21761–21776 di 65579 risultati

L’escriptura

Aquest assaig sobre l’escriptura i la seva història és una introducció a la cultura alfabètica que ens permet contestar nombrosos interrogants: ¿Quina és la funció de l’escriptura? ¿Hi ha sistemes diferents al nostre abast per fixar i conservar la memòria del passat? ¿Com han nascut i evolucionat les formes d’escriptura al llarg de la història, en terres de Mesopotàmia, Egipte, Fenícia, Grècia, Roma…? ¿Quines són les exigències d’una escriptura digna i intel·ligible? Finalment, ¿està condemnada a mort l’escriptura, després de cinc-mil anys d’existència?

L’esclat

Abans de crear CRUEL, abans de construir la Clariana, abans que en Thomas entrés al Laberint, les erupcions solars van arrasar la Terra i van destruir el món que la humanitat donava per fet. Tot i que molts van sobreviure, ara una estranya malaltia s’ha estès per tot l’est dels Estats Units i la humanitat està al caire de l’abisme. En Mark i la Trina estan convençuts que poden salvar els supervivents i estan decidits a fer l’impossible per aconseguir-ho. Preqüela d’El Corredor del Laberint, L’esclat és la història de la caiguda de la civilització i de la malaltia que ho va engendrar tot.

L’escanyapobres

Pasaren mesos, passaren anys, i el magatzem seguia obrint i tancant les seves portes amb el sol, i encara sense eclipsis ni nuvolades. De bon matí es plantificava ja l’Oleguer al brancal de la porta, i recolzat a les saques de mostra, esperava compradors, vestit de blauet a l’estiu, de pana a l’hivern, sempre amb la mateixa roba de quan era traginer, sempre amb el mateix mocador de seda virolat, entortolligat al front, o amb la barretina musca, ja més descolorida i suada que la de cap pobre.

L’escala de Richter

L’escala de Richter és una història sense herois en un barri perifèric. S’hi narren els terratrèmols anímics de la vida d’un grup de veïns en un moment que és final d’època i inici d’una altra carregada d’incògnites. Novel·la coral, Jordi Arbonès presenta una impagable galeria de personatges als quals la vida ha ofert poques satisfaccions i que amb un munt de petiteses quotidianes han bastit un món que és poc ambiciós però que els serveix de refugi. Utilitzant l’humor, de vegades cruel i sovint irònic, la novel·la ens porta per un barri on es viu amb perplexitat l’amenaça del futur.

L’esbudellador de l’Eixample

L’Eric és un noi que vol ser periodista, la seva mare és vídua i no té possibilitats de pagar-li la carrera, llavors se’n va a Barcelona, treballa i estudia. Inesperadament rep una herència d’un seu amic que acaba de morir. Això el trastoca, ja no sap on navega, deixa el treball i els estudis. Més tard reacciona i vol descobrir un assassí que volta pel mercat de sant Andreu i que la policia no troba. Amb enginy munta 4 càmeres i televisors al voltant del mercat i aconsegueix la seva il·lusió. Això l’anima per seguir estudiant la carrera de periodista.

L’enquesta del canal 4

La novel·la presenta amb minuciositat les interioritats de WERTV-Canal Quatre, una cadena de televisió que constitueix un univers tancat, opressiu, jeràrquic i alienant (el Leviatan d’Oliver), per mitjà de la transcripció de diverses entrevistes amb persones que hi treballen, cosa que en fa multiplicar els punts de vista i n’ofereix una imatge rica i completa. Amb aquesta tècnica més periodística que narrativa, va apareixent de forma nítida l’al·legoria de la rígida estructura piramidal del Canal 4 amb un règim dictatorial. També hi apareix un grup d’oposició, el Trajecte, que intenta boicotejar la cadena de televisió.

