21985–22000 di 66541 risultati

Tres segons

La vida de Piet Hoffmann té dues facetes ben diferents. D’una banda, gaudeix d’una vida feliç amb la seva dona i els seus fills, però, de l’altra, treballa des de fa nou anys com a infiltrat de la policia sueca. En la seva última missió, que té com a objectiu acabar amb el poder creixent de les màfies de l’Est instal·lades a Suècia per traficar amb drogues, Piet es veu obligat a ingressar en una presó de màxima seguretat per obtenir la informació que necessita la policia. No obstant això, un cop dins, la situació es complica molt més del que s’esperava. Piet, més sol del que mai ha estat, es troba al caire de l’abisme. Si no vol perdre-ho tot, haurà de prendre decisions que mai li haurien passat pel cap. La curiosa parella d’autors formada pel periodista Anders Roslund i l’exdelinqüent Börge Hellström només és estranya en aparença. La lectura de Tres segons sorprèn per la seva proposta i atrapa pel ritme i per la tensió creixent del relat, fins al seu emocionant desenllaç.

Tres nits

Susan Morrow és una dona feliçment casada, que un bon dia veu alterada la seva plàcida vida domèstica en rebre un paquet inquietant. El paquet conté el manuscrit de la novel·la del seu exmarit, “Bèsties nocturnes”. El primer que li passa pel cap és que l’Edward la vol posar en un compromís, però accedeix a llegir el text deixant de banda els sentiments personals. “Bèsties nocturnes” narra la història d’en Tony, un home que, durant un viatge nocturn amb la dona i la filla, és víctima d’un brutal assalt a la carretera. Mentre la Susan llegeix el relat impactant i pertorbador, al seu cap va aflorant una altra imatge del seu exmarit. Potser la novel·la on ella es veu reflectida és una venjança personal? Austin Wright ens submergeix en una història dins d’una altra història i ens atrapa entre dues trames. De la mateixa manera que l’efecte de la lectura trastorna la Susan, la lectura de Tres nits no serà innòcua per al lector.

Tres homes dins d’una barca

Tres amics, un gos i una barca són els ingredients que l’escriptor anglès Jerome K Jerome (pseudònim de Jerome Klapka) necessità per a bastir una obra d’un humor certament peculiar, que provoca en el lector tantost el somriure com la franca riallada. Les pensades, les extravagàncies i un munt de jocoses calamitats, que emmarquen les aventures fluvials de tres originals bromistes, són relatades amb bonhomia, cordialitat i mesura ben angleses i fan d’aquesta narració un exemple del que és el sentit d l’humor ben entès, lluny de tot xaronisme i tota bacinada.

Tres dones

«Grigia» és la història d’un home a qui, allunyat de la civilització, es dilueix el «jo» individual i racional i, amb la sensibilitat a flor de pell i els esquemes socials esborrats, arriba a una harmonització mística amb el tot. En un món on les contradiccions s’han esvaït, l’amor a Grigia l’uneix amb la seva estimada, que és lluny, i amb totes les coses. «La portuguesa» també té lloc en un món a part, aïllat del món «normal» per una cortina eixordadora de soroll, entre el nord i el sud, i els protagonistes també són personatges desencaixats, que «enlloc no se senten a casa seva». «Tonka,» a més de ser una crítica dels valors, els prejudicis i la moral de la societat burgesa, és la història de la relació d’un jove saberut de casa bona, que està en contradicció amb el món de la seva família, amb una noia de classe humil, tan senzilla que inspira compassió. Musil, amb la seva tendència a l’objectivitat científica i amb l’estil precís que la passió per l’exactitud matemàtica el porta a buscar, s’endinsa en aquestes tres històries en l’ànima humana, més en els processos de sensibilitat que no pas en els psicològics; amb el microscopi en una mà, per dir-ho així, i la poesia a l’altra.

Tres cavalls

Aquesta és la història dels primers dos cavalls de la vida d’un home. Té cinquanta anys i un passat replet d’experiències molt fosques: de molt jove va fer rumb a l’Argentina. Ara, al cap de vint anys, decideix tornar a Itàlia, després d’haver estimat intensament, d’haver perdut la dona en plena barbàrie, d’haver lluitat contra la dictadura i d’haver patit persecucions i traïcions. A Itàlia viu aïllat, fa de jardiner i llegeix llibres vells. Però un bon dia una dona li torna a encendre la passió i li fa reviure la memòria: amb coratge, el protagonista recorda l’Argentina, el sud del món. I tot això mentre viu el seu nou amor, cuida el jardí i aprèn alguna cosa d’un africà que somia a tornar al seu país.

