21777–21792 di 65579 risultati

L’autostopista

El nen que parlava amb els animals és la història d’un nen que salva una tortuga i que emprèn amb ella un viatge llarguíssim. L’autoestopista parla d’un home que va amb cotxe i recull un autoestopista, un personatge inquietant i increïble. El tresor de Mildenhall és el relat verídic de com es va descobrir el més gran tresor mai trobat a les illes Britàniques.

L’auca del senyor Esteve

Obra modernista, en la qual es poden veure reflectits tots els valors de la societat d’aquella època. S’estructuren en tres parts: la primera descriu el naixement, la infantesa, l’aprenentatge i el casament de l’Estevet en el marc de la fundació i engrandiment del negoci; la segona ens presenta l’Esteve com a model de botiguer i és en aquest ambient de prosperitat que esclata el conflicte amb Ramonet, el fill que vol ser artista i no vol heretar el negoci; la tercera part és la reconciliació entre l’artista i la classe social a la qual pertany.

L’auca del senyor Esteve

A «L’auca del Senyor Esteve» Santiago Rusiñol fa un retrat de la petita burgesia barcelonina, encarnada en una família de botiguers, propietaris de la merceria La Puntual, fundada l’any 1830. Aquesta petita burgesia no evoluciona durant tres generacions —la del fundador de La Puntual, el seu fill i el seu nét (que és el senyor Esteve, que dóna títol a la novel·la)— fins que el besnét de la saga i fill del protagonista, en Ramonet, s’enfronta al seu destí i vol renunciar a continuar amb la tradició familiar. La Barcelona descrita per Rusiñol és la Barcelona dels botiguers del barri de la Ribera, amb el seu pragmatisme (el «ser pràctic»), el seu català col·loquial i la seva dèria per l’estalvi i per evitar el «gasto» superflu.

L’Atlàntida

Presentem L’Atlàntida, majestuós poema èpic i una de los joies més preuades i duradores de la nostra tradició literària. Amb una arquitectura colossal i una potencia descriptiva que basteix memorables passatges de bellesa prodigiosa —la visió de l’hort de les hespèrides i el somni de la reina Isabel en són algunes mostres—, aquesta va ser guanyadora dels Jocs Florals l’any 1877, l’obra forjadora de la llengua literària catalana moderna, i li va valer, a Verdaguer, el reconeixement literari dins i fora de Catalunya.

L’assassinat de Roger Ackroyd

Si alguna cosa porta de corcoll la Caroline Sheppard és no saber la identitat del seu nou veí. Perquè la Caroline és la persona més ben informada de King’s Abbot. Durant un any, no s’ha cansat de dir a qui la volgués escoltar que mistress Ferrars va enverinar el seu marit i quan, finalment, la vídua s’ha suïcidat amb una sobredosi de somnífers, ho ha considerat la prova de la seva teoria. També és ben sabut que, un cop passat el dol, ella i Roger Ackroyd s’haurien casat. El que no sospita és que durant aquest any algú ha estat fent xantatge a mistress Ferrars i que ella, desesperada, ho ha explicat a l’Ackroyd. Quan el troben mort amb una daga tunisiana clavada a l’esquena, però, és evident que el xantatgista sí que ho havia sabut. Massa incògnites per a la Caroline. Encara bo que el veí, un home de cap ovalat i bigoti immens que es dedica a cultivar carbassots, resulta ser el detectiu Hercule Poirot. L’assassinat de Roger Ackroyd (1927) està considerada una de les obres mestres d’Agatha Christie, un cas precís com el mecanisme d’un rellotge i amb una de les solucions més intel·ligents i imaginatives de la seva carrera. Tot un repte per a les «petites cèl·lules grises» dels lectors.

