21729–21744 di 65579 risultati

L’home que volava en el trapezi

Cap persona no és igual a una altra, ni cap història d’amor no és com una altra. Raül, un misantrop gelós del seu aïllament i amb fama de cínic que treballa en una editorial, s’ha fet un món on no hi caben sentimentalismes ni hipocresies que afavoreixin les relacions socials. Fins que els seus esquemes trontollen quan casualment coneix l’Iris, una noia que restaura mobles gairebé vint anys més jove que ell i d’una bellesa aclaparadora. Però l’Iris és una noia solitària encara més radical que Raül en la preservació de la seva intimitat, ferida per un trauma del passat, i tots dos hauran d’enfrontar-se als propis fantasmes per donar sortida a l’atracció mútua que senten. L’home que volava en el trapezi planteja amb contundència i sense censures morals els límits de l’amor, la seva autenticitat i l’ús interessat que se’n pot fer. Isabel-Clara Simó ha creat dos personatges reacis a tota comunicació que, tanmateix, perseguiran des de la seva singularitat l’establiment d’una relació en què l’amor no sigui la coartada per dominar o manipular l’altre.

L’home que va vendre la lluna

Aquell home, el que un dia va vendre la lluna, era un veritable exemplar-mostra de l’establishment. Un dels poderosíssims magnats que es va atrevir a: 1) eliminar un descobriment científic capaç de fer avançar molts anys llum el futur del món; 2) construir les il·limitades autopistes que rodaven mòbils al voltant de la terra destruint inexorablement la vida amb el seu rodolar laberíntic; 3) proposar a les grans patums de la terra la colonització de la lluna. I així va començar tot. Ells esdevingueren els senyors feudals de la lluna, els primers imperialistes i terratinents galàctics sense cap altre dogma que la seva fe inexhaurible en el poder dels diners. Tots ells, però, foren traïts per L’home que va vendre la lluna.

L’home que plantava arbres

Un relat ple de sensibilitat que és un cant al desinterès i a la generositat i que exalta l’enorme valor que hi ha en un acte tan senzill com és plantar un arbre. En una erma comarca de Provença, un home solitari planta centenars de milers d’arbres i transforma en un paradís ple de vida el que abans era una regió inhòspita i gairebé deshabitada. És la història de Elzéard Bouffier, un personatge inoblidable pel seu desinterès, per la seva enorme generositat i per deixar petjada a la terra sense anhelar recompensa alguna. Jean Giono, un dels escriptors francesos més importants d’el segle XX, va crear el personatge de Bouffier per a «fer que la gent estimés els arbres, per a ser més exacte, fer que estimin el plantar arbres». En la seva obra encoratja una comunió amb el silenciós món de les plantes, que purifica i renova la terra que ens envolta, ens reconforta i ens reconcilia. Escrit per encàrrec de la revista americana Reader’s Digest, el relat L’home que plantava arbres va tenir una ressonància mundial. Actualment, és considerat un manifest complet de la causa ecologista. Molta gent va creure que el personatge d’Elzéard Bouffier havia existit realment, creença amb la qual Giono sempre va jugar. El relat transmet nombrosos missatges: ecològics, humanistes i també polítics. La història d’Elzéard Bouffier està considerada, en la literatura ecologista, com una paràbola de l’acció positiva de l’home sobre el seu medi i de l’harmonia que s’en pot deduir.

L’home que estimava els gossos

Cap als anys 20, i justament mitjançant revistes especialitzades en narracions curtes de contingut preferentment detectivesc o policíac, com la «Black Mask», començava a estendre’s pels Estats Units el gust per allò que ara coneixem com a novel·la negra. Des de les pàgines d’aquella publicació llegendària havien de donar-se a conèixer molts dels «grans» del gènere: Dashiel Hammett, Erle Stanley Gardner o el mateix Raymond Chandler. Un bon exemple del que aquest moviment va significar, en són les tres històries que es recullen en aquest llibre, escrites per Chandler entre 1935 i 1936 on podem trobar ja tot el suspens, el realisme i l’acció de les seves grans novel·les. La prova n’és que bona part d’aquest material seria emprat uns anys més tard per a una de les obres que havia de fer famós el nom d’aquest escriptor, The Big Sleep («La gran dormida»).

