21633–21648 di 65579 risultati

Les senyoretes de Lourdes

Les senyoretes de Lourdes és una novel·la sobre la vida de Bernadette Soubirous, la nena que el dijous de Carnestoltes de 1858 va assegurar que havia vist una senyoreta amb un vestit blanc en una cova propera al poble. De bon principi els veïns de Lourdes van interpretar l’aparició de manera diferent: que era una fada de les que habitaven la cova, o que es tractava de l’esperit d’una beata morta feia uns mesos, o que s’havien despertat els dimonis ancestrals de la muntanaya. Fins i tot s’ironitzava assegurant que el suposat fantasma era la dona del farmacèutic que s’havia citat amb el seu amant… Qui no teoritzava era l’única vident, una adolescent asmàtica, filla d’un moliner arruïnat, que es referia a l’aparició com a “Allò”. Fins a les últimes visions, quan els milers de pelegrins que acudien a la cova no tenien aturador, la nena no va acceptar, a suggeriment d’un sacerdot de Lourdes, que potser era la Mare de Déu. En realitat, aquella primavera, allò que van despertar les visions de Bernadette va ser les il·lusions i els desenganys, les enveges i els odis, l’ambició de diners i de poder. Pep Coll reconstrueix els orígens del santuari més important del catolicisme. Retrata amb vigor cadascun dels personatges històrics implicats en les aparicions i ens acosta al drama terrible d’una nena malalta que es volia amagar de les multituds i que no se’n va sortir. Ni en vida, ni morta. Pep Coll va néixer a Pessonada (Pallars Jussà), el 1949, però viu a Lleida, on treballa de professor. Com a escriptor, ha conreat tota mena de gèneres, des de reculls de llegendes a novel·les juvenils; d’obres de teatre a guions per a la televisió; de columnes de diari a articles de fons. La novel·la és, per damunt de tots, el seu gènere preferit. És autor, entre altres títols, de La mula vella (1989), El segle de la llum (1997), L’abominable crim de l’Alsina Graells (1999) i El salvatge dels Pirineus (2005).

Les revelacions de Battersea Park Road

«Saben aquelles persones que sempre desprenen optimisme, passi el que passi a les seves vides? Oi que són nauseabundes? Doncs jo vull convertir-me en una d’elles. Vull aprendre a viure la vida de manera plena, exuberant, estúpida, alegre, estúpida. Això és el que busco. El camí cap a la Llum. Però de moment no em va massa bé.» Així s’expressa, a l’inici del seu particular camí cap a la Llum, Isabel Losada, addicta a la cafeïna, al·lèrgica als esports i escèptica confessa. La seva aventura comença en un seminari de Mirada Interior en què un centenar de participants aprèn a compartir, i continua al llarg de més d’una dotzena d’episodis, en els quals l’autora londinenca, entre altres coses, passa un cap de setmana de recés en un convent, acudeix a una trobada de deesses despullades, rep un massatge de rolfing, descobreix la irrigació colònica, o participa en un taller de sexe tàntric. Irreverent però lliure de prejudicis, tant entretingut com honest, «Les revelacions de Battersea Park Road» és un llibre ple d’humor i saviesa. Aquells que algun cop hagin sentit curiositat per la creixent oferta d’exploració espiritual de la Nova Era, gaudiran de la sinceritat desacomplexada d’Isabel Losada.

Les relacions perilloses

Les relacions perilloses és la història d’una venjança, de la malignitat contra la castedat, de la dona contra l’home i d’una dona sola contra la seva societat. El traç del caràcter dels personatges, per mitjà de les successives epístoles que es van desgranant tot al llarg de la novel·la, amb un ritme pausat i elegant però no per això carregós, ens ofereix un retrat irònic i despietat d’alguns dels costums de la vida social aristocràtica a la França prerevolucionària. Així, trobarem la perversa i libidinosa marquesa de Merteuil, una dona intel·ligent i egoista, que es diferencia conscientment de la resta d’individus del seu sexe i que menysprea profundament els del sexe oposat. Una dona que dissenya plans d’acció amorosa com si jugués a escacs, que sap que l’amor proporciona fidelitat i feblesa alhora i que el considera com un sentiment inferior. Al seu costat, el vescomte de Valmont, llest però poc intel·ligent, fatu i vanitós, amb un comportament donjoanesc que l’acabarà perdent. La resta de personatges no seran sinó titelles a les mans dels altres dos, víctimes de les seves intrigues o espectadors impotents. Com deia André Malraux en parlar d’aquesta obra, «pels seus dos personatges significatius, les Relacions són una mitologia de la voluntat; i la seva barreja permanent de voluntat i de sexualitat és el seu més poderós mitjà d’acció».

Les rates malaltes

Tori rep una misteriosa trucada del laboratori de la Facultat de Medicina. «Se’ns han escapat centenars de rates que voluntàriament havíem contaminat», li diu la veu per telèfon. «Et necessitem.»

