21185–21200 di 65579 risultati

Sa Nitja

Recull de poesia dramàtica que inclou La nit transfigurada de Jordi Botella i Sa Nitja de Josep Maria Uyà.

Sa meu mare

Si amb el foc del seu incipient primer queixal del (poc) seny, Pau Riba va dedicar a la seva mare, Mercè Romeva, la rabiüda cançó Mareta bufona, tot criticant aquell seu esperit naïf i rialler per sobre de totes les coses, en aquell primer Dioptria del qual han dit que és «una crítica ferotge a l’esperit petitburgès i a la família cristianoprogressista», és mentre acompanya la mare en els seus darrers anys que s’hi retroba i reconeix en aquell mateix esperit naïf i en el seu viure rialler totes les virtuts del món. Sa meu mare és un regal, un amorós homenatge partint dels darrers temps compartits per mare i fill. Parla de la fragilitat de la vellesa i de l’estimació filial sense límits i nari-nant se’ns endú de Barcelona a les fresques aigües de Cadaqués, a es Poal. Tot això, és clar, sense trair aquell punt gamberro que rega totes les fetes d’en Pau Riba.

S’han deixat les claus sota l’estora

«El dia vint-i-vuit de desembre —declara Pedrolo— vaig comprar tres cintes verges de gravació o, més ben dit, així- m’ho pensava; un cop a casa, en passar-les per tal de comprovar que rutllaven bé, en sorgiren successivament set veus que anaven desgranant una història. Només hi va haver dues pauses, com si canviessin de capítol. En acabar, la veu que havia iniciat la narració va donar-ne la data; no havia donat, però, el títol. Aquest és la meva única contribució a la contalla, transcrita amb tota fidelitat. Em cal afegir que els nois i noies, autors probables del text, semblava que s’hi divertien d’allò més; potser pensaven ja en la cara que posaria el comprador de la cinta. No se’ls devia acudir que tindrien tanta sort. Ara espero, és clar, que, si per atzar llegeixen el llibre, s’identificaran; els ho agrairia molt. I el lector potser també. Com demanar-los comptes, si no?».

S’ha acabat el bròquil

En el cim de la seva maduresa, Jaume Barberà demostra en aquest llibre perquè s’ha convertit en un referent inexorable enmig de la pitjor crisi que hem viscut mai. Al llarg d’aquestes pàgines, reafirma aquí la seva mirada honesta i independent —producte d’una trajectòria periodística de més de vint-i-nou anys— per tal d’analitzar els problemes i conflictes existents en el marc de la societat actual. Jaume Barberà ens convida a l’acció i es revela com un dels periodistes amb més personalitat del nostre país. «Els neoliberals sembla que pateixen una patologia que els psiquiatres tenen molt identificada. Es denomina “síndrome de negligència”: tenen afectat l’hemisferi dret del cervell. Les persones amb aquest trastorn no coneixen res que hi hagi a l’esquerra. Si els ensenyes la seva pròpia mà esquerra no la reconeixen. Als neoliberals els repugna la societat. Creuen que el que no treballa és perquè és un gandul. I tot allò públic un malbaratament. Estan malalts. La seva síndrome de negligència fa que no ens vegin, i nosaltres som responsables de fer un pas endavant i dir ben alt: “Ep, som aquí! Som persones. Existim”».

La ruta del tabac

Al voltant de l’antiga ruta del tabac, a les dunes, encara hi ha un grapat de famílies que viuen en cabanes de troncs mig enrunades. Alguns conreen cotó. A d’altres ja no els queda esma ni per a això. En la misèria, però, que els comerciants del voltant ajuden a perpetuar, persisteix l’amor a la terra, el primitivisme camperol, la negativa a adaptar-se al món modern. Obstinació, superstició —fatalisme, és clar— i fam. Les concepcions de la vida d’aquests personatges rudimentaris —tots simbòlicament tarats— traspuen en llurs actes i converses. L’humor —per què no?— que trobem a la majoria de les pàgines tradueix una natural absència de prejudicis. L’erotisme dels personatges, abundant, descarat i descrit amb naturalitat i una senzillesa sorprenent, esdevé l’obligada evasió dels problemes quotidians, però també la necessària relació entre éssers vivents que busquen un caliu d’humanitat.

