaga. Aquí és on la Cassandra descobrirà finalment la veritat sobre la família i resoldrà el misteri, que es remunta un segle, d’una nena desapareguda.

El Jardí de les Palmeres

El poeta Guiamon d’Adià que ja ens va contar l’aventura de L’Illa de les Tres Taronges i la de L’Anell de Ferro, culmina el seu viatge pel Món Conegut al Jardí de les Palmeres, amb Arís de Montcarrà, fill de Roger, Portador d’Eina de Pau i de la princesa Garidaina, anomenada Estel d’Or, en cerca del Secret de l’Aigua que retornarà la pau al Consell de Batllies, delmat per la pesta. A les terres de Migjorn, Arís coneix Blanca del Palmerar i ambdós s’enfronten a la destrucció, a la guerra i a la mort amb l’única arma del seu amor. Tercera part de la trilogia sobre la protohistòria que Jaume Fuster va encetar fa deu anys, El Jardí de les Palmeres té aquells elements d’èpica, d’aventures, d’amor, d’imaginació, d’ironia i de riquesa de llenguatge que han convertit els volums anteriors en «un nou registre de la literatura catalana actual», amb paraules d’Alex Broch.

El Hòbbit

Situada l’any 2941 de la Tercera Edat del Sol, la història del hòbbit Bilbo Saquet arrenca amb la recerca d’un tresor. Fins ara la vida del protagonista ha estat molt tranquil·la i rutinària, però tot canviarà quan emprengui camí cap a terres estranyes. Amb la companyia del mag Gàndalf, un grup de nans i d’altres personatges que trobarà al llarg del recorregut, les aventures d’en Bilbo ens transporten al món imaginari que creà l’autor d’El senyor dels anells. El hòbbit s’ha convertit en tot un clàssic des de la seva primera edició l’any 1937.

El gust amarg de la cervesa

Des de la finestra de casa seva, en Ramon –un jove paraplègic que viu sol– segueix dia a dia la vida dels veïns que viuen al bloc del davant: una estudiant de bon veure, una àvia d’hàbits rutinaris, una parella amb un fill adolescent… El que en Ramon no sospita és que la seva observació aparentment objectiva i de fàcil interpretació és un autèntic engany, ja que ell només té una visió parcial i fragmentada de la realitat. Quan per un pretès atzar el contacte entre en Ramon i els seus veïns espiats deixa de ser visual, descobrim una història entre els personatges i darrera cada personatge absolutament sorprenent, i ens veiem abocats a unes confessions que donen, ara sí, la veritable dimensió de l’ànima humana, sempre contradictòria i d’una gran complexitat. Amb El gust amarg de la cervesa, Isabel-Clara Simó ha construït una novel·la de múltiples punts de vista que posa de manifest la riquesa de vivències que s’amaguen dins de cada persona, i com la solitud inevitable que tots arrosseguem d’una manera més o menys explícita es pot transformar en una eina per descobrir el millor de nosaltres mateixos i, també, dels altres.

El guepard

Quan, poc abans de la unificació d’Itàlia, els «camises vermelles» de Garibaldi s’apoderen de Sicília, la incertesa s’abat sobre les classes privilegiades que tradicionalment han regit la vida de l’illa, ancorada en un somni de segles. Representant d’una aristocràcia a punt d’esgotar, el príncep Fabrizio Salina, inoblidable figura al voltant de la qual gira tota la novel·la, comprèn que ha arribat el final del món al qual pertany —el dels vells palaus, els criats, les rendes…— en favor d’un altre nou, marcat per nous valors i per l’ascens de nous rics d’origen plebeu. El seu guapo i espavilat nebot Tancredi serà l’instrument del que, amb la seva peculiar saviesa, es serveixi perquè canviant les seves formes, l’ancestral arbre de la casa Salina sobrevisqui als trastorns de la política i la societat. Publicat un any després de la mort de l’autor el 1957 —rebutjat prèviament per algunes editorials—, va esdevenir en poc temps un gran èxit i se la considera la millor novel·la italiana del segle XX. El llibre va ser popularitzat mundialment per la pel·lícula italiana homònima de 1963 Il gattopardo, dirigida per Luchino Visconti i amb un ampli planter d’actors de renom internacional com el estatunidenc Burt Lancaster, el francès Alain Delon i la italiana Claudia Cardinale.

