21713–21728 di 65579 risultati

L’Ocell de Foc

Un joglaret de la colla del Cec de Cabrera anomenat Ocell de foc ronda feliç pels camins una mica a l’atzar, sense lloc on viure ni saber qui és. Quan comença a qüestionar la seva identitat ha de fugir tot sol en busca de la protecció del prior del Monestir de Sant Fruitós, Berenguer de Foix. Un llarg viatge per terres provençals, en plena lluita contra els càtars, i la minyonia del rei Jaume i fan que el jove visqui situacions plenes de riscs i d’aventures i acabi descobrint el seu veritable destí.

L’irradiador del port i les gavines

L’irradiador del port i les gavines (1921) representa una primera inflexió respecte al caràcter eminentment avantguardista de l’obra poètica anterior de Salvat-Papasseit. És un llibre dual —com ja s’insinua en el títol—, però l’autor incorpora aquesta dualitat a la seva particular concepció de l’avantguarda, la qual integra el futurisme de Marinetti, la influència estètica dels pintors Joaquim Torres-Garcia i Rafael Barradas, així com l’herència del regeneracionisme modernista.

L’informe Phaeton

**** ATENCIÓ! **** AQUESTA OBRA ÉS DIFERENT A GAIREBÉ TOT EL QUE HEU LLEGIT Imaginació…? Tota la quina vulgueu i més. Dades…? Per omplir tot un tren i necessitar més vagons. Lògica…? Llegiu-la i, després, intenteu rebatre els arguments qui hi esmerço. Us desafio. De què va? Doncs, a través d’un relat ple de misteri, un escriptor troba una explicació alternativa a tot el que ens han explicat, que mou el seu interior i li obre les portes d’un món fascinant, fins a conduir-lo a un descobriment demolidor que ho canvia tot: el Diluvi Universal el vam provocar nosaltres mateixos, l’ésser humà. No va haver-hi cap intervenció divina. I ho demostra. Diu la llegenda dels indis Hopi: «L’explosió demogràfica, la multiplicació de les mega-polis i dels transports aeris van fer que l’Home no es conformés únicament amb la creació… sempre desitjava més i més. No deixava de produir fins i tot el que no necessitava i com més tenia, més en reclamava.» De quines «mega-polis» i de quins «transports aeris» parlaven? Perquè la llegenda Hopi té segles i segles d’antiguitat. Per altra banda, hi ha un mínim de 83 relats i llegendes que parlen d’un gran cataclisme i de muntanyes d’aigua que ens van caure al damunt. I tots aquests relats parlen d’un home previsor, que en el nostre cas va ser Noè. Però cada regió té el seu salvador particular: Nata, Ouassou, Montezuma, Manu, Bergelmir, Yima, Nan-Choung i molts més Noè repartits per tota la geografia mundial. La piràmide de Kheops… Només és una tomba per a un faraó? Realment va ser construïda per Kheops? I, per si fos poc, hi ha un llibre silenciat i apartat de la Bíblia, anomenat el Llibre d’Enoc (un dels patriarques bíblics) que parla sense embuts d’experiments genètics, naus, estacions orbitals… Davant de tot aquest desplegament d’informació silenciada, el protagonista d’aquesta misteriosa història es demana: El que ens han explicat és la veritat? I el que és més interessant: Les llegendes són només llegendes o són crits d’un passat que ens implora que no l’oblidem?

L’increïble viatge del faquir que va quedar atrapat en un armari d’Ikea

Història divertida i amb més bombolles que la Coca-Cola, que alhora és el reflex d’una dura realitat: la lluita dels immigrants il·legals en el camí cap a la llibertat. Una faula del nostre temps, un viatge iniciàtic pel cor humà, una sàtira esbojarrada que transmet un missatge subtil. Dhjamal Mekhan Dooyeghas (vosaltres digueu «Ja’m queden dues eugues»), faquir indi força astut que viu de les seves martingales i trucs de poca volada, viatja a París per comprar un llit de claus a Ikea, model Könxokinsklaus, un luxe format per quinze mil claus desmuntables. Per adquirir-lo només duu un bitllet fals de cent euros. Meravellat per la gran varietat que ofereix aquesta botiga tan gran d’objectes per a la llar, decideix quedar-s’hi tota la nit per gaudir-la i recórrer-la tranquil·lament. Però quan el sorprenen el vigilants de ronda, no té més remei que amagar-se dins un armari. Dhjamal Mekhan Dooyeghas (vosaltres digueu «Quin embolic dues llengües») inicia així una aventura que mai no hauria somniat, a través de la qual aprendrà que és més plaent ajudar els altres que no pas enganyar-los.

