20641–20656 di 63547 risultati

Bulevard dels Francesos

A la València dels seixanta, tres joves comunistes manifesten el seu desacord amb la línia oficial del Partit. Alhora, la investigació de la mort d’una rica hereva provoca un xoc frontal entre Sebastián Piñol, un honest comissari de policia, i Vicente Rodrigo, l’expeditiu cap de la Brigada Politicosocial. També es veuran implicats personatges com «el Messié», un lladre de coll blanc que enyora molt la seua estada a França, o Carol, la vedet d’un nightclub. De fet, les circumstàncies d’una família destrossada per la Guerra Civil, els Baixauli, enllaçaran aquest relat amb un altre que discorre de manera paral•lela en el present

Brúixola

Hipnòtica, erudita, poètica i defensora d’un Orient valuós i ple d’encants, Brúixola és la història d’una nit d’insomni. Franz Ritter, cèlebre musicòleg vienès que pateix una malaltia degenerativa, rememora durant una llarga nit l’amor de la seva vida, la Sarah, i acompanyat per l’opi recorda els països per on va viatjar, les aventures viscudes, el descobriment de l’altra i els mil personatges que junts van trobar durant la seva cerca de l’Orient.

La bruixa de pedra

Pere Freixenet aconsegueix accedir als arxius més reservats de la catedral de Girona, on troba la història de Guisla Recasens, la llegendària Bruixa de la Catedral, immortalitzada en una de les gàrgoles. Així demostrarà que la popular llegenda té una protagonista i coneixerem la seva història en una Girona on els enfrontaments entre cristians i jueus i la persecució de la Inquisició a les bruixes estava a l’ordre del dia.

Bruixa de dol

Maria-Mercè Marçal tenia vint-i-set anys quan va publicar Bruixa de dol. Es tracta d’una obra compromesa amb la vida, amb la llengua i amb l’amor i la llibertat, temes que l’autora tracta amb formes poètiques populars i clàssiques alhora, i amb imatges que reclamen una lectura alternativa i agosarada perquè expressen la seva vivència de dona i de feminista. La fecunditat de l’entramat de forma i fons en la poesia de Maria-Mercè Marçal es podria comparar a l’arrapament de l’heura que tan significativa i important va ser en la seva vida i en la seva obra. Bruixa de dol és una obra amb una dinàmica progressiva que va d’un jo més íntim a un nosaltres col·lectiu, les dones (fades i bruixes), més èpic.

Brisingr

Juraments que són qüestionats… lleialtats que es posen a prova… Després de la colossal i temible batalla de les Planes Ardents que va enfrontar per primera vegada les forces rebels dels vardens i les de Galbatorix, Eragon i Saphira s’adonen que encara no són prou forts: les seves vides han estat a les mans d’un nou i inesperat enemic que els ha perdonat a l’últim moment. Eragon vol prosseguir el seu entrenament, però la seva intenció es veu frustrada per una teranyina de promeses i juraments antics. La primera promesa la va fer al seu cosí Roran: rescatar la seva estimada, Katrina, de les mans de Galbatorix. Però el Genet de Drac té altres compromisos: els vardens el necessiten més que mai, ara que s’han mostrat a la vista de l’enemic. I els nans i els elfs també esperen l’ajuda del Botxí de l’Ombra. La tria d’Eragon i Saphira no és fàcil. Les seves decisions es veuen enterbolides pel remolí de violència que s’apropa; però finalment trien endinsar-se dins l’Imperi per mirar de rescatar Katrina, tot i que no és l’opció més assenyada. Eragon és l’esperança per deslliurar-se de la tirania. Podrà un simple granger comandar les forces rebels i derrotar el rei?

Brevíssima relació de la destrucció de les Índies

Brevíssima relació de la destrucció de les Índies és un informe que el monjo de l’orde dels Predicadors Bartolomé de las Casas va començar a redactar mig segle després de l’arribada dels espanyols a Amèrica. L’obra fou dedicada al príncep Felip qui va ser posteriorment el rei Felip II d’Espanya, encarregat pel rei Carles V, el seu pare. Les Cases va voler que el futur rei d’Espanya conegués les injustícies que feien els espanyols a Amèrica. Als vols de l’any 1539, les Cases començar a Mèxic la redacció de la Destrucció de les Índies. A 1542, estant a Espanya, va acabar una primera redacció. Un resum de l’obra sembla que li va ser llegit al rei Carles I i després públicament a la Comissió de Valladolid que van donar lloc a les Lleis d’Índies. L’any 1546, després del fracàs d’aquestes lleis, va afegir algun comentari més. Després, a 1547 la va augmentar amb alguns paràgrafs i va intentar imprimir una versió molt retocada usant el pseudònim: Istoria sumària i relació brevíssima i veritable del que va veure i va escriure el reverend pare fra Bartolomé de la Penya. A 1552,[1] va imprimir a Sevilla, a la impremta de Sebastián Trugillo i sense passar per censura prèvia la versió primera, de nou ampliada amb informació recent:Brevíssima relació de la destrucció de les Índies. De la primera Brevíssima es conserva un manuscrit hològraf en l’Arxiu Històric de la Província dels Dominics d’Aragó, en València. L’obra comença amb una dedicatòria al príncep Felip, futur rei Felip II, i acaba amb aquest paràgraf: «I amb color que serveixen al rei els espanyols a Amèrica, deshonren a Déu i roben i destrueixen al Rei»