L’enigma de Constantí el Gran

L’emperador Constantí el Gran és una de les figures més impressionants i controvertides de la història universal. Les seves decisions són un vertader enigma que en aquesta obra es desvetllen d’una forma magistral. La seva vida va ser un reguitzell de lluites i conquestes, amistats i odis, amors i desamors, grandeses i misèries, nobleses i crims, enganys i traïcions, i ell, des de la humilitat de l’home que s’enfronta amb la mort, fa balanç de tot això. Va ser l’últim dels grans emperadors. Ell, fill bastard de Constanci Clor, va reunificar per última vegada tot l’Imperi Romà, Orient i Occident, va concedir la llibertat als cristians, va crear el primer exèrcit mòbil, va instituir la moneda única (el Sòlidus, precursor de l’Euro). Va fundar Constantinoble, va assassinar amb les seves pròpies mans… i va viure un gran amor amb Minervina, la seva primera esposa. Submergir-se en la vida de Constantí el Gran és reviure una època increïble i descobrir el gran misteri de les seves decisions, aparentment absurdes i contradictòries, però en realitat carregades d’una lògica sorprenent i implacable.

L’enganyada

Thomas Mann crea a L’enganyada la versió en clau femenina de La mort a Venècia. Rosalie von Tümmler, vídua i amb dos fills, acaba de fer cinquanta anys i duu una vida tranquil·la i respectable al Düsseldorf de començament del segle XX. Però aquesta placidesa es veu de sobte alterada quan, enlluernada per la bellesa i la joventut de Ken Keaton, un nord-americà de vint-i-quatre anys que imparteix classes d’anglès al seu fill, redescobreix amb una força insòlita el desig i la passió que creia que mai no tornaria a experimentar. Desoint els consells de la seva filla, Rosalie està disposada a transgredir les normes socials i els seus principis morals per poder sentir, encara que sigui només un instant, la felicitat i la plenitud que intueix darrere aquest desig. Fins i tot li sembla que la natura li concedeix la gràcia de transfigurar el seu cos i retornar-li l’ardor i la vitalitat dels anys de joventut…

L’emperador o L’ull del vent

L’Emperador o L’ull del vent es basa en un terrible fet històric: els milers de presoners napoleònics tancats durant anys en la petita illa deserta de Cabrera. Però sobre aquesta base sorgeix un personatge singular, Gérard de Fleury, que empès pel fibló desfermat per la Revolució Francesa i les guerres de Napoleó, encarna des de Mallorca a París, des de Còrsega a Andalusia, l’heroïcitat i la rapacitat que comporten els grans esdeveniments. Gérard, convertit en torbadora i cruel ombra imperial, és vist a través d’un prisma èpic i de testimonis tan aviat imaginaris (el narrador Grapain o la romàntica mallorquina Alòdia) com reals: el pensador Alexis de Tocqueville i el mateix Bonaparte.

L’efecte tafaner

L’anomenat «efecte tafaner» és el causant directe d’una gran part de les retencions amb què qualsevol conductor es toparà irremeiablement més d’un i de dos cops al llarg de la seva vida. I aquesta és precisament la situació de la qual parteix una divertida novel·la que, esquitxada de personatges més o menys peculiars, evidencia i reflexiona sobre la tafaneria i altres defectes de l’ésser humà.

L’educació sentimental

L’educació sentimental recorre la inquieta vida amorosa i social del seu protagonista durant una trentena d’anys. El jove Frédéric Moreau s’estableix a París el 1840 per estudiar Dret, fet que vol aprofitar per seduir la dona de qui està enamorat, Marie Arnoux, casada amb un ric marxant d’art. Davant les seves dificultats per aconseguir-ho, té relacions amb diverses dones, però manté la seva atracció per Marie. Mentre tracta alhora d’accedir a l’alta burgesia parisenca, debat de forma animada amb els seus amics i coneguts sobre la presa de consciència política durant la crisi que esclata amb la revolució de 1848. En la seva obra de maduresa, el gran novel·lista Gustave Flaubert hi aboca experiències autobiogràfiques com la seva passió per una dona casada més gran que ell, i la seva vida a la capital francesa. Història irònica i pessimista a la vegada, el genial autor hi mostra una visió crítica dels arquetips socials retratats, amb què configura una vasta i incisiva panoràmica de la seva època.

