22001–22016 di 66541 risultati

Tradicions religiosas de Catalunya

Las tradicions religiosas aquí á Catalunya son abundantas; pero las propias y exclusivas nostras ó sia aquellas que ’s refereixen á cosas ó casos de la terra ja no ’u son tant y solen pecar de monótonas; aixís es que al fer la present colecciò á fi de donarli un xich mes de varietat, las havem interpoladas, posant al costat de las de SANT JORDI, SANTA MARIA DEL SOCORS, SANT RAMON DE PENYAFORT, LO SANT CRIST DE LEPANT, y SANTA EULARIA catalanas pel assumpto de que tractan, las de LO NIU DE VESPAS, MALCUS, SAN VICENS FERRER, LO PELEGRÍ y alguna altra, catalanas solament per tradiciò. En general no las havem volgudas disfressar afeginthi de la nostra cullita, donchs sabem millor que ningú que lo que la nostra fantasia hi haguera pogut afegir, no mes hauria estat bo que per ferlashi perdre sa propia fasomía. Lo poble deu retratarse ab sos defectes si ’s vol traure profit del estudi que d’ ell se fassa; d’ altre manera no ’s retrata al poble, sino que ’s crea una cosa ficticia que participant de lo académich y de lo popular no es ni una cosa ni altra. Sentat aixó no sorpendrá tant als que las llegescan, la curtedat de moltas d’ ellas, que, sí mes extenciò no tenen, es perque tal las ha fetas lo poble que fins ara las ha conservadas oral y fielment.

Tractat d’astronomia

El tractat es divideix en dos grans blocs i aquests al seu torn, se subdivideixen en seccions. El primer estudia els signes i els planetes, així com els moviments i influències d’aquests en aquells, corroborant, per les seves definicions, les postures tradicionals sobre aquest tema. En el segon és on aplica els principis i el mètode del seu Arts, qualificant a l’Astronomia de «veritable ciència» i als astròlegs de «veritables homes de ciència» sempre que, i abans de res, no ignorin a Déu com a principi sobirà.

Tots som Wonder

Sé que jo no puc canviar la meva cara. Però potser la gent podria canviar la seva manera de mirar. L’Auggie sap que no és un nen normal i corrent. Fa tot de coses normals i corrents. Ell se sent normal. El que passa és que el seu aspecte no ho és. No és fàcil, créixer sent un nen normal i corrent quan tens una cara que no ho és gens. Però l’Auggie és una meravella. Amb la seva companya inseparable, la gosseta Daisy, juguen a pilota, mengen gelat i s’empesquen un munt de maneres de passar plegats l’estona. Ells saben que l’Auggie no és l’únic nen diferent. Tots som diferents, i tots som una meravella. El que passa és que no ho sabem veure.

Tots som iguals

Jo no sé quin efecte produirà al lector TOTS SOM IGUALS. Jo no sé si veurà que l’he escrit amb un apassionat amor, a vegades burlesc, sovint adolorit, sempre piadós amor. Però hi ha una cosa segura: jo he robat, perfer aquesta novel·la, una mica de la sang dels homes que viuen avui al meu país. M’agradaria haver sabut conservar-la viva damunt cada pàgina, i que us hi poguéssiu reconèixer. Tots els meus llibres s’ocupen de coses i de tipus d’avui dia. El nostre país, el nostre temps són tan apassionants, tan vius que jo no podria parlar, segurament, d’altra cosa que de tot allò que està dins de nosaltres i al voltant de nosaltres. El resultat que a la llarga, a còpia —si hi ha sort— d’anys i de llibres, pot donar aquesta informació novel·lística, no el sé. El que ara em preocupa és que el treball de cada dia sigui fet amb passió, amb paciència i amb honestedat. TOTS SOM IGUALS intenta plantejar un problema que a tots ens afecta, que a tots ens acusa, que a tots ens justifica o condemna.

Tots els homes de Duran

Tots els homes de Duran és l’apassionant relat en primera persona dels esforços de l’autor per denunciar la corrupció que assola el seu partit, Unió Democràtica de Catalunya (UDC). Primer es va adreçar a llurs dirigents, després al president de la Generalitat i, finalment, a la Unió Europea i al fiscal. L’afer ha esclatat així davant l’opinió pública en tota la seva dimensió. I amb totes les conseqüències: les dimissions i cessaments al partit i al govern català ja han començat; el fulgurant estel de Josep A. Duran Lleida està en declivi, potser definitiu. El llibre, documentat amb tota la correspondència creuada entre els principals implicats i l’autor, descriu detalladament la xarxa de clientelisme dels líders i beneficiaris d’UDC. Posa en evidència també la inquisició que pateix qui gosa treure a la llum la corrupció pública. Al mateix temps l’obra és un clam en contra de la corrupció dels polítics, que no és sinó el frau a tota una societat, en aquest cas l’oasi català.

