21393–21408 di 65579 risultati

Notes disperses

Notes disperses és un recull de notes de Josep Pla escrites entre 1919 i 1960 i publicades el 1969 com a dotzè volum de la seva Obra Completa. Les notes són d’extensió diversa i van de l’aforisme al petit assaig literari. Juntament amb Notes per a Sílvia i Notes del capvesprol, configuren l’obra planiana escrita en forma de notes.

Notes del capvesprol

Notes del capvesprol és un recull de notes i reflexions personals (sense descartar la inclusió d’algun text anterior) escrites l’any 1976 i publicades l’any 1979 com a trenta-cinquè volum de la seva Obra Completa (guanyador del Premi Crítica Serra d’Or de 1980). El llibre es converteix sovint en un dietari, ja que l’autor hi parla de les relacions que manté durant el dia. Juntament amb Notes per a Sílvia i Notes disperses, configuren l’obra planiana escrita en forma de notes.

Nosaltres, els valencians

«Nosaltres, els valencians» respon a objectius explicitats des de les primeres pàgines, que són, entre d’altres, el de «conèixer-nos» (seguint, a més a més, el model de «Notícia de Catalunya» de Jaume Vicens i Vives) i el de respondre a la pregunta «què som els valencians?». Aquesta aportació a l’autoconeixement dels valencians en tant que poble, pretenia Joan Fuster, seria un revulsiu contra les «malalties col·lectives» dels valencians, una temptativa de «rectificar la frustració històrica» del seu poble. En paraules de Fuster: «La veritat —els fets constatables i explícits—, una vegada delatada, esdevé consciència, i una consciència desperta sempre revertirà en acció, o, en última instància, en remordiment. Per a expressar-ho abusant de la terminologia d’un il·lustre barbat: “explicar” serà una invitació a “transformar”». Des de la primera edició de 1962, ha estat reeditat aproximadament una vintena de vegades fins al 2009, a més de traduït al castellà. L’any següent de la seva aparició, 1963, va ser guardonat amb el Premi Lletra d’Or.

Nosaltres dos

«L’amistat deu ser això: els lligams invisibles amb algú que fa quinze anys que no has vist i és com si hi haguessis parlat abans-d’ahir». El Kim i la Laura es coneixen a la universitat. Vénen de mons molt diferents. Ell, seductor i despreocupat, és fill d’un hoteler del passeig de Gràcia de Barcelona. Ella, de Banyoles, és senzilla, idealista i sap que la vida es basa en els detalls. Junts riuen, es diverteixen i, units pel vincle de l’amistat, superen els esculls del destí. Malgrat els seus camins divergents, saben que sempre hi són per ajudar-se. Tant se val la distància. Tant se val que triguin molt temps a retrobar-se. Són dos amics, com n’hi ha pocs, a prova de tot. És possible l’amistat entre un home i una dona?

Non Solum

«Tots som iguals i diferents», sosté el personatge principal d’aquesta història amb múltiples protagonistes. La trama comença en el moment en què un home acudeix a una cita amb la seva amant, però en comptes d’ella hi troba un altre tipus que sospitosament s’assembla molt a ell. Aviat apareix un tercer home, i poc després se n’hi afegeixen d’altres fins a un nombre gairebé incomptable. Des de la por a la solitud fins a la corrupció immobiliària, aquest fals monòleg, definit per diversos espectadors de teatre com una comèdia existencial, tracta amb un penetrant humor arrauxat les crues qüestions a què s’enfronta tot ésser humà.

