20049–20064 di 62912 risultati

Barreres i finestres. Notes des de la trinxera contra la globalització

Quins seran els valors predominants de l’era global? En un moment que molts creuen que s’estan perdent els drets fonamentals d’una democràcia responsable i participativa, Naomi Klein afirma que resulta impensable ignorar els fracassos del model econòmic actual i busca respostes a crisis ecològiques i humanes cada vegada més urgents: la propagació de la sida a l’Àfrica, la fam, les privatitzacions massives, la corrupció dels governs i, en definitiva, una economia dominada pels interessos d’una minoria i centrada en la recerca de beneficis a curt termini. A Barreres i finestres, Klein ens transmet els arguments i el coratge necessaris per intentar saltar les barreres que exclouen les persones d’uns recursos que permeten moure’s, expressar-se i aconseguir que els governants aprovin polítiques positives per a aquells que els han elegit. Barreres i finestres és, doncs, el relat d’un capítol únic en la història de la humanitat, la crònica de les persones que s’alcen contra les barreres per tal d’obrir finestres i trobar solucions als problemes que genera el nou ordre mundial.

Barcelona. El llibre dels passatges

Espais màgics i rituals, laboratoris de la cultura i de la tècnica, els passatges permeten pensar el gran text urbà des de les seves notes a peu de pàgina. A Barcelona n’hi ha prop de quatre-cents. Alguns són camins que condueixen a un passat rural; d’altres, passadissos proletaris o carrerons de barraques que parlen de la metròpoli fabril i del franquisme; els més famosos tenen forma d’interseccions enjardinades i de galeries burgeses del segle XIX; els més recents estan en polígons industrials o acullen cases amb piscina i restaurants per a turistes. Jorge Carrión ha viatjat per tots ells, els ha estudiat, els ha llegit, per accedir a una dimensió de Barcelona que no havia estat explorada fins ara. Una dimensió protagonitzada per les bugaderes d’Horta, per fotògrafs com els Napoleon, per editors com els Tasso, per anarquistes i republicans, per pintors com Josep Maria Sert o Joan Miró, per llibreters i comerciants, per arquitectes com Benedetta Tagliabue o escriptors com Eduardo Mendoza. Així, sumant passos i lectures, entrevistes i viatges, Barcelona. Llibre dels passatges narra aquesta ciutat com mai no ho havia fet cap altre llibre. Inspirat per Walter Benjamin i Italo Calvino, l’autor fa dialogar la seva ciutat amb tota la resta de ciutats. Així, Barcelona, Venècia, París, Nova York, Buenos Aires o Londres dialoguen en aquestes pàgines com ho fan l’assaig i la crònica de viatge, l’autobiografia i el periodisme. El resultat és una apassionant novel·la sense ficció.

Barcelona tràgica

«A baix la guerra!». La revolta i el caos s’han apoderat de Barcelona. És el 27 juliol de 1909 i a les barricades, les vagues i les primeres confrontacions armades entre exèrcit i població s’hi afegeix la crema de convents i esglésies per tota la ciutat. Barcelona crema. Un mes abans, els germans Estrada han enterrat la seva mare a la parròquia del Rosari del barri de Sant Gervasi. A l’altre extrem de la ciutat, al barri obrer de Pekín, prop d’on Vicenç Estrada té la seva fàbrica, ha aparegut una nena violada. Feliu, el capellà, sap qui ha comès aquest acte terrible, però, en aquests moments, enfrontar-s’hi li pot costar la vida. Una novel·la per reviure l’emoció, la tensió i la incertesa que els barcelonins van viure durant la Setmana Tràgica. Imprescindible, com totes les novel·les d’Andreu Martín.

Barcelona Connection

Montero, mentre és a la garjola, és assassinat pel sistema Vaccarizzi, és a dir, des de fora la presó per un tirador professional. Aquest fet fa pensar a l’inspector Huertas que la Màfia Internacional, la Companyia, com ell l’anomena, s’ha instal·lat a Barcelona. A partir d’aquí es destapen algunes històries tèrboles que potser hauria estat millor no haver remogut: policies corruptes, falsos culpables, prostitutes amb negocis de drogues… Hi ha «companyies» que no són gaire recomanables. Barcelona Connection ha estat portada al cinema per Miquel Iglesias amb Sergi Mateu, Fernando Guillén i Maribel Verdú en els papers principals.

Barcelona cau

L’hivern del 39, durant els últims dies de la Catalunya republicana, els grans ideals i les institucions han deixat pas a l’instint de supervivència i a l’individualisme més ferotge. Als carrers de Barcelona es lluita per la vida. En aquest clima dominat per la fam i la por, un doble agent —membre dels serveis d’informació de la República i quintacolumnista alhora— queda fascinat per una dona. Les lleialtats esdevenen primàries i el sexe té una urgència animal. Al llarg de tota la novel·la oscil·len com una espasa la desesperança de la derrota i la incògnita brutal de l’endemà.

