21521–21536 di 65579 risultati

Me’n vaig

Aquest és un llibre impressionant i possiblement irrepetible: un llarg monòleg en el que Pepe Rubianes explica, per primera vegada i exclusivament, aspectes encara desconeguts de la seva carrera teatral, de la seva vida i de la seva passió per Àfrica, així com alguns detalls de la persecució a la qual va estar sotmès en els últims mesos després dels suposats insults llançats contra l’unitat d’Espanya. «Me’n vaig» és un text simple però també enèrgic, una autèntica revolta contra els fanatismes d’extrema dreta, una reflexió molt lúcida sobre la relació entre Catalunya i Espanya, un judici contra les estupideses del sistema i del món en el que vivim. Aquest llibre, pensat i escrit des d’Etiòpia, reflecteix la valenta, rebel i alhora tendra personalitat de Pepe Rubianes, i la seva capacitat per fer de qualsevol idea, de qualsevol anècdota, una excusa per a dubtar dels valors que mantenen la nostra societat.

Maurice

Maurice és, sens dubte, la novel·la més agosarada d’E. M. Forster, i per això mateix l’autor no s’atreví a publicar-la en vida seva. Editada pòstumament el 1971, l’obra de seguida obtingué un gran ressò entre el públic, i la crítica la considerà una obra mestra. Maurice ens descriu la difícil adolescència i joventut d’un londinenc de classe mitjana que aviat s’adona que les seves inclinacions amoroses no són les habituals… Amb aquesta novel·la, Forster es proposa reflectir la rigidesa moral d’una societat que, no sols condemna totes aquelles experiències que se surten de la norma, sinó que arriba a considerar-les com a irreals. Amb aquesta novel·la, l’autor de Viatge a l’Índia, Una habitació amb bona vista i El viatge més llarg ens dóna una mostra més de la seva extraordinària qualitat literària.

Matins grisos

Matins grisos és la crònica intensa d’una família sacsejada per la història. Al llarg del segle convuls que va des de les bombes del Liceu fins a la mort de Franco, la família Llopart pateix en carn pròpia bona part dels conflictes que viu el país: la Setmana Tràgica, la dictadura de Primo de Rivera, la Guerra Civil, la dictadura de Franco, amb les execucions de Grimau, Txiki, Puig Antich… La novel·la arrenca amb la coneixença de Pere Llopart, un jove advocat, i Anna Grau, filla d’un empresari del tèxtil, mentre tenia lloc una de les últimes execucions públiques a Barcelona. S’enamoren, festegen i el dia que anuncien el seu compromís, els pares d’ella moren en l’atemptat del Liceu. Com si aquest fet sagnant caigués sobre ells com un estigma, la seva relació personal se’n ressentirà profundament i també les que viuran els seus descendents, amb amors no correspostos, adulteris, relacions frustrades i matrimonis esquerdats. A cavall de Barcelona, París i Santelm (una població de la costa catalana), els membres de la família Llopart busquen insistentment moments comuns de felicitats. Però massa sovint els matins són grisos, bruts, dolorosos.

Una matinada inquietant

L’assassinat d’un corredor a la platja de Fårö sembla una oportunitat magnífica per a Karin Jacobsson, la substituta d’Anders Knutas, per resoldre un cas senzill i demostrar la seva capacitat mentre el seu cap fa vacances. Però quan es descobreix un nou mort, assassinat brutalment de la mateixa manera, les investigacions de la Karin apunten cap a una conclusió esgarrifosa.

Matilda

Matilda és una nena prodigi, molt intel·ligent i sensible. Abans de complir cinc anys, ja havia llegit Dickens i Hemingway, Kipling i Steinbeck, i els seus pares la tracten més aviat com una nosa. Però quan a l’escola es troba enfrontada a un perill molt greu, Matilda descobreix que té uns poders psíquics extraordinaris que li permeten salvar l’escola i, sobretot, la seva estimada mestra, Miss Honey.

Mateu el president

En una Barcelona pre-hivernal, Jaume Fuster torna a la ciutat per incorporar-se al grup d’Homicidis dels Mossos d’Esquadra. I allò que havia de ser simple rutina es converteix en un cas ben enrevessat amb un agent decapitat i el pla ordit per la gran burgesia catalana i l’extrema dreta per carregar-se el president del Barça. Putes, sicaris i periodistes completen la galeria de personatges per mostrar la putrefacció de la societat actual.

La Maternitat d’Elna

La maternitat d’Elna descobreix un dels capítols més dramàtics, tendres i desconeguts de la nostra postguerra. Entre 1939 i 1944, la suïssa Elisabeth Eidenbenz va salvar la vida de 597 infants. Eren els fills de les exiliades catalanes i espanyoles que malvivien en condicions penoses en els camps de refugiats republicans de Sant Cebrià de Rosselló, Argelers i Ribesaltes, i que van tenir la sort de ser acollides a la maternitat que va crear Eidenbenz.

Matèria fràgil

Els dies transcorren plàcids al balneari de la petita localitat de Doberton. Treballadors i clients comparteixen pausadament, sense presses, les seves vides anònimes amb els habitants del poble. Darrere la calma, però, hi bullen històries que mostren els petits drames d’aquests éssers humans: una dona que tem no ser acceptada per la família després d’haver passat per una operació de cirurgia estètica; una antiga amant del poeta Miquel Bauçà, que cerca les raons d’haver estat abandonada; un matrimoni que repeteix cíclicament les crisis… I, enmig de tot, la construcció d’una línia d’alta tensió, que està causant una sèrie de trastorns en les vides quotidianes d’aquests individus.

