20977–20992 di 65579 risultati

La veritat sobre el cas Harry Quebert

Som al 2008. En Marcus Goldman, l’estrella més jove de les lletres americanes, no aconsegueix escriure la seva segona novel·la. Però en plena crisi d’inspiració li arriba la notícia: el seu amic i antic professor a la universitat, l’escriptor de culte Harry Quebert, és acusat d’haver assassinat, fa molt de temps, una noia de 15 anys amb qui va mantenir en secret una relació amorosa quan ell en tenia 34. Malgrat els anònims amenaçadors que rep, en Marcus decideix investigar el cas fins al final. ¿Què va passar aquell estiu del 1975 a Nou Hampshire? ¿Qui va matar la Nola Kellergan? Descobrir-ho pot salvar la vida al seu amic Harry Quebert, i per a ell pot representar l’oportunitat d’escriure el llibre d’èxit que li reclamen.

Una veritat delicada

Al penyal de Gibraltar, la colònia britànica més preuada, té lloc una operació secreta de contraterrorisme amb el nom clau de Vida Salvatge. L’objectiu: capturar i segrestar un important comprador d’armes jihadista. Els responsables: un ambiciós ministre d’Afers Estrangers i un amic íntim seu que es dedica al negoci de la defensa privada. L’operació és tan confidencial que ni tan sols el Toby Bell, el flamant secretari privat del ministre, ha estat convidat a participar-hi. Quan sospita que aquella operació pot ser un desastre, el Toby intenta impedir-la, però immediatament el traslladen a una nova destinació. Tres anys després, Sir Christopher Probyn, un diplomàtic britànic jubilat, el convida a la seva atrotinada casa pairal de Cornualla, i allà el Toby, observat de prop per l’Emily, la filla de Sir Christopher, haurà d’escollir entre ser fidel a la seva consciència o trair el deure contret amb els Serveis Secrets. Ara bé, com pot continuar callat el Toby si l’única cosa que es necessita perquè el mal triomfi és que els homes íntegres no facin res?

Verd maragda

Què fas quan et trenquen el cor? Telefonar a la teva millor amiga, menjar xocolata i donar voltes a la teva desgràcia durant setmanes. El mal és que la Gwendolyn, una viatgera en el temps a contracor, necessita les energies per a coses ben diferents: per exemple, per sobreviure. El comte de Saint Germain, un home enigmàtic, ha teixit fils en el passat que han esdevingut una xarxa perillosa en el present. Per seguir el rastre del secret, la Gwendolyn i en Gideon, amb o sense mals d’amor, no solament hauran de ballar junts un minuet en un ball vertiginós del segle XVII, sinó que aniran d’aventura en aventura a través de totes les èpoques.

Venus i Adonis

Venus i Adonis és la primera obra de Shakespeare. És un poema eròtic escrit entre 1592 i 1593. La trama està basada en passatges de Les Metamorfosis d’Ovidi. Es tracta d’un complex treball calidoscòpic que presenta punts de vista contrastats de la naturalesa de l’amor mitjançant canvis constant de perspectiva i to.

Vent roig

Pot un home com John Dalmas entrar en un bar i beure un whisky sense témer res? La resposta és que no. Al bar només hi són ell, el cambrer i un borratxo. Però tot d’una s’organitza una escena inopinada: hi entra un paio, Waldo, que busca desesperadament una noia. De sobte, quan ja surt del bar amb les mans buides, el borratxo li clava dos trets, se’l carrega i fuig. I el detectiu John Dalmas es veu implicat en un cas d’assassinat on es barregen una noia —la Lola—, el seu amant, unes perles regalades i un policia amb pocs escrúpols. Vent roig és una història negra de xantatge, d’escàndol i seducció, i un relat digne del millor Raymond Chandler.

Vent de l’est, vent de l’oest

Pearl S. Buck, guardonada amb el Nobel de Literatura «per les seves riques i èpiques descripcions de la vida a la Xina», ens introdueix en una família xinesa distingida i ens ofereix una excel·lent visió dels costums, l’ambient i les tradicions orientals quan comencen a xocar amb les occidentals. I ens parla del trencament amb el passat, de la renúncia a venerables tradicions i de la força de l’amor que tot ho pot.