Només socis

Gilet, un poble tranquil, acull dos nous veïns que pretenen dur una vida anònima i sense sobresalts, lluny de la ciutat de València. Són un ex-detectiu, Toni Butxana, i un comissari de policia retirat, Tordera, que han pogut permetre’s l’escapada gràcies als diners de Juan Lloris, empresari ressentit i aspirant a alcalde frustrat que no deixa de rumiar la venjança contra ells. Fent-se passar per rendistes, tots dos hauran d’assegurar-se de perpetrar l’engany amb la complicitat d’antics aliats mentre conviuen amb noves coneixences, com els germans Josep i Ferran Torres (aquest darrer, un novel·lista en crisi creativa). Malgrat totes les precaucions i la placidesa imperant, els esdeveniments no tardaran a precipitar-se amb la irrupció d’una cèl·lula del Mossad al domicili de Butxana, els membres de la qual ho saben tot d’ell i no estan disposats a deixar-lo anar fins que els haja ajudat a complir els seus misteriosos objectius. Un viatge a Viena per descobrir-hi un valencià perdut al laberint de la història del segle XX, un peculiar traficant de noves identitats, una aposta tan desmesurada com improbable, una bellíssima espia que respon tan sols al nom de Caria, un joc amb les difuses fronteres entre realitat i ficció, un país en venda al mig del mar i una intriga internacional amb l’epicentre a València… són alguns dels elements que conformen la trama d’aquesta sorprenent novel·la de Ferran Torrent.

La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina

La jove i extraordinària investigadora privada i hacker Lisbeth Salander es veu sotmesa de cop a una ferotge persecució amb la intenció d’eliminar-la. Mentre el brillant i controvertit periodista Mikael Blomkvist pensa en canvi que ella passa uns dies de vacances, ell és a punt de llançar un número especial de la revista Millennium dedicat a revelar una xarxa de tràfic de prostitutes provinents de països de l’Est d’Europa, en què hi ha implicades diverses persones rellevants de la societat sueca. Però aleshores el periodista que ho ha indagat per a Millennium i la seva dona, el Dag i la Mia, apareixen morts. I algú ha procurat que les sospites de la policia vagin dirigides a la Lisbeth. De seguida, el Mikael es posa a investigar pel seu compte, i descobreix una clara connexió entre el cas del tràfic de prostitutes i els dos assassinats…

La noia que es va capbussar endins el cor del món

Com veuries el món si tinguessis unes capacitats mentals generals d’una noia de 7 anys però alhora tinguessis una memòria privilegiada i una comprensió i organització espacial catalogada de geni. Com entendries la vida si el teu cervell no et permetés entendre els eufemismes, les metàfores, si les teves connexions neurològiques no et permetessin mentir ni tenir fantasies, en definitiva… Com entendries la vida vivint en un pragmatisme absolut però amb un alt grau de simplicitat i lucidesa. Aquesta noia es diu Karen i és la protagonista i alhora narradora d’aquesta fantàstica obra. Tot comença a Mazatlán, poble costaner del Pacífic mexicà. La tieta de la Karen, arribada d’Estats Units per heretar l’empresa familiar, Atunes Consuelo, es troba la Karen, la seva neboda, una nena totalment desvalguda i deixada a la mà de Déu. Les limitacions mentals i la incapacitat òbvia de la Karen per comunicar-se o interactuar amb altre gent fa que la seva tieta Isabelle es dediqui d’inici i amb totes les seves forces i mitjans a “civilitzar” la noia. Aquest procés s’inicia a casa seva on la tieta ensenya a parlar a la Karen, a escriure i adquirir conceptes generals. Desprès d’un període a una escola “especial”, la Karen comença una capacitació a l’empresa familiar de tonyina que farà canviar la seva vida. Primer, descobrint com gaudeix el fet de portar un vestit de bus; i segon, veient com són tractats els peixos. La Karen decideix acompanyar als pescadors a la “caça”. En aquestes sortides i dins el seu món autista, descobreix l’amor amb un dels pescadors, Ricardo, un italià que té el doble d’edat, i es crea entre ells una historia “d’amor” entre dues persones solitàries. Mesos més tard, envien a la Karen a estudiar Zootècnia a una universitat d’Estats Units. Els companys d’habitació s’espanten en veure aquesta noia “especial” penjada d’un arnes amb el seu vestit de bus. Durant l’estança a la Universitat passa el temps estudiant obsessivament les seves assignatures, rellegint textos que memoritza i es maravella de l’estupidesa de l’existència humana, perquè sembla que tinguin por a comunicar les coses de forma literal i tenen (els humans) tendència a utilitzar moltes metàfores i molts eufemismes que ella no entén. Ella es queixa d’aquest us i pensa que el món seria molt millor sense utilitzar-los. Posa com exemple que l’assignatura sobre mitjans per matar a diferents espècies animals es diu ,Industria de la carn. Posteriorment, la Karen es expulsada de l’universitat per demostrar que un dels seus professors (Huntington) i la seva forma de matar el bestiar no era sense estres, tal i com el professor defensava. Això fa que l’empresa familiar de tonyina, entri en una nova fase. Obsessionada en el tractament de la tonyina, la Karen inventa una nova forma de pescar-la tonyina sense “estrès” i de protegir als dofins que habitualment són capturats en el procés. En aquest moment entra en escena una empresari nord-americà anomenat Gould, que convenç a la Karen d’unir-se en una aventura conjunta i que fa convertir a la protagonista en una famosa dona de negocis. Tant es així que acaba sent segrestada per un grup radical de protecció d’animals desprès d’una entrega de premis a Paris. Això provoca un canvi dramàtic a la Karen que es va humanitzant més i més cada cop però alhora es manté ben lluny d’ells… I així a prop d’ells però lluny, hem vaig donar compte que així seria sempre. Estaria a prop dels humans però lluny. Molts anys després, molts llibres després vaig trobar un full d’un llibre antic, escrit per un filosof francès, una oració que posa en paraules la meva distancia amb els humans… Penso, després existeixo Per la Karen, es una estupidesa que l’ésser humà busqui aquesta distancia entre l’home i l’animal i parteix de la base, que primer s’existeix i després es pensa. I tombada al fons de la sorra de l’oceà, hem dedico a existir. A ser. I a la més gran de les felicitats possibles: A veure.