Banquet de meuques

Daniel Thayne, un jove fotògraf britànic que viatja per Àsia, es troba atrapat a Tokyo: treballa il·legalment en una atrotinada acadèmia de llengües, ha perdut el passaport, i la família de la seva amiga japonesa, Keiko, l’empeny al matrimoni. La seva vida esdevé un malson en plena estació de les pluges: la senyora Chiba, mestressa de l’acadèmia, no li paga mai; un estrany de mirada estràbica se li apareix amb una misteriosa oferta especial; Jake, un australià sense escrúpols, el porta a un rònec bar de putes; Samuel Echtbein, un japonès d’adopció, enlluernat pel país del sol naixent, li fa de molesta i atrotinada llufa de la consciència. Però, per damunt de tot, el clan dels Harada, la família de Keiko, va controlant cada vegada més la seva vida. Enganys, professors d’anglès i prostitutes sense permís de treball, Orient i Occident, plugim, sensibilitat, terratrèmols. Banquet de meuques.

Bandolers, pirates i hugonots a la Catalunya del segle XVI

En aquest llibre de Joan Reglà sobre la història de Catalunya durant els Àustries, tema que no pot ser més interessant ni suggestiu pel lector curiós, es fa un minuciós examen de la política catalana de Felip II, i es dibuixa una visió de conjunt de la vida del Principat en una etapa decisiva en tot l’Occident d’Europa —la caracteritzada per les guerres de religió—. La consideració del país a mitjan segle XVI com a finestra mediterrània europea, d’Espanya i per tant com a punt de contacte entre doctrines i civilitzacions ha fet que l’autor s’hagi plantejat els grans problemes de l’Espanya d’aquest segle, potència hegemònica de l’Europa de llavors, a la llum de les pressions estrangeres a Catalunya. El resultat lògic, com a reacció contra les pressions adversàries, va ésser la impermeabilització ideològica d’Espanya per Felip II. Aquesta problemàtica ha fet que Joan Reglà valorés la veritable projecció europea d’un període ben apassionat de la història de Catalunya, els esdeveniments, del qual, per altra part, foren decisius en l’orientació futura de l’Espanya dels Àustries.

La bandera catalana. Mil anys d’història

L’obra neix amb la voluntat de donar resposta de manera amena i divulgativa a preguntes que de ben segur molts de vosaltres us heu fet alguna vegada: Quin és l’origen de la bandera catalana? És certa la llegenda de Guifré el Pelós? És correcte parlar de les «quatre barres» o n’hem de dir faixes? Siguin faixes o barres, sempre n’hi ha hagut quatre? Quines banderes van onejar durant la Guerra dels Segadors? I en el setge de l’Onze de Setembre? Des de quan podem parlar de bandera nacional? Va ser perseguida durant la dictadura de Primo de Rivera? Com va néixer l’estelada?

Balzac i la petita modista xinesa

El 1971, com molts milions de joves xinesos en aquells anys, dos presumptes intel·lectuals de ciutat són enviats al camp perquè els camperols pobres els «reeduquin». Tenen disset i divuit anys, i el seu destí és un poble perdut al capdamunt d’una muntanya remota. Allà, en efecte, viuran un capítol decisiu en la seva educació; però serà sobretot gràcies a l’amistat de la Petita Modista i, sobretot, gràcies a una maleta plena de llibres prohibits.

Balthazar

Consumat el fracàs de la seva relació amb Justine, Darley, el protagonista, escriu la història de la seva vida a Alexandria. El seu amic Balthazar, metge i ocultista, corregeix alguns dels errors comesos pel narrador, no pas tots. El menyspreu de Balthazar per les relacions entre individus de sexe diferent és causa de la crueltat amb què capgira la visió dels fets exposada per Darley. A propòsit de «Balthazar», el mateix Durrell ha escrit: «Els personatges i les situacions d’aquesta novel·la, la segona d’un grup —un complement, no una continuació de Justine— són totalment imaginaris, com ho és la personalitat del narrador. Tampoc la ciutat podria ésser menys irreal». «La literatura moderna no ens ofereix cap exemple d’unitats, per tant, he girat els ulls cap a la ciència i he mirat de fer una novel·la de quatre pisos la forma de la qual descansa en el principi de la relativitat. Tres parts d’espai per una de temps, la recepta per cuinar un continu. Les quatre novel·les obeeixen aquesta norma». «Les tres primeres parts no s’encadenen, tanmateix, sinó que es despleguen en l’espai (d’aquí ve el terme “complement” i el rebuig de “continuació”). Es barregen, s’entreteixeixen, en una relació purament espacial. El temps ha romàs en suspens. Només la quarta part representa el temps i constitueix realment una continuació…».

Balls populars

Quinze ballets, amb la seva tonada popular, amb la seva reconstitució coreogràfica, fidelment recollida i tramesa i amb la seva corresponent recensió folklòrica, tots ells esplèndidament il·lustrats amb escaients fotografies dels moments més importants de cadascun, són salvats per a sempre de l’oblit i de la indiferència i posats en les mans de tots aquells qui estimen i saben comprendre les danses del poble, del nostre i de tots els pobles que com el nostre tenen les seves danses peculiars, ingènues, típiques i representatives.

