20577–20592 di 63547 risultati

Catarsi

Després de Persona i Trauma, descobreix la veritat sobre Victoria Bergman i les seves cares. El trencaclosques comença a encaixar! Un últim volum trepidant, més fosc i tenebrós que els anteriors. En aquesta tercera entrega Victoria Bergman ajunta totes les peces que conformen la seva personalitat. Després dels assassinats dels nens (1r volum) i de la venjança (2n volum), al tercer volum arriba el càstig.

Catalunya, a la independència per la butxaca

El llibre que demostra l’absoluta viabilitat econòmica d’una Catalunya independent Cada vegada el llistat de raons a favor de la independència és més llarg, i per fi sembla que tothom coincideixen haver trobat el motiu definitiu. És la raó més democràtica i més poderosa de totes, perquè afecta a vells i a joves, a rendes altes i baixes, a empresaris i a treballadors, a tothom qui visqui a Catalunya sigui de l’origen que sigui. Estem parlant d’arribar a la independència de Catalunya per la butxaca. Amb vocació i experiència en gestió i docència, Alfons Durán-Pich construeix un discurs directe, clar, il·luminat quan és necessari per xifres, citacions i articles. Els números de l’espoli fiscal, quines són les inversions que s’han fet a Catalunya o per què i com és viable l’Estat català són les parades que anem fent durant el trajecte, el final del qual se’ns va imposant pàgina a pàgina sense concessions: Espanya és el passat. «Durán-Pich es troba com un peix a l’aigua en la complexitat de les xifres i fa l’esforç de fer-les entenedores i llegibles per a qualsevol que no sigui un expert. Aquest és, probablement, el gran mèrit d’aquest estudi: l’atípica claredat expositiva d’uns temes que habitualment són àrids i complexos.» (del pròleg de Quim Torra).

Catalunya-Espanya en desconnexió

Es tracta d’una anàlisi del procés de desconnexió mental dels catalans vers Espanya, d’aquí el títol del llibre. I comprèn el període 2005 (amb l’Estatut), fins la Via Catalana per la Independència (2013).

Catalunya rica i plena?

Aquest llibre és una invitació a mirar endins, una invitació a repassar la nostra petita història recent, i treure’n conseqüències que ens permetin millorar com a societat i com a país. És un assaig escrit durant el mes d’Agost del 2012, abans de la manifestació de l’Onze de setembre i la explosió sobiranista que l’ha seguit. Un assaig en el que, lluny de buscar enemics exteriors i bocs expiatoris, intento descriure que cal fer en el nostre país perquè la societat, tots plegats, tinguem plena confiança en el procés sobiranista que s’ha endegat, que serà llarg i difícil. No mirar endins i ser incapaços de fer autocrítica ens portarà a mimetitzar de manera inconscient i ineluctable els pitjors vicis i disfuncionalitats del sistema polític i la societat espanyola, que tenim més integrats del que som capaços de reconèixer i posar a la llum del debat públic. La força de la societat lliure i profundament democràtica ve de la capacitat d’assumir errors propis i d’avançar en la construcció de la confiança en la política. Que és el que ens falta per guanyar aquesta batalla.

Catalunya des del mar

Publicat el 1982, Catalunya des del mar suposa la primera incursió de Carlos Barral en l’escriptura en llengua catalana. Resum de molts viatges reals fets per l’autor, Catalunya des del mar és un viatge imaginari que serveix per descriure, amb un detallisme quasi maniàtic, la costa catalana compresa des de l’embocadura de la Sènia fins al cap de Leucata. Lligat des de la infància a les comunitats marineres de Catalunya, i de manera molt particular a la de Calafell, i apassionat de la navegació a vela, en acceptar l’encàrrec d’aquest llibre, Carlos Barral es va proposar una descripció totalitzadora en el curs de la qual cavalquen la representació minuciosa de la geografia física de la costa, la geografia humana amb una dimensió històrica i gastronòmica, l’ecologia amb els seus subratllats de perills i de nostàlgia i l’anecdotari que constantment remet a les tradicions perdudes.