Breu història del nacionalisme espanyol

Quan es parla de nacionalisme, els focus mediàtics es dirigeixen només cap al País Basc o Catalunya. Però, què hi ha del nacionalisme espanyol? Arreu de l’Estat no costa gaire trobar qui defensa que ni existeix, ni ha existit. I és que l’espanyol és un nacionalisme sense mirall, que no és capaç de mirar-se a la cara i de reconèixer-se com a tal. De manera que, per a bona part dels espanyols, els nacionalistes sempre són «els altres». Per desmuntar aquestes construccions ideològiques, Francesc Puigpelat desplega un relat assagístic sobre com s’ha creat i desenvolupat el nacionalisme espanyol. N’estableix els primers antecedents en el mític Don Pelayo i repassa exhaustivament les manifestacions nacionalistes espanyoles dels dos darrers segles, que arrenquen en la Constitució de 1812, passen pel desastre del 98, la República i el franquisme, i arriben a l’actualitat. Per a Puigpelat el nacionalisme espanyol és una ideologia essencialment acrítica, fossilitzada i idèntica a ella mateixa des dels seus orígens, fonamentada en el caràcter monolític i no plural de la nació espanyola.

Breu història de la llengua catalana

Aquest llibre és una aproximació al procés de formació de la llengua catalana que té molt en compte la relació dels parlants amb el seu món i amb la seva llengua. Perquè, si bé hi ha condicionants interns en l’evolució de tota llengua, són els parlants els qui fan que una llengua es configuri al llarg dels segles.

Breu història de Catalunya

Breu història de Catalunya és un intent de l’autor d’aproximar la nostra història a tots els catalans: una llarga mirada sobre els esdeveniments que configuren el nostre passat, des de la civilització ibèrica fins als nostres dies. Catalunya ha tingut i té grans historiadors que ens han fet conèixer, en llibres i en monografies, la singularitat de la pròpia història, i a partir d’aquests textos admirables s’ha confegit el teixit de la Breu història de Catalunya, que els editors creuen que n’és una acurada síntesi. L’estil planer i narratiu de Jesús Mestre i Godes és l’apropiat per fer arribar a tothom les claus decisives de la nostra història.

Botxan

Botxan, que en japonès equival a «senyoret», és una de les novel·les més populars del Japó. Lúcida, còmica i singular, Sôseki hi descriu la trobada —o topada— entre un jove mestre de Tòquio i una escola de l’illa de Shikoku, al sud del Japó, a la qual és destinat. Alumnes i companys no gaire recomanables posen a prova la franca ingenuïtat del nouvingut, el «senyoret» de la capital, un personatge inoblidable. La novel·la és una autèntica festa per als que els agrada divertir-se llegint i alhora una oportunitat per aprofundir en el coneixement de la natura humana. I Botxan és un dels grans herois còmics del segle XX, al costat de figures tan memorables com el bon soldat Svejk, Josef K., Ferdinand Bardamu o Jeeves.

La botiga vintage Astor Place

La història de dues dones valentes i emprene­dores que, tot i estar separades per un segle, estan unides pel talent i lluiten per aconse­guir els seus somnis. Nova York, 2007: quan l’Amanda, propietària de la botiga de roba vintage Astor Place, visita una vella dama de l’alta societat novaiorquesa per comprar-li uns vestits antics, no sap que un dels objectes li revelarà un passat ple de secrets. Amagat enmig de les vores cosides a mà d’un maniguet de pell, l’Amanda descobreix un diari del 1907. Pertany a l’Olive Westcott, una jove rica que va viure a Nova York fa més de cent anys. En contra dels costums de l’època, l’Olive no volia casar-se i tenir fills, sinó que so­miava convertir-se en cap de compres d’uns grans magatzems. La mort sobtada del pare i la crisi financera de principis de segle, però, la van arrossegar fins a les portes de la pobresa. Envoltada de noies treballadores, va haver de lluitar per sobreviure i adaptar-se a un món completament diferent del que ella coneixia. A mesura que avança en la lectura del diari, l’Amanda descobreix que la seva vida i la de l’Olive tenen molt en comú i s’adona que amb quaranta anys ja és hora que ella també resolgui els dubtes pendents sobre la relació que manté, encari el futur i tiri endavant la botiga.

