21073–21088 di 65579 risultati

Tess dels Urbervilles

L’acció es desencadena quan, de forma innocent, el clergue d’una aldea, Parson Tringham, li revela a en John Durbeyfield, un honrat pagès, que els «Durbeyfields» són realment descendents dels d’Ubervilles, una noble família gairebé extinta el llinatge de la qual s’estén fins l’època de Guillem el Conqueridor. Aquesta informació sembla inútil ja que la família va perdre les seves terres i el seu prestigi quan moriren els hereus masculins. El clergue simplement pensa que a Durbeyfield li agradaria conèixer els seus orígens com una mera curiositat històrica. Desgraciadament, en Durbyfield s’obsessiona immediatament amb la idea de recuperar la seva noblesa perduda, i utilitzar-la per, d’alguna manera, augmentar la fortuna familiar. La pobra situació de la família fa que John enviï la seva filla, Tess, a la mansió on hi vivien els d’Urbervilles, perquè li donessin feina com a favor per la relació de parentesc. Però a la mansió qui remena les cireres és el sinistre Alec d’Urberville, qui per la seva banda està encantat de conèixer la seva preciosa cosina a qui intenta seduir.

Teseu

Publicat el 1946, Teseu és una petita obra mestra en la qual André Gide compendia el pensament més característic de la segona part de la seva trajectòria intel·lectual. Amb mà mestra, hi recrea el mite grec, com ja havia fet amb el de Prometeu, o amb el bíblic de Saül, per tal de proclamar que la seva ètica s’ha establert definitivament en una trinxera de la qual ha estat exclosa la inquietud metafísica. En efecte: l’autor de L’immoralista, identificant-se amb Teseu, es refugia en el laberint. Això que podria semblar un estratagema literari, o una de les seves entremaliadures o burles, li serveix a Gide per a extreure’n una nova saviesa, que s’expressa, per exemple, en el diàleg entre Èdip i Teseu, en el qual es debaten les dues posicions que es poden adoptar davant el destí: la partidària de la salvació i la partidària de la felicitat.

Terres de lloguer

Terres de lloguer entrellaça els drames personals de dos masovers que han de deixar a contracor el mas i els camps que han treballat amb dedicació. El seu arrelament a la terra és tan profund que se senten arrencats violentament del món del qual formen part, i no saben adaptar-se a la nova situació. Situada entre el drama i l’elegia, aquesta novel·la mostra la desaparició imparable dels llogaters de la terra i, per tant, la liquidació d’una manera de viure que havia perdurat durant moltes generacions, alhora que alerta sobre el futur incert del món rural, sotmès a un procés d’industrialització i terciarització brutals que en desfiguren espectacularment la fesomia. Terres de lloguer retrata l’univers humà, el paisatge, la parla i les formes de vida pròpies de la nostra pagesia en el decurs dels últims cinquanta anys.

Terra erma

El poema, dividit en cinc parts, emmarca els antics ritus de fertilitat en el context del món contemporani caracteritzat per l’esterilitat espiritual, un món on ni tan sols la primavera dóna vida. Eliot utilitza reiteradament els mites clàssics de la literatura antiga, com Perceval, el rei Artur, Tirèsias o el Rei Pescador, per tal de mostrar que la veritat (fins i tot ètico-religiosa) segueix sent difícil d’assolir. La part final es fixa en un desert com a lloc d’espera de la regenerativa pluja que no ve.

Terra de mai

Terra de Mai és un recull de quinze poemes escrits l’any 1982 i publicats en el poemari La germana, l’estrangera de 1985. Representa una evolució important en la poesia de Maria Mercè Marçal, ja que, d’una banda mostra la seva transició al lesbianisme —i, per tant, a la poesia lèsbica— i, d’altra banda, comporta una espectacular experimentació lingüística i poètica. Marçal utilitza la sextina, una de les formes més complicades en poesia i que va ser inventada pel trobador Arnaut Daniel. La sextina es una poesia que té sis estrofes de sis versos, normalment decasíl·labs, més una tornada opcional de tres versos. La particularitat està que cada vers té una paraula rima, sovint un mot que només rima amb ell mateix o amb un nombre molt limitat d’altres rimes, que va apareixent en cada una de les posicions dels versos en les estrofes. És a dir, que si el primer vers de la primera estrofa té una rima, aquesta s’haurà de repetir en el segon vers, en el tercer i així successivament però en cada una de les estrofes. El títol és un joc de paraules, ja que Mai és també el nom de l’amant de Maria-Mercè Marçal. En paraules de Josep-Anton Fernández: Terra de Mai és l’exploració d’una geografia ignota, la del cos de la dona estimada, però també la d’un espai utòpic en què el jo femení es reflecteix en l’altra dona. […] Els poemes són una font de gran plaer, una jouissance lingüística que coincideix amb una explosió de plaer sexual lèsbic.