La noia dels seus somnis

Un matí assolellat de dissabte, al cementiri de Venècia, té lloc el funeral de la mare del commissario Brunetti. Dilluns al matí la vida ja comença a recuperar el ritme normal i tot i que el commissario arrossega una tènue sensació de pena, no té altre remei que dirigir-se a la feina. La visita inesperada del capellà de l’Ospedale i la seva estranya petició el posarà sobre la pista d’un assumpte que sembla al marge de la llei. Però l’anticlericalisme gairebé genètic del commissario i els anys i anys de testimoniar les rutines diàries de la criminalitat han malmès la seva capacitat de confiar en les persones i, malgrat la manca d’indicis seriosos, sobre el capellà Antonin recauran gran part de les sospites inicials… La investigació, però, tot just acaba de començar.

La noia del tren

La Rachel agafa cada matí el mateix tren. Sap que cada dia s’atura en un semàfor vermell i que des d’allà veurà els jardins del darrere d’una renglera de cases. En una d’aquestes cases hi viu una parella que la Rachel no pot evitar mirar cada vegada. Fins i tot els ha batejat, com si els conegués: són la Jess i en Jason. A ella li sembla que tenen una vida perfecta. Tant de bo ella pogués ser igual de feliç que ells. Fins que un dia veu una escena que la deixa de pedra. Dura només un minut, perquè el tren de seguida es torna a posar en marxa; però n’hi ha hagut prou. De sobte tot ha canviat. Ara la Rachel té l’oportunitat d’entrar en unes vides que fins a aquest moment només havia mirat de lluny, i no la pensa deixar escapar. S’ha acabat ser només la noia del tren.

La noia de la perla

Al Delft del segle XVII hi regna un ordre social estricte, que divideix rics i pobres, catòlics i protestants, amo i criat. Quan Griet, amb setze anys, se’n va a treballar de minyona a casa del pintor més famós de la ciutat, tothom espera que sàpiga quin és el seu lloc. Però a casa dels Vermeer, dominada per una esposa voluble i la seva formidable mare, Griet aviat atreu la mirada del seu amo.

