19825–19840 di 62912 risultati

Desdejuni a can Tiffany

Holly Golightly, la protagonista de Desdejuni a can Tiffany, és potser el personatge més seductor creat per Truman Capote. Atractiva sense ser maca, després de rebutjar una carrera d’actriu a Hollywood, Holly es converteix en una estrella del Nova York més sofisticat, bevent còctels i trencant cors. Barreja de picardia i innocència, d’astúcia i autenticitat, Holly viu en la provisionalitat permanent, sense passat, no volent pertànyer a res ni a ningú, sentint-se bandejada a tot arreu tot i el glamour que l’envolta, i somiant sempre en aquest paradís que per ella és Tiffany, la famosa joieria novaiorquesa.

Desconfia de tothom

Christine és incapaç de recordar. Cada nit, a causa d’una estranya amnèsia, perd tots els seus records: oblida on és, per què està allà i qui és l’home que dorm al seu costat. Ni tan sols reconeix la seva imatge al mirall. Viu atrapada en una existència que depèn del que li expliquen el seu pacient marit i el seu psicòleg, a qui visita d’amagat del seu marit. I també de tot el que escriu en el seu diari, que amaga cada nit abans d’anar a dormir. Però Christine no tarda en descobrir que pot ser algú no li està explicant tota la veritat, que les coses no són tal com semblen i que pot arribar a ser víctima d’una amenaça, la clau de la qual resta oculta en la seva memòria.

Desapareguda

Fa anys que Myron Bolitar no té notícies de Terese Collins, amb qui va mantenir un idil·li sonat, de manera que la trucada desesperada de la dona des de París el deixa completament desconcertat. «Vine a París», li diu la Terese, deixant en l’aire l’aroma d’una trobada romàntica, sensual, amb què recuperar el temps perdut. Però la Terese pronuncia les paraules amb una altra intenció. En Rick, el seu exmarit, estrella de la CNN, ha aparegut assassinat i ella és l’única sospitosa del crim. La prova preliminar d’ADN, no obstant, assenyala una altra persona: la seva filla. ¿Però no és morta des de fa més de deu anys? Bolitar mai no hauria endevinat el torbador secret íntim de Terese Collins, una història que no només els deixarà tots dos absolutament destrossats, sinó que també podria canviar el món. Un secret en què s’encreuen el periodisme i la Interpol. I fins i tot el Mossad.

Des del futur

Set relats que parlen del temps, dels gats, dels superhomes, dels marcians, de les formigues gegants i d’altres mons en altres galàxies. Però això només en aparença. Perquè de veritat, Des del futur parla sobre els mòbils de la conducta humana i sobre les bestieses que l’home, ésser conceptuat de racional, pot arribar a perpetrar en contra de la naturalesa i en contra d’ell mateix. I d’aquesta manera Fast suscita, per via de la millor ciència-ficció, i servint-se dels seus màgics recursos com a narrador, una veritable reflexió sobre la condició humana.

Des de la mort amb amor

Des de la mort amb amor és una novel·la detectivesca que transcorre a la Costa Brava i s’emmarca en el si de la societat aristocràtica catalana. La protagonista, una catedràtica d’Història de l’Art que gaudeix d’un desitjat any sabàtic, es troba immersa en una tumultuosa investigació que s’anirà complicant amb diversos crims successius. Aquesta novel·la va ser premiada amb el XV Premi Vila de l’Ametlla de Mar de Narrativa (2007).

La derrota de l’àngel

Al segle XIII, el cabalista jueu Abraham Abulàfia sent una veu a Barcelona que l’impulsa a anar a veure el Papa per comunicar-li un secret del qual pot dependre el futur del seu poble i també de la Cristiandat. El cabalista, creient-se el Messies, viatja a Roma per tenir una entrevista amb Nicolau III que mai no s’arribarà a produir. Amb la memòria d’aquesta història real, al segle XXI, un nou Papa rep una petició d’entrevista que recorda obsessivament la de l’antic cabalista. Com vuit segles enrere, la Terra Santa viu uns moments de tragèdia i de guerra i la convivència entre les religions és molt difícil. Podria ser que el secret que Abulàfia volia revelar al Papa l’any 1281 encara servís a l’Església i a la humanitat del segle XXI.