La ruta blava

Josep Maria de Sagarra, exiliat a París durant la Guerra Civil, va viatjar a Tahití en companyia de Mercè Devesa, amb qui s’acabava de casar. Aquest viatge havia estat un regal de bodes de Francesc Cambó. A la Polinèsia, Sagarra tenia la intenció de fugir de l’ambient opressiu de l’exili. El 28 de desembre de 1936, ell i la seva esposa es van embarcar a Marsella en el Commisaire Rammel; van arribar a Tahití al febrer de 1937 i van tornar de nou a Marsella en el Ville de Strasbourg, el 20 de juliol de 1937. Del quadern de bord que anava escrivint Josep Maria de Sagarra al llarg d’aquests mesos va sorgir La ruta blava, un llibre excepcional, d’una prosa lluminosa i d’un estil narratiu impecable.

Roverandom

L’any 1925, Michael, un dels fills de J.R.R. Tolkien, va perdre a la platja el seu estimat gos de joguina. Per consolar-lo, el seu pare es va inventar una història sobre un gos real que un bruixot transforma en un gos de joguina. Rover, el gos, conegut també com Roverandom, és enviat a la lluna i, més tard, al fons del mar pel Mag de la Sorra. Aquesta novel·la curta, poblada per un terrible dragó i una balena vella i sàvia, pel Rei del Mar i l’Home de la Lluna, era molt estimada per la família Tolkien. El 1936, Tolkien la va presentar als seus editors, però aquests volien una continuació d’El Hòbbit, de manera que Roverandom va quedar inèdit. Al cap de més de seixanta anys, va sortir publicada per primera vegada i és un exemple excepcional de la prosa neta, vigorosa i imaginativa que ha fet de Tolkien un dels escriptors més singulars i admirats del segle XX.

Rovelló

Rovelló és un gos que, de ben menut, és acollit en una masia, on juga, caça i es fa amic de les bèsties i les persones que conviuen amb ell. L’atzar el porta, un dia, a actuar en un circ; allí aprendrà moltes coses, com per exemple que no tothom és amic seu…

Rosy & John

Una detonació fa saltar totes les alarmes a Paris. Ben aviat, el responsable s’entrega a la policia. Jean Garnier ho ha perdut tot: la feina, després de la misteriosa mort del seu cap; la parella, que també va morir en un estrany accident; i la mare, empresonada fa poc. Amb un aplom desconcertant, Jean anuncia a la policia que ha deixat set bombes amagades per tota la capital, preparades perquè explotin cada 24 hores. El jove només posa una condició per evitar-ho: que alliberin la mare. Si no, les explosions diàries continuaran. Camille Verhœven s’enfronta al dilema més gran de la seva carrera. És una amenaça creïble? És Jean un veritable perill nacional o tan sols un individu solitari i patètic que ha vist massa televisió? Mentre el comandant intenta desxifrar què s’amaga al darrere d’aquest jove tranquil, el rellotge avança perillosament per a centenars de víctimes potencials.

Roseanna

Una tarda de juliol, apareix al llac de Vättern (Suècia) el cos sense vida d’una jove. Tres mesos després, l’únic que ha pogut esbrinar l’inspector Martin Beck és que la noia es deia Roseanna, que havia vingut de Lincoln (Nebraska) i que qualsevol dels vuitanta-cinc passatgers que viatjaven amb ella és sospitós d’assassinat. Gràcies als ambients recreats amb total versemblança, als seus personatges vívids i al domini dels autors per descriure amb tot luxe de detalls la investigació policíaca, Roseanna ha esdevingut, juntament amb tota la sèrie de l’inspector Beck, una obra mestra del suspens.

