21953–21968 di 66541 risultati

Vacu, l’ésser sofrent

«En la poesia de Queralt, el sofriment esdevé la clau de volta de l’existència humana. El poeta es pregunta, què és el que justifica l’existència, per quina raó el protagonista, Vacu, desitja seguir essent, lluitar per romandre en l’ésser. Vacu és l’arquetip de l’home que s’enfronta responsablement a la seva vacuïtat i, en lloc de sortir per la tangent, cerca, desesperadament, una raó que justifiqui la seva existència i que l’empari de la temptació nihilista. Queralt posa al bell mig del poema la pregunta filosòfica per definició: què és el que fa que la vida mereixi ser viscuda?».

Va ploure tot el dia

Una catalana que ha viscut trenta anys d’exili polític torna a la seva terra. Decisió arrauxada? No comptava amb alguns problemes del retorn, però ha cremat els vaixells. Les sorpreses culminen en una visita que rep un matí de pluja. Ha d’explicar per què, a què ha tornat. Explicar-ho és evocar vicissituds d’exili, moments d’una lluminosa adolescència a Balaguer, d’una joventut militant a la Barcelona de la guerra. La novel·la és aquest joc i xoc de records que tenen una mateixa decoració: la pluja. Del contrast entre uns fets i altres en surt una societat diferent de la que esperava la dona que torna: més que la constatació, l’evocació és subjectiva i vacil·lant, potser polèmica. Mites i fòbies hi són esbocinats amb una mena de dèria: arrelar en una realitat que idealitzarà, rebaixant, fins i tot, el que ha deixat en un exili actiu. És una existència apassionada que es mou entre l’ideal polític i el desfici d’esperar la vellesa física a casa, després de tota una joventut que, malgrat tot, l’exili no ha frustrat.

Una promesa a la fi del món

Iran, durant la Segona Guerra Mundial. L’Helena i la Luzyna, dues germanes poloneses, sobreviuen en un camp de refugiats a l’espera de ser recol·locades a Nova Zelanda. L’Helena té esperances de ser un dels nens seleccionats, però al vaixell que els ha de dur cap a la nova vida només hi ha espai per a la seva germana. Tanmateix, el matí en què la Luzyna ha d’embarcar, l’Helena la suplanta i se’n va, abandonant-la. Una vegada a Nova Zelanda, intenta eludir la culpa i construir una nova vida amb en James McKenzie, el jove pilot de les forces aliades que torna a casa. Però ¿li permetran les ombres del seu passat començar de zero en una nova pàtria?

Una família fora de sèrie

Una família fora de sèrie by Sílvia Soler i Guasch
L’Oriol i la Maria ja no són joves i tenen un passat, i uns fills, i unes exparelles i unes famílies que tenen les seves peculiaritats. I malgrat tot, estan disposats a crear una família. Serà una família XXL, diferent i extraordinària, una família fora de sèrie. Per aconseguir aquest objectiu, la parella protagonista compta amb la inesperada la tia Antigua, que decideix intervenir en el futur de la seva neboda més moderna i descreguda. L’herència d’aquesta vella parenta alterarà la ja per si mateixa complicada vida de l’Oriol i la Maria, encara que, ja se sap, al final l’amor sempre triomfa…

Un llibre monstruós

Un escriptor famós, en Roc, rep l’encàrrec del seu editor d’escriure un llibre de por, un llibre monstruós, terrorífic, que faci posar els pèls de punta… En Roc s’hi posa i ban aviat té enllestit el llibre de por més monstruós que us pugueu arribar a imaginar, quasi quasi tan monstruós com aquest llibre. Ho podreu resistir?

Un home és un home

Empesos per l’alcohol, quatre soldats («la secció de metralladores del vuitè regiment» (69)) decideixen entrar a robar els diners de la col·lecta d’una pagoda. El seu acte resulta tan desastrós i maldestre que, al final, metrallen la pagoda culpant-la del seu estat. Un d’ells, però, perd una bona mata de cabells en l’intent de fugida del temple i els seus companys decideixen amagar-lo dintre d’un baül. Però, clar, la lògica militar és ben estranya i aviat s’adonen que no poden tornar tres de sols a la caserna i entabanen al bo (de tant bo, enze) d’en GALY GAY perquè fingeixi ser el quart soldat.