L’assassí que llegia Vidal Vidal

L’estranya carta que ha rebut la Remei de cal Sogues, una periodista a punt de ser acomiadada, li ha trastocat completament la vida. L’ha escrita l’autor dels dos darrers crims que hi ha hagut a Lleida i conté, a més de detalls sobre els fets que només la policia i ell poden saber, un text literari. Després d’investigar-ho, la Remei ha pogut proclamar que Lleida té un assassí en sèrie que cita fragments de l’escriptor Vidal Vidal. Quan es produeixen altres crims, acompanyats de més cartes i més cites del mateix autor, mitja ciutat també se’n sent concernida i ho aprofita per donar un tomb a la seva vida. L’editor de l’escriptor, la regidora de Promoció Econòmica, el pres més veterà de Ponent, els policies que investiguen els assassinats, un escriptor fracassat, un psicòleg que vol ajudar, el mateix escriptor citat, un grup de beates, un grup de joves transgressors, una periodista nord-americana que vol impressionar o un filòsof enderiat a venjar les víctimes de la crisi econòmica formen part d’aquesta ciutadania que sent que la ciutat ha canviat per efecte d’aquests crims i que qui els ha perpetrats ja els pertany una mica. Però l’assassí no està disposat que especulin sobre les raons per les quals ho fa. Perquè ell té clar que mata per avorriment i que gràcies als seus crims i les seves cartes Lleida ha deixat de ser una ciutat vulgar i ensopida i ara ja es coneguda arreu i en parla tothom.

L’assassí dels escacs

Un assassí en sèrie assola Barcelona i fa del característic barri de l’Eixample el seu particular tauler. Tria les seves víctimes per la professió i juga una esbojarrada partida que s’inicia amb la mort d’un cap de la Guàrdia Urbana, assimilat a un alfil. Qui serà el rei? La policia descobreix el seu joc però ell aconsegueix burlar els controls fins que la partida dona un gir inesperat que amenaça a una persona molt vinculada als investigadors. Qui aconseguirà donar l’escac i mat?

L’art de saber escoltar

Ens agrada molt parlar, però ens sembla meravellós trobar una persona que sap escoltar. Sense saber per quina raó, volem estar al seu costat. Vivim tan de pressa que el soroll del carrer i del nostre interior ens impulsa a cridar més. D’aquí naixen les incomprensions, les friccions i els malentesos. Escoltar és acollir l’altre i aquest és el primer pas per al coneixement mutu, l’amistat i l’amor. Atendre allò que diuen els nens, els amics, els avis, els malalts o els savis significa obrir-se, desinflar el propi ego i enriquir-se amb la totalitat de l’altre. El llibre del doctor Francesc Torralba és una guia precisa i exacta per desenvolupar l’art d’escoltar en profunditat, més enllà de qualsevol interès estrictament personal.

L’art de no amargar-se la vida

La vida és per gaudir-la: estimar, aprendre, descobrir…, i això només ho podem fer quan hàgim superat les nostres pors i descobrim L’art de no amargar-se la vida. En la línia dels grans llibres de psicologia per al gran públic, Rafael Santandreu exposa en aquesta obra un mètode pràctic, clar i científicament demostrat, per caminar cap al canvi psicològic. La nostra finalitat és convertir-nos en persones més fortes i felices. Amb anècdotes extretes tant de la seva consulta com de la seva història personal, l’autor ens mostra com transformar la nostra forma de pensar i actuar. De deprimits, ansiosos o «rondinaires» podem convertir-nos en homes i dones serens, alegres i optimistes, amb l’ajuda d’un terapeuta o per nosaltres mateixos! L’art de no amargar-se la vida ens ofereix les darreres eines de la psicologia cognitiva més poderosa, l’escola terapèutica més important del món, amb milers estudis que avalen la seva eficàcia.

L’art de l’assassí

Un gèlid matí d’hivern, el cadàver malmès i despullat d’Egon Wallin, un marxant d’art molt conegut al municipi, apareix penjat a la porta medieval del pintoresc poble costaner de Visby. Una mort de cara al públic… Qui podria voler-la i per què? Quan el comissari Knutas i el seu col·lega inseparable, el reporter Johan Berg, comencen la investigació, els secrets d’Egon Wallin surten a la llum ràpidament: la seva mort va tenir lloc la nit abans de deixar la seva dona. Així doncs, podria tractar-se de la revenja d’una amant menyspreada… Però el cercle cultural local viu en estat de xoc: cada dia que passa, els secrets del galerista semblen més relacionats amb el robatori d’una famosa pintura. Una nova mort i un nou robatori, aquest cop a Estocolm, amplien el grup de sospitosos. Mentre la policia es dedica a reunir proves i més proves, els escàndols se succeeixen i el comissari Knutas va descobrint que, entre la pàtina de glamur de l’alta societat, el món dels col·leccionistes d’art amaga molts secrets… i per alguns val la pena matar.

