21249–21264 di 65579 risultati

Quatre dies de gener

El 22 de gener de 1939 el Govern abandona Barcelona a la seva sort i la ciutat queda a la mercè de les tropes de Franco. Durant quatre dies s’esdevé un caos total sota el pes de la derrota, la fam i la por, alhora que els vençuts emprenen la fugida cap a l’exili. En aquest marc, l’inspector Miquel Mascarell, l’últim policia de Barcelona, que no pot marxar perquè la seva dona està greument malalta, s’enfronta al darrer cas de la seva carrera, el de la filla d’una prostituta, una adolescent violentament assassinada. En aquests quatre dies, a peu per la ciutat desesperada, buscarà l’assassí i descobrirà que els vells feixistes amagats tornen a casa i reprenen les seves vides, disposats a la venjança. Amb un documentat rerefons històric que recrea d’una manera fidel la realitat d’aquell moment, Quatre dies de gener és la novel·la d’una resistència límit i la voluntat de supervivència de tot ésser humà davant l’adversitat.

Quanta, quanta guerra…

Adrià Guinart té quinze anys quan fuig de casa per anar a la guerra. Però la guerra l’escup. Sense arribar a fer el soldat, el seu camí per pobles i selves, de la riba del mar a la vora d’un riu, és sembrat de gent estranya. Córrer món en el desordre de la guerra: tal és la condició d’Adrià Guinart, potser el personatge més tendre que va crear Rodoreda.

Quan vaig deixar de ser natura lleugera

Quan vaig deixar de ser natura lleugera és un llibre que sorprendrà el lector tant per la valentia de la temàtica que s’hi revela com per la intensitat amb què l’autora hi exposa el jo narratiu i s’enfronta als riscos del despullament literari. El lector queda atrapat immediatament en un doble viatge sense condicions: el de la malaltia mental i el de l’amor. L’autora escriu des de la malaltia, no per embellir-la ni per defugir el que és indefugible, sinó per salvar les restes d’aquella que era en aquella que és; per abocar-se al vertigen del jo ferit fins a fer-ne una supervivència. També imperiosa és la necessitat del viatge amorós que agita el relat i el fa únic en les nostres lletres: com si l’amor fos una geografia en què les fronteres es desdibuixen i en què la malaltia finalment remet.

Quan la nit mata el dia

El delegat local de la Falange a Figueres, Juan Antonio Hinojosa, apareix mort al seu llit una nit de març de 1958. Està mig nu i algú li ha clavat al crani una pesada creu de fusta i metall i li ha lligat un cinturó al coll. El pis és ple com un ou d’abastiments de tota mena que contrasten de manera força obscena amb la precarietat i la grisor del moment. El panorama aconsella al comissari esperar instruccions de Madrid abans de decidir com procedir amb el cas. I Madrid mana silenci. Oficialment, Hinojosa ha estat cridat a la capital. Oficiosament, s’haurà d’investigar fins on es pugui. Els inspectors Iríbar, de la Brigada d’Investigació Criminal, i Lopera, de la Político-Social, tenen punts de vista diferents. Mentre el primer malda per descobrir la identitat de l’assassí o assassina, el segon es dedica a sabotejar la investigació amb prepotència casernària. ¿Es troben davant d’un cas polític, econòmic, passional o d’una venjança? Mentre acaricia amb la mà tensa una medalla trobada a l’escenari del crim amb les inicials G. M. N, Iríbar pensa que amb els antecedents d’Hinojosa qualsevol cosa és possible.

