20961–20976 di 65579 risultati

La vida amarga

La vida amarga recull les narracions en què, als primers anys 20, Josep Pla va fixar les seves experiències de jove periodista que viatja per Europa i que -com va dir ell mateix- ha arribat “a tastar moltes cuines, a dormir en innombrables llits, a parlar amb molta gent”. Les seves històries porten el lector de Barcelona a Madrid i, després, a diversos escenaris de França, Anglaterra, Portugal, Itàlia i Alemanya; i sempre l’acaren a un món vivíssim, observat amb una atenció minuciosa a les persones que s’hi mouen.En la seva forma definitiva, La vida amarga va aparèixer el 1966 com a volum sisè de l’Obra completa; Pla hi va anteposar un prefaci en el qual confessa: “La literatura narrativa és la literatura que m’hauria agradat de cultivar si no m’hagués dedicat al periodisme, és a dir, si la dispersió angoixant del periodisme m’ho hagués permès”. En efecte: a més d’un extraordinari escriptor de llibres de memòries, d’assaig o de viatges, Pla va ser, també, un magnífic narrador. Aquest aspecte de la seva tasca literària es reflecteix en algunes novel·les, com El carrer Estret, i en diversos passatges de llibres majors; però brilla sobretot en els vint-i-quatre relats de La vida amarga, que retraten amb mà mestra el periple del jove Pla per l’Europa d’entreguerres.

Victus. Barcelona 1714

VICTUS és una novel·la històrica que ens narra la guerra de Successió espanyola, un conflicte que pot considerar-se la primera de les conteses mundials i que s’acaba l’11 de setembre del 1714 amb l’apocalíptic assalt a Barcelona. També és la tragèdia d’en Martí Zuviría, un jove barceloní, alumne avantatjat del marquès de Vauban, que es converteix en un geni de l’enginyeria militar. VICTUS posa en qüestió les versions oficials de tots dos bàndols i cedeix la paraula als autèntics protagonistes de la història, des de la figura immensa d’en Villarroel, el general que va defensar la capital catalana amb llàgrimes als ulls, fins als civils i soldats anònims de totes les nacions que van lluitar a un costat i l’altre de les muralles.

Víctimes en fals

Estem acostumats a trobar a les novel·les policíaques la mena de coses que hi esperem: un robatori, un assassinat o una estafada; l’astúcia del criminal i l’habilitat del seu rival: el detectiu. A la novel·la de Sébastien Japrisot però, hi ha alguna cosa més: un assassí que fa trampa i uns policies que investiguen, sense saber-ho, al marge del veritable afer. Cal confessar que la situació és, si més no, insòlita. Un cop més, l’autor ens sorprèn amb les seves formidables facultats de fabulació, amb el seu sentit del ritme i la mesura, amb el seu domini del suspense i amb l’anàlisi d’uns personatges vius i palpables —encara que alguns d’ells, en acabar-se el llibre, ja siguin morts… Ens llevem el barret.

Viatge sense final

Fa generacions, alguna cosa va sortir malament en una nau-colònia que transportava milers de persones cap a un nou món. Els seus descendents s’han degradat al nivell de civilització més primitiu i han perdut no només tot coneixement tecnològic, sinó la memòria dels seus orígens. Dividits en tribus aïllades, repartides per diferents zones de la gegantina nau, el seu món es redueix ara a un entorn artificial de corredors, passadissos i estades cobertes per “pònics” (vegetals de ràpid creixement que creixen amb llum artificial formant una espessa jungla). Un llibre clàssic i imprescindible de l’Edat Daurada de la CF, i possiblement la millor obra del tema de la nau generacional.

Viatge d’hivern

Viatge d’hivern és un homenatge literari a Schubert, a Bach i a la música, que honora al mateix temps la pintura, simbolitzada per Rembrandt. Els contes que formen aquest volum són un repertori de passions humanes, un repàs a la història interior d’Europa i un recorregut geogràfic de Viena a Treblinka i d’Oslo a Bòsnia, passant pel Vaticà. Els relats que el conformen, situats en èpoques i llocs diferents, saben mantenir tanmateix, una misteriosa unitat que el lector copsarà a mesura que els transiti: a poc a poc, els contes se li aniran convertint en un ordit narratiu d’exquisida subtilesa, com qui va teixint, a partir d’històries diverses, el canemàs d’una novel.la singular.

