21169–21184 di 65579 risultati

Sé el que estàs pensant

Un home rep una carta que li demana que pensi un número, un qualsevol. Quan, seguint les instruccions que figuren a la mateixa carta, obre el petit sobre que acompanya la missiva, s’adona que el número que hi ha escrit és exactament el que havia pensat. David Gurney, un policia que després de vint-i-cinc anys de servei s’ha retirat al nord de l’Estat de Nova York amb la seva dona, es veurà complicat en el cas quan un conegut, el que ha rebut la carta, li demana ajut per trobar-ne el remitent amb urgència. Però el que en un principi semblava poc més que un xantatge s’acaba convertint en un cas d’assassinat que, a més, guarda relació amb altres d’ocorreguts en el passat. Gurney haurà de resoldre l’enigma: com aquest criminal sembla capaç de llegir la ment de les seves víctimes?? en primer lloc, per poder establir el patró que li permeti atrapar l’assassí.

Scachs d’Amor

Hobra intitulada Scachs d’Amor, feta per don Franci de Castelvi e Narcis Vinyoles e Mossen Fenollar, sots nom de tres planetas, ço es Març, Venus e Mercuri, per conjunccio e influencia dels quals fon inventada. Don Franci de Castellvi porta lo joch de Març: crida per nom Amor; porta la ’nsenya vermella; lo Rey es raho; la Reyna, voluntat; los Roch[s], desigs; los Cavalls, laors; los Orfils, pensaments; los Peons, serveys. Narcis Vinyoles porta lo joch de Venus: crida per nom Gloria; porta la ’nsenya vert; lo Rey es honor; la Reyna, belea; los Rochs, vergonya; los Cavals, desdenys; los Orfils, dolços esguarts; los Peons, cortesies. Mossen Fenollar diu los efectes de Mercuri: primo, divisa lo taulell; acompara aquell al Temps; suma lo nombre de les cases, que son sexanta-quatre; a les quals co [r]responen sexanta-quatre cobles; donant les leys e pactes qu’entre·ls jugados se duen servar. Les cobles son totes encadenades, ab nou bordons en cascuna, portant orde de seqüencia, so es quatre, tres y dos, y axi·s deuen escriure e legir. En lo epitafi de les quals veureu lo seny literal sumat, ço es lo joch dels escachs e les paccions.

Sauna

Sauna és una novel·la d’amor i gelosia. Els seus protagonistes són un jove que viu la vida com si fos un film; la seva companya Eva, una dona apassionada i vital; Laura, una adolescent malcriada que vol ser estrella del rock; un gos fidel i un estiu calorós. Al seu voltant giren passions, històries, relacions, adulteris i amistats entre homes i dones, dones i dones, persones i animals… La sauna és la cambra de la confessió i del plaer prohibit.

Sara i Jeremies

L’amor i el mal són dues forces que poden marcar el transcurs de tota una vida de manera absoluta. Quina de les dues, tanmateix, és la més poderosa? A la Mallorca actual, Sara i Jeremies són dos avis que presideixen, qui sap si per darrera vegada, un dinar que reuneix la vasta família que s’ha format al seu voltant. Vint-i-cinc anys enrere, la mateixa família també es reunia per celebrar la matança del porc: hi assistia, però, un membre més, un fill de Sara i Jeremies que ha desaparegut en l’interval. Què li ha succeït? Per respondre aquesta pregunta, caldrà remuntar la memòria dels dos protagonistes fins a reconstruir el relat de les seves vides. El resultat és una novel·la sobre l’amor, l’amistat i la solitud, sobre el vigor i la vellesa, sobre la serenitat i la derrota, sobre la por i la bellesa. Una història que transcorre en un món ja liquidat, el de la Mallorca preturística, en què les dues forces esmentades —l’amor i el mal— tenen ocasió de manifestar-se de forma gairebé salvatge, i d’acompanyar Sara i Jeremies des de la seva joventut fins a les portes de la mort.