Catalanofòbia

«Les campanyes anticatalanes són l’expressió de la impotència dels espanyols per assimilar-nos. La seva incapacitat de seduir-nos políticament i culturalment els provoca la catalanofòbia, per la qual cosa només s’imaginen l’assoliment dels seus objectius imperials pel sistema de violència». Francesc Ferrer i Gironès demostra en aquest llibre que les campanyes anticatalanes no les ha inventat l’ABC o la COPE, perquè fa quatre-cents anys que duren. L’autor ha fet una tasca ingent d’investigació que arrenca en el segle XVII i acaba en els nostres dies, i defensa una tesi que resultarà polèmica: la catalanofòbia és l’origen i la causa del catalanisme polític.

Lo catalanisme

L’obra, publicada pel progressista Valentí Almirall l’any 1886 en el marc d’uns Jocs Florals dels quals era president, constitueix, juntament amb La tradició catalana del bisbe Torras i Bages, el pilar fundacional a partir del qual es bastiria el pensament polític nacionalista. Aquest assaig clàssic estava concebut gairebé com un catecisme d’exposició del seu «particularisme catalanista»: una doctrina essencialment federalista, sorgida com a reacció a la paràlisi governamental espanyola i que es fonamentava en el coneixement de la tradició liberal anglosaxona, que en aquell moment tenia la seva millor concreció en el sistema polític nord-americà. Escrit a l’etapa de la seva més alta projecció cívica, Antoni Rovira i Virgili el va definir com un autèntic «llibre d’or».

Casa inhòspita

L’irresolt litigi judicial Jarndyce i Jarndyce ha consumit més de cent mil lliures en costes i les parts del plet, antics descendents dels litigants inicials, ja fins i tot desconeixen els motius del procés. Tan espès com la boira que envolta amb persistència el morós Tribunal de la Cancelleria, aquest cas condiciona la vida dels orfes Ada, Richard i Esther, els quals compten com a tutor amb l’honrat John Jarndyce, propietari de l’edifici conegut com “Casa Inhòspita”. Amb una particular combinació de tragèdia i sàtira, en aquesta novel·la Charles Dickens transcendeix la crítica a la ineficàcia dels òrgans de justícia per assolir la major agudesa en el seu genial retrat dels contrasts de la societat anglesa de mitjan segle XIX. “El cosmos de Dickens, el seu Londres fantasmagòric i la seva Anglaterra visionària apareixen a Casa Inhòspita amb una claredat i una mordacitat que superen qualsevol altra obra seva (…). No hi ha cap més novel·la en llengua anglesa que inventi tant.”

La casa i el món

Una civilització mil·lenària i remota, ancestral, però molt viva en aquesta novel·la. Índia en estat pur. En aquesta obra, realisme i idealisme flueixen a través de tres narradors, Bimala, Nikhil i Sandip, tres ànimes ben diferents marcades per una religió i uns costums ancestrals que ens expliquen amb ulls de dona un triangle matrimonial aparentment idíl·lic, però que en realitat amaga el conflicte Orient-Occident, i dues cultures massa diferents espiritualment. Aquesta obra, probablement la més coneguda de Tagore, il·lustra el dilema personal de l’autor davant els desacords que els personatges han de superar. A través d’un amor passional, conflictes revolucionaris i rebel·lions polítiques i personals, ens descobreix la cultura índia per reflexionar-hi i convertir la lectura en una experiència absolutament recomanable i magnífica.

La casa gran

A través d’una veu que va creixent fins que esdevé adulta, i amb l’escenari peculiar d’una estació fronterera com a rerefons, La casa gran explica la història d’un home que burla diàriament l’escassa vigilància dels duaners per passar un contraban que l’ajuda a completar el seu exigu sou. Valent-se de flaixos que enlluernen per la seva simplicitat, i des de l’òptica pròpia de l’edat que té a cada moment, la veu que narra mostra tot el teixit de sentiments que formen la vida del protagonista. El fervor que li té la seva filla, l’admiració pel germà, la seguretat del nucli familiar, el descobriment adolescent del sexe, la violència, la por, la malaltia, la mort… L’excepcionalitat d’aquestes vivències quotidianes, tan comunes, és que estan envoltades sempre —i a vegades provocades— pel poder dominant i repressiu de l’altra casa: la Casa Cuartel, que abriga i protegeix els membres de les forces de l’ordre.

