20705–20720 di 65289 risultati

Un llibre monstruós

Un escriptor famós, en Roc, rep l’encàrrec del seu editor d’escriure un llibre de por, un llibre monstruós, terrorífic, que faci posar els pèls de punta… En Roc s’hi posa i ban aviat té enllestit el llibre de por més monstruós que us pugueu arribar a imaginar, quasi quasi tan monstruós com aquest llibre. Ho podreu resistir?

Un home és un home

Empesos per l’alcohol, quatre soldats («la secció de metralladores del vuitè regiment» (69)) decideixen entrar a robar els diners de la col·lecta d’una pagoda. El seu acte resulta tan desastrós i maldestre que, al final, metrallen la pagoda culpant-la del seu estat. Un d’ells, però, perd una bona mata de cabells en l’intent de fugida del temple i els seus companys decideixen amagar-lo dintre d’un baül. Però, clar, la lògica militar és ben estranya i aviat s’adonen que no poden tornar tres de sols a la caserna i entabanen al bo (de tant bo, enze) d’en GALY GAY perquè fingeixi ser el quart soldat.

Un fantasma anomenat…

¿Què pensaries, tu, si un bon dia trobessis a la teva màquina d’escriure una nota signada per un fantasma? Aquesta història, tan verídica com que hi ha fantasmes, ens narra les aventures d’en Galderic, un cavaller poeta que va morir en un duel tot maleint el noble que el matava i que, a més, li havia pres l’estimada.

I un dia serà demà

En una societat no gaire allunyada en el temps, la informàtica sembla que ho haurà de controlar tot. I el consum podria esdevenir fins i tot obligatori, i la publicitat, omnipresent. Si fos així, es podria acceptar l’oposició d’una sola persona a un sistema tan estructurat? Els més joves pensen que, demà, podran canviar les coses.

Un dia d’Ivan Deníssovitx

Aquest llibre, de caire autobiogràfic, és un dels més coneguts i també més esgarrifosos testimonis de la crueltat que van patir milions de deportats als camps de treball soviètics. Les terribles condicions de vida i les vexacions són descrites amb detall. El protagonista, Ivan Deníssovitx «Xúkhov», porta tancat vuit anys d’una condemna de deu en un camp de treball situat en algun lloc de l’estepa siberiana acusat de «traïció a la pàtria». Aquest és el relat d’un dels seus dies al Gulag.

Un creuer fora de sèrie

Un creuer fora de sèrie by Sílvia Soler i Guasch
La família XXL de l’Oriol i la Maria s’embarca al Perla del Mediterráneo, tal com van decidir un cop van cobrar l’herència de la tia Antigua. El vaixell els portarà a Roma, Mònaco, Venècia, Nàpols… i, per a alguns, serà el vaixell de l’amor. La Txari s’embolica amb el metge del vaixell, les adolescents s’enamoren del Sandro, el cantant que amenitza les nits del creuer i la Mar, la filla de l’Oriol, troba l’amor de la seva vida, el Gaël, un pijo molt educat i, en paraules de la Maria, ric del cagar. Tot es complica, o no, quan la Mar i el Gaël decideixen casar-se…

Un any i mig

Un any i mig by Sílvia Soler
Un any i mig a la vida d’una família contemporània, amb uns pares acabats de jubilar i quatre germans, tres dels quals, per motius diversos, han de marxar de casa a buscar-se la vida. El gran és arquitecte i viu al Canadà, la segona, cuinera, viu a París, la tercera, oceanògrafa, viu a Mallorca, i el més jove, surfer, és l’únic que viu amb els pares. Durant aquest lapse de temps veurem com evolucionen els personatges i què els va passant.

Últims testimonis

La Segona Guerra Mundial va deixar al seu pas per territori soviètic milions de víctimes infantils. Últims testimonis és el conjunt de veus d’aquells que van sobreviure. Nens de 2 a 12 anys durant la guerra, ara, d’adults, ens parlen del que va passar, reprodueixen el que va ser la guerra als seus ulls. Svetlana Aleksiévitx ens presenta la guerra explicada no per soldats, ni polítics, ni historiadors, sinó nens. Els testimonis més desafortunats ens ofereixen una altra cara de la guerra… Últims testimonis és una de les obres més emotives i colpidores de Svetlana Aleksiévitx. El seu estil personal i únic ens fa arribar a les vides de la gent comuna, persones que no sortiran als llibres d’història, però que amb els llibres d’Aleksiévitx ja mai no podrem oblidar, creant una memòria col·lectiva sobre els esdeveniments més importants d’aquest últim segle.