Quan la lògica falla, el sistema avisa… Zuk-1

A Ezebel, capital de la Unitat de Comunitats i del Sistema, l’any 9847 de l’Era de Terra 2. Terra 2. Any 9847. Homes i màquines conviuen i són iguals davant la Constitució. Zuk-1 és una màquina única, amb cervell humà, dedicada a la investigació científica. Un fet excepcional fa que el Sistema l’avisi: a la fàbrica de reciclatge i residus de la capital han assassinat una màquina. Rere aquest fet, s’hi amaga el robatori i tràfic il·legal de components per a la pervivència de l’espècie. Qui en pot ser el responsable, si les màquines no poden matar i a la fàbrica només hi havia màquines i una dona? Ah, Zuk-1, poc podies imaginar-te que la Cúpula del Sistema pensaria en tu per resoldre un cas tan greu! I vés amb compte! T’advertim que no serà gens senzill…

Quan érem feliços

Basada en les peripècies d’una família nombrosa de dotze germans a la Catalunya de postguerra, Quan érem feliços és una història real plena d’emocions, d’humor i de tensions en la qual l’autor evoca en primera persona els paisatges de la seva infantesa. Un recorregut de vegades íntim i de vegades panoràmic, gairebé cinematogràfic, ple d’imatges poderoses dels carrers del Barri Vell de Girona, l’estiueig a la Fosca, els setembres a pagès al mas d’Aiguaviva i els anys d’internat al Collell.

Quan en dèiem xampany

A setze anys, orfe de pare i mare, Francisco Oller abandona Cassà de la Selva, viatja al nord en busca de fortuna i acaba creant una potent indústria de taps de suro a Reims, al cor de la Xampanya francesa. Allà hi cria quatre fills de personalitats fortíssimes: l’Angèle —la baba Angèle—, la valenta; l’Hélène, la rebel; en Louis, l’insatisfet, i la misteriosa Yvonne. Rafel Nadal construeix una saga familiar que transita pels cent anys més convulsos de la història d’Europa: la Primera Guerra Mundial, el crac del 29, la persecució nazi als jueus, la Guerra Civil espanyola, la Segona Guerra Mundial i el renaixement europeu de postguerra. Amb prosa rica i evocadora, aquesta és una història de tenacitat, sacrificis, amors, odis, traïcions, èxits i fracassos, que transcorre a cavall del xampany i del suro, entre Reims i Catalunya, i ens acosta a noms tan glamurosos com Veuve Clicquot, Roederer, Heidsieck o Taittinger.

Quadern d’Aram

L’Aram, un noi de quinze anys com tants altres, potser no hauria escrit mai les seves vivències si no s’hagués vist immers, de sobte, en un èxode massiu per fugir d’una mort segura. Efectivament, l’any 1915, el govern turc va decretar l’extermini del poble armeni, i com l’Aram, milers d’homes, dones i nens van patir una de les persecucions més salvatges i cruels del segle XX. Si El Violí d’Auschwitz evocava l’holocaust jueu, Maria Àngels Anglada, amb Quadern d’Aram, rescata de l’oblit el genocidi dels armenis i el dóna a conèixer a través d’un relat colpidor, en què la poesia hi té un paper decisiu. La història d’Aram, explicada amb sobrietat i una profunda sensibilitat, és la d’una lluita no sols per la supervivència física sinó també per la del record d’un passat personal i col·lectiu que ningú no podrà destruir.

PUYOL. La biografia

«Puyol. La biografía» és el relat de la vida del capità del FC Barcelona i, a la vegada, un dels pocs futbolistes que ha arribat a jugar 100 partits amb la selecció espanyola. Els seus orígens, la seva infantessa, els seus inicis en el futbol, la seva arribada al club, la seva irrupció a l’alta competició i, sobre tot, els seus catorze llargs anys com a professional, constitueixen l’eix d’una història plena de fets, esquitxada d’obstacles, plena de títols i d’anècdotes. Als seus 35 anys, Carles Puyol no és només un dels defenses més grans de l’historia, és també un home que, per la seva extraordinària qualitat humana, s’ha convertit en un model en el que s’haurien de fixar els joves de tot el món.

Puta pasta

El Marc està escurat, la seva empresa de serveis lingüístics està en fallida tècnica, l’exdona encara el burxa… De manera que, quan la bella i perillosa Verònica —la seva amiga Vero de tota la vida— li proposa de robar a casa del diputat Bernal, hi accedeix. Serà fàcil, li diu. I, al capdavall, ja no li queda res per perdre. Però s’equivoca. S’equivoca, i molt.

