21217–21232 di 65579 risultati

La república

Una comèdia d’embolics amb professors que fan d’espies? Una novel·la sobre les complexes relacions mestre-deixeble? Una reflexió sobre l’amor, l’amistat i la gelosia? Una provocació que indaga en els límits de l’humor? Un joc literari erudit i pop carregat de pèrfida ironia? Un toc d’alerta sobre el neofeixisme? Tot això i molt més forma part de La república, que arrenca amb la mort de Josip Brik, carismàtic professor universitari expert en Hitler. El seu deixeble i col·laborador Friso de Vos maniobra per convertir-se’n en hereu oficial enmig d’una crisi sentimental i una lluita a mata-degolla amb un rival, Philip de Vries, que, aprofitant una convalescència d’en Friso, s’apropia del paper de delfí. A les pàgines d’aquesta singular novel·la de campus hi apareixen una revista acadèmica con­sagrada a publicar reportatges sobre Hitler, un viatge a Xile a la recerca de persones batejades amb el cognom del dictador, un congrés titulat End of History al qual assisteix Geert Wilders, un Front d’Alliberament del Braç Dret que pretén abolir la càrrega ideològica de la salutació nazi, un col·leccionista entestat a localitzar una maqueta d’Albert Speer, uns antiquaris vienesos que conserven un gabinet secret ple de parafernàlia nazi…

La remor del cargol de mar

Planes de Canterbury, 1853. Rat Station ha vist créixer una nova generació: la Cat i l’Ida estan orgulloses de les seves meravelloses filles, la Carol i la Linda. Però els veïns no poden evitar sentir enveja davant d’una família tan ben avinguda. Tot d’una, com si fos un terrible cop del destí, la granja corre perill i posa en risc el futur dels seus habitants. Des de la plaça del poblat arriben crits i el so d’un caragol de mar. És una senyal d’atac… Aquesta vegada la bellesa de Nova Zelanda haurà de bregar amb un capítol dramàtic en la història dels maoris.

Remor de serps

L’any 1940, amb mitja Europa amb flames i la guerra començada, París no és un lloc segur per refugiar-se. Sota l’arribada dels alemanys i amb l’angoixa d’una ciutat espantada per la imminent guerra, s’hi troben exiliats dos agents catalans que van prometre defensar la República. Els assassinats d’un oficial i un secretari fidels a la causa fan trontollar la seva seguretat a la capital francesa. Plegats hauran de fugir de policies, gendarmes, soldats i, sobretot, dels feixistes de l’ambaixada espanyola, que, sota la seva immunitat diplomàtica, es dediquen a perseguir tot allò que soni a republicà. Caure en les seves mans podria representar la repatriació sota unes conseqüències fatídiques i fatalistes. Un cop més, l’autor ens captiva amb una història sobre fets i miratges massa humans i reals perquè ens siguin aliens.

La remor de les onades

Utajima, una petita illa japonesa de pescadors apartada de la civilització, en Shinji, un pescador de 18 anys, de família molt humil, s’enamora de la Hatsue, la filla del vell i ric Teru, que acaba de tornar al poble. Un amor que sembla impossible en aquest món primitiu en què sobreviu una comunitat de pescadors. Una sensibilitat extraordinària, i la remor de les onades, sempre present, com a música de fons d’una de les més belles històries d’amor de la literatura japonesa.

Relats inquietants

«La sabana», «El visitant», «La bruixa d’abril» i «La sirena de boira» són quatre inquietants relats situats en quatre ambients molt diferents: una cambra de jocs, Mart, un petit poble d’Illinois i un far. Ciència-ficció i fantasia d’un dels grans autors de ciència-ficció del segle XX, autor de Farenheit 451 i Les cròniques marcianes.

Relats de mitologia

La presència i la influència de la mitologia grega clàssica en la literatura occidental encara és ben palpable avui dia. Mites com el de la guerra de Troia o el llarg viatge d’Ulisses de retorn a casa són presents en pel·lícules i novel·les contemporànies, algunes de ben recents. Aquest llibre de Maria Àngels Anglada, amb l’estudi introductori de Roger Cònsul, té la virtut d’apropar-nos aquests personatges i donar-nos la clau per interpretar les seves peripècies i les seves virtuts, però també els seus defectes. I és que de l’antiga Grècia n’hem après que també els déus tenien vicis i els herois, flaqueses.