Viatge d’anada i tornada

«Aquesta és la meva història i us la vull explicar». «És increïble quan em paro a pensar i recordo que, quan tenia deu o onze anys, esperava a la llotja del Camp Nou la sortida dels jugadors després del partit. Eren els meus ídols. Sortien el Figo, el Luis Enrique, el Pep, etc., i tenia la sensació que eren intocables. Els veia passar i no gosava dir-los res. En canvi, ara m’adono que sóc on eren ells i que tots els jugadors que els nens idolatren són els meus companys de vestidor i els meus amics. De petit, formar part d’aquell vestidor era un somni que ara, anys més tard, s’ha fet realitat. La història d’aquest somni que s’ha fet realitat és la història que us vull explicar en aquest Viatge d’anada i tornada. Un llibre que he escrit jo mateix perquè vull que em conegueu tal com sóc i que compartiu amb mi les situacions i els sentiments que he viscut en aquest intens viatge que ha estat la meva carrera com a futbolista i com a persona».

Viatge Al País Dels Lacets

Us imagineu la selva que hi devia haver en el mesolític on ara hi ha el Passeig de Gràcia de Barcelona? I la tartera que calia grimpar per arribar al peu de la talaia del Tibidabo? Aquesta és, doncs, la situació en emprendre aquest viatge al país dels lacets. La Bora, en Piru i els seus amics són els protagonistes de l&’aventura dels més primitius nois i noies barcelonins, molt abans que els laietans entrin a les pàgines de la prehistòria de la ciutat.

Viatge al cor de la fam

Aquest llibre recopila els articles publicats a La Vanguardia pel corresponsal per l’Àfrica subsahariana Xavier Aldekoa. Segons explica el propi autor, quan la banya de l’Àfrica s’enfronta a una de les pitjors tragèdies en diverses dècades amb cara de gana i sequera però entranyes de violència, oblit i mala gestió, és més necessari que mai posar-li rostre a les dificultats i al dolor, provar d’entendre per què els nòmades de la banya africana estimen tant als seus animals, s’aferren a una forma de vida canalla que sobreviu amb prou feines a la duresa del clima i per què ploren en sec o riuen encara que la sort els empenyi en plorar. L’altre món està a la cantonada. A tot just un clic de ratolí. Però continuem sense apropar-nos a l’altre per intentar comprendre. Aquests reportatges des de Kènia, Etiòpia, Djibuti o Somàlia no canviaran el món. Segurament cap reportatge no ho farà. Però rebel·lar-se a que el patiment de tantes persones s’esvaeixi igual que aquella dona després del pas fugaç del nostre cotxe, és una qüestió d’humanitat. De respecte per l’altre.

La veu

En Gulli, el porter d’un dels hotels més coneguts de Reykjavik, apareix assassinat a la seva habitació en plena temporada alta de Nadal. En Gulli era molt més que un simple porter que es disfressava de Pare Noel quan tocava; era tot un misteri. Duia vint anys a l’hotel, però ningú no el coneixia del tot. L’Erlendur Sveinsson està convençut que el culpable no deu ser gaire lluny i decideix allotjar-se al mateix establiment, que està de gom a gom per les festes. Al director només el preocupa que l’assassinat no es faci públic i que l’hotel mantingui intacta la reputació. En plena investigació, l’Erlendur rep la visita de la seva filla, de nou enganxada a les drogues, cosa que sumeix l’inspector en la desesperació i la impotència. Fins que la troballa d’una pista que condueix al passat d’en Gulli i la insistència dels seus companys Sigurdur Oli i Elinborg el submergeixen en una història fascinant i plena d’emoció: la d’un nen amb veu d’àngel que va tocar el cel i va caure a l’infern.

La veu del violí

Els peixos grossos de Montelusa són tots a la presó, però els grossíssims continuen al seu lloc. Michela Licalzi, una jove rica de Bolonya, apareix assassinada a la seva torre de Montelusa sense les joies ni la roba interior que portava. El comissari Montalbano és el primer de descobrir l’homicidi i engega les investigacions abans que li ho demanin. Montalbano està a anys llum dels detectius que fan servir un mètode científico-deductiu en les seves perquisicions policials. Intuïtiu, culte i amant de la bona cuina, resol els casos que se li presenten d’una manera ben peculiar: no interroga, conversa; de les seves indagacions en surten petites històries de poble, confessions entranyables, retrats magnífics de la gent de Montelusa. Però aquesta vegada, per culpa d’un violí, el comissari sentirà trontollar dins seu la fibra —o la corda— més íntima…

La veu de l’inefable

La veu de l’inefable recull les poesies més destacades de Miquel Costa i Llobera (Pollença, 1854 – Palma, 1922) i il·lustra la trajectòria lírica que seguí el poeta mallorquí, des de l’etapa romàntica encetada a Poesia (1885-1907) i Tradicions i fantasies (1903), fins a l’eclosió definitiva del classicisme llatí d’Horacianes (1906) i hebraic de Visions de Palestina (1908). Els poemes, aclaridorament anotats, s’acompanyen d’una introducció centrada en la biografia i l’evolució estètica de l’autor d’El pi de Formentor, comentaris dels poemes més significatius i una selecció bibliogràfica. La veu de l’inefable acosta al lector el misteri poètic d’una de les veus cabdals de la poesia catalana.