L’home que es va perdre

Lluís Frederic Picàbia perd la promesa. Una mica més tard, perd la cigarrera. Més tard, encara, deu paraigües, un rellotge de polsera, una pinta de la seva mare al Cel sia, tres màquines fotogràfiques, divuit bastons, dos monocles, una maleta, quatre impermeables, tretze pipes, tres carteres, una secretària… —la senyoreta Virgili— Perdre es converteix en un ofici, una professió amb la qual Picàbia fa meravelles: un edifici de vint-i-quatre pisos de la Cinquena Avinguda de Nova York, tres elefants a la ribera d’un riu, mil vuit-cents Fords a Honduras, al mig d’un autòdrom, cinc mil criatures xineses a Tampico (Mèxic), les joies de la Corona sueca…

L’home que es va esfumar

L’inspector Beck està a punt de començar les vacances quan, tot d’una, rep una trucada del seu cap. Alf Matsson, un periodista de renom, ha desaparegut de manera misteriosa. L’últim cop que va ser vist, Matsson era a Hongria, així que l’inspector Beck fa cap a Budapest per començar les investigacions. Un cop allà descobreix que està seguint una pista falsa. Beck sospita que es tracta d’un cas d’espionatge comunista, però, per què el segueix la policia i intenta persuadir-lo que no hi ha res d’estrany en la desaparició de Matsson? L’home que es va esfumar (1966) és el segon cas de l’inspector Martin Beck, una excepcional novel·la de suspens on cada peça encaixa a la perfecció.

L’home femella

L’home femella fou aclamada unànimement per la crítica especialitzada com a una important aportació al gènere de la ciència-ficció. Aprofita al màxim la capacitat potencial d’aquest gènere per presentar-nos el contrast entre el món real (el tipus de vida actual de moltes dones) i un món imaginari (la vida que podrien dur en altres condicions). Tot això narrat en un to poètic i intimista que constitueix un atractiu més d’aquesta extraordinària novel·la.

L’home és un gran faisà en el món

Una successió de flaixos literaris breus, de prosa commovedora, precisa i, de vegades, descarnada, configuren el retrat del procés de desintegració d’una comunitat germànica assentada a la Romania rural. Sotmesa a l’atmosfera opressiva, quasi asfixiant, del règim totalitari de Ceauşescu, aquesta minoria ha d’escollir entre l’exili o l’espera captiva en un temps paralitzat en la desesperança quotidiana, els conflictes, les supersticions i els somnis. L’home esdevé, així, un ésser perdut i oblidat en la seva misèria, un fracassat —representat pel faisà segons la cultura romanesa— incapaç de fugir de la seva condició i presa fàcil dels depredadors.

L’home dins el laberint

Durant el frustrat intent de contacte amb els habitants de Beta Hydri IV, el diplomàtic Muller va quedar marcat amb un estigma que provoca que cap dels seus congèneres humans toleri la seva presència. Aïllat, mort en vida, decideix exiliar-se a Lemnos, un planeta conegut pels horrors, reals i imaginaris, que alberga el seu laberint, construït temps enrere per una antiga raça intel·ligent. Ara la Terra tremola sota l’amenaça d’un nou perill extraterrestre, i només Muller pot salvar els humans. S’envia una expedició a buscar-lo al mortal laberint de Lemnos, però acceptarà Muller arriscar la seva vida per una raça que ja el va repudiar un cop? Aquesta novel·la commovedora és una mostra del valors de la ciència-ficció de l’època més brillant: l’instint de l’aventura, la seducció per la meravella, la imaginació i l’especulació científica, alhora que una greu reflexió sobre la condició humana. Una obra de les que creen addició.

L’home dels records

En Jonàs és un membre de La Comunitat, un món pretesament ideal: sense conflictes, sense pobresa, sense atur ni injustícies ni desigualtat. Una societat en que els valors de la família són de màxima importància, mai s’ha sentit a parlar de rebel·lió juvenil i l’educació és quasi una forma de vida. Aviat arribarà la Cerimònia Anual, el moment en que els Dotze (els nens de la generació de dotze anys de La Comunitat) reben les seves assignacions vitalícies determinades pel Comitè dels Ancians. En Jonàs és escollit per un càrrec molt especial: començarà una formació amb l’home dels records, i a poc a poc, anirà descobrint els foscos secrets que s’oculten sota la fràgil perfecció del seu món. Narrada amb una senzillesa que enganya, aquesta és la provocativa història d’un nen que experimenta una cosa increïble i n’emprèn una altra d’impossible. Aquest llibre qüestiona els valors que sempre hem donat per fets i torna a examinar les nostres creences més profundes.