Un fantasma anomenat…

¿Què pensaries, tu, si un bon dia trobessis a la teva màquina d’escriure una nota signada per un fantasma? Aquesta història, tan verídica com que hi ha fantasmes, ens narra les aventures d’en Galderic, un cavaller poeta que va morir en un duel tot maleint el noble que el matava i que, a més, li havia pres l’estimada.

I un dia serà demà

En una societat no gaire allunyada en el temps, la informàtica sembla que ho haurà de controlar tot. I el consum podria esdevenir fins i tot obligatori, i la publicitat, omnipresent. Si fos així, es podria acceptar l’oposició d’una sola persona a un sistema tan estructurat? Els més joves pensen que, demà, podran canviar les coses.

Un dia d’Ivan Deníssovitx

Aquest llibre, de caire autobiogràfic, és un dels més coneguts i també més esgarrifosos testimonis de la crueltat que van patir milions de deportats als camps de treball soviètics. Les terribles condicions de vida i les vexacions són descrites amb detall. El protagonista, Ivan Deníssovitx «Xúkhov», porta tancat vuit anys d’una condemna de deu en un camp de treball situat en algun lloc de l’estepa siberiana acusat de «traïció a la pàtria». Aquest és el relat d’un dels seus dies al Gulag.

Un creuer fora de sèrie

Un creuer fora de sèrie by Sílvia Soler i Guasch
La família XXL de l’Oriol i la Maria s’embarca al Perla del Mediterráneo, tal com van decidir un cop van cobrar l’herència de la tia Antigua. El vaixell els portarà a Roma, Mònaco, Venècia, Nàpols… i, per a alguns, serà el vaixell de l’amor. La Txari s’embolica amb el metge del vaixell, les adolescents s’enamoren del Sandro, el cantant que amenitza les nits del creuer i la Mar, la filla de l’Oriol, troba l’amor de la seva vida, el Gaël, un pijo molt educat i, en paraules de la Maria, ric del cagar. Tot es complica, o no, quan la Mar i el Gaël decideixen casar-se…

Un any i mig

Un any i mig by Sílvia Soler
Un any i mig a la vida d’una família contemporània, amb uns pares acabats de jubilar i quatre germans, tres dels quals, per motius diversos, han de marxar de casa a buscar-se la vida. El gran és arquitecte i viu al Canadà, la segona, cuinera, viu a París, la tercera, oceanògrafa, viu a Mallorca, i el més jove, surfer, és l’únic que viu amb els pares. Durant aquest lapse de temps veurem com evolucionen els personatges i què els va passant.

Últims testimonis

La Segona Guerra Mundial va deixar al seu pas per territori soviètic milions de víctimes infantils. Últims testimonis és el conjunt de veus d’aquells que van sobreviure. Nens de 2 a 12 anys durant la guerra, ara, d’adults, ens parlen del que va passar, reprodueixen el que va ser la guerra als seus ulls. Svetlana Aleksiévitx ens presenta la guerra explicada no per soldats, ni polítics, ni historiadors, sinó nens. Els testimonis més desafortunats ens ofereixen una altra cara de la guerra… Últims testimonis és una de les obres més emotives i colpidores de Svetlana Aleksiévitx. El seu estil personal i únic ens fa arribar a les vides de la gent comuna, persones que no sortiran als llibres d’història, però que amb els llibres d’Aleksiévitx ja mai no podrem oblidar, creant una memòria col·lectiva sobre els esdeveniments més importants d’aquest últim segle.