L’últim patriarca

L’últim patriarca és la història d’una rebel·lió personal contra un ordre establert des de fa milers d’anys. També és una mirada lúcida sobre les víctimes i els botxins que en són partícips. Mimoun i la seva filla neixen per complir el paper que el patriarcat els ha assignat, però uns canvis en les circumstàncies que els envolten seran decisius per propiciar el capgirament de l’ordre de les coses. Aquesta és una història familiar, una història on les contradiccions internes dels personatges afloren per marcar unes relacions fetes de desacords. Una història definida pel trencament que suposa la separació. La filla de Mimoun Driouch narra la seva vida des que ell neix fins que ella està a punt de començar la universitat. Ella vol entendre què ha fet del seu pare el tipus de persona que és, quines circumstàncies l’han convertit en una figura autoritària i dèspota, al mateix temps que inicia diversos intents per desfer-se del pes que té en la seva vida. A partir d’un magistral i intencionat ús dels recursos propis de la tradició oral, l’escriptora Najat El Hachmi construeix una faula moderna que inclou moments de gran tendresa i moments d’un brutal dramatisme, tot amanit amb un sentit de l’humor que ratlla la corrosió. El resultat és un tipus de novel·la que, tant pels conflictes tractats com per la forma literària d’abordar-los, fins ara ha estat inèdit en la literatura catalana. Aquesta és la història de Mimoun, fill de Driouch, fill d’Allal, fill de Mohamed, fill de Mohand, fill de Bouziane, i que nosaltres anomenarem, simplement, Mimoun. És la seva història i la història de l’últim dels grans patriarques que formen la llarga cadena dels avantpassats de Driouch. Cadascun d’ells havia viscut, actuat i influït en la vida de tots els que els envoltaven amb la fermesa de les grans figures bíbliques. De com es forma un gran patriarca o un patriarca mediocre en sabem poques coses, el seu origen es perd en els principis dels temps i aquí no ens interessen els orígens. Hi ha moltes teories respecte a això que pretenen explicar la perpetuïtat d’aquest tipus d’ordre social, que ha existit des de sempre i encara avui perdura. Tant hi fan els raonaments deterministes i les explicacions pseudomàgiques. El fet és que Mimoun marca la finalització abrupta d’aquesta línia successòria. Cap més fill seu no s’identificarà amb l’autoritat que el precedia ni intentarà reproduir els mateixos esquemes discriminatoris i dictatorials. Aquesta és l’única veritat que us volem explicar, la d’un pare que ha d’afrontar la frustració de no veure acomplert el seu destí, la d’una filla que, sense haver-s’ho proposat, va canviar la història dels Driouch per sempre.

L’últim home que parlava català

Si mai desaparegués el català, ¿com seria l’últim home que el parlés? Un dels protagonistes d’aquesta novel·la, l’escriptor Miquel Rovira, dedica tota la seva capacitat creativa a respondre aquesta pregunta. Rovira imagina una Catalunya en què el català ha desaparegut i n’investiga les causes, com si es tractés d’una novel·la policíaca. Hi ha una víctima, el català, un investigador, que és un professor nord-americà que vol aclarir les raons de la desaparició de la llengua, i un testimoni, l’últim home que parla català. Ramón Balaguer, l’altre protagonista, també es escriptor, i no se’n vol anar del pis on viu abans d’acabar la novel·la que està escrivint, a pesar que el propietari de la resta de l’edifici li fa la vida impossible perquè li vengui el pis i se’n vagi. Balaguer renuncia a molts diners i comoditats per la seva obra. ¿Té sentit aquest sacrifici? L’últim home que parlava català narra un cas de setge o mobbing immobiliari que —en ser la víctima un escriptor— es converteix en un setge a la literatura. Una història sobre la vida que fan dos novel·listes catalans, un que escriu en castellà i l’altre en català, i que defensen l’opció que han triat. En definitiva, una reflexió sobre el bilingüisme, sobre l’estat de la nostra llengua i de la nostra identitat.

L’últim dia abans de demà

Un home desesperat i trist després de la mort de la filla intenta entendre el que ha passat en els últims mesos i repassa la seva vida. La novel·la es desplega en capítols curts i dinàmics, i alterna el present amb la infantesa del protagonista (sota la influència d’una mare inestable i una educació rígida i castrant a càrrec dels capellans) i la joventut (l’amor, les drogues, l’alcohol, la iniciació a la vida i al sexe). Magistral i intensa, molt ben construïda, la novel·la explora els matisos i perills de l’amistat, la fragilitat dels nostres mons i de les nostres conviccions, i el preu que paguem per la renúncia als nostres somnis de joventut.

