19729–19744 di 62912 risultati

El cel de l’infern

Desembre de 1980. Dani Cajal passa els últims dies de condemna a la presó Model, detingut per formar part d’un grup d’acció directa. A la sortida, després d’intentar reorganitzar la vida amb Maite, la seva companya, que com altres militants llibertaris ha abandonat la lluita política, s’adona que que s’enfonsa a poc a poc en una calculada autoimmolació. Però cansat del derrotisme, Dani prova una nova aventura que el durà fins a la Nicaragua de la revolució sandinista. De continent a continent, El cel de l’infern narra, amb el ritme i l’acció d’una novel·la d’aventures, l’epopeia d’un somni idealista, la dels darrers utopistes del mil·lenni.

El cavaller inexistent

«El cavaller no féu cap gest; la seva mà dreta, enguantada amb una manyopla de ferro ben articulada, estrenyé més fort l’arçó, mentre l’altre braç, que aguantava l’escut, era com sacsejat per un tremoleig. —Us ho dic a vós, ei, paladí! —insistí Carlemany—. Com és que no ensenyeu la cara al vostre rei? La veu sortí clara del gorjal: —Perquè no existeixo, senyor.» Amb aquestes paraules ens presenta Calvino el seu estrany personatge: El cavaller inexistent. La sàtira de Calvino ens afecta directament, interessa l’home d’avui, perquè les situacions que hi descriu són ben actuals. I és que enmig dels fets grotescos, de batalles, duels i naufragis, no tardem a descobrir la seva força: una moral activa i una actitud irònica i melangiosa, una aspiració a la plenitud de la vida, a la humanitat total.

El cavall i el noi

El cavall i el noi és la tercera aventura per ordre cronològic i la cinquena per publicació de la sèrie Les Cròniques de Nàrnia, de l’escriptor irlandès C.S. Lewis. El llibre tracta de l’aventura d’en Shasta, un noi que viu a Calormen, imperi situat al sud de Nàrnia i del cavall Bree, animal parlant d’origen narnià, i de les seves aventures per arribar a les terres del nord i evitar la conquesta d’Archerland i Nàrnia per Calormen.

El càtar proscrit

En una època en què la lleialtat és un valor tan preuat com el coratge, un cavaller occità lluita per preservar la memòria i l’honor d’uns homes i unes dones perseguits pels croats francesos: els càtars, un moviment religiós considerat una heretgia per l’Església de Roma. Frares arrogants i nobles despietats conflueixen amb la vida d’un nen destinat a ser el rei més gran de la corona catalana i toparan amb la determinació d’uns cavallers sense terres ni possessions però amb el desig de justícia ben viu a les seves ànimes.

El càtar imperfecte

Any 1306: amb el seu punyal de fulla corba, Belibasta mata. Fuig al sud dels Pirineus. D’Occitània a Morella. D’assassí a patum! Un Jesucrist junt a la seva Magdalena. Uns creients, darrers càtars ocults a les viles catalanes, aragoneses i valencianes. Un fidel i transhumant pastor d’ovelles. Un inquisidor que ambiciona ser Papa. Un cobdiciós i astut espia. Una vídua emancipada i enverinadora. De l’amistat a la traïció! D’un concubinat a un matrimoni forçat. Any 1321: d’un viatge sacrificial a un part. I d’un punyal a una pedra tallada… Aquesta novel·la tan absorbent, basada en fets i personatges rigorosament històrics, reconstrueix la vida quotidiana, somnis i creences d’un grapat d’heretges als albors del segle XIV. Tresors i ramats, moriscs i endevins, rituals i inquisidors, jueus i templaris, picapedrers i bordells s’encreuen en els paisatges d’una història real. L’espiritual i el carnal conflueixen en una trama de fa set-cents anys en la qual l’amor dirà l’última paraula…