L’art de callar

Llegir L’art de callar és potser més necessari ara que en cap altre moment dels darrers dos-cents anys, perquè ara mateix la ximpleria i la violència verbal amenacen d’esfondrar la convivència humana. Molt possiblement, s’han perdut massa paraules per haver-les mirat amb massa intensitat, i ens cal revisar la relació entre el llenguatge i la veritat. Allò que Dinouart anomenava «la filosofia falsa i corrompuda» (les Llums) ha vençut, però ha deixat un rastre de paraules buides. Resta la possibilitat d’explorar els múltiples matisos del silenci.

L’art d’estimar

L’amor és un art o bé solament una sensació agradable que depèn de la sort de cada individu? Aquesta és la pregunta que ens formula l’autor en començar el llibre per demostrar-nos que l’amor és veritablement un art, un sentiment que requereix coneixença i esforç. La concepció occidental de l’amor ha variat segons les èpoques. La moderna fase capitalista ha sotmès l’home a unes formes concretes d’alienació que el condicionen extraordinàriament en la seva capacitat d’estimar. Des del punt de vista de la psicoanàlisi cultural, Erich Fromm analitza les concepcions avui vigents sobre l’amor i ens en mostra les perspectives dins la societat actual.

L’arqueòleg

En la seva tercera novel·la, Martí Gironell tracta per segona vegada en clau de ficció un personatge real, en aquest cas el monjo de Montserrat Bonaventura Ubach, artífex de la Bíblia de Montserrat i del museu de l’Orient Bíblic d’aquest monestir, creat el 1911. En concret, adapta de forma lliure els dos viatges d’Ubach per terres bíbliques, d’Egipte a l’Iraq, plens de riscos físics, que el monjo va emprendre per contrastar les sagrades escriptures amb els seus escenaris reals i aconseguir peces arqueològiques representatives. Alhora, hi afegeix una subtrama que recorre tota l’obra, al voltant de les túniques de la sagrada família de Jesús, la qual accentua el caràcter novel·lesc de la història. Un tret distintiu del llibre és l’entretingut accés del lector als grans referents de la cultura religiosa de la mà d’un personatge històric vinculat a un símbol català com Montserrat, el museu bíblic del qual commemora el seu centenari l’any 2011.

L’any en estampes

L’any en estampes podria semblar un llibre de nostàlgia d’uns temps fugissers i d’enyor d’una il·lusió geòrgica o bé d’evasió cap a uns medis rurals, aliens a l’autor. No és cap de les dues coses, sinó un llibre de realitats vives —d’algunes realitats, experiències personals incloses—, amb referències a èpoques anteriors i algunes digressions històriques, el passat i la tradició exercint sempre la seva força en el present. Es tracta d’unes pàgines sobre la vida d’un poble i així mateix sobre la meva, en un període concret, amb uns elements vistos i uns sentiments. Hi ha una intenció de ritme i expressivitat, i no vaig deixar d’acollir, quan es presentava, una mica d’escalf poètic. Marià Villangómez i Llobet

L’any dels francs

Durant l’estiu del 1010, un gran exercit format per cavallers dels comtats catalans dirigits per Ramon Borrell de Barcelona i Ermengol d’Urgell, va posar-se al servei de Muhàmmad al-Mahdí, un dels dos pretendents al califat de Còrdova, immers en una ferotge lluita dinàstica. A l’expedició hi participa Dacó Miró de Tost, fill bastard del senyor de Tost, al servei del bisbe Sal·la. Té una missió paral·lela: buscar un llibre prohibit, el darrer record d’un bisbe herètic. L’any dels francs, Premi Nèstor Luján 2003, és una història de traïcions i esperances, situada en un moment històric apassionant, entre la desfeta del califat i els primers signes de la revolució feudal.

L’any del Senyor

Una novel·la per vibrar i tornar a creure en la força de les aventures. Aquesta és la insòlita i meravellosa història de Biel Freixa, un jove picapedrer de Ripoll que, traït i amenaçat de mort, ha de salvar la seva vida i la d’aquells que estima acomplint una perillosa missió molt lluny de les seves terres. Però Qurtuba (Còrdova), capital del califat, seu de la biblioteca més gran del món i paradís dels sentits, l’ambigüitat i els secrets… és també una ciutat plena de lladres, espies i assassins.