20497–20512 di 63547 risultati

Crims duplicats

Estocolm està patint una onada de calor terrible quan es destapa la presència d’un assassí en sèrie. Les seves víctimes són sempre dones que viuen soles i els seus mètodes són horribles. Tots els assassinats tenen la firma d’un assassí que quinze anys enrere va provocar el pànic i va desconcertar la policia. Però aquell monstre no pot ser el responsable dels assassinats actuals perquè està tancat en una presó de màxima seguretat, on va anar a parar gràcies al perfil psicològic que en va fer Sebastian Bergman per a la policia, que no aconseguia atrapar-lo. Qui està repetint la seva tàctica macabra?

Crim i càstig

Crim i càstig, la gran novel·la de Dostoievski, narra l’experiència d’un jove estudiant rus que viu en la misèria i és empès per la necessitat i, sobretot, per consideracions teòriques, a assassinar una vella usurera de vida execrable. Però té realment justificació el crim que comet Raskòlnikov? La incomparable capacitat de penetració psicològica de Dostoievski arriba al fons esfereïdor de l’ànima del seu personatge, l’indret de l’home en què tan sols un matís separa el bé i el mal. Sobre una trama policíaca, Dostoievski planteja amb terrible lucidesa la lluita entre el desig de poder i l’ideal d’amor absolut. Nietzsche afirmava que només Dostoievski li havia ensenyat alguna cosa sobre la psicologia humana.

Crim en directe

El que inicialment sembla un tràgic accident de carretera acaba convertint-se en tota una altra cosa. Quan s’esdevé un altre xoc aparentment inexplicable, sorgeixen sospites. I si les dues víctimes han estat assassinades? Alhora, la policia de Tanumshede està ocupada amb altres assumptes. S’està gravant un reality show al poble, però l’atenció de les càmeres està exacerbant el conflicte entre les «estrelles» i la població local. I si el criminal forma part del petit grup de gent assedegada de popularitat que treballa al programa? «…estaran d’acord que s’han d’aturar les gravacions. —I per què? —va dir en Mellberg amb els ulls com unes taronges. En Patrik estava perplex. —Em sembla evident! Perquè han assassinat una de les participants!»

Crim de sang

Barcelona, estiu de 1936. Als inicis de la guerra civil, en plena persecució i matança de religiosos per part de nuclis anarcosindicalistes, un sacerdot marista i un nen de set o vuit anys apareixen assassinats en circumstàncies molt estranyes. El comissari Gregori Muñoz obre una investigació per descobrir la identitat de l’assassí, de qui només sabem que és algú que afirma ser un vampir. Mentrestant, una comunitat de monges caputxines viu un estrany segrest dins el seu convent, en companyia del bisbe de Barcelona, que ha estat suposadament executat. La recerca policial farà coincidir el comissari amb les negociacions que mantenen l’orde marista i la CNT-FAI per alliberar 172 religiosos a canvi d’una important suma de diners.

Un crim a Holanda

Alertat per les autoritats holandeses, el comissari Maigret viatja als Països Baixos per participar en la investigació d’un assassinat en què el principal sospitós és un ciutadà francès. Però tan bon punt arriba a la petita localitat de Delfzijl, a l’extrem septentrional d’Holanda, s’adona perfectament que allò no seran ben bé unes vacances al bonic país de les tulipes, i per diverses raons: el mort era un persona de rellevància, un prohom casat que, tanmateix, duia una doble vida; tots els testimonis del cas s’entesten a no parlar, com si haguessin fet un pacte de silenci per protegir-se mútuament; a més, amb prou feines hi ha ningú al poble amb qui el comissari pugui mantenir una conversa, i la policia holandesa sembla estranyament disposada a enterrar l’afer per no furgar en la vida privada de les personalitats del poble… Massa silenci i, alhora, massa pistes falses: el comissari Maigret, fent cas omís de tots els advertiments, està disposat a arribar fins al final, caigui qui caigui.

La crida del bosc

El gos Buck, que ha nascut en una casa benestant i hi viu tranquil i mandrós, es veu pres per la força i endut cap al gran nord, on l’or, tot just descobert, exigeix gossos forts i intel·ligents com ell, capaços d’arrossegar els trineus. Comencen així una colla de dramàtiques aventures on els gossos i els homes uneixen llurs destins. Progressivament, Buck sentirà néixer en ell l’instint que el crida cap al bosc, cap als llops, cap als seus germans salvatges.