Botes d’aigua sueques

Una nit de tardor, Fredrik Welin —protagonista de la novel·la Sabates italianes— es desperta quan un incendi arrasa casa seva. Amb seixanta-nou anys, aquest metge jubilat solitari surt penosament d’entre les flames, calçat amb unes botes d’aigua (ambdues del peu esquerre). Només resten al matí unes runes pudentes: ha perdut casa seva i totes les seves pertinences, i ha de mudar-se a un remolc que pertany a la seva filla. Quan a l’arxipèlag s’estén el rumor de que ha estat ell mateix qui ha provocat l’incendi, la policia l’interroga, sense arribar a acusar-lo de res. De sobte, Louise, la seva filla, viatja també a l’illa, per motius misteriosos. Fredrik anoerrat, veu com la tardor representa també el final de la seva vida, i necessita passar comptes. Llavors coneix a la periodista Lisa Modin, que desperta sentiments que Fredrik donava per oblidats. Quan al cap d’any, decideix muntar una festa amb tots els seus amics, un nou incendi arrasa una altra casa de l’illa.

Bones notícies de Sister

Entre 1954 i 1963, Manuel de Pedrolo va escriure tretze obres teatrals curtes centrades en el dilema de la llibertat humana i Bones notícies de Sister n’és una de les darreres, de la que Pedrolo en va dir: Aquestes obres pertanyen de ple al camp del realisme literari. […] El realisme, ací, consisteix a reflectir d’una manera fidel l’ambigüitat del capteniment humà. […] El llenguatge dels meus personatges, tot i dir quelcom encara calla més, i així li trobem una altra funció que sempre havia tingut […]: la d’aspirar al silenci quan res ni ningú no ens pot ajudar. És quan el mot perd sentit perquè en tingui allò que amaga. Aquesta obra és un clar exemple de com Pedrolo usa tècniques de l’absurd per burlar el rigor de la censura franquista. ¿Per què us penseu que vaig escollir aquesta forma teatral tan abstracte, si no per poder passar les defenses amb que es protegeix el sistema? Si hagués concretat massa, i en una forma realista totalment entenedora a tothom, totes les meves obres s’haurien quedat al calaix. Se’m plantejava aquest dilema: o no dir res (i tenir les obres al calaix equival a no dir res) o emprar un llenguatge que, sense dir-ho tot, insinués prou coses, perquè l’espectador o el lector atent pogués capir què em proposava. No acceptava l’etiqueta de l’absurd, jo més aviat en diria teatre abstracte.

Bones intencions

Quan el món tranquil i ordenat de la Valèria —farmacèutica, casada, dos fills— s’ensorra sense avisar, no té més remei que superar la seva crisi amb l’ajuda de les persones que té més a mà: el seu pare, un avi de vuitanta anys amb poca memòria, i la dona que el cuida, una immigrant sense papers; la seva amiga íntima, que és decoradora; un veterinari solitari; una dona maltractada pel seu marit; un aturat de llarga durada deprimit, i un membre d’un grup d’exalcohòlics. Però qui ajuda a qui? Qui és el salvador i qui són els salvats? Tots descobriran que sempre hi ha segones oportunitats i que, com diu la dita: d’un gran mal en surt un gran bé —si un està al cas, és clar.

Bon dia, princesa!

«NINGÚ NO ELS ENTENIA. NINGÚ NO ELS RESPECTAVA NI ELS ESTIMAVA, FINS QUE VAN ANAR AJUNTANT-SE ELS UNS AMB ELS ALTRES PEL CAMÍ». Es van conèixer fa dos anys, quan més es necessitaven, i van formar el CLUB DELS INCOMPRESOS. Però sembla que alguna cosa ha canviat, ara, i ja no saben si poden comptar els uns amb els altres. La Valèria no sap si, deixant-se endur pels seus sentiments, pot trair la seva millor amiga; en Bruno escriu cartes d’amor sense èxit; la Maria és l’aneguet lleig que busca el seu lloc; l’Elisabet no està acostumada a un no com a resposta; en Raül no vol equivocar-se una altra vegada, i a l’Ester li agradaria cridar el seu amor als quatre vents.

Bon dia, Jeeves

Bertie Wooster i el seu majordom Jeeves contraataquen amb unes noves aventures plenes d’embolics inesperats que converteixen Steeple Bumpleigh, pacífic poblet anglès, en el centre neuràlgic on esclaten les crisis d’unes parelles ben singulars: un oncle que persegueix el seu nebot a cops de fuet però que s’acoquina davant de la seva temible esposa, una jove intel·lectual que vol inculcar les nocions elementals del pensament modern il·lustrat a un aprenent de policia, i un notable membre del Club dels Dropos que ha de superar les proves més inhumanes per aconseguir la dama del seu cor… El gran humorista anglès P. G. Wodehouse ens demostra una vegada més que la vivacitat trepidant de les seves obres no envelleix i sap fer riure el públic més modern.