19953–19968 di 62912 risultati

La casa del silenci

Un violí, un Jacob Stainer de 1672, i un concert barroc, el “concert per a dos violins” de J. S. Bach (BWV 1043) són els fils que lliguen tots els personatges d’aquesta nova novel·la de Blanca Busquets. Però no us espanteu, no cal ser un gran entès en música clàssica ni cap intel·lectual per gaudir de la seva lectura. Perquè, de fet, encara que la música estigui permanentment present en la història, la novel·la no va de música sinó de relacions humanes. Relacions humanes entre els personatges, tots ells protagonistes, que vénen cadascun d’ells de mons molt diferents, i amb personalitats molt diferents també. I, com totes les relacions humanes, les contradiccions en són sempre presents.

La casa de Riverton

Anglaterra 1924. Un jove poeta apareix mort al jardí de la mansió Riverton durant una gran festa de societat. Les dues germanes Hartford presencien la tragèdia i no tornen a parlar-se mai més després d’aquella nit d’estiu. Setanta-cinc anys més tard, Grace, la lleial criada de la família Hartford, creu haver enterrat per sempre els records de Riverton. Fins que rep la trucada d’una directora que prepara una pel·lícula sobre el que va passar. Una apassionant història d’amor, amistat, lleialtat i secrets guardats durant massa temps. Un retrat esplèndid de la decadència de les grans famílies nobles i dels anys de disbauxa de l’Anglaterra d’entreguerres.

La casa de les papallones

Al jardí d’una antic casalot okupat del barri barceloní de Vallcarca ha aparegut el cadàver d’una noia. La sotsinspectora dels Mossos d’Esquadra Norma Forester rep una trucada incòmoda perquè hi vagi de seguida. La investigació porta la Norma a submergir-se en l’entorn de la víctima: les empreses on va treballar, el marit, la seva millor amiga… La crisi, que ho amara tot, ha convertit un món quotidià en un caldo de cultiu de possibles delictes, on el bé i el mal no es destrien del tot. Però el cas és més delicat del que sembla, i tenint-hi una filla implicada, la Norma faria bé de no barrejar-s’hi. I mentrestant, un accident a l’aeroport del Prat amb centenars de morts fa que no pugui comptar amb el seu marit Octavi, que és metge forense i que inesperadament es retroba una antiga amant que li complicarà la vida.

La casa de les belles adormides

La casa de les belles adormides gira a l’entorn d’un petit hostal de províncies en què els vells paguen per dormir al costat d’una jove nua i narcotitzada, la qual es comprometen a no tocar, amb l’esperança que amb la proximitat de la seva presència n’hi haurà prou per fer-los reviure els records de joventut. Erotisme, luxúria masculina, vellesa i violència s’entrellacen en aquesta pertorbadora novel·la breu que amalgama, com és típic en l’obra del Premi Nobel de Literatura, motius tradicionals de l’estètica japonesa amb temes moderns en ambients gairebé irreals. Tan captivadora com punyent, l’obra és una extraordinària meditació poètica sobre la sexualitat i la mort.

Cartes entre bombes

A mitjans de juliol de 1936, la vida de molts espanyols va canviar de cop. La revolta feixista va sumir el país en una guerra que va durar quasi tres anys. Joana Oliveras, una noia de 19 anys del barri de Sants de Barcelona, va veure com el seu món feliç i tranquil es convertia en una lluita constant per sobreviure a la gana i sobretot als intensos bombardejos que va patir Catalunya. Durant la guerra civil i els posteriors tres anys que va passar exiliada a França fugint de la dictadura, va viure situacions de tot tipus: morts i naixements, amors i desamors, satisfaccions i humiliacions, sofriment i alegria, generositat i traïdoria, valentia i covardia, i va salvar la vida pels pèls en diverses ocasions, ja fos per coratge o per sort… o per una combinació de totes dues coses.