La crida de Cthulhu i altres narracions

Aquest recull, concebut com unes succintes obres escollides, permet un coneixement global de l’obra del millor Lovecraft. La crida de Cthulhu és una obra mestra de la narrativa en llengua anglesa, i la resta dels relats que integren el volum combinen a la perfecció la qualitat literària i la riquesa imaginativa de l’autor més important en l’àmbit del que ell anomenava l’horror sobrenatural. La selecció, que abasta la maduresa literària de Lovecraft, cobreix tots els motius centrals de la seva narrativa: la involució humana cap a la bestialitat, la presència amagada, en el món quotidià, de cultes i d’éssers impensables, les fantasies sepulcrals entorn de supervivències abominables, les civilitzacions prehumanes, els horrors extraterrestres i les originals revisitacions lovecraftianes dels temes tradicionals de la fantasmagoria o el vampirisme. En el pròleg, Emili Olcina, el preparador de l’edició posa de relleu la visió suplicial de la sexualitat que vertebra l’horror lovecraftià.

Criatures extraordinàries

Som a començaments del segle XIX. La Mary Anning —reconeguda avui dia com una de les més importants caçadores de fòssils— descobreix en uns penya-segats a Dorset, Anglaterra, una sèrie de fòssils de dinosaure desconeguts fins llavors, i de forma un tant casual encén el món científic tot posant en qüestió les idees sobre la creació del món i estimulant el debat sobre els nostres orígens. Però en un camp dominat pels homes, la Mary aviat es veu reduïda a un paper secundari i ha de fer front als prejudicis de la comunitat acadèmica, als xafardeigs malintencionats dels veïns i a les agrors d’un amor prohibit. Per sort, la Mary troba companyia en la figura de l’Elizabeth Philpot, una soltera esquerpa i intel·ligent que també està obsedida pels fòssils. Criatures extraordinàries és un retrat minuciós de la naturalesa complicada però forta de l’amistat entre dues dones i és una impressionant història que mostra com el do d’una dona pot transcendir la classe i el gènere.

Un creuer fora de sèrie

La família XXL de l’Oriol i la Maria s’embarca al Perla del Mediterráneo, tal com van decidir un cop van cobrar l’herència de la tia Antigua. El vaixell els portarà a Roma, Mònaco, Venècia, Nàpols… i, per a alguns, serà el vaixell de l’amor. La Txari s’embolica amb el metge del vaixell, les adolescents s’enamoren del Sandro, el cantant que amenitza les nits del creuer i la Mar, la filla de l’Oriol, troba l’amor de la seva vida, el Gaël, un pijo molt educat i, en paraules de la Maria, ric del cagar. Tot es complica, o no, quan la Mar i el Gaël decideixen casar-se… Si sou dels que us apunteu a un creuer cada estiu, riureu molt. I si sou dels que no us hi apuntaríeu per res del món, riureu més.

Crepuscle

Quan Isabella Swan es muda a Forks, una petita localitat de l’estat de Washington en la qual mai deixa de ploure, pensa que és el més avorrit que li podia haver passat a la vida. Però la seva vida dóna un gir excitant i aterridor una vegada que es troba amb el misteriós i seductor Edward Cullen. Fins a aquest moment, Edward se les ha arreglat per mantenir en secret la seva identitat vampírica, però ara ningú es troba fora de perill, i sobretot Isabella, la persona a qui més vol Edward…

La costella d’Adam

Quan un dia una dona apareix morta a casa seva i, en la penombra, s’escampen les seqüeles del que en aparença ha estat un robatori amb violència, el viceqüestor Schiavone es resisteix a creure el que és evident. Una sèrie de coincidències i divergències, sumades a l’ambigüitat d’alguns personatges, transformarà gradualment l’escenari del crim en una espessa boira de misteris. Per dissipar-la, en Rocco posarà en pràctica el seu contundent mètode particular, basat en la intuïció, l’astúcia, una lleialtat indestructible a la seva gent de confiança i una certa tendència a fer justícia pel seu compte.