L’imprevist cas del noi a la peixera

La vida de Matthew Corbin, un noi de 12 anys amb un trastorn obsessiu compulsiu, transcorre en la més absoluta intimitat: el seu pànic als gèrmens l’obliga a viure tancat a la seva habitació. Convençut que el mínim tracte amb altres persones pot enverinar-lo, Matthew passa els dies mirant el món a través de la finestra. No obstant això, un fet imprevist sacseja la seva existència: un nen ha desaparegut en el veïnat, i només ell pot haver vist algun indici revelador. Però serà capaç d’atrevir-se a sortir de la seva habitació per resoldre el misteri?

L’impostor sentimental

Qui no és un impostor avui dia? Víctor Mas —periodista ocasional, escriptor novell i protagonista de L’impostor sentimental— ho és, sens dubte. També és un sentimental, és clar. Quan participa en un congrés de literatura a Anglaterra. Víctor Mas es veu implicat en una intriga d’espionatge, mentre repassa amb humor les temptacions que assetgen l’escriptor actual: el perill de la transcendència, el «miracle» dels premis, la dictadura de la promoció, les jugades dels editors… Per acabar d’embolicar la troca, l’acompanyen uns quants personatges estrafolaris: un coreà insistent, un enciclopedista desfasat, una danesa espectacular, uns editors ambiciosos, un director de diari sense escrúpols i una actriu de cinema infantil amb una curiosa fixació eròtica. I és que, segons Víctor Mas, «la vida és una acumulació de malentesos i impostures».

L’immoralista

L’immoralista (1902) és una de les primeres obres que posa en tela de judici els límits i concessions de l’amor, de la companyonia, de l’agraïment emotiu…, com a elements que es contraposen a la «cara obscura» del desig i de les forces biològiques, de la transgressió d’allò que considerem immutable.

L’illa i la dona

L’illa i la dona recull els contes més representatius de Maria Antònia Oliver, escrits des de 1968 fins a l’actualitat. A més d’incloure una selecció de contes publicats anteriorment en llibres de narracions, aquesta antologia incorpora tres textos inèdits i recupera una part important de relats que es trobaven fins ara esparsos en revistes i publicacions col·lectives. En un recorregut al llarg de trenta-cinc anys d’intensa creació literària, aquest volum ens mostra la diversitat estilística i temàtica, on apareixen com a elements recurrents el país, la terra, el feminisme, és a dir l’illa i la dona, d’una de les figures més consolidades i rellevants de la literatura catalana actual.

L’illa Fènix

Hi ha, enmig de l’oceà Atlàntic, una petita illa que no apareix a cap mapa. Allà és on es troben les instal·lacions de la Secret Academy, una misteriosa i exclusiva escola per a alumnes escollits a consciència. Ningú en coneix els mètodes d’ensenyament ni què hi aprenen exactament els nois i noies; només se’n sap que tenen prohibit parlar-ne amb ningú… El Lucas, l’Úrsula i la Rowling hi han estat admesos i, junts, hauran de descobrir quins enigmes amaga la Secret Academy i qui és qui en aquest món de professors que no ho expliquen tot, alumnes que rivalitzen entre ells i enemics de rostre desconegut.

L’Illa de les Tres Taronges

A finals de l’Època Fosca, les Terres de Ponent es preparen per a una nova guerra, a causa de la Gran Sequera. Un dia de primavera, al mercat d’Adià, ciutat riberenca de la Mar Gran, es coneixen el criat Poncet i el poeta Guiamon. L’amo de Poncet, Roger, soldat de fortuna, aquell mateix dia rep notícia de l’Illa de les Tres Taronges per boca del Misteriós Viatger, que el vol convèncer que es posi al servei del rei Flocart, per tal de vèncer els pagesos agermanats de l’Illa i recuperar l’Estendard Màgic del reialme, perdut misteriosament. Així comença una aventura mítica que ens endinsarà pels viaranys de la protohistòria. Coneixerem la profecia de la dona-peix, la força de Garidaina, anomenada Estel d’Or, les experiències guerreres del poeta Guiamon, l’urc dels corsaris d’Orient, la saviesa del monjo del Monestir del Puig del Gegant, el poder d’Eina de Pau, el catau de la Bèstia i el reialme dels Grans de l’Abisme. Cavalcarem amb Roger, Poncet i Guiamon pels camins de l’Illa, lluitarem amb els agermanats i els monjos contra corsaris i soldats i assistirem al naixement d’una Nova Època. I, alhora, ens endinsarem en una experiència literària nova de trinca en la novel·lística catalana, en la qual Jaume Fuster ens proposa el retorn a l’aventura, a la imaginació, a l’èpica, sense abandonar mai un punt d’ironia inquietant. L’illa de les Tres Taronges ha aconseguit ser finalista del III Premi de Novel·la Ramon Llull.