Departament d’Investigació Criminal

Peter Selby, detectiu del Departament d’Investigació Criminal de la ciutat de Nova York, donà un altre cop d’ull a la noia que penjava a pocs centímetres de terra. Devia tenir de vint a vint-i-tres anys, era alta, llarga de cuixes i estreta de cintura. Ara duia unes mitges de nylon, fosques i molt tibades, i unes sabatilles negres de taló alt. I res més. Va mirar-la llargament, perquè li pertanyia, com li pertanyien totes les que trobava, velles o joves, boniques o lletges, nues o vestides. Només calia que fossin mortes. I aquesta ho era. Ara, únicament faltava una cosa: esbrinar per què.

I demà, el paradís

La colònia espanyola de Fernando Poo, a Guinea Equatorial, als anys cinquanta: una jove barcelonina, Teresa, hi acut per viure amb el seu marit, el terratinent Alberto Cirer, amb qui s’ha casat a distància. La Teresa, per fi lliure, per fi feliç. Però allà, les finors provincianes de la colònia conviuen amb la natura salvatge, la violència i l’explotació. En paral·lel, un fresc coral extraordinari del Cadaqués aïllat dels anys vint i trenta ens submergeix en les tensions latents entre les faccions del poble, empeses per les enveges personals i la presència indefugible de les bruixes. I, en un contrast colpidor, la segona part del llibre ens porta al Cadaqués dels anys seixanta, amb els estiuejants progres, l’ambient desinhibit, els artistes, les festes…

Delirium tremens

Delirium tremens són divuit obsessions que el mateix autor defineix amb el nom d’«esquizofrènies quotidianes». Hi trobarem personatges que desvetllen les curiositats més absurdes, alguns vicis inconfessables, la rutina del matrimoni, però també el dret a aixafar formigues, calçots per donar i per vendre, la gana, el sexe, l’art que sembla dubtós, rialles en un funeral, el diabòlic test de conduir, el misteriós pis de la veïna, el venedor que no calla ni que el matin, serps bíbliques, sectes destructives, hooligans violents i fins i tot vaques voladores. Tot plegat, però, trepitjant una realitat pura i dura, tractada amb humor, ironia i sarcasme. Xavier Gual fa una literatura «elèctrica», ràpida, fresca, que dóna veu a sectors de la societat que no han entrat encara d’una manera habitual en les nostres lletres.

Delictes d’amor

Narcís Besora és propietari de tres sabateries a Girona que l’han convertit en un empresari de prestigi, a punt de ser guardonat amb un premi a escala europea. És un home culte, refinat i sensible que gaudeix fent el seu ofici, de tracte deferent amb els clients. En Narcís està separat i té dos fills que veu cada quinze dies. Amb la seva mare no ha arribat mai a mantenir una relació satisfactòria. Quant al pare, ja finat, la relació va ser pitjor. La seva amistat amb la Francina, que per les seves característiques sembla que podria desembocar en matrimoni, es veu limitada per una barrera invisible que ella no arriba a comprendre i en la qual ell es refugia per no obrir-se als altres. Sabent les conseqüències que podria portar-li ser descobert, en Narcís oculta zelosament el seu secret més íntim: la seva atracció irrefrenable per les nenes. Conscient que la seva condició, que el turmenta i l’obsedeix, és la circumstància que fa fracassar les seves relacions adultes, en Narcís estudia la manera de satisfer en secret els seus impulsos espontanis i poder fer front a una vida aparentment normal, i tal vegada a un nou matrimoni. Il·lusionat pel premi que espera, es preocupa de redactar un bon discurs d’acceptació, però allò en què més pensa és en el viatge que vol fer a Tailàndia per tal de realitzar les seves fantasies sexuals.

Deixeu estar els nens

La presència del comissari Brunetti és urgentment requerida a l’hospital ja que un eminent pediatre ha estat ingressat amb una fractura al crani. Els responsables de l’agressió, agents del cos dels carabinieri, van irrompre a casa seva a mitja nit, van atacar al doctor i a la seva dona i es van emportar el seu fill de divuit mesos. Perplex davant la violència i el secretisme al voltant de l’operació, Brunetti inicia una investigació que li obre les portes d’un submón dins del qual l’adopció de nens s’ha convertit en un negoci aberrant. Per part seva, l’inspector Vianello descobreix una important estafa en la qual diversos metges i farmacèutics venecians semblen estar implicats. De la mà del comissari Brunetti, Donna Leon ens torna a submergir en una Venècia inquietant, on la corrupció i la malícia s’amaguen darrere les més magnifiques façanes, on res no és el que sembla.