La casa dels intercanvis

Rio de Janeiro 1913. El secretari de la Presidència del Govern mor estrangulat —lligat de mans i peus al llit— en un sofisticat bordell de luxe, l’anomenada Casa dels Intercanvis, on tenen lloc tota mena de trobades secretes. Sota l’aparença de clínica, el bordell està dirigit pel doctor Zmuda, obsedit amb l’estudi de les fantasies sexuals femenines. La investigació per resoldre l’assassinat, a mans del cap del servei d’identificació criminal, Sebastião Baeta, s’anirà trenant amb diversos elements de la cultura afrobrasilera i amb la història de Rio de Janeiro, perquè segons diu Mussa «la història d’una ciutat és la història dels seus crims». Una addictiva novel·la negra, extraordinàriament ben escrita i construïda i amb una barreja inusual d’exotisme, zombis, crims i una alta càrrega sexual.

La casa del silenci

Un violí, un Jacob Stainer de 1672, i un concert barroc, el “concert per a dos violins” de J. S. Bach (BWV 1043) són els fils que lliguen tots els personatges d’aquesta nova novel·la de Blanca Busquets. Però no us espanteu, no cal ser un gran entès en música clàssica ni cap intel·lectual per gaudir de la seva lectura. Perquè, de fet, encara que la música estigui permanentment present en la història, la novel·la no va de música sinó de relacions humanes. Relacions humanes entre els personatges, tots ells protagonistes, que vénen cadascun d’ells de mons molt diferents, i amb personalitats molt diferents també. I, com totes les relacions humanes, les contradiccions en són sempre presents.

La casa de Riverton

Anglaterra 1924. Un jove poeta apareix mort al jardí de la mansió Riverton durant una gran festa de societat. Les dues germanes Hartford presencien la tragèdia i no tornen a parlar-se mai més després d’aquella nit d’estiu. Setanta-cinc anys més tard, Grace, la lleial criada de la família Hartford, creu haver enterrat per sempre els records de Riverton. Fins que rep la trucada d’una directora que prepara una pel·lícula sobre el que va passar. Una apassionant història d’amor, amistat, lleialtat i secrets guardats durant massa temps. Un retrat esplèndid de la decadència de les grans famílies nobles i dels anys de disbauxa de l’Anglaterra d’entreguerres.

La casa de les papallones

Al jardí d’una antic casalot okupat del barri barceloní de Vallcarca ha aparegut el cadàver d’una noia. La sotsinspectora dels Mossos d’Esquadra Norma Forester rep una trucada incòmoda perquè hi vagi de seguida. La investigació porta la Norma a submergir-se en l’entorn de la víctima: les empreses on va treballar, el marit, la seva millor amiga… La crisi, que ho amara tot, ha convertit un món quotidià en un caldo de cultiu de possibles delictes, on el bé i el mal no es destrien del tot. Però el cas és més delicat del que sembla, i tenint-hi una filla implicada, la Norma faria bé de no barrejar-s’hi. I mentrestant, un accident a l’aeroport del Prat amb centenars de morts fa que no pugui comptar amb el seu marit Octavi, que és metge forense i que inesperadament es retroba una antiga amant que li complicarà la vida.

La casa de les belles adormides

La casa de les belles adormides gira a l’entorn d’un petit hostal de províncies en què els vells paguen per dormir al costat d’una jove nua i narcotitzada, la qual es comprometen a no tocar, amb l’esperança que amb la proximitat de la seva presència n’hi haurà prou per fer-los reviure els records de joventut. Erotisme, luxúria masculina, vellesa i violència s’entrellacen en aquesta pertorbadora novel·la breu que amalgama, com és típic en l’obra del Premi Nobel de Literatura, motius tradicionals de l’estètica japonesa amb temes moderns en ambients gairebé irreals. Tan captivadora com punyent, l’obra és una extraordinària meditació poètica sobre la sexualitat i la mort.

Cartes entre bombes

A mitjans de juliol de 1936, la vida de molts espanyols va canviar de cop. La revolta feixista va sumir el país en una guerra que va durar quasi tres anys. Joana Oliveras, una noia de 19 anys del barri de Sants de Barcelona, va veure com el seu món feliç i tranquil es convertia en una lluita constant per sobreviure a la gana i sobretot als intensos bombardejos que va patir Catalunya. Durant la guerra civil i els posteriors tres anys que va passar exiliada a França fugint de la dictadura, va viure situacions de tot tipus: morts i naixements, amors i desamors, satisfaccions i humiliacions, sofriment i alegria, generositat i traïdoria, valentia i covardia, i va salvar la vida pels pèls en diverses ocasions, ja fos per coratge o per sort… o per una combinació de totes dues coses.