Sàpiens. Una breu història de la humanitat

Fa cent mil anys, l’Homo sapiens era un animal insignificant que s’ocupava de les seves coses en un racó de l’Àfrica i compartia el planeta amb almenys cinc espècies més d’humans. El seu paper en l’ecosistema no era gaire més important que el de les cuques de llum o els goril·les. De sobte, però, fa setanta mil anys, un canvi misteriós i profund en les seves habilitats cognitives el va convertir en l’amo del món. Avui dia només hi ha una espècie humana a la Terra. Nosaltres. L’Homo sapiens. Com s’ho va fer l’Homo sapiens per aconseguir extingir la resta de les espècies d’humans i gairebé la meitat dels mamífers terrestres més grans del món? Per què els nostres vantpassats es van reunir i organitzar per crear ciutats i regnes? Com vam arribar a creure en els déus, les nacions i els drets humans; a confiar en els diners, els llibres o les lleis. Per què es van convertir en esclaus de la burocràcia, els horaris i el consumisme? Els humans, som més feliços a mesura que la història progressa? Com serà el nostre món d’aquí mil anys? Informativa, divulgativa, audaç, intel·ligent, Sàpiens. Una breu història de la humanitat posa en qüestió tot allò que sabíem sobre l’ésser humà. Una obra brillant que ofereix una nova perspectiva de la humanitat i ens permet connectar els fets del passat amb les preocupacions actuals.

Santa Joana

Una jove Joana d’Arc —«La donzella d’Orleans»— arriba a palau a França per veure el Dofí Rei de França i és nomenada per encapçalar l’exèrcit francès. Després de guanyar moltes batalles ja no se la necessita i aviat es pensa en ella com a bruixa. Finalitzada la contesa va haver d’afrontar el judici de la Inquisició.

La santa culpa

«Els pops, quan perden una part del seu cos, el regeneren i tot», pensava l’inspector Maristany. És normal que els pops sacrifiquin un tentacle per poder sobreviure. Pot fer el mateix una organització catòlica, com si es tractés d’un organisme viu? L’inspector estava ben convençut que sí. Ara calia esbrinar si el tentacle era innocent o culpable d’aquella mort per emmetzinament.

Sang vessada

És ple estiu a Suècia, la llum del dia s’estira fins a trenc d’alba i el llarg i solitari hivern queda enrere. És un moment màgic a la pacífica ciutat de Kiruna, al Cercle Polar, però un assassinat trenca la calma de la comunitat: el cos sense vida de Mildred Nilsson, una rectora de la parròquia de Jukkasjärvi, penja duna cadena de ferro davant de l’orgue de l’església. Feia uns mesos, l’advocada Rebecka Martinsson havia resolt un assassinat atroç de característiques similars, una experiència traumàtica de la qual intentava recuperar-se a Estocolm. Però aquest nou crim portarà Rebecka novament a Kiruna, la seva ciutat natal, per mirar d’unir les peces d’un sòrdid trencaclosques… Per sort, pot comptar amb l’ajuda d’Anna-Maria Mella, la resoluda inspectora de policia que ha tornat de la seva baixa maternal. Com més s’endinsen en el misteri, més atrapades queden totes dues dins un món de dolor i curació, de pecats sexuals i, sobretot, de sacrificis letals.

Sang nova

El protagonista de Sang nova, novel·la en tercera persona, discursiva i didàctica, no és cap heroi, malgrat el seu nom (Ramon de Montbrió) i les seves constants disquisicions polítiques, econòmiques, socials i culturals, que el situen, a més, clarament, en el context del regionalisme com a forma de regeneració de la societat catalana del tombant del segle XIX al XX. Jove d’acció, abans de pretendre transformar la realitat de la muntanya catalana a través de la regeneració de l’economia agrícola i pecuària i, sobretot, de la recatalanització de la «burgesia muntanyenca», fracassa tant en la seva participació activa en els moviments nacionalistes europeus (Irlanda) com en la revolució del 68. Aquesta obra planteja alguns dels principals problemes de la Catalunya de la segona meitat del segle XIX, que es mantenen especialment vius en el debat social i polític dels nostres dies, com són l’encaix de Catalunya en l’Espanya moderna, els problemes del centralisme, el caciquisme i la corrupció política, les divisions en el si de l’incipient catalanisme polític o l’impuls de regeneració que pren Europa com a model. Per això, el llibre es considera un document d’actualitat.

La sang és més dolça que la mel

Any 2002. Damià Surrell, caporal de la Unitat d’Investigació de Figueres, amant de la bona cuina i del tai-txi, viu exultant després de rebre la medalla al mèrit policial per haver resolt un robatori amb homicidi. Però el que ell no sap ni tampoc la seva unitat policial és que ben aviat tindran a les seves mans un cas d’allò més enrevessat: al Museu Dalí, apareix mort un jove vigilant amb una nota enigmàtica a la boca. D’altra banda, la màfia russa i algunes organitzacions implicades —capitanejades per un cervell anomenat Dmitry— planegen cometre un robatori mitjançant un pla ben elaborat i intel·ligent. ¿Quina relació hi ha entre aquestes dues històries? ¿Per què es comet un crim d’aquestes magnituds a les portes d’un robatori d’alta volada? O potser és per desviar l’atenció? A les mans teniu un cas ben complex, de falses pistes i de tramuntanes que bufen per totes bandes. La qüestió és saber d’on bufen.