La terra de les coves pintades

Ja fa molts anys que l’Ayla, la nena cromanyó i protagonista de la sèrie ELS FILLS DE LA TERRA, va ser expulsada del Clan de l’Ós de les Cavernes i que va iniciar un llarg viatge per tot el continent europeu. Finalment, en aquest llibre, La terra de les coves pintades, l’Ayla s’ha establert a la Novena Cova dels Zelandoniis, d’on és el seu company, en Jondalar, amb qui ha tingut una filla molt desitjada, la Jonayla. La jove fa tot el possible per trobar un equilibri entre les seves noves obligacions com a mare i la preparació per esdevenir cap espiritual i guaridora, però no sempre se’n surt. Està tan implicada en el seu aprenentatge i en les seves noves tasques, que té poc temps per dedicar a la família, i en Jondalar comença a notar la soledat, cosa que provoca els primers conflictes en la jove parella. D’altra banda, durant el seu període de formació, l’Ayla viatja, observa la natura i adquireix nous coneixements. També té ocasió de visitar llocs desconeguts i algunes coves, on veu per primera vegada les meravelloses pintures que s’hi troben i que li provoquen un gran impacte. Contemplar l’art dels seus avantpassats l’ajuda a sentir-se especialment propera a la Mare Terra. Jean M. Auel reconstrueix la que va poder ser la forma de viure a la prehistòria amb el rigor científic que caracteritza tota la seva obra. Per escriure aquest sisè volum, ha visitat i s’ha inspirat sobretot en els principals jaciments arqueològics de la península Ibèrica i del sud d’Europa.

Terra d’oblit

Llenguadoc, primera meitat del segle XIII. Una croada militar promoguda pel papa de Roma assola el país a sang i a foc, i és que un moviment religiós considerat herètic per l’Església catòlica s’ha escampat de manera terriblement perillosa. Cal, doncs, salvar per a la fe les terres cristianes infestades per la pesta. Una noia de Tolosa, Vierna, filla d’un escuder del comte, comparteix fins a les últimes conseqüències la vida agitada i la fe incommovible dels càtars. Amb ells, doncs, coneixerà l’incert camí d’una persecució sense treva, però també la força irresistible de l’amor i la llum d’una esperança. Terra d’oblit és, per fi, la gran novel·la sobre la tragèdia dels càtars que un públic impacient reclamava. Amb la grandesa i el vigor d’un temps singular de la història, forjat amb un barreig torbador de llums i d’ombres que, tants segles després, encara avui ens fascina.

La terra calla

Eva torna al paradís, però ara ho fa carregada de paraules, fruits de l’arbre del coneixement. L’arcàngel tremola i podem suposar que Déu també. La poesia d’Anise Koltz és cruel. Com ella mateixa diu, els seus versos no són productes estètics per cantar la bellesa del món, sinó que denuncien la insensatesa de la mort, l’absència de Déu, la despossessió del passat, la hipocresia dels sentiments i dels valors més admesos. Els seus poemes, breus, abruptes, «armats amb becs i urpes», s’envolen sota la llum apassionada del coneixement.

Terra baixa

«Terra baixa» (1897) és la peça més coneguda de Guimerà, encarna les virtuts de l’home que ha viscut enmig de la natura i que s’enfronta a una societat hostil. L’obra dramàtica de Guimerà té un final relacionat amb la mort, generalment sota la forma d’un assassinat, l’única arma que els febles tenen a l’abast de la mà per rebel·larse, cosa que assoleix una grandiositat corprenedora a «Terra baixa».

