19969–19984 di 63547 risultati

La felicitat no és completa

Des de fa anys Àngel Mauri ha estat donant voltes a una frase inacabada que va veure en una paret de Cerdanyola: «La felicitat no és completa. Fal…». Ell no se sent feliç, però seria incorrecte considerar-lo un desgraciat integral. En qualsevol cas, no està segur de què li falta. La felicitat no és completa narra set episodis en la formació del protagonista, Àngel Mauri, entre 1971 i 2003. L’amistat, la família, l’educació, l’amor, la feina o la política són etapes de la seva socialització, en general defectuosa. A més d’un dubtós aprenentatge vital, la novel·la retrata les continuïtats i les metamorfosis, les contradiccions i les reminiscències d’un personatge, però també els escenaris, les paraules, els jocs i les músiques d’una època. Sense crítica ni nostàlgia, al contrari: amb humor, tendresa i, sobretot, amb la força de l’hiperrealisme, La felicitat no és com­pleta recorre el foc i la cendra, els costums i les singularitats d’una generació que va veure la llum quan va morir John F. Kennedy i ofereix una visió inèdita dels anys setanta i vuitanta

Felicitat

Els relats aplegats a Felicitat són mostres magnífiques de l’obra d’una de les millors i més influents narradores britàniques de tots els temps, comparable només a un Henry James, un Conrad, un Somerset Maugham o una Virginia Woolf. Aquests contes, en què la capacitat de síntesi i evocació de Mansfield anticipa algunes de les formes narratives més destacades del segle XX, contenen l’exaltació, el desencant i l’amargor de la quotidianitat en una xarxa finíssima de detalls aparentment banals, en descripcions i diàlegs d’una precisió astoradora. Virginia Woolf —que va ser la responsable de la primera impressió del conte «Preludi», comprès en aquest recull— va escriure amb motiu de la publicació del seu Diari: «Katherine Mansfield va morir a una edat en què la majoria de nosaltres papallonegem fàcilment entre aquestes aparences i impressions, aquestes diversions i sensacions que ningú ha estimat tant com ella».

Feli, esthéticienne

Feli, esthéticienne és una novel·la que mostra com les dones poden estar disposades a tot per tal d’endur-se al llit un home i com als homes ja els va bé quan això succeeix. Amb un estil implacable, que combina la capacitat d’observació d’un Woody Allen amb la lucidesa narrativa d’un Raymond Carver, Empar Moliner ens presenta les seves criatures: una esthéticienne de barri, el seu exmarit amb les seves ínfules de director teatral, la seva germana amb problemes de sobrepès, l’actriu decadent que ha d’interpretar l’obra teatral de l’exmarit i un culturista que veu la llum en el budisme però a qui s’oblidaren de connectar-li el cervell protagonitzen aquesta comèdia sobre el desig, tan brutal com divertida i que potser fins i tot té un final feliç. Una autèntica alenada d’aire fresc dins la narrativa catalana actual.

Un febrer a la pell

El dia 24 de febrer de l’any 1981 en Joaquim Rojals i Serra va desaparèixer. Podia tractar-se d’un rapte, però ningú no reclamà res a canvi d’un hostatge. Podia haver estat assassinat, però tothom considerà que aquesta era una eventualitat més aviat improbable. Potser havia fugit amb una amiga… Tal volta s’havia suïcidat. O s’havia convertit en homicida. O havia fet un desfalc. Les dues carpetes de manuscrits-mecanoscrits aportades per la seva dona serviran per fer un repàs a les seves activitats.

La febre d’or

La febre d’or, que aparegué en tres volums entre els anys 1890 i 1892, és la novel·la més extensa i ambiciosa de Narcís Oller. El tema bàsic és, un cop més, l’obsessió pel diner, centrada en la figura del nou ric que genera l’economia especulativa. A més dels sotracs de la Borsa, l’autor hi retrata la Barcelona de finals del segle XIX i converteix en protagonista el progrés, a través del projecte del ferrocarril de Vilaniu. En aquesta novel·la, Narcís Oller assoleix el ple domini de les tècniques realistes.

Faules de mal desar

Primer llibre de Jaume Cabré, un recull de narracions, que va rebre el 1973 el Premi Víctor Català. En paraules de Cabré: «Aquest recull que arreplega tretze moments narratius ben diferents, va ser concebut com un racó de mala endreços. Si en un principi el títol era Atrafegada claror, no he dubtat a canviar-lo per l’actual que crec més adient, potser perquè no intento aquí una unitat temàtica o tècnica, sinó més aviat un assaig de plantejaments artístics amb històries de tots colors on el món real i l’oníric tant són a tocar com força allunyats i on l’home que som tots nosaltres s’hi reflecteix o intenta ser-hi reflectit. Podria invocar molts déus als quals dec part de la vida d’aquestes faules. Però fóra inútil: quasi sempre el déu invocat s’ha diluït en el seu record i, silent, s’ha fet fonedís; aleshores és impossible descobrir-lo. Com pot ser difícil descobrir-hi els penats: hi són, però, ineludibles.»

Faré tot el que tu vulguis

La Nora, una dona casada de quaranta anys que amaga un secret, coneix a Nacho, un jove biòleg en un avió, on serà infidel, per primera vegada, al seu marit. A partir d’aquesta trobada es crearà un joc de dependència i passió que Nora convertirà en quadres per a la seva propera exposició. «No hi ha res més enganyós que l’enamorament. I el d’algú que s’enamora per primera vegada als quaranta encara més». El viatge del despertar a l’amor, la sensualitat i la sexualitat d’una dona atrapada emocionalment per un matrimoni convencional.