Sang a les pedres

En una nit freda, pocs dies abans de Nadal, un dels molts africans il·legals que venen articles pels carrers de Venècia és assassinat. Els testimonis principals dels fets són uns turistes que observaven les mercaderies que la víctima oferia: bosses d’imitació de dissenyadors de renom. En arribar a l’escena del crim, el commissario Brunetti es pregunta per què algú voldria assassinar un immigrant il·legal. Amb pocs contactes socials i menys diners encara, una disputa interna entre aquests treballadors sembla la resposta més lògica. Però quan Brunetti comença a investigar els baixos fons venecians s’adona que dins de la comunitat immigrant hi ha en joc qüestions molt importants. Malgrat l’advertència del seu superior de no continuar amb el cas, el commissario Brunetti està decidit a descobrir la veritat que s’amaga darrere d’aquest misteriós assassinat. Fins on serà capaç d’arribar?

Sandàlies d’escuma

Sandàlies d’escuma narra la història de la vida de Glauca de Quios, una poetessa i música grega del segle III abans de Crist. Més enllà d’això, però, Sandàlies d’escuma ens ofereix algunes altres coses molt importants: es tracta d’un llibre escrit sobre, a partir, i a favor de la bellesa; d’una admirable reconstrucció del món hel·lenístic en el qual el rigor històric i la fabulació literària es fonen amb la magnificència, i d’una apassionant història d’amor, relatada a través d’un triangle amorós tan sorprenent com emocionant.

La salvatge

Dorothy —catorze anys, cabells vermells, cara pigada— irromp a la vida de Joaquim Simon —un sexagenari ric i divorciat—, que decideix convertir aquella «salvatge» vinguda d’Amèrica en una noia modèlica i perfecta segons els seus ideals maçònics. La relació que s’estableix entre protector i protegida seguirà un procés ascendent d’interdependència afectiva i domini vital que desembocarà en una pèrdua d’identitat per part d’ella i en un amor obsessiu i possessiu per part d’ell. La nova casa de Dorothy —ara Dolores— esdevindrà una autèntica presó on una estranya mena de vida i d’horror s’anirà imposant sense compassió. La salvatge (Elegia de Dolores Mendoza), guanyadora del Premi Sant Jordi de Novel·la 1993, mostra de nou la capacitat d’Isabel-Clara Simó per crear una història que captiva el lector des de la primera pàgina, aquest cop a partir d’una original i crua recreació del mite de Pigmalió.

Saltimbanqui

El relat d’Antoni Carrasco descriu un viatge a Nova York que inesperadament es converteix en un viatge al passat. Sense trucs. Això és el que Raymond Carver va escriure en una nota que enganxà al costat de la seva taula de treball. Els contes d’aquest recull. Saltimbanqui, podrien haver estat escrits amb aquest consell a la vista. Són relats sobre com el passat —la forma de recordar-lo— tenyeix el present, sobre les relacions de parella, i dels fills amb els pares. I cadascun, a la seva manera, és una història d’amor. Escrita amb un altre consell al davant, aquest de Joan Margarit: rastrejar la poesia pels hospitals i pels jutjats: més tard ja acabarà parlant de l’estimada.

Salomé

La princesa jueva Salomé, filla d’Herodies, balla davant els ulls captivats d’Herodes la dansa dels set vels. La guia un propòsit terrible: obtenir al cap de Joan Baptista. La força terrible de la bellesa, la tensió entre el Bé i el Mal, són al rerefons d’aquesta personal recreació de la història de Salomé, un drama breu i intens construït com un objecte d’orfebreria.

Sal oberta

Sal oberta aplega sota una mateixa divisa dos reculls: «Freu» —vint-i-set sonets d’amor i desamor— i «Heura» on l’autora «del març fins al tomb de l’hivern» esdevé «mercè-creixent (…) pel novenari d’heura que lliga sal i sang, a cel obert». «Set cançons esparses i un romaç» i «Raval d’amor» completen aquest llibre que constitueix una nova fita en la investigació tenaç de l’autora sobre la pròpia experiència d’uns ulls de dona.