La costa més llunyana

Arren, el jove príncep d’Enlad, és enviat pel seu pare a Roke, l’illa dels savis, per a demanar consell a l’Arquemag Ged per un estrany i inexplicable malestar que està desolant l’Arxipèlag de Terramar. La màgia està perdent el seu poder, els cants estan sent oblidats i els homes i animals emmalalteixen o embogeixen. Ged s’embarcarà amb el jove Arren a la recerca de l’origen en un món de dracs, de mar i de màgia que l’envia fins a una costa desolada d’una illa llunyana i perduda. La sèrie de «Terramar» (en principi una trilogia i més tard ampliada amb dues novel·les i dos llibres de relats) és un referent dins la novel·la fantàstica. Úrsula K. Le Guin va crear una cosmologia, una societat, una cultura i una llengua pròpia, i tot i que el conjunt es basa en las tradicions culturals i els mites de la humanitat, aconsegueix crear un univers literari tan sòlid i inoblidable com el de Tolkien.

Córrer o morir

Un fora de sèrie. Un heroi. Una persona extraordinària. Per a aquells que encara no el coneguin, Kilian Jornet és l’actual campió mundial de sky-running, una de les proves físiques més dures del planeta. Ha pujat i ha baixat el Kilimanjaro més ràpidament que cap altra persona al món. El GR-20 de Còrsega, la Transpirenaica, el Grand Raid de les Illes Reunión, la volta al llac Tahoe… Ha fulminat tots els rècords mundials en tots els reptes que s’ha proposat. Fins i tot el més prestigiós dins del món del l’sky-running (del qual n’és l’actual campió de les últimes tres edicions), l’Ultra Trail del Mont Blanc, l’olimp dels esportistes que practiquen aquesta modalitat. Córrer o morir és la seva filosofia, la seva visió de la vida, el diari d’un guanyador.

Córrer

Vam haver d’insistir perquè l’Emil comencés a córrer. Però quan va començar, ja no es va aturar. No va parar d’accelerar. Vet aquí l’home que va córrer més de pressa sobre la Terra. Aquesta és la història de l’Emil Zátopek, un home que inventarà noves formes d’entrenament per córrer cada cop més de pressa. Primer sorprèn Txecoslovàquia amb els seus rècords, després sorprendrà el món. Un parell d’olimpíades més tard se’l considera invencible. Però en la seva vida, a més d’enfrontar-se amb els rivals a la pista, haurà de lluitar també contra el règim opressor, sigui quin sigui. Amb una escriptura plena d’ironia, Echenoz ens relata quaranta anys d’una vida excepcional i, com la de qualsevol de nosaltres, amb un destí marcat pel poder.

Corpus. Primavera

El Costumari Català és l’obra cabdal del gran folklorista català Joan Amades. És l’obra etnogràfica de referència per a qualsevol qüestió relacionada amb les tradicions i els costums a les terres de llengua catalana. Consta de cinc volums il·lustrats que ordenen els continguts seguint el curs de l’any, el pas de les estacions. L’objectiu del Costumari era recollir i deixar constància escrita de tot allò que els catalans feien impulsats per la tradició. Amades es mou impulsat per dues raons: l’interès etnogràfic, és a dir dels costums en si mateixos, i la percepció que el saber tradicional estava amenaçat. Es proposa doncs, fer una àmplia recopilació, incloent: creences, preocupacions, supersticions, refranys, cançons, danses, jocs, documents gràfics, costums, rondalles, etc. És molt conscient que indirectament està fent un important treball de recull lexicogràfic. Va comptar amb la col·laboració de Joan Tomàs i Parés, que el va ajudar especialment en la recerca de cançons i músiques populars arreu del territori de parla catalana. Amades utilitza dos tipus de fonts: les bibliogràfiques i l’entrevista directa a persones de tot tipus, edat, estament i ocupació. Les dades recollides es van estructurar en dos eixos ben diferenciats: Costums col·lectius, que s’organitzen seguint el curs de l’any. Les estacions i els mesos de l’any serveixen per estructurar els volums. Aquests continguts són els que recull l’obra que ens ocupa, el Costumari Català. Costums individuals, seguint el curs de la vida, del naixement a la mort. Aquests continguts formarien part d’una obra posterior, Folklore de Catalunya. Joan Amades va dedicar 35 anys a la coordinació del Costumari, incloent-hi el recull d’informació, la redacció, la integració dels diferents documents i l’estructuració en els cinc volums esmentats. Aquest tercer volum recull dades del Corpus i la primavera, concretament des del 21 de març fins al 21 de juny.