Deixa en pau el dimoni

L’expolicia Dave Gurney encara està provant d’adaptar-se a la jubilació i a les seqüeles de les tres bales que va rebre en el seu últim cas. Res millor per sortir de la depressió que algú que et demana ajuda. La Kim, una jove periodista filla d’una bona amiga, s’ha ficat en un bon embolic. Està fent un reportatge televisiu sobre els familiars de les víctimes d’un assassí en sèrie que no es va descobrir mai. Però furgar en el passat d’un assassí en llibertat té el seus riscos. Gurney decidirà assumir-los i arribar fins al final. El resultat és una història que atrapa, en una societat dinàmica i desigual com la dels Estats Units d’avui dia. Deixa en pau el dimoni té tots els ingredients que han merescut els elogis de les anteriors novel·les de Verdon —trama enginyosa, personatges ben construïts, ritme accelerat i un cert humor negre. Una novel·la tan intel·ligent i addictiva com Sé el que estàs pensant i No obris els ulls.

Defensa pròpia

Els 7 contes que integren aquest volum són històries que agrupen inseguretats, incomunicació, ambigüitat, reflexió i un xic de mala baba. És evident la influència de Sergi Pàmies i Quim Monzó en ells: un estil urbà, desenfadat, sense gaire pèls a la llengua. Bagunyà defuig la presentació formal tradicional: el protagonista va desgranant els seus pensaments, els seus temors, en alguns casos les seves paranoies (digne de destacar el conte Silenci, sisplau). Se’ns presenta nu, i és precisament això el que fa que l’obra t’atrapi. La veu de l’adolescent rebel, o la jubilada rancorosa, és en part la nostra veu: veiem en el seu fil de pensament una lògica que defuig l’opacitat i que mostra les corrents, de vegades ocultes, de qualsevol personalitat. Amb aquesta obra Bagunyà va guanyar el Premi Mercè Rodoreda el 2006.

La decisió de Manperel

Víktor Nikolàievitx Manperel és un matemàtic que ha resolt un dels Set Problemes del Mil·lenni, fet que li ha valgut rebre la prestigiosa Fields Medal. Manperel renuncia al premi i decideix viatjar amb la seva mare a una misteriosa illa àrtica. És allà on coneix Kiril Bonotov, el carter de la petita illa, que li va portant una sèrie de gravacions del seu difunt pare. Els enregistraments l’ajudaran a descobrir el significat del seu talent i el motiu d’haver estat escollit per a una missió especial: desxifrar els enigmes que permeten comprendre l’univers. Haurà de prendre una decisió que pot afectar a tota la humanitat.

La decisió d’en Viggo

En contra del que es pensaven, la Daia i l’Inge, i el centenar de noies que les acompanyen, no són les úniques supervivents de la gran pandèmia. El miratge de les Cinc Comunitats ha caigut i el món està dividit en diferents bàndols. Tots tenen un únic objectiu: caminar cap al nord fins a les ciutats lliures de la zona prohibida. La Daia i l’Inge, però, han patit els estralls de la guerra i ja no són les mateixes, i en Viggo tampoc…

De tot cor

Tiaguín Moltó havia estat el periodista més malvat de la premsa del cor. Ningú com ell aconseguia ridiculitzar les famoses i posar-los paranys a fi d’obtenir-ne un bon titular, ningú com ell olorava la roba interior bruta de les cantants i els calçotets del polítics, ningú creava situacions tan divertides davant de les pantalles de televisió. Fins i tot una vegada va ordir un reportatge que destapava els tripijocs econòmics d’una colla de pocavergonyes formada per gent del Govern, de l’oposició i de l’Església. Per això —gens estrany—, algú el va matar. Tots els que el coneixien van sospirar alleujats i molts van pensar que ja era hora…, però només un n’era el culpable. Amb una sèrie de personatges desvergonyits trets de la petita pantalla i que el lector sabrà identificar, Andreu Martín ha trenat en aquesta novel·la, Premi Alfons el Magnànim, una història apassionant en què cada paraula, cada detall, és una peça imprescindible per a conduir-nos cap a un final vibrant i apoteòsic.