Tots els contes

L’any 1955, l’extraordinari recull de contes Cròniques de la veritat oculta feia reaparèixer Pere Calders, exiliat a Mèxic, en el panorama de la literatura catalana. Més endavant, l’obra teatral Antaviana (1978), muntada per Dagoll Dagom a partir dels seus textos i la publicació d’Invasió subtil i altres contes el mateix any van convertir Calders en un autor reconegut i àmpliament llegit. Els seus contes, aplegats íntegrament en aquest volum, són obres mestres del gènere fantàstic, en què el capteniment natural i quotidià dels personatges davant la irrupció de l’insòlit o inexplicable posa en qüestió la frontera entre el real i l’absurd, i la desplaça a les convencions de la nostra percepció del món. Portadors d’un humor desencantat singularíssim i amable, amb el deixant particular d’ironia i de tendresa que Calders va convertir en marca de fàbrica, aquests contes el situen entre els grans creadors universals del gènere.

Tots els contes

Per primera vegada apareixen publicats en un sol volum tots els contes que Terenci Moix va escriure en català al llarg de la seva prolífica carrera literària. Com diu Pere Gimferrer al pròleg, «La torre dels vicis capitals és una explosió, de l’ona expansiva de la qual participa “Assassinar amb l’amor”; La caiguda de l’imperi sodomita és un brillant i bellíssim castell d’alta pirotècnia. El primer llibre és fonamentalment tràgic; el segon és irònic principalment. No crec casual que el primer llibre hagi estat redactat a la segona meitat dels anys 60 (que són els de la gauche divine, certament, però també els de l’estat d’excepció a Espanya i els de la guerra del Vietnam) i el segon llibre sigui del període terminal de l’autocràcia (fins i tot amb un conte datat el 20 de novembre del 1975) i de la transició: el pas de la tragèdia a la tragicomèdia. Hi ha, altrament, tres coses que avui ens sobten de manera immediata: que fos possible, encara que n’hi hagués de bandejats, publicar els contes sobrevivents de La torre… a la Barcelona del 1968; que tots els temes i totes les maneres de l’obra narrativa coetània i futura de Terenci Moix es trobin en aquestes narracions, i, finalment, que el català literari de Terenci Moix, a diferència de la seva temàtica, resulti avui encara atípic i sorprenent, insular i reptador».

Tots els contes

Comparada sovint amb William Faulkner o Carson McCullers, Flannery O’Connor és una de les grans narradores nord-americanes, i el seu geni lúcid i turmentat ha concebut part de la narrativa més sòlida i pertorbadora del segle XX. Els trenta-un relats d’aquest llibre, traduïts i publicats per primera vegada en català, tenen com a escenari els pobles i les terres del sud dels Estats Units, especialment la seva Geòrgia natal, un indret decrèpit i decadent marcat per la violència i l’odi racial. Però més enllà de la sordidesa, els conflictes socials i racials, l’asfixiant presència de la religió i la frustrada lluita per la llibertat, als contes de Flannery O’Connor sempre hi brilla una estranya bellesa, una íntima exposició moral de la condició humana, que va més enllà de la història mateixa.

Tots els camins porten a Romania

El detectiu Rafel Rovira sobreviu, des del seu despatx al carrer Cavallers de Lleida, investigant marits infidels i petits estafadors mentre somia en emular les gestes dels grans detectius. L’arribada de la Ioana Lupescu, una dona de fer feines romanesa sense papers, li revelarà la troballa del cadàver d’un jubilat també originari del país dels Carpats. És el cos de Florian Grigore, un immigrant atípic, d’aparença senyorial i de devocions marxistes-leninistes. La descoberta del cadàver brindarà al detectiu Rovira l’oportunitat d’investigar, per fi, un veritable cas d’assassinat. Per resoldre’l, comptarà amb la complicitat del sergent Palau, un mosso d’esquadra a qui l’uneix una relació de profunda amistat. Els camins de la investigació duran el detectiu fins a Bucarest, on s’endinsarà en l’univers de la Romania de Nicolae Ceaucescu, el tirà que governà el país amb mà de ferro fins que fou afusellat una freda nit de Nadal de 1989, en plena revolta pels barris i ciutats del país.