Purgatori

Salvador Donat és un metge de poble que viu una maduresa tranquil·la i contemplativa. A cavall d’una Harley Davidson, que conserva de quan era metge a Guinea, recorre plàcidament els tarongerars i els camins de muntanya. Però veurà trasbalsada la seva rutina quan ha d’anar a València a acompanyar el seu germà Josep, empresari d’èxit, malalt de càncer. A la ciutat, Salvador coneixerà les dues exdones del germà i la seva secretària i amant, Matilde, que guanyarà una presència creixent. En aquest recorregut vital per un món que gairebé ignorava, li fa de guia Teodor Llorens, xofer i home de confiança de Josep. La naturalesa contemplativa i passiva de Salvador haurà d’afrontar i recórrer —com qui recorre un purgatori— el món real de les ambicions i les enveges, la violència i els diners; però també de l’optimisme i el plaer vital que envolta el seu germà. El resultat d’aquest xoc és del tot imprevisible.

Puresa

Puresa és la història de Pip Tyler, una noia jove a la recerca del seu pare. Una comèdia negra que travessa els Estats Units fins a Sud Amèrica, passant pel Berlín previ a la caiguda del mur. La vida de Pip gira entorn als secrets familiars i a la seva relació amb un carismàtic hacker, Andres Wolf, que sembla tenir molta informació sobre els secrets del món en el que vivim.

Pura sang

La Sílvia arriba al casalot de Menorca del seu marit buscant la llum i la pau per pintar, però el que hi troba és la claustrofòbia d’una illa i el terror d’una família que amaga un secret. Ella i el seu fill lluiten per sortir-se’n gràcies a un nou amor que els ajuda a entendre que a la vida no s’ha de tenir por de res. A Pura sang res és el que aparenta. Dos mons tan diferents com la Menorca rural i la Barcelona de l’Eixample marquen el ritme d’una novel·la que segueix el fil d’un misteri. Una història passional amb elements gòtics que explora els límits de la bogeria i que ha estat guardonada amb el Premi Sant Joan Unnim 2012.

La punyalada

La punyalada, de Marià Vayreda i Vila (que signava les seves obres Marian Vayreda), és una de les novel·les fonamentals de la literatura catalana. Va aparèixer en fascicles al llarg de l’any 1903 i fou publicada en volum independent el 1904, de manera pòstuma. La punyalada ens mena a la destrucció de l’individu en el marc històric del bandolerisme que va seguir les guerres carlines. El narrador hi conjuga un magnífic desplegament de recursos narratius i un acolorit i precís sentit de la llengua. En l’ànima de la novel·la hi viuen el seu particular triangle d’amor i de mort tres personatges inoblidables: Albert Bardals, Ivo i Coralí.

Punt d’arròs

A mesura que la padrina teixeix un jersei de punt d’arròs, Maria Antònia Oliver ens apropa, amb un llenguatge ple de matisos, al teixit de sensacions d’una dona, a través del seu viatge interior, que es mou entre el passat i el present, l’amor i el desamor, la lucidesa i l’ofuscació, la realitat i el somni, empesa per la recerca del seu alliberament, que l’ha de fer més humana.

Pulsacions

Barnes ens presenta catorze narracions sobre la nostàlgia i la pèrdua, sobre la intimitat i l’amor, la naturalesa misteriosa dels quals examina amb el seu enginy característic. Hi retrata «les etapes, les transicions, els fils argumentals» que defineixen les relacions humanes. Per exemple, un agent immobiliari que tafaneja en el passat dolorós de la seva nòvia i només aconsegueix arruïnar la seva relació. Un fill que es pregunta per què el seu matrimoni s’ensorra i, en canvi, el dels seus pares ha estat tan sòlid, tan íntim. O els quatre contes en què uns amics es reuneixen per sopar i perfeccionar l’art de riure’s de tothom i del món, amb converses brillants i sovint pujades de to. Els contes de Barnes són aguts, picants i commovedors, i el seu talent per crear diàlegs mordaços està totalment afinat.