L’illa de les mil fonts

Després de la mort del seu primer amor, Nora, la filla d’un comerciant de Londres, s’uneix mitjançant un matrimoni de conveniència a Elias, un vidu propietari d’una plantació de sucre. La vida en el Carib, però, no és com Nora havia imaginat. A partir d’un assalt nocturn a la plantació, Nora es veurà implicada en els aldarulls originats pels esclaus rebels relacionats amb l’Àvia Nanny, qui també fou esclava. Nora ho perd tot, menys la vida i l’esperança de trobar novament l’amor i decidir lliurement sobre el seu futur.

L’illa de l’última veritat

Quan sap que està greument malalt, el doctor Prendel sent la necessitat de confessar un secret amb què ha pogut viure però amb què no pot morir. Explica la seva història a l’amant dels últims anys i li fa prometre que, un cop ell sigui mort, la farà pública. Víctima d’un atac pirata, Prendel havia naufragat al mig de l’Atlàntic i havia desaparegut durant cinc anys del seu cercle a Nova York. Al seu retorn, no havia volgut dir ni una sola paraula sobre aquella experiència. Circulaven tota mena d’especulacions i llegendes: on havia estat durant aquells cinc anys? Per què no en volia parlar? Després d’escoltar la història, l’amant l’explica en una narració impossible d’abandonar.

L’illa de l’holandès

Lluís Dalmau, novel·lista en crisi creativa, és confinat a una illa per les seues idees contràries a un règim dictatorial. La desolació inicial aviat canviarà pel contacte amb una gent disposada a preservar la petita parcel·la de llibertat que s’han construït. Dalmau s’integrarà en una història on un deute del passat està a punt de remoure uns foscos fets que semblaven enterrats. El misteriós personatge, propietari de la major part de l’illa, mantingut en l’anonimat i conegut com l’«holandès», té la clau per a salvar un territori i unes vides, però ningú sap qui és.

L’hotel encantat

En l’escenari misteriós i torbador de Venècia té lloc una de les històries de fantasmes més llegides i famoses de tots els temps: L’hotel encantat. Novel·la típica de la literatura fantàstica victoriana, a L’hotel encantat els elements sobrenaturals irrompen en el transcurs dels esdeveniments i en canvien l’evolució, però les normes socials es mantenen inalterables després del parèntesi fantasmal. Només Wilkie Collins, autor de La Dama de Blanc i La Pedra Lunar, podia crear uns personatges i un clímax com els que es troben a aquesta novel·la, de manera que el lector s’hi veurà absorbit fins al final de l’obra.

L’hora del diable i altres ficcions

Aquest volum recull tot el que ha aparegut fins ara de prosa «narrativa» de Pessoa menys «Os rapazes de Barrowby», una narració d’adolescència d’ambient escolar, i «El banquer anarquista», ja traduïda al català. Vet aquí què passaria si el diable es decidís a donar la seva versió de l’univers; o si un gurmet extravagant es proposés fer el sopar més original del món; o si un filòsof s’esvaís a força d’especular amb el temps i l’espai; o si un detectiu portés la lògica de Sherlock Holmes fins a fer-ne l’única aventura possible. Vet aquí una faula sense moral o la millor pintura per al cotxe.

L’home sol

En un hotel situat als afores de Barcelona, un home —a qui tots anomenen Carlos— s’enfronta al seu passat i recorda l’època en què, amb uns companys, va entrar a formar part d’una organització armada, les pràctiques de tir a la muntanya, les classes on preparaven un atracament… Uns temps en què la convicció que eren diferents donava ales als seus peus i als seus cors.