Relats d’un jove metge. Morfina

Som a l’any 1917, la Revolució és a punt d’esclatar i el jove doctor Bomgard, que tot just acaba de sortir de la universitat, es veu abocat a les profunditats de la Rússia rural, on les darreres innovacions tecnològiques com ara la llum elèctrica i el telèfon encara no han ni arribat. Aquest jove doctor, com s’ho farà per fer front a la feixuga responsabilitat de ser el metge solitari d’un vast territori aïllat ple de pacients ignorants i supersticiosos? Amb una deliciosa barreja de realisme franc i d’exuberància humorística, en aquest recull de relats, que inclouen algunes de les observacions més personals i interessants de Mikhaïl Bulgàkov sobre la joventut, l’aïllament i el progrés, l’autor plasma els dubtes sobre la pròpia competència i la immensa càrrega de responsabilitat que experimenten els metges joves de les zones rurals.

Relats d’un futur proper

Recopilació de relats d’Isaac Asimov, amb històries escrites originalment durant els anys cinquanta, dècada prodigiosa per a l’autor i durant la qual es va guanyar a pols la fama que l’ha acompanyat des d’aleshores com a escriptor de ciència-ficció. Relats d’un futur proper explora tot l’espectre de temes del gènere d’intriga de ciència-ficció: la investigació científica, els ordinadors, les professions lligades a les noves tecnologies, visions del futur proper i del futur llunyà …i hi són tractats amb la lucidesa característica d’Asimov. Tot i que l’edició original —«Nine Tomorrows»— conté 9 relats i dos poemes, l’edició catalana es va fer amb només 7 dels 9 relats, i va prescindir dels poemes.

Relats

Entre el conte fantàstic, en la línia d’E.T.A. Hoffmann, i el conte realista, crític amb un cert romanticisme i sovint no mancat d’ironia, Puixkin ens ofereix en aquests relats una mostra ben palpable de la seva traça a l’hora de construir personatges amb eficàcia i brevetat, i de bastir històries sorprenents amb el llenguatge precís, clar i senzill que el va fer famós. En aquest tast del gran autor rus s’inclouen tres dels cinc relats que conformen la seva primera obra en prosa Els relats del difunt Ivan Petróvitx Belkin (concretament La pagesa fingida, Temporal de neu i Un tret) i un relat llarg, La dama de «pique».

Relacions estranyes

Relacions estranyes tracta d’una exploració de nous tipus de sexualitat, constituïda per una col·lecció de cinc relats sobre relacions entre éssers de diferent biologia. Obra desconcertant, emocionant, estranya i onírica que captiva des de la primera pàgina i ens fa viatjar cap a uns universos improbables, mescla d’extravagància i imaginació.

La reina hongaresa

Segona part de la trilogia de «Jaume I el Conqueridor». Jaume ja és rei. Ha aconseguit escalar els graons que pugen fins al tron, ha pacificat Aragó i Catalunya i s’ha assegut a la part més alta del poder. Ara arriba l’instant de contemplar l’horitzó i començar les grans conquestes. Mallorca i València l’esperen. Apareix també amb tota la força de la passió, la seva conquesta més important, «La reina hongaresa», una de les històries d’amor més tendres i, al mateix temps, més turbulenta. Entre places, castells i lluites internes amb els nobles, cauen las muralles i els cors. I enmig s’alça Violant, La reina hongaresa. Sens dubte és l’etapa més apassionant i més apassionada de Jaume I el Conqueridor.

La Reina de Kigal

A La Reina de Kigal l’acció passa uns 400 anys enrere en la història de Ki, si tenim en compte El ceptre de Zink i El senyor de Zapp. La jove Nirgal, hereva de la corona de Kigal, ha d’afrontar i superar les proves que la faran la nova reina, substituint al seu pare, el rei Lugal, cansat ja d’exercir el poder i amb moltes ganes de viure la vida amb una certa tranquil·litat. La Reina de Kigal és doncs una preqüela de la saga Kadingir, escrita pels autors Joan Llongueras i Mercè Masnou, per ampliar alguns conceptes i idees referents a Ki i al seu fantàstic univers. Un interludi a l’espera dels dos llibres que completaran l’arc argumental començat amb El ceptre de Zink i El senyor de Zapp, els dos primers llibres de la tetralogia que completaran El cas Shapla i El quart poder. Aquesta tetralogia, porta d’entrada de la saga Kadingir, tanca el mes d’estiu en què la Ishtar descobreix Ki i fa les seves primeres passes, cada vegada més segura, com a reina de Kigal, succeint la seva estimada i admirada àvia Nirgal, amb l’ajut dels seus amics i consellers a l’hora d’enfrontar-se a múltiples aventures i perills. La Reina de Kigal, un nou llibre de Kadingir que esperem que pugueu tenir aviat a les vostres mans els seguidors i les seguidores de la saga!