El gran inquisidor

Nicolau Eimeric, Inquisidor General de la Corona d’Aragó, va ser un dels personatges més foscos de la història de Catalunya. Com un jove alegre pot arribar a convertir-se en una de les persones més cruels de la història? Després de la mort del seu amor de joventut, Sara, Nicolau inicia un ambiciós camí per acabar sent una de les figures més temudes, ocupant un dels càrrecs més importants de la Inquisició, que va exercir amb duresa i violència contra els jueus, bruixes i heretges.

El gran foc dels garbons

El gran foc dels garbons es va publicar per primera vegada com a part del primer volum de l’Obra Completa editat el 1972 per Tres i Quatre. Està compost per 102 sonets en versos decasíl·labs blancs. En aquest poemari apareixen personatges veïnals de diferent classe social com ara el mut, l’orb, el bisbe, el taüter, el notari, el bomber, el mort, el mariner, el metge, l’apotecari, el barber, la mare que ha perdut el fill en la guerra, la drapaire i la prostituta, que en aquest cas és la figura imaginària de la Cordovesa. Tots els poemes s’ubiquen en l’escenari dels carrers d’un poble on la vida es desenvolupa amb un intens contacte veïnal de procedència atàvica. Estellés ens descriu escenes quotidianes que de vegades són de tipus sexual o escatològic.

El gran engany

Quan un satèl·lit de la NASA detecta indicis d’un objecte estrany a l’Àrtic, el president dels Estats Units hi envia Rachel Sexton, analista d’intel·ligència de la Casa Blanca, perquè verifiqui l’autenticitat de la troballa. Acompanyada del carismàtic acadèmic Michael Tolland, Rachel s’adona que aquesta descoberta els posarà en perill de mort. En la fugida per salvar la vida en un entorn tan desolat com letal, la seva única esperança és descobrir qui hi ha darrere la trama. Però comprendran que la veritat és el frau més vergonyós de tots.

El gos que va veure Déu i altres relats

Els contes de Dino Buzzati no ens deixen indiferents. La ironia crua, l’humanisme realista i la lògica kafkiana, s’hi barregen d’una forma fluida i espontània, en un conjunt homogeni i del tot original. Dino Buzzati és tot un mestre en la narrativa contemporània. Aquests onze contes, seleccionats minuciosament d’un conjunt de seixanta, ens donen una mostra del millor que ha escrit. Ni per un moment al llarg de l’obra, Buzzati abandona la seva desbordant imaginació, el lirisme quasi poètic del seu estil i la crueltat en les petites observacions quotidianes. El retaule humà que a través dels onze contes hi dibuixa, a estones ens fa somriure, a estones compadir, a estones repudiar, mai però, com ja dèiem, no ens deixa indiferents.

El gos dels Baskerville

El ric terratinent sir Charles Baskerville és trobat mort al parc de casa seva. El doctor Mortimer, metge de capçalera i amic de la víctima, està convençut d’haver vist una bèstia sobrenatural amb l’aparença d’un gos enorme entre la boira que envolta la casa de la víctima. Sherlock Holmes i Watson hauran d’esclarir el misteri de la maledicció dels Baskerville abans que l’hereu de sir Charles pateixi el mateix final tràgic que el seu predecessor. «El gos dels Baskerville» és la història més coherent de Holmes. Tot i que es tracta d’un cas gens difícil de resoldre, en el qual es revela la identitat de l’assassí un cop recorreguts uns dos terços de l’obra, en ella es fa palesa la grapa de Conan Doyle per fer sentir tot el terror i la soledat dels erms de Devon, revelats a través dels contorbats sentiments del metge abstemi.

El gos de terracota

El comissari Montalbano descuida una investigació de trafic d’armes flagrant per ocupar-se d’un enigma aparentment sense resposta. Com pot ser que dos cadàvers dormin cinquanta anys abraçats sense que ningú els desperti? I què simbolitzen la gerra plena de monedes, el càntir i el gos de terracota trobats al seu costat? Andrea Camilleri ens transporta a la ciutat imaginària de Vigàta per recrear la Sicília d’avui, un món de profundes arrels rurals que vol adaptar-se a la modernitat a cops de mitra i delacions. Una vegada més, el comissari Salvo Montalbano, que ha fascinat a Itàlia i ha fet famós Andrea Camilleri, lector impenitent de les peripècies de Pepe Carvalho i amant com ell de la cuina ben feta, ens guia pas a pas en el seu recorregut per la màfia i ens meravella resolent un dels casos més enigmàtics de la història de Sicília.