20033–20048 di 62912 risultati

La Bíblia de neó

No és pas gratuït que el protagonista d’aquesta sorprenent novel·la adolescent de l’autor d’Una conxorxa d’enzes s’anomeni David. Perquè la història que ens conta és la d’un infant innocent que s’enfronta als problemes gegantins de la societat rural del sud dels Estats Units. David, fugint de la seva solitud dalt d’un tren a la deriva, reviu fidelment els fets i les persones que marquen els seus primers vint anys de vida en una solitària i desballestada casa sobre un turó argilós que s’ensorra lentament. Davant dels nostres ulls desfilen els retrats d’un pare fracassat abocat a l’exili europeu durant la guerra mundial, una mare feble desdibuixada en la grisor d’una societat hipòcrita i, sobretot, l’excel·lent figura central de la tia Mae. El mite dels llavis de Mae West es passeja enmig de la intolerància de la retrògrada societat rural del sud, representada pel predicador i per l’inefable matrimoni Watkins, fidels conservadors de la puresa moral i sanguínia de la vall, una vall que s’estén entre l’alta xemeneia de la fàbrica Renning i l’enorme anunci lluminós d’una Bíblia. Sobta notablement que algú pugui escriure als quinze anys una novel·la tan trepidant com La Bíblia de neó, que poua des de la innocència extrema la patològica solitud provocada per l’aïllament en la gent de terra endins.

Bíblia de Montserrat

La Bíblia (del grec koiné βιβλία τὰ, tà biblía, «els llibres») és una col·lecció d’escriptures o textos sagrats que jueus i cristians consideren producte de la inspiració divina i una constatació de la relació entre Déu i els éssers humans. Consta, en total, de 73 llibres (segons l’Església Catòlica). La Bíblia està estructurada en dues grans parts: Antic Testament: recull la història de la creació del món, dels primers profetes i del poble d’Israel, des dels seus orígens fins a una època propera al naixement de Jesús. Nou Testament: explica els fets i les paraules de Jesús i dels primers cristians. Els llibres de la Bíblia van ser escrits durant un llarg període de centenars d’anys que abasta, aproximadament, des del segle X a. C. fins al segle I d. C. Els seus llibres es van escriure principalment en dos idiomes: hebreu i grec, però també es conserven fragments en arameu. Si bé el text bíblic comú de l’Església a Catalunya —lectures de la missa, sagraments, etc.— pren com a versió oficial la «Bíblia Catalana Interconfessional» («BCL»), «La Bíblia de Montserrat», traduïda pels monjos de l’Abadia i acompanyada de textos introductoris, de mapes, d’índexs —per noms, llocs i matèries— i de nombroses notes referenciades, s’ha convertit en un clàssic que en el seu moment va merèixer els elogis de Josep Pla.

La bíblia andorrana

A l’Andreu Boix, oficial de la policia andorrana, li han matat un banquer. Hi ha molts nervis. Hi ha un mar de rumors, i no n’hi ha cap que sigui bo. El Principat, a contracor, s’ha convertit en l’escenari d’una sorda batalla entre serveis d’intel·ligència rivals (o potser no tan rivals) que compren, venen, inventen o roben informacions sensibles. La supervivència del petit país pirinenc, que sense buscar-ho s’ha trobat amb una difícil relació amb els estats veïns, penja d’un fil. Ningú no és qui diu que és. El Boix haurà de viatjar a Madrid, remenarà alguns papers vells i, sobretot, per primer cop a la vida i molt a desgrat seu, haurà d’actuar sense escrúpols ni contemplacions.

Besar el vellut

Novel·la ambientada a la ciutat de Londres al final del segle XIX que tracta la història de la Nan, una jove camperola que decideix de provar fortuna a la capital després de conèixer la Kitty, actriu de music hall de qui està fascinada. La Kitty s’hi fixa, en ella també, i s’interessa per la xiqueta que la veu actuar dia sí i dia també. Tan és així que li ofereix de ser la seva ajudant de camerino a la seva propera actuació a la capital. A partir d’aquí s’inicia el periple vital de la protagonista que veu com la realitat, en forma de desengany, veient-se desemparada i tocant fons, s’imposa als seus somnis de joventut. En aquest viatge iniciàtic la protagonista transita pel món del music hall londinenc, obrint-se pas dins de la societat victoriana, tan ben recreada per Sarah Waters.