Vent d’aram

Aquesta edició de Vent d’aram s’adreça als lectors que vulguin iniciar-se en l’obra de Joan Vinyoli, un dels autors imprescindibles de la nostra poesia contemporània. Acompanyada d’un estudi preliminar i d’uns complements didàctics, dóna les claus per aprofundir en la visió d’un autor que mai no va distingir entre vida i obra, i que es va lliurar incondicionalment a la creació poètica per satisfer els seus anhels i entrar «en la foscúria que germina». Vent d’aram és una obra de maduresa, que recull els grans temes de la lírica de Vinyoli: la natura, l’amor, la mort, el pas del temps, el record, la recerca vital, la soledat, el desig de transcendència, el poder de la paraula… A través de cada poema, Vinyoli ens proposa un viatge cap a les fondàries de l’existència, una reflexió sobre el seu sentit i unes disquisicions d’ordre moral.

La venjança del bandoler

A Besalú, Josep Pujol de can Boquica, un jove traginer que coneix tots els camins de les comarques frontereres, es posa al capdavant d’una guerrilla contra la invasió napoleònica. Però la fam i la decepció amb els dirigents patriotes l’impulsen a convertir el seu grup en una banda de miquelets, els milicians partidaris dels francesos. Amb fama de bandit sanguinari, en Boquica aleshores passa a ser un «caragirat», literalment un renegat o traïdor. Un traïdor peculiar. En tots dos bàndols, ell hi té un nombre creixent d’enemics, fins al punt que algú contracta un mercenari per eliminar-lo. I no pas un qualsevol.

La venedora de paraules

Una empresa que fabrica paraules, un manual d’instruccions per parlar una llengua, confessions d’una paraula comuna, una llengua tan difícil que gairebé no la parlen ni els seus parlants, un lladre de paraules i fins i tot una venedora de paraules. Irònics, combatius, tendres, humorístics, poètics… Això i molt més són els quaranta-dos relats breus, molt breus o brevíssims a través dels quals el lingüista i escriptor gallec Séchu Sende eleva a categoria de literatura l’observació i reflexió sobre l’actitud dels parlants envers la seva pròpia llengua. Convertit ja en tot un clàssic a Galícia i traduït al basc, al kurd i al turc, amb aquest singular recull milers de lectors (i, sobretot, parlants) d’aquestes llengües s’han vist emmirallats i seduïts per uns contes en què les paraules són més que paraules; són éssers vius que es neguen a desaparèixer, a morir, a ser ignorats i, encara menys, a ser substituïts. Premi Ànxel Casal 2007 al llibre de l’any concedit per l’Asociación Galega de Editores. Deu edicions i 30.000 exemplars venuts a Galícia.

La velocitat de la llum

Aquesta és la història d’una amistat, una amistat que comença el 1987, quan el narrador, un jove aspirant a novel·lista, viatja a una universitat del Mig Oest nord-americà i coneix a Rodney Falk, el seu company de despatx, un excombatent del Vietnam esquerp i inaccessible, iradament lúcid i corsecat pel secret del seu passat. Però aquesta és també la història d’una experiència radical en l’abisme indesxifrable del mal i la culpa, que el propi narrador només aconseguirà entendre i assumir anys més tard, com en una fulguració, quan conegui l’èxit i el que aquest té de corrupció insidiosa. A aquelles alçades la figura imprecisa de Rodney i la seva història devastadora acabaran imposant-se-li amb la força d’allò que és necessari, com un emblema de la seva pròpia història i tal vegada de la condició humana. Amb una escriptura d’enganyosa transparència i una trama que sense treva atrapa al lector, «La velocitat de la llum» indaga en la nostra il·limitada capacitat de fer mal, en la infinita estupidesa de la guerra i en la infinita estupidesa de l’èxit, però sobretot en el poder de la literatura per enfrontar-se a la realitat i exorcitzar els dimonis.