La reina al palau dels corrents d’aire

Ens ho podíem esperar: la Lisbeth Salander no és morta, tot i que una bala al cervell fa que la seva vida pengi d’un fil. Mentre es debat entre la vida i la mort, aïllada dins d’una habitació d’hospital sota vigilància policial perquè encara es mantenen els càrrecs contra ella, haurà de compartir passadís amb el pitjor dels seus enemics: l’Aleksandr Zalaixenko, en Zala. En Mikael Blomkvist, per la seva banda, està a punt de publicar un altre dels seus temibles articles periodístics que sacsejarà la societat civil sueca, de manera que posarà en dubte la credibilitat del sistema de seguretat i justícia de tot el país. I serà en Mikael qui desvelarà la perversa connexió que guarden tots aquests estaments amb la nostra apassionant heroïna que, tot i les ferides, aconsegueix fer ús dels seus increïbles dots de hacker per sortir d’una trampa de dimensions inimaginables.

Un rei cop per cop

Un rei, cop per cop és el primer intent d’aproximació crítica a la figura de Joan Carles de Borbó i Borbó, actual rei d’Espanya i el tabú informatiu més gran del regne. Amb immunitat penal davant de qualsevol acte delictiu que pogués cometre, i protegit pels mitjans de comunicació convencionals com si fos una espècie en perill d’extinció. S’han publicat molt poques coses amb un mínim d’objectivitat sobre la seva persona i sobre les seves actuacions polítiques. En aquesta biografia no autoritzada se’l presenta com un personatge atret pel poder des de molt jove, que ha basat la seva trajectòria vital a salvar els esculls que se li han anat presentant, amb l’únic objectiu de ser rei. Les grans fites en la seva carrera de monarca, cop per cop, han estat: la mort del seu germà, la traïció al seu pare, el cop d’Estat del 23-F, la construcció d’una important fortuna personal, diverses batalles campals per evitar que els seus escàndols sexuals veiessin la llum, tantes altres per impedir que els problemes dels seus «íntims» fossin tractats amb independència en els tribunals… Tot això configura un currículum prou agitat que no té res a veure amb aquell personatge mitificat al qual s’atribueix, com un gran mèrit, el fet d’haver liderat el «pacífic procés de transició democràtica».

Reflexos en un ull daurat

En un sòrdid campament militar, l’introvertit soldat Williams, educat en la més estricta castedat, veu per primer cop a la seva vida el cos d’una dona nua: el de la senyora Penderton, esposa del capità, en un encesa discussió. Aquesta visió es convertirà en una obsessió per al jove soldat que generarà una espiral de tensió de tràgic desenllaç. Adaptada al cinema per John Huston, Reflexos en un ull daurat és un apassionant mirall que amb insòlita precisió i brillantor reflecteix el procés d’uns personatges tancats en el seu món que només poden desfer-se dels seus fantasmes a través de la violència. Amb aquest relat, Carson McCullers va dotar la literatura nord-americana contemporània d’un dels seus títols més essencials.

La rebel·lió

Amb la llicència corresponent a la butxaca, una condecoració al pit i un orgue de maneta, l’Andreas Pum finalment ha pogut deixar el barracó número 24 de l’hospital militar, el dels mutilats, i ha sortit al carrer disposat a guanyar-se la vida honradament com a músic ambulant. Ell és una persona d’ordre, un patriota. No com aquells altres desesperats, ganduls, malfactors o borratxos que no fan altra cosa que propiciar la maleïda subversió. A ell, des de la seva cantonada preferida, el que més li agrada de tocar són, òbviament, l’himne nacional i les marxes militars. Eren temps d’imminència però encara no ho sabia. Com no havia entès tampoc que ell, i la majoria dels qui l’envoltaven, era fill d’un règim que ja havia anunciat la seva dissolució, el de l’imperi austrohongarès, i que ben aviat la seva patètica figura es veurà esquitxada per una ombra amenaçadora que per a ell se sintetitza en la paraula revolució.