21313–21328 di 65579 risultati

Pere Marín

«Em dic Toni Sala i fa molts anys vaig tenir un amic que es deia Pere Marín». Així es presenta el protagonista d’aquesta novel·la, que ens parla del curs que pren la seva vida a partir del moment en què, als divuit anys, el seu amic és víctima d’un accident. Amb un nucli reduït de personatges —l’amic mort i els seus pares, l’amo del bar i la seva filla, el repartidor de refrescos— que es mouen en uns pocs escenaris urbans —la fàbrica abandonada, el bar, el cementiri, els carrers de la ciutat—, Toni Sala construeix una gran història, corprenedora i desolada, i ens l’ofereix amb un estil incisiu com un bisturí. La crítica ha considerat Pere Marín com una de les millors novel·les catalanes de la dècada dels noranta.

Pere el Cerimoniós i els seus fills

Pere el Cerimoniós o el del Punyalet (dit també Pere IV d’Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó), que signava com a Pere Terç, fou sobirà de la Corona d’Aragó amb els títols de comte de Barcelona, rei d’Aragó, rei de València i de Sardenya (1336-1387). Més tard fou també rei de Mallorca (1343-1387), Duc d’Atenes i de Neopàtria (1381-1387); i finalment comte d’Empúries (1386-1387). En morir, el 1387, el succeïren, primer, l’infant Joan d’Aragó (1350-1395), i, més tard, el germà d’aquest, l’infant Martí d’Aragó (1356-1410).

Perduda

En Nick i l’Amy són a ulls de tothom la parella ideal: intel·ligents, atractius i divertits, mantenen una relació que és l’enveja dels seus amics. Malgrat que tots dos són devots fervents de Nova York, quan amb la crisi perden la seva feina com a escriptors, es traslladen a North Carthage, per tenir cura dels pares d’en Nick, que estan molt malalts. El dia del cinquè aniversari de la parella, l’Amy ha preparat una recerca del tresor per a ell, com cada any. Però a mig matí, en Nick rep la trucada d’un veí al bar que regenta amb la seva germana: l’Amy ha desaparegut i el menjador es ple de senyals de lluita. Comença la investigació de la policia mentre en diversos indrets de la zona segueixen ocultes les capses sorpresa de la recerca del tresor, que esperen per ser obertes.

Perdré la memòria

Perdré la memòria és una llarga, però intensa, introspecció d’una dona que fa balanç de la seva vida, transcorreguda en diverses ciutats europees, sempre al costat, i a l’ombra, de l’home estimat. La protagonista està perdent, lentament, la memòria d’un amor que ha entregat sense condicions, sense límits, sense contracte. Un amor boig. Però no és sempre així el veritable amor? Perdré la memòria és la història d’un amor fou. Quan aquest amor va en una sola direcció, pot acabar en la degradació i la servitud de qui estima? I, aleshores, no és millor perdre’n la memòria? O, resulta preferible intentar desfer-se’n, sense preveure, però, les inesperades juguesques de l’atzar?

Per qui toquen les campanes

Robert Jordan, professor d’espanyol oriünd de Montana, lluita en el bàndol republicà com a especialista en explosius. Quan el general Golz li encarrega la destrucció d’un pont, vital per evitar la contraofensiva del bàndol nacional durant la batalla de Segòvia, coneix a Maria, una jove noia de la qual s’enamora i li retornarà l’amor a la vida.