Les proves

Resoldre el Laberint havia de posar punt i final a tot. Prou enigmes. Prou variables. Prou córrer. En Thomas estava convençut que, desprès de sortir-ne, els clarians recuperarien la seva vida anterior. Però cap d’ells no sabia quina era la mena de vida que els esperava. Ara, el món exterior, devastat per les erupcions solars i socarrimat per un clima nou i brutal, s’ha convertit en un desert de terra erma on regna el caos. Als clarians no se’ls ha acabat córrer, ni de bon tros. En comptes de la llibertat, es troben davant d’una altra prova: travessar les Brases, a la part més castigada del món. Mentrestant, en Thomas no pot deixar de preguntar-se si guarda el secret de la llibertat en algun racó del cervell, o si continuarà vivint per sempre més a la mercè de CRUEL.

Les proeses d’un jove Don Joan

Les proeses d’un jove Don Joan narra l’aprenentatge sexual d’un adolescent i té una brillant primera part —morosa, inquietant i prometedora—, però va perdent força literària a mesura que accelera —i reitera— les proeses amb una precisió denotativa infatigable i fatigant.

Les primaveres i les tardors

Al voltant d’una taula, vora el foc primigeni, la família s’aplega per celebrar la Nit. L’espai tancat de l’antiga casa s’eixampla a mesura que els mons diversos de cada branca i personatge hi penetren i s’entrellacen en una narració comuna. Per una sola nit, la memòria dels Taltavull els encercla com el fum de la foganya i crea una atmosfera màgica on passat i present, mite i realitat, tenen la mateixa consistència.

Les postres de casa meva

Tot i que, històricament, Catalunya va ser la pionera peninsular, i fins i tot europea, en molts aspectes de la difusió dels dolços —l’esplèndid manual Llibre de totes maneres de confits data del segle XV—, el panorama modern de llibres d’aquesta mena és més migrat. És a dir, no hi ha l’equivalent del que en cuina va ser, per exemple, La cuynera catalana, al segle XIX, o el Llibre de la cuina catalana, de Ferran Agulló, a la dècada dels 30. Per això, l’aparició de Les postres de casa meva, de Lolita Avellana, és un fet important dins l’art casolà de la pastisseria.justifica això que diem l’important recull de receptes: unes 150. N’hi ha de tradició popular catalana —coques, etc.—, clàssics pastissos i dolços europeus i, també, creacions pròpies. Totes les fórmules, però, porten el segell personal —i fins i tot amorós— de la seva autora, Lolita Avellana, i, per tant, n’està garantit un resultat final sempre reeixit.

Les planes misterioses

Després de les peripècies viscudes amb el clan de l’os de les cavernes, a la vall dels cavalls i entre els caçadors de mamuts, Ayla i Jondalar emprenen el viatge de retorn a la recerca dels seus llocs d’origen. Enrere queda un món en què aprengueren a lluitar i a estimar i el record dels vells amics que ja mai no retrobaran. Per davant, un llarg camí i un destí incert a través de paratges misteriosos poblats per tribus desconegudes que els acolliran amb hostilitat o temor. Ayla i Jondalar, muntats a cavall i acompanyats pel llop domesticat, apareixen com éssers enigmàtics i terribles, missatgers de l’altre món, als ulls de les tribus caçadores i recol·lectores. En el curs de l’aventura trobaran els amics més generosos, però també els enemics més ferotges; el dolor i el plaer aniran apropant-los al punt de retorn definitiu, aquell en el qual l’òrfena Ayla i l’errant Jondalar trobin un lloc a la terra per establir la seva llar.

Les partícules elementals

Les partícules elementals és un atac frontal contra els protagonistes del Maig del 68 que avui dia controlen en gran part el poder —polític, econòmic i mediàtic— i el destí de França. La novel·la narra la història del Michel i el Bruno, dos germanastres de tarannàs irreconciliables: d’una banda, el Michel és un biòleg de prestigi, una mena de monjo científic que als quaranta anys ha renunciat al sexe i només surt per anar al supermercat; de l’altra, el Bruno, també de quaranta anys, és professor de literatura, un misogin racista, un virtuós del ressentiment, obsessionat per la pornografia; una encarnació consumada, en definitiva, d’una societat en què la velocitat del plaer ofega el naixement del desig.

Les onades del destí

Illa de Jamaica, 1753. La Deirdre, la filla de l’anglesa Nora Fortnam i de l’esclau Akwasi, porta una vida acomodada a la plantació de la seva mare i el seu pare adoptiu. Malgrat els orígens dubtosos de la jove, tots els nois de l’illa estan fascinats amb ella. La Deirdre, no obstant, no sent cap mena d’interès per cap d’ells, fins que el jove metge Victor Dufresne demana la seva mà. Després d’una esplèndida cerimònia nupcial, la parella de casats viatjarà cap a Saint-Domingue, a L’Espanyola, on viuran una sèrie d’esdeveniments que transformaran les seves vides per sempre més…