Ulisses

L’obra monumental de James Joyce, Ulisses, és el relat d’un dia a la vida de tres personatges: Leopold Bloom, la seva dona Molly i el jove Stephen Dedalus. Un viatge d’un dia, una Odissea inversa, en què els temes tòpicament homèrics s’inverteixen i subverteixen a través d’un grup decididament antiheroic on la tragèdia ratlla la comicitat. Un relat paròdic de l’èpica de la condició humana en el Dublín tradicionalista de principis de segle XX. L’estructura de la novel·la, extremadament avantguardista, avisa cada estona de la seva dificultat i exigeix ​​la màxima dedicació. Ulisses és un llibre altisonant, groller i erudit com pocs que ofereix una literatura diferent, estranya, ocasionalment molesta i sens dubte excepcional.

Uf, va dir ell

Un coit que es perllonga durant lustres i lustres; un incansable devorador de lletres; un trist oficinista a Lloret, tractant de lligar; un contrabandista de papallones; quatre lladregots de mig pèl; Déu creant —força matusserament— l’univers; un nàufrag frustrat; una noia amb sines farcides d’ocells i de vegetació; un tastaolletes que viu després de mort… Tot aquest prodigiós ventall imaginatiu ha estat treballat fins a convertir cada conte en una obra perfecta, rodona, indefugible.

TV3 a traïció

La involució experimentada per TV3 d’un temps ençà ha estat espectacular. En donen fe les nombroses queixes que dia a dia apareixen als diaris denunciant la seva progressiva descatalanització i l’abandonament de la idea per la qual va ser creada: disposar d’una televisió pública que reflecteixi els valors que ens configuren com a poble, dotar la llengua catalana d’un espai que garanteixi la seva presència en un àmbit dominat abassegadorament per l’espanyola i crear consciència de pertinença a una comunitat nacional diferenciada. Aquests principis, els mateixos que els de totes les televisions públiques d’arreu del món, han desaparegut. Aquella emissora que el 10 de setembre de 1983 vam veure néixer amb llàgrimes als ulls ja no existeix. El plantejament catalanocèntric inicial ha estat substituït per la seva antítesi, quan és precisament contra ella que TV3 ens havia de protegir. La llengua catalana ha cedit bona part del seu lloc a l’espanyola, que penetra subtilment a través de programes d’aparença inofensiva, i la consciència de pertinença a la nació catalana per part de l’emissora s’ha transmutat en un prepotent sentiment d’espanyolitat. Aquest llibre, diguem-ho clar, pretén despullar el missatge subliminar que TV3 amaga darrere de noms, paraules, frases, enunciats, conceptes i definicions d’aparença merament informativa i que abasta tots els telenotícies i també diversos programes (de la introducció de Víctor Alexandre).

Tu, meu

Un estiu dels anys cinquanta, en una illa italiana de la mar Tirrena, un adolescent coneix el Nicola, un jove pescador que li parla de la guerra que encara recorda amb sofriment, i la Caia, una noia jueva que acaba d’arribar a l’illa per passar les vacances. Tots dos li fan descobrir el món a marxes forçades. A Tu, meu, una història plena de tendresa, l’autor descriu l’anhel adolescent de buscar respostes, i l’abandó, amb patiments i desenganys, de la infantesa.

Tu no ets una mare com les altres

Angelika Schrobsdorff reconstrueix la vida real i inconformista de la seva mare, l’Else, una dona nascuda en una família de la burgesia jueva de Berlín que viurà de ple els «bojos anys vint» i que tindrà tres fills de tres pares diferents, fidel a les dues promeses que es va fer de jove: viure la vida amb la màxima intensitat i tenir un fill amb cada home que estimés. Amb passió però sense compassió, amb empatia i admiració, però alhora amb una mirada crítica, Angelika Schrobsdorff ho explica amb dues veus diferents: la de la dona adulta, que coneix fins al fons l’ànima humana i, per tant, no jutja, i la de la nena i l’adolescent que reviuen els records d’aquella mare tan poderosa. Tu no ets una mare com les altres és una potent història real d’una mare fascinant i forta però al mateix temps plena de debilitats i contradiccions.