L’home dels cercles blaus

L’inspector Adamsberg, l’home rude dels Pirineus, ha estat traslladat a una comissaria de Paris després d’uns anys d’èxit resolent assassinats al sud de França. El primer cas al qual s’ha d’enfrontar és el d’uns cercles misteriosos dibuixats amb guix que apareixen a les voreres. El seu autor sempre hi deixa objectes anodins: una pota de colom, un mocador, quatre encenedors, una taronja… Els parisencs segueixen la història per la premsa en una barreja de curiositat i expectació, que s’acabarà convertint en psicosi la nit que, al cercle, hi apareix un cadàver.

L’home del balcó

Als pacífics parcs d’Estocolm, algú comença a assassinar nenes innocents després d’abusar-ne. Els ciutadans estan preocupats i temorosos. L’inspector de policia Martin Beck té dos testimonis: un insensible malfactor que no pensa parlar i un nen de tres anys que no pot dir gaire res. L’abnegat treball de la policia sembla que no condueix enlloc, i cada dia que passa augmenta la probabilitat que es cometi un altre assassinat. Tot d’una, l’inspector Beck recorda alguna cosa que va saber o sentir per casualitat. Aquest tercer llibre de la sèrie d’en Martin Beck va ser escrit l’any 1967 i és un thriller de ritme implacable, que barreja el més inhumà dels crims amb la humanitat dels homes que l’han de resoldre. La perseverança, la frustració i l’horror s’entrellacen en una labor policial tan commovedora i creïble com captivadora.

L’home de Sant Petersburg

Ens trobem a Londres el 1914. Alemanya es comença a mobilitzar i tots aquells que coneixen les astúcies de la història saben que la guerra és inevitable. França està en perill i fins i tot el poderós Imperi britànic corre risc. Davant d’aquesta situació, el jove polític Winston Churchill ha de convèncer Lord Walden que negociï un tractat secret amb Rússia. Però l’home de Sant Petersburg i els anarquistes que giren al seu voltant s’assabenten d’aquestes maniobres i no els queda altre remei que entrar en el joc. El seu nom és Feliks i arriba a Londres amb cinc lliures justes per cometre un assassinat que canviarà la Història. Manipulador nat, té molts efectius sota la seva responsabilitat, però tota la policia anglesa, un Lord brillant i poderós i el jove Winston Churchill s’alinea contra ell. Aquests homes són capaços d’aturar a qualsevol i controlar-ho tot, excepte…, els sentiments del cor.

L’home d’origami

Deliciosament provocadora. Cinc històries creuades sobre la passió, el joc, la creació i els sentiments; sobre les relacions humanes. Narcís Roca, a prop dels seixanta anys, s’ha retirat a un casalot enmig del bosc amb la intenció de matar Amanieu de Palol, el protagonista de la sèrie de novel·la històrica que l’ha convertit en un escriptor d’èxit. Abans que ho aconsegueixi, es presenta a la casa una amant de vint anys enrere amb una oferta sorprenent: serà la seva esclava, per sempre. Una novel·la plena de girs inesperats i de situacions insòlites, magistralment construïda.

L’hivern del món

La fascinant història que va començar en La caiguda dels gegants continua en aquest volum, ara amb els fills de les famílies britànica, anglesa, alemanya, americana, gal·lesa i russa com a protagonistes. Narra les seves lluites personals, polítiques i militars durant l’època de Hitler, la Guerra Civil espanyola, la Segona Guerra Mundial i els anys de desenvolupament de la bomba atòmica.

L’hereva de dona Obdúlia o Les temptacions

L’hereva de dona Obdúlia, de Llorenç Villalonga, és un retrat irònic de l’alta societat mallorquina de meitat segle XX, que l’autor dibuixa o caricaturitza amb una ploma brillant, àcida, corrosiva, intel·ligent i divertida. Al llibre tornen a ser protagonistes els membres de la família dels Bearn, les seves hipocresies, vicis i decadències, enmig d’una societat on conviu la manca de cultura dels uns i els aires de grandesa dels altres, l’esnobisme, les façanes de cara a la galeria i els peus de fang. Llegir aquesta novel·la és tot un plaer per als sentits, que no es pot perdre cap amant de la literatura, ni cap estudiós de l’ànima humana.