Bes nagana

BES NAGANA (que en rus col·loquial vol dir SENSE PISTOLA) són poemes de tots colors i de tots estils, amb rima i sense rima, dècimes i romanços, cançons i formes lliures… fins i tot n’hi ha un que fa més de 800 versos: Som a l’era, que parla de quan es va acabar el petroli a la terra. Els poemes van amb el mateix ordre com van ser escrits, tret d’un, Amunt com l’aigua, que va aparèixer quan el llibre ja era tancat i va exigir un lloc entre els 10 primers. N’hi ha que van il·lustrats. N’hi ha d’amor, de revolució, de sàtira, de pensament, de fantasia, de normals i corrents… Al final de tot hi ha un gap o cançó de fatxenda, la Balada nova de l’haver fet marso. Els epígrafs que obren els poemes fan un acompanyament que segons com es pot convertir en el protagonista de la pel·lícula. L’humor i la severitat, la lleugeresa i la fondària, el carinyo i la ferotgia van junts, no estan renyits. Les idees hi són importants, els sentiments més, i les sensacions encara més.

Benzina

Davant el teló de fons d’un Nova York difuminat i abstracte, Benzina comença amb una successió de ràfegues de la vida d’Heribert, un pintor al cim d’una fama conquerida a cops de colze. El descobrim un primer de gener, entre els llençols del llit del seu amant, amb la vaga impressió que, a més de l’any, ha canviat la mirada amb què observava el món: els objectes i les persones que l’envolten se li apareixen cada vegada més distants i injustificables com més distant i injustificablement es comporta ell. Per primera vegada a la vida, perd les ganes de pintar. Avorrit, s’adorm mentre fa l’amor, es passeja per còctels i parties i descobreix que Helena —que és, alhora, la seva dona i la seva galerista— l’enganya amb un pintor novell, i es troba desarmat a l’hora de seduir una adolescent.

Benvingut al món real

Benvingut al món real no sols és un llibre en què es parla de futbol i de negocis, o en què s’expliquen interessants i divertides històries i anècdotes sobre la vida empresarial i esportiva. Sandro no desaprofita l’ocasió per exposar-hi tot allò que creu que l’ha ajudat a afrontar un món que ha patit en pocs anys una transformació comparable a la que va representar la revolució industrial. Seguint el fil de la seva experiència vital i professional, ens parla de somnis i d’il·lusions perdudes. Reflexiona sobre la importància del treball en equip, però sense obviar els riscos a què es veu sotmès en un entorn laboral tan complex com el nostre. Aposta perquè ens enfrontem sempre amb la realitat, confiant en nosaltres mateixos, amb la seguretat que ningú no és carn de canó de la mateixa manera que ningú no allarga la mà i troba un trèvol de quatre fulles.

Benvinguda entre nosaltres

Alice recull una adolescent, Daniella, que la seva mare ha tret de casa. El marit d’Alice, Taillandier, és un pintor que encara és famós però que als seixanta-dos anys es considera acabat i pensa que hauria de desaparèixer. Però, de mica en mica, la presència de Daniella a la casa va influint en la vida de tots tres. Fins que la noia se’n va, fent autostop, per intentar recuperar la mare, i Taillandier també s’allunya. Ha llogat un cotxe i ha posat una escopeta al portaequipatge. El pintor que no vol viure i l’adolescent que no sap com fer-ho fan un tros de camí junts. Aleshores, sota l’ala protectora de Taillandier, Daniella descobreix el goig i la llibertat de viure. «Una novel·la breu i pura, d’un novel·lista de talent excepcional».(Le Nouvel Observateur) «La transfiguració dels personatges es fa amb una delicadesa miraculosa».(Le Figaro Magazine)

Béatrice

«Vam fer un pas endavant. Aguantava les brides del cavall perquè no es mogués. Antany, amb les cames estirades no tocava de peus a terra. Ara que havia crescut encara més, havia de doblegar massa els genolls. El cul em sobresortia de la sella i es projectava més enllà dels malucs, grisos i llisos. El pare es va situar rere meu i va començar a gronxar el cavall amb una mà. Amb l’altra em copejava, suaument, el cul ben obert».

Bearn o La sala de les nines

Bearn, la més coneguda de les novel·les d’en Llorenç Villalonga, és una novel·la de maduresa, de la maduresa de l’autor. A les catàstrofes grotesques de dona Obdúlia Montcada i de Palmira i a la neurosi i civilitzada malenconia d’Alícia Dillon i Sílvia Ocampo ha succeït el seny de Maria Antònia, exquisidesa femenina entrevista ja per l’autor des de la seva primera obra i que sembla personificar persones que li han estat, al món, particularment estimades. Com a Il gattopardo, de Lampedusa, que Villalonga va traduir, un món s’acaba, el seu. I és que, per a què res canvii, tot ha de canviar, i, els únics paradisos, són els perduts.

Batudes a la ciutat

No és cosa de cada dia que un antic intern dels reformatoris infantils, un ex-fora-de-la-llei, un home que encara serva els seus contactes amb el mon tèrbol que es mou sota les ombres de la nit perquè la llum del dia faria nosa a les seves activitats, tingui accés a l’organització policíaca que, un dia, fou la seva enemiga. Auquste Le Breton ho ha aconseguit. Perquè Batudes a la ciutat és més que una novel·la, és una imatge fidel de la manera d’ésser i de procedir d’uns homes en els quals la societat delega el seu poder, mentre combatin, com cal, el lladre, l’estafador o l’assassí. No en va Auguste Le Breton, per a ambientar-se, convisqué durant dos mesos amb els agents de la quarta brigada territorial de la policia de París.