La tercera verge

Res no sembla casar: el fantasma d’una monja del segle XVIII, un policia que parla en vers i que oculta motivacions negríssimes, el crim sense motius aparents de dos drogoaddictes parisencs, relíquies robades de Sant Geroni, cérvols assassinats i amb el cor arrencat, una infermera fugada de la presó, i la primera, la segona i, sobretot, la tercera verge… Però el comissari Adamsberg no podrà dormir tranquil fins que totes les peces del trencaclosques hagin trobat el seu lloc. El gran fenomen de la literatura policíaca francesa que triomfa a la resta del món, traduïda a 35 llengües, en un nou i apassionant cas del comissari Adamsberg. Absolutament apassionant. Addictiva.

La teranyina

La teranyina és el relat de les maquinacions i els moviments calculats dels membres de can Rigau per tal de conquerir el poder a la fàbrica i el control de la família. Novel·la que obre el cicle de Feixes —que continua amb Fra Junoy o l’agonia dels sons i amb Llibre de preludis—, presenta una meditació sobre l’eròtica del poder i el plaer de controlar la vida de les persones més properes, inclosos els parents, guarnida amb una sàvia combinació d’intriga, sorpresa, enigma i les complicacions d’un marc històric irrepetible: la Setmana Tràgica.

La teoria dels núvols

Precedida per un èxit aclaparador a França, on va ser escollida la millor opera prima publicada l’any 2005, La teoria dels núvols és una esplèndida novel·la que gira al voltant de la relació d’amistat amorosa entre Akira Kumo, un estilista japonès de 70 anys, i Virginie Latour, la jove bibliotecària que ha contractat per ordenar la seva immensa col·lecció de llibres sobre núvols. Al llarg de la novel·la, Akira li explica històries encloses en aquest llibres, com la d’un núvol negre que emana d’un volcà després d’una erupció, o la d’un home que dóna la volta al món per comprovar que els núvols són iguals a tot arreu, o la d’un altre que consagra la vida a posar-los noms inventats. Entrellaçada amb aquestes històries, en un ritme pausat i un to poètic, es desplega lentament la tràgica vida d’Akira, marcada pel núvol més esgarrifós i terrible provocat per l’home, el d’Hiroshima. La teoria dels núvols és una novel·la commovedora i de gran lirisme que explora, amb un sentit de la narració impecable, els horrors dels darrers dos segles del nostre món i allò més tràgic de la natura humana, alhora que planteja l’amistat i l’amor com a contrapunt positiu.

Tenoríades

Santiago Rusiñol va ser una dels màxims exponents del Modernisme Català, pintor, escriptor, col·leccionista, periodista i dramaturg. La seva obra teatral és una part cabdal en la seva producció literària, exemple n’és Tenoríades, escrita en l’última etapa de la seva vida i publicada al 1924.

Tendra és la nit

Novel·la d’amor, de desesperança i d’il·lusió alhora, Tendra és la nit és un magnífic text que despulla amb força i tendresa l’imaginari de l’amor.

Una tendra donzella

Katya Spivak, una jove de setze anys, fa de mainadera durant l’estiu al port de Bayhead, Nova Jersey. Marcus Kidder, amb vora setanta anys, és un artista de la localitat molt respectat, un home elegant i educat que amaga un propòsit fosc sota una aparença benintencionada. L’interès que té el senyor Kidder per ella afalaga Katya, qui, provinent d’una família desestructurada, no s’havia sentit tan estimada mai. Els regals cars, els diners, la proposta de pintar-la, el descobriment d’uns llibres infantils preciosos dels quals és autor… tot plegat fa que Katya no puga evitar sentir-se atreta per ell. Però, d’una manera quasi imperceptible, la relació entre tots dos va canviant i res no serà tan innocent com semblava al començament. En aquesta novel·la inquietant, Oates barreja una tensió creixent amb la crítica subtil a la burgesia de la costa est americana, mentre la trama avança d’una manera inexorable cap a un final tan imprevisible com terroríficament poètic.

Temps que van ser

Memòries d’infantesa i joventut, Temps que van ser és un relat apassionant a dues veus que ens descobreix el món literari i personal d’Esther i Oscar Tusquets» i alhora històries familiars desconegudes fins ara: la figura del pare, un metge dedicat a regentar el negoci familiar d’assegurances» i la mare» una dona distant i avançada a la seva època» el període convuls immediatament posterior a la Guerra Civil espanyola i la Segona Guerra Mundial i els primers apunts de la transició cap a la democràcia. La identitat» els records d’infantesa i d’adolescència» la relació entre els germans» els mecanismes de la memòria i la reconstrucció del passat. Un testimoni únic sobre una època i una família.