21569–21584 di 65289 risultati

L’instint

«L’instint» és la història d’un poble petit que es queda sense llum. A l’entorn d’aquest fet, accidental i fantàstic, la novel·la avança encadenant històries que descobreixen una fauna de personatges diversos atrapats per l’adversitat. Amb un estil eficaç i captivador, Sergi Pàmies retrata les grandeses i misèries d’un poble imaginari on les persones, el riu, els animals, les plantes i els objectes tenen el mateix protagonisme a l’hora de teixir la narració. Sense concessions ni tampoc cap renúncia a la tendresa, Pàmies torna a sorprendre’ns amb una història aparentment senzilla en la qual cada detall contribueix, de manera decisiva, al desenllaç.

La insostenible lleugeresa del ser

Més que cap altre de les novel·les de Kundera, aquesta és sobretot una novel·la d’amor. Tereza està gelosa. La seva gelosia, dominada de dia, es desperta durant la nit. En el seu llarg camí l’acompanya el seu marit, Tomás, mig Don Joan, mig Tristany, dividit entre l’amor que sent per ella i unes insuperbles temptacions llibertines. El destí de Sabina, una de les amants de Tomás, estén l’acció de la novel·la per tot el món: després que els russos invadissin Praga, ella persegueix la llibertat a Ginebra, a París, a América; al capdavall no troba res més que “la insostenible lleugeresa del ser”. Aquesta novel·la, lleugera i greu alhora, és una gran meditació sobre l’existència humana en aquests moments crepusculars d’Europa.

La innocència de les mascotes

Pau té una empresa però no té treball. Jordi té treball però no té vocació. Marina té vocació i no sap si escrúpols. Treballs precaris, amants possibles, famílies perennes. Uns joves a mitjan camí entre els vint i els trenta. Una setmana solejada amb tempesta al fons.

Iniciació a la història de Menorca

«La importància de la història menorquina es manifesta per si mateixa: per als menorquins, que no ho poden ser autènticament si desconeixen el passat de l’illa; especialment per als joves, que han de fer un futur millor aprofitant les lliçons del passat i aconseguir un sa progrés sense renegar mai de l’herència dels antics. I també per als forasters —sobre tot els nostres germans de llengua: altres balears, catalans i valencians— que quan ens visiten volen conèixer la història de la nostra terra, que tant els agrada amb les seves característiques peculiars. »En escriure aquesta obreta, ens mou un viu desig: donar a tots, propis i visitants, una breu iniciació a la nostra història: curta, però esperem que complerta dins les línies generals; assequible a un grau mitjà de cultura; insistint, més que en els fets polítics de la història externa, en els detalls vius de la història interna: la vida ordinària, les preocupacions, la cultura, les vivències socials dels nostres avantpassats».

Inhòspits

El primer i únic recull de llocs abandonats de Catalunya. Fàbriques, hospitals, hotels, piscines, estadis, circuits, discoteques, teatres, campaments militars, balnearis, estacions de metro i tren, gratacels, pobles, ciutats… Són llocs abandonats que qualsevol persona pot visitar, tots ells amb històries increïbles. Joan Valls, periodista i fotògraf, sent fascinació per aquests llocs i durant anys n’ha visitat molts per fotografiar-los. I confessa que la sensació de misteri, prohibició, irrealitat i morbo que hi experimenta és impossible d’oblidar: «Conduiré els lectors molt a prop d’on es troben les cases, les naus, les esglésies, les estacions i fins i tot els pobles abandonats. Però no donaré la situació exacta. És una de les regles que hem de seguir tots els que ens sentim atrets per l’exploració urbana.»

L’informe pelicà

Una nit d’octubre, Abe Rosenberg, llegendari membre del Tribunal Suprem de Justícia, és mort a trets a casa seva. La mateixa nit, Glenn Jensen, el membre més jove del Tribunal és estrangulat. Quina connexió hi ha entre tots dos assassinats? Darby Shaw, la més brillant, la més bonica i la més ambiciosa de les estudiants de dret de Nova Orleans, creu que ha trobat la resposta. Però quan exposa la seva hipòtesi sobre el cas i la fa arribar fins als cims del poder a Washington, causa molt d’efecte.

Inferno

Al cor d’Itàlia, el catedràtic de simbologia de Harvard Robert Langdon es veu arrossegat a un món terrorífic al voltant d’una de les obres mestres de la literatura més imperibles i misterioses de la història: l’Infern de Dante. Amb aquest teló de fons, Langdon s’enfronta a un adversari esgarrifós i ha de bregar amb una enginyosa endevinalla en un escenari d’art clàssic, passadissos secrets i ciència futurista. Recolzant-se en l’obscur poema èpic de Dante, Langdon, en una cursa contra rellotge, cerca respostes i persones de confiança abans que el món canviï irrevocablement.

