21985–22000 di 65579 risultati

Firmin

Nascut en una petita llibreria d’un decadent barri de Boston durant els anys seixanta, en Firmin aprèn a llegir devorant les pàgines dels llibres. Ràpidament comprèn, però, que una rata culta és una rata solitària i, marginat per la seva família, busca l’amistat del seu heroi, el llibreter, i d’un escriptor de ciència ficció fracassat. A mesura que en Firmin navega pels carrers tèrbols de la ciutat buscant amor i comprensió, la seva soledat i la seva por es tornen humanes i irremeiablement commovedores. Original, brillant i plena d’al·legories, Firmin desprèn humor i enyorança per un món que entén el poder redemptor de la literatura, un món que s’esvaeix tot deixant enrere una rata amb una ànima creativa, una amistat excepcional i una llibreria desordenada.

Fins que passi la teva fúria

A la primavera, quan comença a desglaçar, el cos d’una noia jove apareix a la superfície del riu Torne, al nord de Suècia. Prop d’allà, un malson destorba les nits de la fiscal Rebecka Martinsson. Podria haver-hi alguna connexió entre la noia morta i el fantasma dels seus somnis? Amb l’ajuda de la inspectora Anna-Maria Mella, Martinsson s’endinsa, en una Suècia on la col·laboració amb els nazis és encara una ferida oberta, en una investigació sobre la desaparició d’un avió que portava subministraments per a la Wehrmacht l’any 1943. Martinsson i Mella, però, no saben que a la riba d’un llac glaçat s’hi amaga un assassí que farà el que sigui per mantenir el passat sepultat per sempre sota el silenci de la neu.

Fins i tot els déus

En un univers paral·lel, amb lleis físiques lleugerament diferents de les nostres, els seus habitants descobreixen la forma d’intercanviar matèria amb nosaltres. Matèria que comença a desprendre energia de forma espontània. Què podríem fer amb un subministrament d’energia gratuïta i inesgotable? Aquesta novel·la destaca per una impressionant descripció del cosmos, una visió que ens fa encara més insignificants del que podíem pensar. Amb mestria, Asimov ens va submergint en un univers totalment diferent al que coneixem. Fins i tot els déus va obtenir els premis Hugo i Nebula l’any 1972.

Fins aquí hem arribat

El comissari Kostas Kharitos rep una trucada urgent durant el que semblava un vespre normal: dos encaputxats d’Alba Daurada han apallissat a Katerina, la seva filla, a la porta dels jutjats d’Atenes. Mentre es refà d’aquest cop emocional, un alemany d’origen grec, Andreas Makridis, apareix mort al seu despatx al centre de la capital grega. Un nou grup organitzat, “Grecs dels anys cinquanta”, reivindica aquest assassinat, deixant una fotografia molt misteriosa a la disposició del comissari Kharitos. Dies després, Jronis Nikitópulos, propietari d’una acadèmia privada, apareix mort, també al seu despatx. Els Grecs dels anys cinquanta reivindiquen aquest segon assassinat, que no serà l’últim, amb una nota que diu: Torneu enrere i comenceu de nou, però aquest cop feu-ho bé. Màrkaris fa un retrat de l’Atenes actual enfonsada per la crisi econòmica i el deute amb el banc central, des del punt de vista de funcionaris del govern, dones de casa, metges, propietaris, immigrants i advocats i com la situació actual els afecta durant la seva vida quotidiana. L’autor, barrejant la novel·la policíaca i la crítica social, transmet al lector el pessimisme que envolta la societat grega des de l’inici de la crisi, l’any 2008.

Filosofia i pràctica de la no violència

«Hi ha dues classes de violència: una defensiva i una altra d’ofensiva. I, evidentment, la gent que no hi entén, o que està moguda per interessos parcials, diu que les condemna totes dues. Només dir-vos que Gandhi tenia aquest principi: M’interessa la no violència i lluito per la no violència. Davant de la violència no sóc neutral, sóc amic dels violents defensius. Quan dues forces molt fortes estan enfrontades violentament, què fas? Si ets valent, intentaràs primer de convèncer, de la no violència, al que ataca i no als que es defensen. Els covards, en el millor dels casos intenten convèncer els defensius violents. O, pitjor, juguen a neutrals, sense distingir la diferència entre atacar i defensar-se. O, encara pitjor, s’arrengleren amb els atacants, com fa la gent vividora, la gent trepadora que sempre es posa a favor del més fort per pujar. Certament, hi ha una línia molt borrosa entre la defensa i l’atac». Aquest recull de textos i pensaments permeten acostar-se a la figura de Lluís Maria Xirinacs, un dels ideòlegs catalans més destacats del segle XX sobre la pràctica de la no violència per defensar la llibertat de les persones i dels pobles.