Carta al pare

Kafka va escriure Carta al pare quan tenia 36 anys, amb motiu del trencament del seu prometatge (el tercer!) amb Julie, filla d’un servent de sinagoga. Tot i que el pare s’havia mostrat contrari a aquest matrimoni, Kafka sent la necessitat de justificar-se. El text constitueix, de fet, un esbós d’autobiografia i un nou intent de salvar-se en la literatura. Kafka acusa el pare dels seus mals i reconstrueix la història de la seva convivència sense callar anècdotes cruels ni estalviar-se explicacions humiliants amb un estil minuciós, cortès, exhaustiu. Cada plany, cada confessió o cada retret semblen excessius i tot plegat sembla desorbitat, sense que s’arribi a un judici definitiu, cosa que fa pensar que malgrat la confrontació personal, Kafka se les heu amb un enemic impersonal, tot allò que no és ell, el món, el defora o el curs de la vida.

Carretera secundària

El Jonàs passa un cap de setmana a casa del seu pare, viudo i jubilat. No és una trobada com tantes altres: hi ha alguna cosa que la fa especial. Potser és el fet que el pare mateix ha demanat a en Jonàs que hi vagi, potser és la presència d’un veí inquietant, potser la minyona que no diu el que sap, potser dels alemanys que escenifiquen la caiguda del mur de Berlín al jardí del costat… En aquella casa del poble de Malzinelles res no és ben bé el que sembla, ni tan sols els records familiars. Quina mena de persona és, el pare del Jonàs? I el Jonàs, pare i divorciat, reclòs en la seva feina d’il·lustrador, què en vol fer, de la seva vida? L’empremta d’aquestes preguntes no formulades pesa sobre el protagonista d’una història feta de mitges veritats que revelen veritats molt fondes. Una investigació policial amb desenllaç sorprenent acabarà de posar els personatges davant del mirall.

Carrer Robadors

«La propaganda ultraliberal ens fa creure que és impossible resistir-se al dictat dels mercats. Aquí aviat ningú no cuidarà els pobres, els vells, els estrangers. De moment no esclata cap revolta perquè hi ha el futbol, el Reial Madrid, el Barça; però quan això ja no serveixi per compensar la frustració i la misèria, la gent explotarà, deia». En una Barcelona convulsa, en plena crisi econòmica i amb el teló de fons de les manifestacions del 15-M, un jove marroquí busca el seu lloc en aquest món.

Carrer Marsala

Carrer Marsala és una de les novel·les més singulars i una de les obres mestres de la literatura catalana del segle XX. Escrita l’any 1974 i publicada el 1985 dins la col·lecció «Tros de paper» d’Editorial Empúries, va despertar immediatament l’interès de la crítica i va obtenir el Premi Ciutat de Barcelona i el premi de la Generalitat de Catalunya. A Carrer Marsala, Miquel Bauçà dóna veu a un personatge, Rogério, del qual sabem poques coses concretes: està casat amb Magdalena, és lector d’Ausiàs March i de Jordi de Sant Jordi, és un venedor de sabó obsessionat per la higiene bucal i recorre una geografia que es va desdibuixant progressivament. Hipocondríac i paranoic, Rogério és un explorador de perplexitats que fa un petit esforç per estimar-se sense aconseguir-ho mai del tot. Bauçà alterna el registre paròdic amb el més poètic fins a fondre’ls magistralment per brindar-nos el retrat minuciós d’un home carregat d’anys de meditació i malenconia que es passa el dia contemplant-se.

Carrer de les Botigues Fosques

París, 1965. Guy Roland abandona l’agència de detectius on treballa per investigar la seva pròpia vida, la vida anterior a un accident que l’havia deixat amnèsic quinze anys abans. Recollint les pistes que li van donant vells coneguts, Guy es remuntarà fins a la Segona Guerra Mundial per descobrir la seva autèntica identitat. Una recerca vertiginosa li confirmarà que en realitat havia estat Jimmy Pedro Stern, un jueu de Salònica que treballava a la legació de la República dominicana a París, fins que l’ambient opressiu de l’ocupació alemanya el va obligar a fugir amb una dona al poblet alpí de Mégève. Modiano és un dels pocs autors capaços de crear atmosferes misterioses i alhora subjugar el lector amb una intriga novel·lesca. Misteri i intriga no sempre van de bracet, però Modiano sap fer totes dues coses alhora. Carrer de les Botigues Fosques és una obra singular, una investigació profunda dels abismes d’una ànima errant que absorbeix el lector en una trama detectivesca.