Tres anglesos s’esbargeixen

Seqüela de Tres Homes en una Barca. Relat humorístic d’un viatge a Alemanya. Tres homes necessiten canviar de vida. Anècdota en què es mostra el mal resultat dels enganys. George i la seva covardia espiritual. Harris té idees. Conte del vell mariner i l’esportista sense experiència. Una magnífica tripulació. Perill de fer-se a la mar quan bufa el vent de terra. Impossibilitat de fer-se a la mar quan bufa el vent del mar… Retrobem doncs aquí George, Harris i J. (lamentablement a Montmorency ni se’l menciona!) en una situació de similar estrès que deu anys enrere. Harris i J. ara són casats i tenen descendència, pel que la seva escapada es complica, però finalment poden emprendre un tomb per Europa central. Aquest cop escullen un altre mitjà de transport de moda, com és la bicicleta, però l’alternen amb vaixells, trens i caminades. L’itinerari els fa passar per ciutats com Hannover, Berlín, Dresden, Stuttgart o Praga, però també per indrets més silvestres de la Selva Negra. Jerome, que era més aviat germanòfil, extrau gran part dels efectes humorístics de la seva descripció del caràcter alemany, especialment del seu amor a l’ordre i a l’autoritat, que contraposa al més individualista caràcter anglès. Tot i que acut massa sovint al recurs, cal dir que ho fa brillantment i sempre desvetlla el somriure.

Trenta manaments

Perquè mai com ara les aules han estat tan malament. Perquè mai com ara els pares van estar tan ocupats en altres coses que no fossin els seus fills. Perquè mai com ara els professors han estat més sols en la seva tasca docent. Perquè mai com ara els directors i caps d’estudis van desitjar exercir un càrrec amb l’única finalitat de fugir del guix i de l’aula. Perquè mai com ara hi ha hagut tant inspector pocavergonya. I perquè mai abans l’Administració va mostrar tant menyspreu per l’educació dels joves. Mai. Mai tant com ara. Sobre educació està tot escrit. Només falta posar-ho en pràctica. Per això, calen collons i una mica d’intel·ligència.

Tren a Puigcerdà

Un tren que cobreix la línia Barcelona-Puigcerdà s’atura al bell mig de la Plana de Vic. És el matí de Sant Esteve. A dintre un vagó, hi ha dotze persones que aparentment no tenen res a veure les unes amb les altres. És clar que, en el fons, totes es coneixen molt més del que es pensen… i no saben que el que els ha passat o el que els passarà en un futur molt pròxim depèn, en gran mesura, d’algú que és en aquest mateix vagó… Una vegada més, Blanca Busquets ens sorprèn amb la seva extraordinària habilitat per perfilar vides en una trama emotiva i humana, escrita amb ofici i amb unes veus entranyables i plenes de força.

La travessia del Navegant de l’Alba

Un viatge a la veritable fi del món, on un munt de profecies esdevindran realitat… Un rei, acompanyat d’uns inexperts companys de viatge, emprèn una travessia fins més enllà de tota terra coneguda. A mesura que s’endinsen per mars que ni tan sols apareixen als mapes, descobreixen que la seva missió és més arriscada que no havien imaginat i que la fi del món és, en realitat, el llindar d’una terra incògnita. Nàrnia…, un món on tot és possible.

Trauma

Un home de negocis és brutalment assassinat. Jeanette Kihlberg prossegueix la seva investigació amb l’ajuda de la psicòloga Sofia Zetterlund. Però qui és, en realitat, Sofia Zetterlund? La investigació de Jeanette Kihlbergs sobre els macabres assassinats de nens a Estocolm queda temporalment aturada quan un important home de negocis apareix brutalment assassinat. Sembla que es tracta d’una venjança, però… per què? De què s’està venjant l’assassí? Sofia Zetterlund serà l’encarregada d’elaborar un perfil psicològic del botxí, mentre les víctimes es van succeint… Totes semblen tenir alguna relació amb Victòria Bergman. Mentre la investigació apunta cap a Dinamarca, les pèrdues de consciència de la Sofia són cada cop més freqüents…

Trasbals

Durant un cap de setmana passat a la casa paterna, un jove estudiant de Mines acompanya el seu progenitor, metge d’una extensa comarca austríaca, a un seguit de visites professionals; això serà l’excusa perquè presenciem una desfilada de personatges grotescos esguerrats, criminals, alcohòlics, folls que culminarà en el llarg i ja famós soliloqui del príncep de Saurau. A mesura que pare i fill avancen per una vall cada cop més tancada i asfixiant, la narració també es farà progressivament eixordadora i obsessiva, fins al deliri implacable de l’excèntric estadant del castell de Hochgobernitz. El que podria semblar fruit d’una imaginació excessiva o fins truculenta no és sinó, en el cas de procedir de la ploma fecunda de Thomas Bernhard, un diagnòstic despietat de la societat austríaca, fàcilment extensible, d’altra banda, a d’altres societats: som víctimes se’ns diu en aquest llibre d’una població malalta de cap a cap, propensa a la violència i la demència. On rau, però, el secret de la fascinació que emana de les pàgines de Trasbals? Sens dubte en l’estil contundent, volgudament martellejant, sinuós, un estil que voreja la pura acrobàcia verbal, encara que sempre dominat pel seu autor i que la traducció de Núria Roig respecta amb tota fidelitat. Si calgués destacar el qualificatiu més repetit d’entre la munió de comentaris que la mort prematura de Bernhard ha suscitat, aquest seria que es tracta d’un escriptor de l’estirp, com també s’ha dit, de Kafka o Beckett imprescindible. El lector català té ara ocasió de comprovar-ho per fi amb una de les seves obres cabdals.