L’últim patriarca

L’últim patriarca és la història d’una rebel·lió personal contra un ordre establert des de fa milers d’anys. També és una mirada lúcida sobre les víctimes i els botxins que en són partícips. Mimoun i la seva filla neixen per complir el paper que el patriarcat els ha assignat, però uns canvis en les circumstàncies que els envolten seran decisius per propiciar el capgirament de l’ordre de les coses. Aquesta és una història familiar, una història on les contradiccions internes dels personatges afloren per marcar unes relacions fetes de desacords. Una història definida pel trencament que suposa la separació. La filla de Mimoun Driouch narra la seva vida des que ell neix fins que ella està a punt de començar la universitat. Ella vol entendre què ha fet del seu pare el tipus de persona que és, quines circumstàncies l’han convertit en una figura autoritària i dèspota, al mateix temps que inicia diversos intents per desfer-se del pes que té en la seva vida. A partir d’un magistral i intencionat ús dels recursos propis de la tradició oral, l’escriptora Najat El Hachmi construeix una faula moderna que inclou moments de gran tendresa i moments d’un brutal dramatisme, tot amanit amb un sentit de l’humor que ratlla la corrosió. El resultat és un tipus de novel·la que, tant pels conflictes tractats com per la forma literària d’abordar-los, fins ara ha estat inèdit en la literatura catalana. Aquesta és la història de Mimoun, fill de Driouch, fill d’Allal, fill de Mohamed, fill de Mohand, fill de Bouziane, i que nosaltres anomenarem, simplement, Mimoun. És la seva història i la història de l’últim dels grans patriarques que formen la llarga cadena dels avantpassats de Driouch. Cadascun d’ells havia viscut, actuat i influït en la vida de tots els que els envoltaven amb la fermesa de les grans figures bíbliques. De com es forma un gran patriarca o un patriarca mediocre en sabem poques coses, el seu origen es perd en els principis dels temps i aquí no ens interessen els orígens. Hi ha moltes teories respecte a això que pretenen explicar la perpetuïtat d’aquest tipus d’ordre social, que ha existit des de sempre i encara avui perdura. Tant hi fan els raonaments deterministes i les explicacions pseudomàgiques. El fet és que Mimoun marca la finalització abrupta d’aquesta línia successòria. Cap més fill seu no s’identificarà amb l’autoritat que el precedia ni intentarà reproduir els mateixos esquemes discriminatoris i dictatorials. Aquesta és l’única veritat que us volem explicar, la d’un pare que ha d’afrontar la frustració de no veure acomplert el seu destí, la d’una filla que, sense haver-s’ho proposat, va canviar la història dels Driouch per sempre.

L’últim home que parlava català

Si mai desaparegués el català, ¿com seria l’últim home que el parlés? Un dels protagonistes d’aquesta novel·la, l’escriptor Miquel Rovira, dedica tota la seva capacitat creativa a respondre aquesta pregunta. Rovira imagina una Catalunya en què el català ha desaparegut i n’investiga les causes, com si es tractés d’una novel·la policíaca. Hi ha una víctima, el català, un investigador, que és un professor nord-americà que vol aclarir les raons de la desaparició de la llengua, i un testimoni, l’últim home que parla català. Ramón Balaguer, l’altre protagonista, també es escriptor, i no se’n vol anar del pis on viu abans d’acabar la novel·la que està escrivint, a pesar que el propietari de la resta de l’edifici li fa la vida impossible perquè li vengui el pis i se’n vagi. Balaguer renuncia a molts diners i comoditats per la seva obra. ¿Té sentit aquest sacrifici? L’últim home que parlava català narra un cas de setge o mobbing immobiliari que —en ser la víctima un escriptor— es converteix en un setge a la literatura. Una història sobre la vida que fan dos novel·listes catalans, un que escriu en castellà i l’altre en català, i que defensen l’opció que han triat. En definitiva, una reflexió sobre el bilingüisme, sobre l’estat de la nostra llengua i de la nostra identitat.

L’últim dia abans de demà

Un home desesperat i trist després de la mort de la filla intenta entendre el que ha passat en els últims mesos i repassa la seva vida. La novel·la es desplega en capítols curts i dinàmics, i alterna el present amb la infantesa del protagonista (sota la influència d’una mare inestable i una educació rígida i castrant a càrrec dels capellans) i la joventut (l’amor, les drogues, l’alcohol, la iniciació a la vida i al sexe). Magistral i intensa, molt ben construïda, la novel·la explora els matisos i perills de l’amistat, la fragilitat dels nostres mons i de les nostres conviccions, i el preu que paguem per la renúncia als nostres somnis de joventut.

Ulisses

L’obra monumental de James Joyce, Ulisses, és el relat d’un dia a la vida de tres personatges: Leopold Bloom, la seva dona Molly i el jove Stephen Dedalus. Un viatge d’un dia, una Odissea inversa, en què els temes tòpicament homèrics s’inverteixen i subverteixen a través d’un grup decididament antiheroic on la tragèdia ratlla la comicitat. Un relat paròdic de l’èpica de la condició humana en el Dublín tradicionalista de principis de segle XX. L’estructura de la novel·la, extremadament avantguardista, avisa cada estona de la seva dificultat i exigeix ​​la màxima dedicació. Ulisses és un llibre altisonant, groller i erudit com pocs que ofereix una literatura diferent, estranya, ocasionalment molesta i sens dubte excepcional.