Balla, balla, balla

Balla, balla, balla narra les desventures surreals però versemblants d’un home sense nom que es guanya la vida com a redactor de reportatges per a revistes. El protagonista es veu obligat a tornar al sòrdid hotel Dolphin, on fa molt de temps es va allotjar amb una dona que estimava malgrat no saber-ne ni tan sols el nom. Des d’aleshores, la dona ha desaparegut sense deixar rastre i una gran multinacional ha comprat l’hotel i l’ha reconvertit en un establiment modern, sense personalitat, d’estil occidental. Balla, balla, balla és un assalt als sentits, mig novel·la negra mig especulació metafísica, una faula perfecta del nostre temps i que atrapa tant o més que una cançó de rock que trona a tot volum a través de la finestra d’un cotxe esportiu.

La balada del funicular miner

L’Alda arriba com a professora de matemàtiques a la vall de Tamasca, una zona d’alta muntanya on les comunicacions a l’hivern són tan difícils que obliguen l’institut i l’escola a disposar d’un internat per als alumnes dels veïnats d’accés més difícil. Arrossega un enigmàtic passat del qual no vol parlar amb ningú i que li ha deixat com a seqüela una greu coixesa. Allà, a l’ombra del vell funicular miner que domina la vall, haurà d’iniciar una nova vida. Però això no és tot: entre els seus alumnes hi ha la Mei, arribada amb la seva mare des de la ciutat fa poc temps, fascinada amb les històries de licantrops i de qui la vella trementinaire Agneta diu que és néta i besnéta de bruixa. És casualitat que just ara es comenci a parlar d’una misteriosa bèstia sanguinària que ronda la vall a les nits? Qui és el rus enigmàtic que viu al castell del turó? I, sobretot, què és el més horrible que li pot passar a una parella d’adolescents enamorats?

Balada de la presó de Reading

Casat i pare de dos fills, Oscar Wilde era homosexual a la Gran Bretanya victoriana. Els convencionalismes de l’època el portaren a un procés judicial en què ho perdé tot, essent condemnat a 2 anys de treballs forçats a la presó de Reading. La seva estada a la presó acabaria amb la seva vida, però hi escriuria les seves obres mestres: Balada de la presó de Reading i De profundis, una llarga carta al seu ex-amant. En els dos anys de llibertat que li quedaren abans de morir fou incapaç d’escriure res.

Baix continu

Recull de sis relats amb la música com a protagonista. Cabré és un melòman i toca el violí. Aquest amor a la música apareix a moltes de les seves obres, però, per l’autor, també és important que la música sigui present en l’estil. Diu: «El sentit del ritme, el sentit musical que adquireixes com a melòman fa que l’aguditzis també a l’hora d’escriure. En certa manera, la feina d’un compositor i la d’un escriptor són similars. Jo sóc dels qui llegeixen en veu alta, com Flaubert, sobretot quan veus que un fragment no acaba de funcionar, llavors el fas sonar. Trobo molt noble apel·lar a la part acústica de la literatura». Sobre el títol, Baix continu, explica que fa referència a la presència contínua de la música: «En el fons de la vida hi ha la música i per sobre passen moltes altres coses». El fet curiós, que Cabré no sap explicar, és que en tots els contes del llibre música i tragèdia caminin plegades: «Sí, jo també ho he observat, però no tinc una resposta. No sé per què en la vida la música em fa tan feliç i en literatura és font de conflicte, de dolor i de pena».

L’avi de 100 anys que es va escapar per la finestra

Segons l’Allan tots els conflictes de la humanitat tenen el següent principi: «Ets un tonto. No, tu ets més tonto. No, tu ho ets més», però tot es pot arreglar amb una ampolla d’aiguardent i ganes de deixar-ho tot enrere i mirar el futur. L’Allan fa cent anys. A la residència on viu tots estan a punt de celebrar-ho, però ell ha decidit tocar els dos. Salta per la finestra i fuig cap a l’estació. Puja al primer autobús i s’emporta una maleta plena de diners que només havia de vigilar una estona. Immediatament té al darrere els mafiosos, la poli i els responsables de la residència, que han perdut L’avi de 100 anys que es va escapar per la finestra. A partir d’aquí comença una rocambolesca persecució on l’Allan aconsegueix superar totes les dificultats gràcies a la seva calma estoica i a l’ajuda del grup de pintorescos amics que anirà fent pel camí. Aquesta aventura esbojarrada s’alterna amb la història de la vida del murri Allan. Un home normal i corrent, especialista en explosius, apolític i inculte però que no s’ajup davant del poder. ¿Com pot ser que l’Allan sopi amb el futur president Truman? ¿I que conegui Churchill, Mao, Franco, De Gaulle o que, en un moment d’eufòria etílica, ajudi Stalin a fabricar la bomba atòmica?