Infern

El món de l’Alec i la Maj està confrontat entre rics que viuen al Paradís i pobres que malviuen amb feines humiliants i perilloses. Aquí els delictes comesos són castigats a l’Infern que va imaginar Dante a la Divina Comèdia. Les pluges de foc, els rius de lava i els animals monstruosos sacrifiquen sense pietat els presos. I tot això televisat perquè tothom es conscienciï del que li pot passar si comet algun delicte. Ningú amb dos dits de front entraria voluntàriament a l’Infern, però l’Alec descobreix que la noia que estima, la Maj, hi és enviada per una falsa acusació i demana ser el primer voluntari a entrar-hi…

Inesperadament al fons del bosc

Aquesta breu novel·la és una Aggadah, una paràbola, amb tot el seu simbolisme i càrrega metafòrica, que explica la història d’un petit poble embruixat sobre el qual ha recaigut una estranya maledicció: la desaparició de tots els animals… Una faula per a totes les edats.

Indigneu-vos!

En paraules del mateix autor, antic ambaixador de França a l’ONU, l’«obra exhorta als joves a indignar-se, diu que tot bon ciutadà ha d’indignar-se actualment perquè el món va malament, governat per uns poders financers que l’acaparen tot». Explica que, encara que «ens jugàvem la vida», en la seva època, ho tenien més fàcil per tenir els adversaris més ben definits: Hitler i Stalin. No obstant això, «… els joves d’ara es juguen la llibertat i els valors més importants de la humanitat». En 30 pàgines i escaig, l’autor fa una breu referència a la seva participació en la Resistència francesa, quan després de la declaració del règim col·laboracionista de Vichy es va escapar a Londres per posar-se a les ordres de De Gaulle. Després de ser capturat i torturat per la Gestapo, un cop acabada la guerra, es va convertir en diplomàtic, participant com a cap de gabinet de Henri Laugier, el llavors vicesecretari general de les Nacions Unides, en l’elaboració de la Declaració Universal dels Drets Humans, redactada al Palau de Chaillot de París. Explica, així mateix, els valors de la Resistència i dels Drets Humans com també la seva postura, com a jueu, davant la vulneració dels mateixos per part de l’Estat d’Israel, i acaba fent una crida als joves a emprendre l’acció no-violenta per revoltar-se contra els poders del capitalisme, a través d’una «insurrecció pacífica». Inspirat en un discurs que Hessel va donar el 2008 per commemorar la Resistència, el llibret, d’unes 4.000 paraules en la seva versió original, està basat en tres entrevistes que Hessel va concedir a Sylvie Crossman, un antiga corresponsal de Le Monde. Crossman i Jean-Pierre Barou, caps de l’editorial Indigène, van preparar un tiratge de 8.000 exemplars. Hessel va renunciar als drets d’autor, demanant que fossin donats. El llibre actualment està traduït a més de trenta llengües i ha venut milions d’exemplars arreu del món.

Independència d’interessos

El monestir de Sant Llorenç del Munt pot tornar a mans dels anteriors propietaris. En Jaume Borrell, descendent del comte Borrell, que va cedir els terrenys a l’Església al s. XI, negocia la compra del document robat que el legitimaria a reclamar la propietat. Però el document exigeix unes condicions on el dret a decidir jugarà un paper important. Amb tots els estaments policials estatals aplegats en una caòtica reunió que s’allargarà durant dies per resoldre el cas, el milionari Borrell intentarà, en paral·lel, manegar la consulta sobre la independència de Catalunya. Un alcalde nacionalista, una política de la dreta espanyolista, el gerent del Monestir de Sant Cugat i els familiars d’en Borrell només faran que complicar un cas on les solucions més agosarades es proposaran a la reunió de cossos policials. Independència d’interessos és un thriller polític trepidant, de diàlegs ràpids i amb un ritme frenètic que gira al voltant de les consultes sobre la independència de Catalunya, per endinsar-se en la manera que la set de diners i poder determina el comportament d’algunes persones i perverteix les seves actuacions fins a trair uns ideals. Marc Moreno continua aprofundint en la relació de la independència de Catalunya i la utilització fraudulenta del sentiment nacionalista, tema que ja va tractar a la seva primera obra, Cabdills.