La veïna

Leonard, un pacífic administratiu d’una oficina bancària, un bon dia es troba dos policies a la porta de casa per interrogar-lo sobre el misteriós suïcidi del propietari d’un magatzem del veïnat. El cadàver en qüestió deixa un controvertit testament: una atractiva vídua enjogassada, una suma de diners més que considerable i un embolic tempestuós capaç de convertir un insípid funcionari que només vol pau i tranquil·litat en un apassionat heroi de trifulgues policíaques.

La vall dels cavalls

A la recerca de la seva gent, Ayla viatjarà sense rumb per les estepes, sota un fred glacial i amb l’única companyia de les feres, fins a trobar una vall amagada habitada per cavalls salvatges. Allà, en solitud, regnarà sobre els animals i aprendrà els secrets del foc i de la dura supervivència… Fins al dia que coneix Jondalar, un viatger errant de la seva raça, amb qui haurà d’afrontar un futur que es debat entre la por, el dubte i l’esperança.

La vall de la por

«La vall de la por» s’inicia amb una conversa entre Holmes i Watson sobre un anònim que han rebut. Amb la seva perspicàcia habitual, valent-se del mètode deductiu, i amb l’ajut dialèctic del doctor Watson, Sherlock Holmes desxifra el «misteri», just en el moment en què entra un inspector de policia per anunciar l’assassinat de què parla l’anònim. Darrera seu, omnipresent, hi ha el sinistre professor Moriarty. El crim és el típic assassinat que té lloc en una habitació tancada. Evidentment, Sherlock resol el cas en el primer terç de la novel·la. Però, igual que ocorre a «Estudi en escarlata», aquell assassinat té el seu origen —una història de venjança— als EUA, a Vermissa, a la vall de la por, així anomenada per la tirania que una societat secreta exerceix sobre els seus habitants. Al final, a l’epíleg, el diabòlic professor Moriarty s’encarrega de la venjança.

Vae Victus

El llibre comença el 12 de setembre de 1714, l’endemà de la caiguda de Barcelona i poc abans que Zuviría fugi a l’Amèrica del Nord, on ajudarà els indis yames en la guerra contra els colons anglesos. Després de l’aventura americana tornarem a Catalunya, però també anirem a Londres, Alemanya i fins i tot Nova Zelanda. Hi retrobarem personatges històrics que ja vam conèixer a VICTUS, com l’ambigu duc de Berwick, el seu acèrrim enemic Verboom o l’admirat general Villarroel, alhora que en descobrirem de nous, com el famós guerriller antiborbònic Pere Joan Barceló –àlies Carrasclet– o l’explorador anglès James Cook.

Vacu, l’ésser sofrent

«En la poesia de Queralt, el sofriment esdevé la clau de volta de l’existència humana. El poeta es pregunta, què és el que justifica l’existència, per quina raó el protagonista, Vacu, desitja seguir essent, lluitar per romandre en l’ésser. Vacu és l’arquetip de l’home que s’enfronta responsablement a la seva vacuïtat i, en lloc de sortir per la tangent, cerca, desesperadament, una raó que justifiqui la seva existència i que l’empari de la temptació nihilista. Queralt posa al bell mig del poema la pregunta filosòfica per definició: què és el que fa que la vida mereixi ser viscuda?».

Va ploure tot el dia

Una catalana que ha viscut trenta anys d’exili polític torna a la seva terra. Decisió arrauxada? No comptava amb alguns problemes del retorn, però ha cremat els vaixells. Les sorpreses culminen en una visita que rep un matí de pluja. Ha d’explicar per què, a què ha tornat. Explicar-ho és evocar vicissituds d’exili, moments d’una lluminosa adolescència a Balaguer, d’una joventut militant a la Barcelona de la guerra. La novel·la és aquest joc i xoc de records que tenen una mateixa decoració: la pluja. Del contrast entre uns fets i altres en surt una societat diferent de la que esperava la dona que torna: més que la constatació, l’evocació és subjectiva i vacil·lant, potser polèmica. Mites i fòbies hi són esbocinats amb una mena de dèria: arrelar en una realitat que idealitzarà, rebaixant, fins i tot, el que ha deixat en un exili actiu. És una existència apassionada que es mou entre l’ideal polític i el desfici d’esperar la vellesa física a casa, després de tota una joventut que, malgrat tot, l’exili no ha frustrat.