Per les valls on es pon el sol

Si Richard Wagner no hagués situat el castell-santuari del Graal a les muntanyes dels Pirineus, aquesta història seria impossible d’imaginar. El geni alemany, però, a l’inici de l’òpera Parsifal, va deixar escrit que Montsalvat es troba «a les muntanyes septentrionals d’Espanya», i aquesta localització feia covar il·lusions a bona part dels melòmans barcelonins que, a finals del segle XIX, idolatraven el músic. En aquest context, l’estudiant Ramon Bofill, obligat pel seu protector, emprèn un viatge per les valls pirinenques a la recerca de la mítica muntanya. Al llarg del trajecte, l’heroi s’haurà d’enfrontar a tota mena de perills, entre els quals no hi falten bandolers emboscats, guerrillers carlins, ni pirineistes sonats. Per les valls on es pon el sol és un recorregut iniciàtic i carregat d’intriga a través dels castells, els santuaris i els monestirs en ruïnes dels Pirineus catalans i aragonesos, en el qual el protagonista compta amb companys de viatge tan excepcionals com els escriptors Verdaguer i Maragall. Una visió inèdita, escrita amb ploma magistral, sobre el sentit que amaga el misteri sempre inexhaurible del Graal.

Per a llegir quan es fa fosc

Selecció representativa de set relats de la narrativa breu de Dickens en l’àmbit de la fantasmagoria. Els elements còmics, tan abundants en Dickens, van cedint progressivament terreny, en aquestes narracions, davant del terror en estat pur, fins a culminar, amb «El guardaagulles», en una història de fantasmes que figura entre les més ortodoxament construïdes i més impressionantment aconseguides en aquest àmbit literari.

Per 13 raons

En Clay Jensen troba, quan arriba a casa, una misteriosa capsa dirigida a la seva atenció. La capsa conté set cintes de casset, tot fa pensar que les ha enviat la Hannah, una companya de classe que es va suïcidar un parell de setmanes abans. A poc a poc descobrirà les tretze raons per les quals ella ha decidit posar fi a la seva vida, tretze cares de casset que coincideixen amb les tretze persones que les han d’escoltar. Ell n’és una «és un joc molt senzill: primer les escoltes i després les passes». En Clay confirmarà que res del que fem o deixem de fer és indiferent.

Pepe i jo

La connexió de Pepe Rubianes amb el públic català era tan forta que el seu record no para de créixer. Les seves aparicions a la televisió catalana generaven rècords d’audiència no superats. El gran amic d’aquest showman imprevisible ha estat, des de sempre, Joan Lluís Bozzo. Primer compartint les aventures escèniques, després els èxits amb Dagoll Dagom, els projectes per a la televisió, l’esclat del Pepe en solitari… i també la vida personal, l’amistat, la malaltia, els alts i baixos d’una vida intensa. Sempre, sempre, van ser dos amics de l’ànima que se sabien les llums i les ombres, les fortaleses i les debilitats. Rubianes i Bozzo feien una parella clàssica i molt eficaç: el pallasso esbojarrat i el pallasso seriós, el clown i l’august. Han hagut de passar deu anys perquè en Bozzo s’hagi decidit a escriure aquest relat tan íntim, tan sincer, tan viu, divertit i emocionant del seu amic. Amb la marca «Rubianes».

Pensar la contemporaneïtat

Un llibre fonamental per entendre la història del segle XX. Presentat pels historiadors Agustí Colomines i Companys i Vicent Olmos i Tamarit, treu a la llum divuit entrevistes amb divuit dels historiadors més importants del moment actual, tant estrangers com dels Països Catalans. Així, la nòmina d’historiadors entrevistats en profunditat per altres historiadors, inclou els noms de Jügen Kocka, Dorothy Thompson, Manuel Tuñón de Lara, Isaiah Berlin, Wolfgang F. Haug, Pierre Guichard, James Casey, Vicenç M. Rosselló, Joan Fuster, Anthony Gidens, Miroslav Hroch, Alfons Cucó, Josep Termes, Gérard Bouchard, Ben Kiernan, Dominick LaCapra, Joaquim Molas i Costanzo di Girolamo. Es tracta d’un llibre de gran importància per entendre els moviments historiogràfics del segle XX i la importància dels anàlisis històrics en els discursos conformadors de la contemporaneïtat.