La noia d’abans

Si us plau, faci una llista de totes les possessions que consideri essencials per a la seva vida. És una casa espectacular. Elegant, minimalista. Respira bon gust i serenitat. Justament el lloc que la Jane buscava per començar de zero i ser feliç. El més extraordinari és que l’hi ofereixen per un lloguer irrisori. Tan sols ha de completar un formulari de sol·licitud molt peculiar i acceptar sense condicions les regles imposades pel seu propietari i creador, un enigmàtic arquitecte. Poc després d’instal·lar-s’hi, la Jane descobreix que alguna cosa va passar a la inquilina anterior, l’Emma. I comença a preguntar-se si no estarà repetint les mateixes eleccions, els mateixos errors i les mateixes sospites que la noia d’abans. Què estàs disposat a acceptar per posseir el que mai no vas imaginar?

Noces del sentit

Poesia dramàtica de l’autor que parla del sentit de les coses, i de la terra on vivim, que fa de núvia, i de la festa de la vida, sempre impossiblement possible.

Noces

Noces es un recull de caràcter autobiogràfic d’Albert Camus escrit entre 1936 i 1937, que inclou quatre texts. Es va publicar el 1938 (edició de molt pocs exemplars), i, el 1939, per Edmond Charlot a Alger. Va ser publicat també per Gallimard amb el títol Noces; (suivi de) L’été. Partint de l’Algèria natal de l’autor, l’obra plasma les reflexions i els sentiments del jove que era aleshores. El més conegut dels quatre texts és «Noces à Tipasa» que exalta la natura sota el sol i el mar; moltes de les cites de l’autor d’aquesta època han estat extretes d’aquest assaig. Camus hi exalta els seus sentiments, la seva joia en la passejada a Tipasa car «el món és bell, i fora d’ell, no hi ha cap mena de salvació»; una bellesa que es tradueix per aquesta definició de la felicitat: «Què és la felicitat sinó l’acord vertader entre un home i l’existència que porta». Inclús els períodes més difícils de viure poden ser transcendits i pensa que «una certa continuïtat en la desesperança pot engendrar la joia»; això el porta a concloure que «l’esperança, al contrari del que hom creu, equival a la resignació. I viure, és mai resignar-se».

Noblesa obliga

En un petit poble als peus de les Dolomites l’entorn d’una granja abandonada es veu alterat per l’arribada del nou amo. El seu entusiasme per les reformes, però, s’atura de cop quan els treballadors descobreixen una sepultura macabra als jardins. El temps i la natura han fet la seva feina i el cos enterrat es troba gairebé descompost. Prop de la tomba, un valuós anell de segell ofereix la primera pista crucial. Condueix el commissario Guido Brunetti directament al cor de Venècia, a una família aristocràtica que encara plora el fill segrestat. Es tracta d’un membre dels Lorenzoni, un clan que ha construït el seu imperi econòmic sobre la sospita d’haver traït els jueus durant la Segona Guerra Mundial. La resolució final de la tragèdia, però, encara no ha arribat, i el commissario haurà d’investigar els secrets de la vida del jove abans de descobrir la veritat.

No-res

Pierre Anthon s’aixeca de la seva cadira a l’aula, anuncia a mestre i companys que res no importa a la vida i se’n va per no tornar-hi més. Cada dia els seus amics el trobaran enfilat a la prunera del seu jardí mentre ells emprenen el camí de l’escola. Pierre Anthon els llença les prunes de l’arbre per provocar-los, però aquestes no els faran tant de mal com les respostes que els dóna a cada argument pensat per fer-lo tornar. Desmoralitzats, els seus companys conceben un pla per intentar convèncer en Pierre Anthon, però sobretot a ells mateixos, que en la vida sí que hi ha coses que tenen importància. Amb un estil valent, directe i sense retòrica supèrflua, «No-res» ens aboca sense cap avís previ a una història que aviat s’intueix complicada; més encara quan els protagonistes són uns adolescents que s’hauran d’enfrontar prematurament a les grans preguntes de la vida. Quan fou inicialment publicada l’any 2000 a Dinamarca, «No-res» va encendre polèmics debats per la cruesa de la història que narra i fou censurada en escoles d’Alemanya, Dinamarca i Noruega. Anys més tard ha acabat reconeguda amb premis de primer ordre i amb una crítica entusiasta, i forma part dels plans d’estudi en la majoria de països occidentals.