Fantasmes del passat

Han passat cinc mesos des de que la tragèdia es va abatre sobre els Douglas i en Ron, l’únic fill legítim supervivent, és ara al capdavant de l’empresa familiar de telecomunicacions. Tot i les dificultats, en Ron està disposat a endegar un nou projecte. La gran inversió, però, requereix un nou soci. I qui millor que la jove Rose, una dona de total confiança? El que en Ron no sap, però, és que el seu germanastre Andy ha mogut els fils de les màfies internacionals i ha orquestrat un pla per eliminar tots els contrincants i fer-se amb el poder de l’empresa. El pla de l’Andy sembla perfecte, però els fantasmes del passat no permeten tancar el cas. Joc brut, riquesa, dones i acció, molta acció.

Fantasmes de Barcelona

Si una nit camineu per la Rambla i noteu un calfred, no descarteu que sigui el fantasma de Canaletes, o potser la Vampira del Raval, o fins i tot un espectre del Call jueu… I és que Barcelona està plena d’ànimes en pena que ronden per alguns carrers i places de la ciutat. Si les voleu seguir, perseguir o ensumar, aquí en teniu un recull ben selecte. A Fantasmes de Barcelona res és inventat. Plantejat com una guia amb 13 itineraris per diferents barris, el llibre és un recull històric i documentat de fets sobrenaturals. Una geografia espectral de les llegendes urbanes sobre esperits i ànimes en pena.

Fantasma de professió

Retingut contra la seva voluntat en un vell i històric castell escocès —Malvenor Castle—, en John, per poder sobreviure, s’ha de fer passar pel fantasma de l’Arthur, un noi que va morir tràgicament en aquest castell una pila de segles enrere.

Fanny

La transició de noia de sa casa a dansarina ofereix massa atractius psicològics per no temptar els literats. Carles Soldevila n’ha bastit una novel·la en forma de confessió de la protagonista, o, per dir-ho amb els seus mots, de monòleg interior: Fanny. Aquesta novel·la no sols és un dels majors exponents de la prosa elegant de Soldevila, sinó una de les millors novel·les que ha produït la literatura catalana en els darrers cinquanta anys.

Una família fora de sèrie

L’Oriol i la Maria ja no són joves i tenen un passat, i uns fills i unes exparelles i unes famílies que tenen les seves peculiaritats. I malgrat tot, estan disposats a crear una família. Serà una família XXL, diferent i extraordinària, una família fora de sèrie. Per aconseguir aquest objectiu, la parella protagonista compta amb la inesperada intromissió de la tia Antigua, que decideix intervenir en el futur de la seva neboda més moderna i descreguda. L’herència d’aquesta vella parenta alterarà la ja per si mateixa complicada vida de l’Oriol i la Maria, encara que, ja se sap, al final l’amor sempre triomfa…

Una família exemplar

Una família exemplar és una sàtira hilarant, una tragicomèdia que reflexiona sobre l’ambició desmesurada que a vegades fa perdre el cap a persones enraonades, a la vegada que una crítica mordaç a les grans nissagues familiars. Una reflexió en clau irònica sobre la crisi d’identitat, que descriu el calvari d’un pare quan, enlluernat pel casament de la filla i els beneficis que la unió comportarà per a la seva nissaga, comença a descobrir que la vertadera naturalesa de la família política enfonsarà els seus plans de grandesa.

La fam del món explicada al meu fill

La fam al món explicada al meu fill rebat els falsos arguments que els països rics, motors de l’economia mundial, utilitzen com a excusa per deixar morir de fam trenta milions de persones cada any. En aquest diàleg, dur però aclaridor, Jean Ziegler revela al seu fill dades definitives sobre la fam que impera als països més pobres i es pregunta com és possible que, tot i disposant de prou recursos, no es faci un repartiment just de la riquesa i dels aliments arreu del món.

Fahrenheit 451

Guy Montag és bomber en un futur imaginari en el que aquests professionals tenen la missió de cremar els llibres, i perseguir aquells que els llegeixen. Aquest és el punt de partida de una de les novel·les més cèlebres de la ciència-ficció que descriu una civilització occidental esclavitzada per la tecnologia, els tranquil·litzants i el conformisme social. Fahrenheit 451 és molt més que una faula sobre un futur aparentment feliç i despreocupat, però gris i sotmès per l’estupidesa humana, aborda temes d’un interès cabdal com ho són el poder, la censura i la importància de la literatura i de la força de la paraula com elements vertebradors del pensament i la responsabilitat social davant de la manipulació dels governants.

La fada negra

Barcelona, 1843. Una nit d’estiu, un nen apareix degollat en un fumador d’opi. En Llàtzer Llampades, un capità de vaixell expulsat de la marina mercant, a qui un tràgic naufragi ha marcat per sempre, es converteix en policia empès per les circumstàncies. El país viu la minoria d’edat de la reina Isabel II. Governa el seu regent, l’odiat general Espartero. A la ciutat, bruta i claustrofòbica, plena de barricades i fantasmes i asfixiada per les muralles, està a punt d’esclatar la revolució. Per reprimir-la, l’exèrcit es prepara per a un llarg i brutal bombardeig que durarà tres mesos. Sota les bombes, enmig del setge militar i només consolat per la seva ardent amant, el capità Llampades haurà d’esbrinar qui és el misteriós assassí de les criatures.