L’economia del bé comú

Qui no ha somiat mai que vivia en un món més just? Hi ha gent que viu massa bé i d’altra que en canvi, pateix per sobreviure. El nou model de Christian Felber representa una alternativa real al capitalisme que ens ha dut a la crisi que ens envolta. Una alternativa tan real que ja s’ha implementat arreu del món. Una alternativa democràtica en què només faltes tu. * * * L’economia del bé comú ens proposa una alternativa al capitalisme financer i de casino actual. De lectura obligada per a tots els que s’agenollen davant els mercats i els que en pateixen les conseqüències. Un llibre estimulant i enriquidor. Una alternativa real i esperançadora. Jaume Barberà, periodista

L’Avinguda dels Misteris

Juan Diego un adolescent de catorze anys que va néixer i créixer a Mèxic té una germana més petita que es diu Lupe, i que es pensa que pot veure el que està per venir, concretament el seu futur i el del seu germà. A més, la Lupe llegeix la ment de les persones. No sap el que pensa tothom, però sí que ho sap de la gran majoria de persones. I imagineu-vos què podria arribar a fer una nena de tretze anys que creu que pot canviar el futur. En Juan Diego, ja com a adult, viatja a les Filipines, i els somnis i records de la seva infància i adolescència l’acompanyen d’una manera molt intensa. L’Avinguda dels Misteris és la història del que li passa al Juan Diego a les Filipines, on el que li va succeir en el passat a Mèxic entra en conflicte amb el seu futur. Una defensa aferrissada de la llibertat de les persones i dels pobles a triar el seu propi camí.

L’avi Ninus

Qui era la besàvia de l’autor? La Ben Plantada, el mite literari d’Eugeni D’Ors. I la tia besàvia? Isabel Llorach, la protagonista de la Vida privada de Sagarra. Però els vincles d’aquesta família amb personatges crucials de la nostra història no s’aturen aquí: el pintor de la família era el mateix Casas; els arquitectes, Gaudí i Puig i Cadafalch; el cosí, Pompeu Fabra; i el professor de violoncel, Pau Casals. El protagonista d’aquesta història és el Ninus, l’avi de l’autor i encara una criatura quan la seva mare va fugir de casa a cavall per reunir-se amb el seu amant. El Ninus, meticulós i cerimoniós, es va convertir amb el temps en un model de la seva condició de gran senyor de Barcelona. Un testimoni excepcional dels grans canvis del segle XX. Del palauet a Mataró a l’«apartament» a la Casa Milà. Dels estius a Camprodon als primers xalets de la Molina. Del frac als texans. De la llotja del Liceu al Centre Excursionista. L’avi Ninus és al mateix temps tradició i impuls innovador. Xavier Baladia ha fet reviure un món que ja no existeix, però que mostra una manera genuïna i europea de ser català. L’avi Ninus no és una ficció. És un testimoni que es llegeix com una novel·la.

L’aventura de la humanitat. Una aproximació cultural

Per comprendre l’esdevenir de l’espècie humana, cal investigar el seu passat. Les societats humanes formen un dels sistemes més complexos que existeixen. No obstant, d’un estudi aprofundit de la seva història, és possible copsar quines han estat les pautes més essencials de la seva evolució. Amb la mirada posada en identificar els factors principals que expliquen l’evolució humana, en aquest assaig s’analitzen algunes de les civilitzacions humanes que han sorgit al llarg del temps. Especial atenció es presta al procés de modernització que visqué la civilització occidental. I al procés de ràpida transformació econòmica, social i cultural que ha experimentat la humanitat en els tres últims segles. Una vegada fet aquest estudi històric, s’apunten quins poden ser alguns dels grans trets que delimitaran el seu futur.

L’avar

Harpagon, un home ric i avar que viu, i fa viure als que l’envolten, en una escassetat molt exagerada, té dos fills. Ambdós estan enamorats d’algú de l’entorn: Elisa, la filla, de l’intendent, i Cleant, el fill, d’una veïna que el seu pare vol prendre per esposa. El pare els vol fer casar amb sengles vidus rics. Finalment, després d’embolics i malentesos, els fills es surten amb la seva, gràcies al fet que apareix el pare (durant anys desaparegut en un naufragi) dels dos enamorats dels germans, els quals descobreixen que també ells són germans. El pare d’aquests, que recupera la seva família dispersada, i que (fa temps) ha recuperat la fortuna de la família, resulta ser ric, i s’ocupa de les despeses de tot plegat (casoris, etc.).