Carnet al marge

Carnet és un recull d’anotacions fetes en un carnet (circular) que sempre acompanya a l’autor. Se n’ha escollit algunes relacionades amb la memòria, amb l’escriptura i amb elements naturals que li exerceixen una especial fascinació: les llums, l’enigma de certes hores, alguns sons. Van ser escrites, entre el Bages i la Provença, durant l’any 1996. Al marge és un conjunt de reflexions sobre Sarajevo.

Carnaval

Després de l’èxit internacional d’El mètode Grönholm, Jordi Galceran recupera amb aquest thriller policíac el suspens pur en el teatre. En una comissaria de policia quatre agents intenten resoldre la desaparició d’una criatura. No hi ha pistes, ni mòbil ni tampoc no es demana rescat. Cap explicació lògica: només la presència del mal, un mal desconegut i sàdic, que sacseja la vida de tots els personatges. Sergi Belbel, director de l’obra, n’ha dit: «L’autor s’ha proposat desafiar l’espectador, fer-lo vibrar, sofrir, sentir i, a més, plantejar reptes a la seva intel·ligència i a la seva sensibilitat. Què més es pot demanar?»

Carn de canó

Quan apareix el cos d’un home en un canal, desfigurat per les marees, sense cartera i amb una sabata com a única pista, Brunetti la balla magra. A la comissaria no consta cap denúncia de desaparició i tampoc no ha desaparegut cap turista. On és, doncs, si és que n’hi ha una, l’escena del crim? Com podrà identificar Brunetti l’home si no disposa de cap fotografia? Afortunadament, però, l’autòpsia ofereix una pista addicional: l’home patia d’una estranya malaltia. Per aquí, doncs, cal començar a investigar.

Carmilla

Novel·la que forjaria l’arquetip del vampir femení en la literatura universal, Carmilla, publicada per primera vegada a la revista The Dark Blue el 1872, és sens dubte l’obra més famosa de Sheridan Le Fanu. A més de l’inquietant caràcter de la protagonista, en aquesta peça mestra de terror gòtic destaquen el nervi de l’acció, el ​​vigor dels personatges i el clima crepuscular que impregna l’obra, gairebé sempre a cavall entre dia i nit, entre somni i vigília. Precedent indubtable del Dràcula de Bram Stoker, Carmilla figura per dret propi a la galeria més selecta de les lletres fantàstiques europees.

Carícies

Carícies es compon d’onze escenes encadenades per una ronda de personatges que ens dibuixen un gran mosaic de relacions entre pares i fills, marits i mullers, veïns, amants, amics… Sergi Belbel perfila amb una gran economia de recursos onze personatges que viuen tenallats per una solitud irreductible, paralitzats per la incapacitat d’establir relacions afectives i de comunicar-se en un món saturat pel soroll ambiental i les consignes mediàtiques. Carícies es desplega com un ventall riquíssim de situacions familiars, il·luminades per diàlegs subtils que ens obren els ulls als abismes més íntims de l’ànima. Belbel parteix de situacions aparentment quotidianes per revelar-nos les interioritats de persones que conviuen des de fa anys amb pares, fills o germans com si fossin uns autèntics desconeguts.

Capitans intrèpids

Els «capitans intrèpids» són els mariners de Nova Anglaterra que segueixen les rutes dels grans bancs de pesca a l’altura de Terranova. El protagonista, el jove Harvey Cheyne, rescatat d’un naufragi per la goleta Som aquí, entra forçadament en contacte amb un univers dur i perillós, i només al cap d’una lluita aferrissada pot guanyar-se el dret a ser considerat adult i a integrar-se en el món dels pescadors i els mariners.