Incerta glòria

Incerta glòria podria ser una novel·la d’amor si no fos una novel·la de guerra: tres homes s’hi enamoren d’una mateixa dona, tres companys de front que comparteixen el viure al ras sense saber si demà hi seran encara. Quina és la seva guerra? La del 36, viscuda des del bàndol republicà, i molt s’ha dit que Incerta glòria era la gran novel·la dels vençuts. Mig segle després de publicar-se’n la primera edició, la guerra d’Incerta glòria apareix com la guerra, aquella experiència vital que aguditza fins als límits tot el que treballa per sota qualsevol joventut: afany d’amor, de vida, afany d’immortalitat que es tradueix en desig obsessiu i desemboca en la mort quotidiana. Molts moren a la guerra, però als que no hi moren els passa que sobreviuen a la pròpia joventut. Alguns arriben a envejar els que van morir al front sense assistir a aquesta altra derrota, el fer-se vell. Tot home estima i enyora la seva joventut; què enyora i estima aquell per a qui joventut i guerra són una mateixa cosa? «És amb vergonya que confesso no haver-me curat mai ni de la meva joventut ni de la meva guerra. ¡Les duc, les duré sempre a la sang com una infecció!», diu l’ex-soldat Cruells en El vent de la nit, l’última part de l’obra.

Imperium

Roma. Anys 79-70 a. C. Quan Tiró, esclau i secretari d’un senador romà, obre la porta a un atemorit estranger un fred matí de tardor, desencadena una sèrie d’esdeveniments que sumiran el seu amo en un dels majors processos judicials de la història de l’antiga Roma. El misteriós estranger és Verres, un sicilià que ha estat víctima del corrupte governador de l’illa; el senador és Marc Tul·li Ciceró, un jove i ambiciós advocat dotat d’un enorme talent per a l’oratòria i entossudit a accedir a les més altes esferes del poder imperial. Aquest és el punt de partida d’Imperium, una novel·la que ens submergeix en el fascinant món de l’antiga Roma.

Una imatge no val més que mil paraules

Una imatge no val més que mil paraules parteix de la negació del conegut tòpic per fer una dissecció crítica de clixés i estereotips que massa sovint imposen una visió reduccionista del món de les llengües. Tuson revisa tant els mites innocents (com ara el que ha fet creure a molta gent que la pròpia llengua és la més fàcil de totes) com els mites perversos del neoliberalisme més cínic (que postulen que «hi ha llengües que han perdut el tren de la modernitat» o que «un estat plurilingüe és molt car de mantenir»). Tuson és un comunicador excepcional i la matèria que toca, amb un tacte molt particular i sempre suggeridor, és precisament la comunicació, tant oral com escrita. Lluny de l’enfarfegament terminològic, de l’hermetisme propi dels especialistes, Tuson sap presentar qualsevol noció per més subtil que sigui o transmetre idees complexes i articular-les duna manera rigorosa i amena sense domesticar-les ni baratar-ne el sentit.

Il·lusions elementals

El protagonista d’Il·lusions elementals és un col·leccionista d’errors. Un home sense ni cinc, entossudit a confondre’s quant a l’amor, amb certa tendència a oscil·lar entre la melancolia i la destrucció, entre la rutina i l’excés. Un home que mai no ha entès el vincle entre les causes i els efectes i, atrapat en ell mateix, s’ha deixat dur per les lleis de l’atzar. És escriptor. I per fugir dels grans temors que li generen les vicissituds que viu a Girona emprèn un viatge que, sense adonar-se’n, l’aboca a la més estricta indigència. Un viatge irrevocable a les tenebres, al fons de la pobresa física i material, al costat d’altres indigents que, com ell, han estat engolits per la nit. L’únic al·licient diari: sobreviure a la gana, al fred, a la por. I vèncer el cansament de l’ànima que a poc a poc es contagia al cos.

L’illa dels cecs al color

Aquest llibre és una aventura fascinant per Pingelap i Pohnpei, dues illes diminutes de la Micronèsia on gran part dels seus habitants no veuen els colors. Aquest viatge, que Oliver Sacks fa acompanyat de dos personatges memorables, un oftalmòleg i un científic noruec que només hi veu en blanc-i-negre, és una exploració impressionant de la curiosa malaltia que pateixen els habitants de l’illa, però també de les meravelles de la botànica, la naturalesa del temps geològic i la miraculosa complexitat humana. El viatge ens porta també fins a Guam, una altra illa del Pacífic, on Sacks estudia una malaltia neurodegenerativa absolutament insòlita. «L’illa dels cecs al color» és una magnífica aventura científica escrita amb la destresa i l’amenitat pròpia dels grans llibres de viatges. «Com a escriptor de llibres de viatge, Sacks és equiparable a Paul Theroux i Bruce Chatwin. Com a investigador dels misteris de la ment, és absolutament únic». “Publishers Weekly”. «Un recorregut pels mars més estranys i salvatges de l’experiència humana». “The New York Times”.