Les noies

Califòrnia. Estiu de 1969. L’Evie, una adolescent a punt d’endinsar-se en l’incert món dels adults, es fixa en un grup de noies en un parc: vesteixen de manera descuidada, van descalces i semblen viure felices i despreocupades, al marge de les normes. Al cap d’uns dies, una trobada fortuïta propiciarà que una de les noies —la Suzanne, una mica més gran que l’Evie— la convidi a acompanyar-les. Viuen en un ranxo solitari i formen part d’una comuna que gira al voltant d’en Russell, músic frustrat, líder, guru. Fascinada, l’Evie es deixa anar en una espiral de drogues psicodèliques i amor lliure, de manipulació mental i sexual, que farà que perdi el contacte amb la família i amb el món exterior. I la deriva d’aquest grup que esdevé secta dominada per una paranoia creixent desembocarà en un acte extrem de violència…

Les noces del cel i de l’infern

Blake parteix del Paradís perdut de Milton i de l’Infern de Dante per descriure un viatge a l’infern on expressa una visió nomaniquea del cosmos. El món material i el desig físic són també, per a ell, part de l’ordre diví. El text combina prosa, vers, aforismes i il·lustracions. Aquesta versió, traduïda al català per Segimon Serrallonga, inclou, al final del volum, les làmines originals en anglès amb text i il·lustracions del mateix autor.

Les nits blanques. La dispesera

Dues mostres del Dostoievski no torturat i obsessiu sinó del novel·lista delicat i elegíac, que juga exquisidament amb els sentiments i que, aquí sí que és el Dostoievski etern, aboca tota la seva gran pietat vers les ànimes solitàries i desventurades, que cerquen debades la companyia, l’amor i la comprensió, i tan sovint són defraudades en les seves pretensions.

Les mosques de tardor

Quan la família Karín, una acomodada nissaga de prop de Moscou, ha de fugir a París a conseqüència de la Revolució Russa, la seva vella i fidel minyona els segueix per iniciar una nova vida a l’exili. Tatiana Ivanovna, que ha estat al servei dels Karín al llarg de generacions, haurà d’afrontar aleshores el major repte de la seva vida per adaptar-se a les noves condicions econòmiques i socials de la família en un país estrany. Les mosques de tardor és probablement la novel·la més personal de la gran escriptora ucraïnesa Irène Némirovsky. En poques pàgines i amb un excel·lent domini de l’ofici, hi descriu escenaris i sentiments que remeten al drama de l’exili i del desarrelament que tan present va ser a l’Europa de la primera meitat del segle XX.

Les mil i una nits

El vell monarca Xahriar té tan poca fe en la fidelitat de la dona, que s’ha acostumat a prendre una donzella cada nit i executar-la l’endemà. Xahrazad, culta i intel·ligent, intenta captivar el rei amb el do de contar històries: passa la nit, i l’alba interromp un relat que el rei li pregarà de reprendre el capvespre següent. Així esquivarà la seva sort i aplegarà, a través de mil i una nits, les històries més diverses que s’han sentit explicar. Històries per entretenir i divertir-se, històries fantàstiques, llegendes, novel·les, contes didàctics, humorístics, faules, etc., per on desfila una galeria de personatges incomptables, des del rei Salomó fins a Sindbad o Alí Babà. Recull de contes de tradició oral escrits en àrab, Les mil i una nits aplega, sota un canemàs comú a l’estil de les antigues col·leccions orientals, narracions provinents de la contística Índia, iraniana, de l’antic Egipte, grega i hebrea. El recull es va iniciar probablement cap al segle IX i va cristal·litzar cap al segle XV. A partir de 1704, Jean-Antoine Galland, orientalista francès erudit i amant de les antiguitats, va publicar la seva versió francesa de part del corpus que circulava en el món àrab amb el títol Alf layla wa-layla. Va ser el primer episodi d’un procés de difusió i popularització que trobaria en els països d’Europa camp adobat. Un procés que, de retruc, va dur la cultura àrab a començar a apreciar aquell univers literari, fins aleshores considerat menyspreable i vulgar. L’univers literari més important que la tradició àrab i el patrimoni cultural oriental han donat a la cultura universal. La cultura catalana no ha estat pas menys permeable que la resta d’Occident a la influència de Les mil i una nits. Ja en Ramon Llull s’hi poden descobrir motius que n’han estat clarament manllevats. I, modernament, Josep M. López-Picó en va versionar una selecció de contes. Però, malgrat la popularitat d’alguns personatges i d’algunes llegendes, que es mantenen encara ben vius entre nosaltres, mai el lector català havia pogut accedir directament a aquest patrimoni, que ja és indiscutiblement universal. La riquesa i la varietat dels motius, les dimensions del conjunt, la diversitat d’estils i de gèneres, l’analogia amb altres cicles de les literatures orientals i la seva empremta en les lletres d’Occident, fan de Les mil i una nits el resultat final d’un llarg procés de formació i d’elaboració que supera l’àmbit de més d’una cultura: en fan un paradigma de la realitat complexa, fèrtil i interpel·ladora que és el mestissatge cultural. Desitgem que aquesta edició de Les mil i una nits, en traducció directa de l’àrab, esdevingui ben aviat un clàssic popular entre els lectors de tota condició.