Bàsquet, scrabble i tu

En aquest llibre no hi trobaràs grans aventures, ni tragèdies, ni tan sols hi surt cap vampir. Hi trobaràs professores malhumorades, taquilles que costen d’obrir, amics d’infància i d’altres de més recents, entrepans mal descongelats, ties bones que no sabrien situar Catalunya en una MapaMundi, entrenadors de bàsquet tocats del bolet, setmanes d’exàmens interminables… En fi, el simple dia a dia d’un adolescent —jo—, que segur que és similar al teu. Perquè en el fons tots els instituts s’assemblen, a tot arreu hi ha noies estranyes i, sobretot, totes les mares són igual de pesades. Sílvia Soler i el seu fill, Ferran Muñoz, han escrit una novel·la realista i divertida sobre com viu un adolescent i com ho porta la seva mare (i a l’inrevés).

Bàsquet, Scrabble I Tu

Bàsquet, scrabble i tu by Sílvia Soler i Guasch
En el llibre que tens a les mans no trobaràs grans aventures, ni tragèdies, ni tan sols hi surt cap vampir. Hi trobaràs professores malhumorades, taquilles que costen d’obrir, amics d’infància i d’altres de més recents, entrepans mal descongelats, ties bones que no sabrien situar Catalunya en una mapamundi, entrenadors de bàsquet sonats, setmanes d’exàmens interminables… En fi, el simple dia a dia d’un adolescent -jo-, que segur que és similar al teu. Perquè en el fons tots els instituts s’assemblen, a tot arreu hi ha noies estranyes i, sobretot, totes les mares són igual de pesades.

Basat en un història real

A Basat en una història real, Premi Renaudot i Premi Goncourt des Lycéens, Delphine de Vigan s’aventura en un thriller psicològic, protagonitzat per dues dones, tot fent d’equilibrista per la fina línia que separa la realitat de la ficció. La narradora és una novel·lista anomenada Delphine de Vigan. L’èxit del seu llibre anterior, una obra autobiogràfica sobre la seva mare, l’ha immers en un estat de dubtes i d’inseguretat que li impedeix escriure una sola línia. Una tarda, la novel·lista es troba amb una dona inquietant que treballa de negre, escrivint biografies de personatges cèlebres. Mentre que Delphine rep cartes anònimes amenaçadores, L. desenvolupa una relació obsessiva amb l’escriptora. A mesura que avancem, la tensió s’intensifica fins a un maquiavel·lisme psicològic digne de Stephen King. Després de l’èxit de Res no s’oposa a la nit, Delphine de Vigan torna amb un llibre pertorbador i d’una intel·ligència formidable; una esplèndida immersió en el cor d’una època, l’actual, fascinada per la Veritat i la Realitat.

Bartleby, l’escrivent

Bartleby, l’escrivent és una de les narracions més originals i commovedores de la història de la literatura. Melville va escriure aquest relat a mitjan segle XIX, però no sembla pas que els anys hagin passat per damunt seu. Ens conta la història d’un peculiar copista que treballa en una oficina de Wall Street. Un dia, de cop i volta, deixa d’escriure emparant-se en la seva famosa fórmula: «Preferiria no fer-ho». Ningú no sap d’on ve aquest escrivent, perquè prefereix no dir-ho, i té un futur ben incert perquè prefereix no fer res que alteri la seva situació. L’advocat, que és el narrador, no sap com actuar davant tal rebel·lia, però alhora se sent atret per aquella actitud tan misteriosa. La seva compassió envers l’escrivent, un empleat que no compleix cap de les seves ordres, fa d’aquest personatge un ésser tan estrany com el mateix Bartleby.

Barroca mort

Barroca mort aplega dues narracions en les que l’univers suggerent del sis-cents valencià se’ns presenta replet de personatges insòlits que esdevenen l’espill on s’hi conjuguen elements com la festa, les creences populars o els crims, amb d’altres més màgics i, alhora, igualment possibles. A la primera de les narracions, a través d’un visionari contrafet —El fill de Gepa—, assistim a un mostrari barroc de personatges, de costums, d’actituds i de relacions humanes, on la vida i la mort pengen d’un fil incert i dubtós. A l’Epistolari del comte de l’Hortxà, mitjançant l’exposició de cinc cartes, l’autor ens ofereix una panoràmica fragmentària de l’epidèmia de pesta que s’esdevingué a la ciutat de València l’any 1647. És, per tant, una visió parcial i subjectiva d’uns fets que trasbalsaren la vida de tota una ciutat.