El castell dels Carpats

En les profunditats de Transilvània, en una comunitat aïllada i supersticiosa, la inesperada aparició de fum a la torre d’un castell abandonat suggereix una presència diabòlica. Un valent guardaboscos i un metge una mica covard s’aventuren a explorar el castell i són rebutjats per forces estranyes i paoroses. Per la seva banda, el comte Franz de Telek, que ha perdut a la seva estimada, la cèlebre cantant Stilla, que va morir a l’escenari, creu sentir la seva veu als voltants del recinte. Verne combina en aquesta curiosíssima novel·la de terror gòtic el racionalisme, l’humor sardònic i la crítica de la superstició i la llegenda amb una paradoxal, gairebé surrealista, exaltació de l’amour fou.

El castell blanc

La vida d’un jove italià, culte i apassionat, es veu truncada per sempre quan és capturat pels pirates en algun punt entre Venècia i Nàpols i venut com a esclau al marcat d’Istanbul. El comprador, un savi turc delerós d’aprendre els avenços científics d’Occident li demana que li ensenyi tot el que sap: només després d’haver interioritzat aquell «tot», l’alliberarà. Mestre i esclau, que guarden una semblança física inquietant que els meravella i els aterreix alhora, inicien així un procés d’intercanvi de coneixements, pecats i secrets tan exhaustiu que arribarà a confondre les seves personalitats. Ambientada a la Turquia del segle XVII, El castell blanc aborda un tema fonamental en l’obra d’Orhan Pamuk: l’afirmació de la identitat i l’intercanvi entre cultures. La recomanació entusiasta d’aquesta novel·la extraordinària en les pàgines de «The New Yorker» per part de l’escriptor nord-americà John Updike va descobrir internacionalment el Premi Nobel de Literatura.

El cas Shapla

Després de la derrota de l’Usúmgal, els líders de les sis races es reuneixen a Shapla en un simposi extraordinari i inèdit en la història de Ki. La Ishtar, en la seva recent estrenada funció de reina dels zitis, hi assistirà acompanyada pel seu gran conseller Nakki, però no tindrà temps per avorrir-se: l’exèrcit li ha organitzat un cop d’estat, la seva gata ha envaït la capital dels tídnums, la contaminació mediambiental a Ereshkigal ha entrat en fase crítica, el volcà Risk amenaça a destruir el planeta… I per acabar-ho d’adobar, algú ha assassinat el kuzúbi més savi i poderós de tots, el rei Kuzu.

El cas Santamaria

Què passa quan un home honest es troba enmig d’una xarxa de corrupció burocràtica? Mauro Assante és, en primer lloc, un home seriós: sempre ha treballat amb la màxima escrupolositat, i això li ha comportat que cada vegada li encarreguessin feines de més responsabilitat en la institució per a la qual treballa, l’autoritat que vetlla per la transparència de la banca italiana. Casat i amb un fill petit, aquest estiu s’ha quedat sol a ciutat per redactar un informe sobre un cas especialment delicat. De sobte, però, una joveneta força bonica apareix casualment en la seva vida i, a mesura que l’estiu avança, es troba immers en una relació secreta excitant.

El cas misteriós del Dr. Jekyll i Mr. Hyde

En un Londres fantasmal viu el respectat doctor Jekyll. Els seus amics, l’advocat Utterson i el doctor Lanyon, descobreixen un esgarrifós succés en què el doctor Jekyll es veu implicat. Impulsats pel desig d’ajudar, duen a terme una sèrie d’investigacions amb un resultat estremidor… Una inquietant novel·la, a mig camí entre el relat gòtic de terror i el psicològic, que ens presenta el tema de la dualitat humana i de l’oposició entre el bé i el mal.

El cas d’en Barney Panofsky

Fins i tot els seus amics estarien d’acord que Barney Panofsky és un «marit maltractador, un falsari intel·lectual, un productor de merdes, un borratxo amb inclinació a la violència i segurament també un assassí». Però, quan els seus pitjors enemics ho intenten fer públic, Barney comença a escriure les seves pròpies memòries, i és així com el veurem passar de la crisi a l’èxit, dels baixos fons a la bona societat a Montreal, París i Londres. Les seves proeses acaben però amb un escàndol notable.