Matar un rossinyol

«Dispareu a tants gaigs com vulgueu, però recordeu que és un pecat matar un rossinyol». Aquest és el consell que un advocat dóna als seus fills mentre defensa l’autèntic rossinyol d’aquest clàssic fascinant: un negre acusat d’haver violat una noia blanca. A través dels joves ulls de l’Scout i en Jem Finch, Harper Lee examina amb un humor molt ric la irracionalitat dels prejudicis racials i socials dels adults al sud dels Estats Units dels anys trenta. La consciència d’un poble impregnat de judicis preconcebuts, violència i hipocresia trontolla gràcies a l’empenta d’un home sol que combat per la justícia. Però el pes de la història no consentirà res més que això…

Matar el meu pare

“Els secrets signifiquen tant com la persona amb qui esculls compartir-los. El primer que volia fer el matí que tot va canviar era girar-me cap a ell i explicar-li. Dir-li. Contar-l’hi tot. Buidar el cap. No hi havia ningú altre al món amb qui desitgés tant compartir el secret. Però no ho vaig fer.” El cadàver d’una dona apareix en un la de localitat de Skövde. Tres dones, dues periodistes locals, Ing-Marie Andersson i Julia Almliden, i l’agent de policia Anna Eiler investigaran el cas. Les tres amaguen alguna cosa, però només una d’elles és capaç de preparar a sang freda un crim encara més atroç que el que pretén resoldre. No podràs deixar de llegir fins que esbrinis quina de les tres està planificant la mort de la persona que ha convertit la seva vida en un infern, el seu pare.

Massey Ferguson 35

El tractor, vermell com la sang, que revolucionà el camp els darrers anys cinquanta esdevé el motor de la desgràcia al mas Miravalls i desferma l’odi entre germans, en una comarca d’interior, sense cap altre nucli urbà que un grapat de masies disseminades. La guerra, un espòs que no n’ha tornat, tres fills, la soledat consolada, l’accident, un testament que ningú no sap o no vol llegir, els pins de l’obaga, la serradora, l’odi incontrolable o la Guàrdia Civil a l’encalç de qui s’embosca fan que, com l’envestida del porc senglar en sentir-se acorralat, aparegui instintivament l’afany de supervivència en un món declaradament advers. En aquesta segona novel·la, Antoni Pladevall torna a desplegar els recursos narratius de la llengua viva —de què ja se serví a La lliça bruta— per dur-nos ara a un passat proper i alhora feréstec, atrapat en la psicologia d’uns personatges estridents enmig de la quietud d’uns boscos i uns camps de blat on, gairebé mai, no passa res.

Marranades

La metamorfosi insòlita d’una atractiva dependenta de perfumeria és la peripècia central d’aquesta faula alhora càndida i violenta. Marranades és una al·legoria futurista de la vida quotidiana a qualsevol gran ciutat europea, una sàtira cruel i irònica del consumisme que ens domina, un retrat despietat de gent sense escrúpols: polítics luxuriosos, neonazis avorrits i presentadors de tele-escombraries. Amb un erotisme pervers i falsament ingenu i amb un llenguatge poètic i corrosiu, Marie Darrieussecq construeix, en uns inesperats escenaris parisencs, una paròdia de la vida urbana actual i ens arrossega fins més enllà de la nostra època, cap a un possible i inquietant segle XXI.

Mariona

El 1824, a la vila de Gràcia, la jove Mariona, està a punt de casar-se. La vida, humil i senzilla, li somriu. Però els anys que es preparen són els d’un segle convuls. Al voltant, d’ella, del seu home i els fills i néts, en la seva lluita per la supervivència, el remolí de la història hi vessarà revoltes i repressions, la industrialització del país i la primera vaga general, les llavors del republicanisme, la maçoneria i la Renaixença. I sempre amb l’amenaça latent de les lleves, les temudes lleves que s’enduen els fills a morir lluny. El país canvia i la Mariona —la seva consciència de dona i ciutadana—, també.

Marinejant

Pere Gimferrer és, des de la dècada dels seixanta i setanta, un referent poètic per als lectors de poesia més inquiets. Barroc, avantguardista, formalista i provocador, no ha cessat d’investigar i de transformar-se artísticament. Escriptor de projecció europea, després de l’èxit obtingut ara fa dos anys amb El castell de la puresa, Gimferrer torna a la poesia amb Marinejant, que sorprendrà els lectors des de la citació inicial de Carles Riba: «Vet aquí uns versos humans, fins i tot massa humans».

La marinada sempre arriba

«El futur de les persones no està escrit, sinó que s’inventa dia a dia. Però l’arrelament a la terra, a la família, als primers mestres, als amics primigenis, als cops que dóna la vida des de ben jove, no s’oblida mai. Són trets definitius en el caràcter i la trajectòria de tothom». La marinada sempre arriba és un recorregut pels records de la infantesa de l’autor, que va néixer en un poblet de la vall del Corb. Durant la postguerra, els detalls quotidians de la vida rural són el fil conductor d’aquestes píndoles literàries. Un homenatge als orígens i a les arrels.

Maria Rosa

Maria Rosa (1894) és una obra determinant d’Àngel Guimerà en la creació d’un model dramàtic propi i, alhora, és el drama que arrodoneix la seva aproximació al realisme. Hi trobem una síntesi entre la visió realista / naturalista, que reforça la sensació de «veritat», i la dimensió tràgica, que accentua el caràcter simbòlic dels protagonistes i dels elements que els envolten. La pervivència de Maria Rosa en l’escena constata la seva consideració d’obra clàssica i canònica del teatre català. Aquesta edició voldria assajar una lectura aprofundida de l’obra donant protagonisme als aspectes més relacionats amb el llenguatge teatral. Conté una introducció, notes i una proposta didàctica a cura del catedràtic Anton Carbonell.