Totes les famílies són psicòtiques

Els Drummond de Canadà constitueixen la família més disfuncional que hagi pogut registrar la psiquiatria mundial. La història comença en un viatge que fa tota la família a Cap Canveral per presenciar el llançament del transbordador espacial. L’única filla aparentment normal és una de les astronautes que viatjarà a l’espai. La resta de familiars són candidats seriosos a una mort prematura. Les peripècies, el ritme trepidant i les situacions cada vegada més hilarants converteixen aquesta novel·la en un passeig delirant pel drama de la convivència típica del nostre segle, amb la rivalitat entre germans, la gelosia, els conflictes d’autoritat entre pares i fills, la ruïna econòmica, el sexe mal entès, però Coupland ha sabut destil·lar en el límit d’aquestes situacions la misèria i la grandesa dels seus personatges, la dignitat que els fa humans. Heus aquí la quinta essència del nostre segle en una història divertidíssima, dura, violenta i tendra com poques.

Totes les bèsties de càrrega

Totes les bèsties de càrrega és la història de l’opressió d’un poble aclaparat per una burocràcia inhumana i absurda, però amb una clara voluntat de supervivència. Els fets, que passen en un país imaginari, s’esdevenen durant un període molt breu que evoca una de les èpoques més dures de la història de Catalunya: la postguerra. Són uns anys de persecució i de resistència, de dubtes i de febleses, de cansament i de recuperació, de sorpreses i de treball pacient. Totes les bèsties de càrrega és una de les novel·les més destacades de Manuel de Pedrolo i una síntesi brillant d’un dels moments més difícils de la història d’aquest poble.

Tota aquesta gent

«Si em moro aquesta nit…» Així comença Isabel-Clara Simó aquests relats. Un conjunt de petites històries protagonitzades per un seguit de personatges anònims, sovint insatisfets o maltractats per la vida, d’altres somiadors –des d’un home preocupat per les tensions en el seu entorn laboral a un extreballador que decideix venjar-se dels bancs oferint lloguers gratuïts–, o un altre que experimenta sentiments d’inferioritat per les crítiques a què el sotmet la parella. Uns contes que, com petites píndoles de vida, constitueixen un itinerari social i íntim d’una sèrie de persones en el seu dia a dia. El retrat dels seus conflictes –l’envelliment, la infidelitat, la gelosia, els desitjos sexuals–, les seves contradiccions quotidianes, personals o laborals, conformen un fresc ric i viu del desencís vital i alhora un mirall dels temps actuals. Però de les individualitats, saltem, en l’últim conte, Le Cirque de la Terre, a una divertida i crua caricatura de la societat catalana.

Tot un caràcter

La Júlia Ares, una dona enèrgica, extremista i experta en la provocació verbal, té dues filles, una de les quals, la més petita, encara viu amb ella. Entre totes dues hi ha establert un joc d’amor i hostilitat a causa de l’aparent contraposició de dues personalitats ben diferents: casolana, tranquil·la i sempre a la defensiva, la filla;impetuosa, hiperactiva, segura de si mateixa, la mare. I tot i que la filla sempre ha considerat que no ha heretat en absolut l’exuberància, ni el carisma, ni la simpatia atroç de la seva mare, gairebé d’improvís comença a assemblar-s’hi de manera alarmant.

Tot és definitiu

Deu anys després de Nightmares & Dreamscapes, Stephen King publica una nova antologia de contes, un recull de catorze relats fins ara només publicats en formats poc accessibles (un audiobook, un e-book, una edició de poc més de mil còpies) que fascinaran a tots els lectors. “Pujar a la Bala” és la història d’una autoestopista que puja al cotxe equivocat la nit que va veure la seva mare morta. A “Dinar al Gotham Café”, la discussió d’una parella a punt de divorciar-se en un restaurant de moda acabarà sent molt i molt sagnant. I a “1.408”, un escriptor que ha fet fortuna amb històries de fantasmes decideix passar la nit a l’habitació 1.408 del Dolphin Hotel, que, segons el director, és plena de misteri. Amb la lectura d’aquests catorze contes obscurs, emprendràs un viatge captivador i esgarrifós per l’inconegut on la por i l’angoixa, el sarcasme macabre i la melancolia descobreixen l’essència del millor Stephen King.

Tot és ara i res

«L’home es constitueix en nucli poètic, el poeta s’aferra a la vida amb totes les seves contradiccions i es lliura a l’emoció lírica, potenciada per un llenguatge sobri».

Tot el que podríem haver estat tu i jo si no fóssim tu i jo

En Marcos acaba de perdre la seva mare, una reconeguda ballarina que li ha ensenyat tot el que sap, i decideix que el seu món ja no pot ser el mateix sense ella. Just quan està a punt de donar un gir a la seva vida, una trucada canvia radicalment el curs dels esdeveniments. I si només mirant-te pogués desvetllar els teus secrets més profunds? I si només mirant-te pogués sentir amb el teu cor? I si en només un instant fos possible saber exactament qui som l’un per l’altre?