Filosofia i escriptura

Què és la filosofia? En què consisteix l’exercici de filosofar? Quina funció hi tenen la paraula i l’escriptura? Si el diàleg i la comunicació orals són els instruments de la filosofia (com se sosté des de Plató), com és possible conservar-se fidel a aquest dir originari sense trair-lo en l’escriptura que el congela? Sini explora en aquest text (que és transcripció d’un seminari a Nàpols) la relació entre la paraula i la filosofia, entre la filosofia i la vida, i postula una filosofia que és camí, iniciació i hàbit ètic. Aquest llibre, que conserva la vivacitat de l’expressió oral, s’interroga sobre el paper de l’escriptura i dels lectors en l’època cibernètica, sobre la llibertat del subjecte reflexiu i sobre el lloc de la filosofia en el debat de les idees, sobre la vida i la creació.

La filla del Ganges

L’Asha Miró va arribar a Barcelona, procedent d’un orfenat de l’India, quan tenia set anys. En aquesta ciutat l’esperaven uns pares disposats a donar-li tot el que se li pot donar a una filla, a més d’una germana, nascuda, com ella, a l’India. Però ni tot l’afecte dels pares, ni el pas del temps podien esborrar moltes preguntes que l’Asha es feia des de petita. I va voler tornar a la terra que la va veure néixer per conèixer-la amb ulls de persona adulta, per recórrer els rastres del seu passat i comprovar si els records que en conservava es corresponien amb la realitat i, sobretot, per saber qui eren els seus pares biològics i per què la van dur a un orfenat de ben petita. La filla del Ganges és el testimoni d ’una adopció i un emotiu relat sobre la recerca de les pròpies arrels.

La filla del capità

A La filla del capità, sota la influència de Walter Scott, Puixkin, amb una sinceritat allunyada de l’exagerada afectació romàntica, se serveix d’un fet històric —la revolta del cabdill cosac Pugatxov— per explorar literàriament un dels temes constants en la història de la societat russa: el conflicte entre un sistema despòtic i injust i un poble sotmès i humiliat, procliu a utilitzar la figura de falsos messies per defensar el seu honor i alliberar la seva ira contra el poder opressor.

La filla del capità Groc

Manuela Penarrocha té tretze anys. Asseguda en una cadireta baixa al portal de casa seva, cus les espardenyes com ningú. La nena d’ulls grisos i cabells d’or recorda el seu pare. Ell, per fer la guerra, n’ha portat unes com aquestes, com la resta de carlistes, homes d’espardenya, garrot, trabuc i navalla a la faixa. Vol abraçar-lo, sentir l’escalfor del seu petó al front. Enyora la mirada dura i alhora plena de tendresa, el seu riure estrident. Només espera que torni per veure’l lluitar de nou pels seus ideals, per retornar a la seva família i al poble la dignitat perduda, a vida o a mort. Pel color dels cabells, el seu pare, Tomàs Penarrocha Penarrocha, és conegut a Forcall com el Groc. «—Pare! No creia Pep lo Bitxo i era veritat! M’ha dit que t’havia vist al riu i jo no l’he cregut… Pare! Pare! Davant la seva filla Manuela, que corre cap a ell, tots els pensaments del Groc s’esvaeixen. Veu les seves trenes rosses ballar-li sobre les espatlles. Llàgrimes d’amor rodolen per les galtes del Groc quan abraça el cos menut i lleuger de la Manuela. El Groc l’aixeca a l’altura del seu rostre i li fa un petó. Amb la Manuela als braços, el Groc sap que ha tornat a casa».

La filla d’Homer

Robert Graves va escriure La filla d’Homer quan, estudiant els mites grecs, va trobar-se amb la teoria enunciada per Samuel Butler el 1896 segons la qual La Odissea no és una obra exclusiva d’Homer, i que en la seva redacció hi va intervenir una princesa siciliana. A partir d’aquesta hipòtesi, l’autor construeix una èpica de la vida domèstica i converteix l’obra en una entranyable novel·la històrica. En paraules de Graves: Aquesta és la història d’una noia siciliana, decidida i creient, que salva de la usurpació el tron del seu pare, se salva ella mateixa d’un casament que li repugna i salva els seus dos germans més petits de l’anihilació, fent, amb decisió, que les coses ocorrin, en lloc d’estar-se ben quieta esperant que tot vagi bé.