La rosa entre els llops

Baix Aragó, 1283. En aquesta terra de frontera, dominada pels castells, els nobles i les ordes militars que lluiten per estendre el seu poder, la vida tranquil·la del jove pastor Joan del Mas es trenca tràgicament quan un mercenari al servei del senyor de Vall-de-roures l’intenta assassinar. Acusat d’un crim que no ha comès, l’adolescent es veu obligat a fugir del seu petit món i s’embarca en un estrany viatge durant el qual el seu drama personal s’entrellaçarà amb una de les grans epopeies de la història medieval catalana i europea, protagonitzada pel qui es va convertir en el gran rei de la Mediterrània, Pere el Gran. Una novel·la d’aventures on conflueixen monjos soldats de l’orde de Calatrava, almogàvers, senyors feudals, dones intrigants, amors robats… I, de rerefons, la història d’un continent en formació, víctima dels jocs i de les lluites de poder entre la noblesa, l’Església i el rei.

Rosa de cendra

L’Albert Corner i Espiga fa temps que va deixar enrere la guerra de Cuba. L’àvia Mariona li havia demanat que tornés viu i va complir la promesa. Però ja mai més no seria aquell soldat de lleva rebregat per la pobresa i la dissort, sinó un home nou, un supervivent. I amb l’instint de la supervivència va aconseguir acumular una fortuna, relacionar-se amb l’alta burgesia catalana i formar una família altiva i benestant. Són moments efervescents i les guspires comencen a saltar. La Lliga Regionalista guanya les eleccions del 1901 sota el lideratge de Cambó i Prat de la Riba. Els monàrquics i els lerrouxistes s’organitzen i l’estat activa la reacció. Catalunya viu moments de pors i d’incerteses, però també de grans il·lusions i esperances. I la família de l’Albert viu les violentes contradiccions d’una època convulsa que desemboca en la Setmana Tràgica del 1909.

Romeu i Julieta

Quan l’amor s’enfila per les branques del destí no té aturador. Ell es diu Romeu, i és un Montagut; ella, Julieta, una Capulet. Fills de dues nobles famílies rivals de la Verona del segle XIV, Julieta i Romeu no ho tenen fàcil, però saben que estan fets l’un per a l’altre. Una veritat que els ha convertit en els amants més cèlebres de la literatura.

Roig robí

De vegades és una bona creu pertànyer a una família amb tants misteris! Almenys això és el que creu la Gwendolyn, una noia de setze anys, fins que un dia, sense saber com, es troba a Londres del penúltim tombant de segle. I llavors descobreix que ella és precisament el misteri més gran de tota la seva família. En canvi, hi ha una cosa que no ha vist: que és molt més recomanable no enamorar-se entre una època i una altra. Perquè això fa que les coses siguin molt més complicades.

Roger lo Pelat

El Roger és un crack jugant a bàsquet; li agrada sortir i passar-s’ho bé amb els amics i les amigues. Però un dia descobreix que alguna cosa estranya li xucla tota l’energia. S’està tot el dia escarxofat al sofà, ja no va amb bicicleta ni encistella cap pilota. Alguna cosa li passa. Per tal d’esbrinar aquest misteri, va de metge en metge, fins que,finalment, li diagnostiquen una malaltia que té un nom ben estrany: Hodgkin. Unes cèl·lules dolentes han envaït el seu cos i les ha de combatre. Ha de preparar l’estratègia i ha de lluitar-hi en contra amb saviesa i seguretat. És un cavaller disposat per a la guerra, i per això emularà el seu heroi, el Tirant lo Blanc. La batalla serà dura, però ell no estarà sol; en aquesta cavalleria l’acompanyaran el Carles, el seu millor amic, i l’Ona, la seva Carmesina. Convertit en el valerós i intrèpid cavaller Roger lo Pelat, passarà per moments molt durs, perdrà tots els cabells, però gaudirà també de moments molt bons, en els quals hi haurà amistat, aventures i amor.