Vestit per morir

Un matí xafogós i pudent d’agost, el cadàver d’un home vestit de dona apareix davant d’un escorxador. D’entrada, el famosíssim commissario Brunetti treu una conclusió evident: es tracta del cadàver d’un prostitut transvestit que ha estat assassinat per un dels seus clients. Quan s’identifica la víctima com el sobri director de la Banca di Verona, Guido Brunetti s’adona que no podrà anar-se’n de vacances per molta falta que li facin. Després de fer les investigacions habituals, descobreix que hi ha alguna relació entre el banc i la poderosa Lega della Moralità. El commissario s’haurà d’acabar enfrontant amb el seu pitjor enemic, relacionat amb els peixos més grossos de les finances, el govern i fins i tot l’Església.

Vés on et porti el cor

Vés on et porti el cor és una obra intimista i exquisida en què una àvia fa una llarga carta de comiat a la seva néta. L’Olga sap que s’està morint, i no vol marxar sense explicar-li els motius que l’han dut fins on és, perquè la comprengui, ni que sigui massa tard. Vol que conegui el perquè de les relacions que l’han marcat, amb el seu marit, a qui mai no va estimar; el seu gran amor, del tot clandestí; les baralles amb la seva filla, que va morir d’accident de cotxe quan la néta era tan sols un bebè, i la relació entre les dues, tan plena de frases no dites que necessita conjurar. Susanna Tamaro indaga en els plecs més íntims del silenci i amb gran sensibilitat en descobreix el significat i revela la riquesa dels sentiments que es mantenen ocults.

Vés i aposta un sentinella

Ens trobem davant d’un dels grans esdeveniments literaris dels darrers temps: la publicació de la primera novel·la de Harper Lee, Vés i aposta un sentinella, gràcies a l’extraordinària troballa recent del manuscrit. A mitjan anys cinquanta, la jove Jean Louise Finch, «Scout», que viu a Nova York, torna com cada estiu a la casa familiar de Maycomb per visitar el seu pare, Atticus, un advocat d’edat avançada. En aquest tranquil llogaret d’Alabama on va passar la infantesa, Scout ha d’afrontar una sèrie de qüestions personals, socials i polítiques que involucren el poble sencer i que fins i tot fan que posi en dubte la relació amb el seu pare. Una història commovedora, divertida i convincent en què tot un seguit de personatges únics —alguns dels més entranyables de Matar un rossinyol— viuen i s’adapten als canvis i fets turbulents que van transformar els Estats Units a mitjan segle XX i que, alhora, ofereix una perspectiva nova i fascinant sobre un clàssic. En definitiva, una novel·la magnífica.

Vertígens

A Vertígens, els desitjos d’Amador, un jove fotògraf, Llorença, una dona llesta i ambiciosa, i Benvinguda, una dama de noble avior, es barregen amb la força del paisatge de Formentor i s’entrecreuen en una intriga excitant i perillosa. Biel Mesquida sorprèn el lector amb una prosa plena de moments feliços, amarada de músiques, i converteix la peripècia en un saborós divertimento. A més, és capaç de parlar de sentiments amb un llenguatge fresc i desinhibit, d’una correcció agosarada i divertida. Vertígens ha guanyat el Premi Ciutat de Palma Llorenç Villalonga de novel·la 1998.

Vermell com la sang

La Lumikki Andersson té 17 anys, va a una escola d’art i no li agrada ficar-se en assumptes aliens. Però un dia troba a l’institut 500 euros de procedència dubtosa. Això la farà veure’s involucrada, sense desitjar-ho, en meitat d’una operació de bandes russes i estonianes de tràfic de drogues. Comença un joc de persecucions i fugides que acabarà portant-la a la mansió del llegendari criminal conegut com «Ós Polar». Tot, mentre la ciutat pateix l’hivern més fred en dècades. I res no brilla tan vermell contra la blanca neu como la sang…