Trampa sota les aigües

La novel·la, en tretze capítols, és un relat d’aventures, amb tocs de misteri —com suggereix el títol— i el punt d’exotisme per al lector, sobretot d’aleshores, que dóna una acció situada al Pireu. Vallverdú mateix, a les últimes pàgines del volum de memòries Garbinada i ponent, pàgines on apunta els inicis de la seva història editorial, en parla així: «A l’estiu de 1962, a Sant Martí, vaig escriure la primera redacció de L’abisme de Pyranos, que vaig deixar reposar mesos i mesos. Un any després la vaig revisar, de fet reescriure, per presentar-la al recentment creat premi Joaquim Ruyra. Se’n diria, finalment, Trampa sota les aigües. Jo ignorava que l’obtindria, i que uns quants anys més tard, amb Rovelló, m’emportaria el Josep Maria Folch i Torres, i que encara, dins la dècada, havia d’escriure una altra novel·la juvenil… Fites i més fites, creació d’un nom literari, modest però presentat a la nòmina». Potser modest, sí, però exemplar, si més no, per la quantitat de lectors que les seves intrigues han contribuït a formar.

La trampa de xocolata

El Gat Misteri —el GM per als qui ja el coneixen—, amb el seu olfacte especialíssim per detectar embolics i delictes, torna a casa de les seves mestresses fent olor de xocolata. D’altra banda, uns quants gats de raça, molt valuosos, desapareixen misteriosament. I tot comença a quedar clar quan «algú» demana als propietaris dels gats una forta suma de rescat. Qui us havia de dir, Hillary i Kelly Ann, que a la vostra ciutat actuava un segrestador de gats? Qui us havia de dir que al vostre GM també li aniria d’un tris que no en fos víctima, bé que d’una altra manera? Com us en sortireu, aquesta vegada, per conduir la policia fins al cau del segrestador?

Trajecte final

Aquest recull aplega set contes de ciència-ficció que presenten mons nous i fantàstics a partir de personatges d’aparença normal que s’involucren en conflictes insòlits. En aquestes narracions trobareu històries diverses: estranyes relacions entre éssers humans i extraterrestres, empreses que fan desaparèixer persones poc adaptades, robots amb forma humana programats per satisfer el desig sexual, societats utòpiques d’altres planetes que busquen el contacte amb el humans, relacions amoroses entre dues persones de temps diferents però paral·lels,…

Un traïdor com els nostres

Una jove i idealista parella emprèn les vacances de la seva vida a l’illa caribenya d’Antigua mentre la seva Gran Bretanya natal es debat entre els deutes i la recessió. Ell és professor a la Universitat d’Oxford. Ella, una advocada londinenca a l’inici d’una prometedora carrera professional. El segon dia de les vacances coneixen un ric i carismàtic milionari rus d’uns cinquanta anys, en Dima, que llueix un esplèndid rellotge d’or amb incrustacions de diamants i un curiós tatuatge al polze dret. De manera espontània, almenys aparentment, els proposa jugar un partit de tennis. Alguna cosa més vol, en Dima, però, a més de guanyar el partit. Sigui el que sigui, aviat els joves enamorats es troben immersos en una tortuosa carrera mortal que els condueix per mitja Europa i que a poc a poc els endinsa en les llòbregues profunditats de la cobdícia i la corrupció. Amb aquesta història absorbent i actual, John le Carré fa un retrat penetrant de les noves xarxes del crim internacional i una crua denúncia a les fosques aliances en el si del poder. Una obra magistral.

La traïció dels líders

Un dels primers llibres que tengué un cert impacte editorial i començà a arribar a sectors cada vegada més amplis de l’avantguarda nacionalista i d’esquerres dels Països Catalans va ser el primer volum de La traïció dels líders (Llibres del Segle, Girona, 1993) del gran patriota i amic Lluís M. Xirinacs. Com explicava en el seu moment Llibres del Segle: «el llibre La traïció dels líders és concebut com una ajuda a la recuperació de la memòria col·lectiva i té dues parts, la primera de les quals forma els volums La sembra laboriosa i Una pedregada seca». Descriu d’un mode inèdit les lluites clandestines d’aquells anys. S’hi afegeix una tercera part, La collita perduda, on es posa a la llum l’autoperpetuació d’una classe política girada d’esquena a la veritable participació de la societat en la cosa pública.