La penombra de la coloma

València, dia de Corpus de 1488. Un incident, en aparença fortuït, impedeix que Roderic de Beaumont siga armat cavaller, la qual cosa obliga el jove a fer mèrits com a protector de Blanquina de Valldaura, una dona d’origen convers que acaba de conéixer. La seua cavalleresca missió el portarà a capbussar-se en els orígens de l’estirp dels Beaumont i a implicar-se en la recerca del manuscrit del Tirant lo Blanc, desaparegut de casa del seu legítim propietari, Martí Joan de Galba, justament quan, vint-i-tres anys després de la mort de Martorell, sembla que algú el preparava par a la impremta.

Penja els guants, Butxana

Toni Butxana sap que, de vegades, cal penjar els guants. I això que no és boxador: és detectiu, un detectiu anticonstitucional. I és que, a València, tots són fora de la llei, amb l’excepció de la bòfia. Però la bòfia no troba un capellà dins un sac de farina. D’això, doncs, de «farina», de gais, de delinqüents legals i de barbers geperuts (el Llongueras de Butxana), està pastat el present llibre, retrat vivíssim i divertit de la ciutat de València i els seus ambients marginals. Butxana continua ací els periples iniciats a ¡No emprenyeu el comissari!.

La pell freda

En una illa perduda enmig de l’oceà, dos homes tancats en un far es defensen, nit rere nit, del setge d’unes estranyes criatures submarines que els ataquen sense que els homes arribin a saber molt bé per què. Sotmesos a l’extrema tensió dels atacs nocturns, desesperats davant la impossible victòria, els protagonistes hauran de replantejar-se la seva actitud davant el desconegut per resoldre la difícil situació en què es troben. «La pell freda» és una novel·la apassionant, plena d’intriga i d’aventura que, al mateix temps, ens fa experimentar íntimament els grans interrogants de la condició humana. La lucidesa i l’alienació, el rebuig i el desig, la crueltat i l’amor o la por i l’esperança són només algunes de les fases d’un viatge al centre de les pròpies entranyes, que ens obliga a replantejar-nos no només la nostra mirada sobre el món sinó, sobretot, la mirada cap a l’exterior, l’aliè, el que és estrany.

La pell de xagrí

Aquesta és la història d’un jove que rep un tros de cuir màgic que satisfà cadascun dels seus desitjos. No obstant això, per cada desig concedit la pell s’encongeix i consumeix una porció de la seva energia vital. El tema central del llibre, doncs, és el conflicte entre el desig i la longevitat, entre triar una vida intensa però breu o una llarga existència continguda. Tot i que la novel·la utilitza elements fantàstics, el seu enfocament principal és una representació realista dels excessos del materialisme burgès. La pell de xagrí pertany al grup d’«Études philosophiques» de la sèrie de novel·les de Balzac La Comèdia humana.

La pell de la revolta

El 23 de febrer de 1905 un nen d’11 anys pateix un greu accident a la fàbrica de la Colònia Güell. Entre la vida i la mort, el capellà de la colònia, els dos fills de l’amo i un grapat d’obrers ofereixen la seva pell per salvar el nen, en un fet històric que el temps ha anat esborrant fins quasi a l’oblit. Per primera vegada, obrers, amos i Església unien forces per a un acte singular que va ser conegut a l’època com «el fet de la pell» i va tenir una àmplia repercussió als mitjans de comunicació. Aquesta és la història d’una família obrera a la Catalunya de començaments del segle XX, els Vidal: pare, mare i quatre fills vius. La història de l’Esteve, que dóna la seva pell, i la d’en Ventura, l’heroi irreductible i rebel que es nega a ser com els altres. Arrenca el 1905 i enllaça amb la Setmana Tràgica de Barcelona.

Pell d’armadillo

Quan els missioners van descriure per primera vegada un armadillo, semblava que parlessin d’una bèstia impossible. La inharmonia dels seus membres i la raresa del seu aspecte, una cuirassa agressiva per a un ésser inofensiu, insinuaven una burla de la naturalesa. Sota aquesta Pell d’armadillo, Jordi Puntí presenta situacions quotidianes, personatges normals i corrents (o no tant), com ara la família que fa cua a l’autopista o el nen en un concurs per a superdotats. Deu contes sorprenents que posen, sense estridències, la fel a tocar del somriure.