La fi dels escribes

Segles enrere, en una abadia medieval anglesa, una obscura orde d’escribes va consignar un secret apocalíptic en uns llibres sagrats. Aquests llibres conformen la temuda Biblioteca dels morts i contenen la data de la mort de tota la humanitat. Avui, més a prop que mai. Will Piper, l’intrèpid exagent de l’FBI que va fer pública l’existència de la biblioteca, haurà de fer front al seu destí, perquè segons l’orde dels escribes, en menys de quatre-cents dies gran part de la població mundial morirà. Ningú no sap per què, però tothom sap quan: el 9 de febrer del 2027.

La fi del somni català a Occitània

La batalla de Muret, que va tenir lloc en aquest petit poble prop del burg tolosà el dia 12 de setembre de 1213, va ser una batalla més dins d’una guerra, l’anomenada Croada contra els albigesos, que havia començat l’estiu de 1209. No va ser una guerra qualsevol: va anar assolant el Llenguadoc al llarg de molts anys i amb moltes ganes de fer mal. Tot i que no fou decisiva a l’hora de determinar el vencedor de la Croada, la batalla de Muret és de gran rellevància per molts altres aspectes.

La fi de la infantesa

LA FI DE LA INFANTESA és una de les obres més respectades i llegides del conjunt d’allò que anomenem “corrent utòpic” de la ciència-ficció. Descriu la naixença d’una nova humanitat basada en l’espiritualitat i l’energia, i el final de la civilització actual. El tall, que es produeix en el transcurs d’una sola generació, és preparat per uns éssers extraordinaris, els “Grans Senyors”. Aquests, com si de mainaderes es tractés, instal·len la pau i el benestar a tot el món i possibiliten l’evolució de l’home vers la utopia definitiva.

Festí de corbs

Assedegats de sang, intrigants i assassins, els Lannister tenen el poder del Tron de Ferro en nom del rei nen Tommen. La guerra als Set Regnes s’ha extingit, però en els amargs dies de postguerra es desencadenen nous conflictes. Els Martell de Dorne i els Stark d’Hivèrnia busquen venjança pels seus morts. L’Euron Ull de Corb, el pirata més negre que ha desplegat mai una vela, torna de les runes fumejants de Valyria per reclamar les illes de Ferro. Des del gèlid nord, on els Altres posen en perill el Mur, l’aprenent de mestre Samwell Tarly porta un misteriós nadó a la Ciutadella. Amb un rerefons d’incest i fratricidi, alquímia i assassinat, la victòria serà per als homes i les dones que posseeixin l’acer més fred i el cor més fred. Amb Festí de corbs, Martin ens porta aquest tan esperat quart volum de la sèrie que ja és tota una fita entre els llibres de fantasia i que destaca com una gran obra mestra moderna.

Lo Ferrer de Tall

Lo Ferrer de Tall és un drama històric de Frederic Soler estrenat al Teatre Romea el 16 d’abril de 1874. Se l’ha considerat com una mostra de l’adaptació a la dramatúrgia catalana dels característics drames d’honor castellans, però tot i que les similituds amb obres de Pedro Calderón de la Barca i Lope de Vega hi són ben evidents, no es pot desvincular en general de la resta de la producció de Soler d’aquells anys. El tema clàssic de la defensa de l’honor de la noia enfront del noble seductor que abusa de la confiança del súbdit lleial es combina aquí amb la història d’amor entre la protagonista i el patge del baró que es penedeix del pla del seu senyor i s’enamora de la noia, però el baró l’amenaça d’actuar contra la seva família si ell no l’ajuda a raptar Rosa.

Feliçment, jo sóc una dona

Feliçment, jo sóc una dona és un retaule magnífic de la societat catalana del segle XX. La Carola Milà, d’edat avançada, retirada a Mallorca, decideix escriure amb la màxima sinceritat els records que guarda del seu periple vital. La novel·la presenta una dona que intenta assolir la seguretat econòmica, i en últim terme la llibertat, sense l’ajuda dels homes. La trajectòria vital de la Carola és la d’una dona que lluita per la igualtat.