El carter sempre truca dues vegades

Durant els anys de la Gran Depressió, Frank Chambers, un home sense ofici ni benefici, para en un cafè de carretera perdut pel sud de Califòrnia. L’amo, un immigrant grec anomenat Nick, li ofereix una feina i Frank decideix acceptar-la després d’haver clavat una ullada a Cora, l’atractiva esposa de Nick. Ella aguanta una vida avorrida i aïllada a canvi de la seguretat econòmica que li dóna el marit, però la relació apassionada que estableix amb Frank li fa més insuportable la situació… L’argument d’aquesta novel·la negra convoca passions desbordants, cobdícia compulsiva, mentida il·limitada i un destí infranquejable, el material amb què James M. Cain ha perviscut com un dels referents d’una literatura que resisteix com poques el pas del temps.

El carrer estret

Un veterinari de ciutat arriba al poble de Torrelles per exercir el seu ofici. Establert al carrer Estret de la localitat, i gràcies a la xafarderia de la seva cuinera, la inestimable Francisqueta, esdevé testimoni de la realitat quotidiana dels seus veïns. La narració, que segons l’autor és el simple resultat d’haver “passejat un mirall al llarg d’un camí”, és construïda a través d’un pintoresc mosaic de personatges, la banalitat de la vida diària dels quals es converteix en matèria literària d’una qualitat extraordinària.

El carrer de les Camèlies

Mercè Rodoreda ens presenta en El carrer de les Camèlies un altre personatge inoblidable: la Cecília Ce. Inoblidable per motius molt distints que la Colometa de La plaça del Diamant; tot el que en aquesta era pura abnegació és en la Cecília incapacitat moral i sentimental. ¿No hi hauria alguna tara hereditària en l’origen d’aquesta abúlia que li impedeix posar un afecte durador a ningú? La novel·lística contemporània ofereix ben pocs estudis psicològics d’una riquesa i d’una penetració comparables. El públic i la crítica han comprès per un igual que es trobaven davant d’una obra mestra; aquell amb el seu acolliment, i aquesta amb la concessió successiva dels tres premis màxims de la novel·la catalana: el Sant Jordi l’any 1966, el Premi de la Crítica l’any 1967 i el Ramon Llull l’any 1969.

El carrer de l’Embut

De la mà de dos personatges a punt d’embarcar cap a Cuba —en Miquel, jove de Cadaqués que hi va a fer de capatàs, i la Montserrat, filla de la burgesia barcelonina—, Pilar Rahola ens fa passejar per un extraordinari entramat de relacions —sindicalistes, polítics, artistes, pescadors…—, i per alguns dels moments cabdals dels anys 20 i 30 a Catalunya i Cuba. Rahola recrea des dels anys de la dictadura de Primo de Rivera i el pistolerisme pels carrers de Barcelona, fins a la proclamació de l’Estat Català per Lluís Companys a la plaça de Sant Jaume, de la bomba del liceu a l’esclat de la Guerra Civil i els Fets de maig del 1937, i també la Cuba efervescent de les plantacions de sucre, el teatre, la Macorina i l’esclavatge.

El capot i altres relats peterburgesos

El capot i altres relats peterburgesos inclou, a més de la que encapçala el títol, dues narracions més: El nas i El carruatge. El capot, de la qual Dostoievski diria «Tots els narradors russos hem sortit de El Capot», és una dissecció cruel de la vida i la mort d’un homenet ridícul; una tragèdia tan quotidiana com meravellosa, d’acord amb el conreu literari d’un segle que passa del Romanticisme al Realisme. El nas posseeix un simbolisme ambigu, un estrany encís enmig del més delirant dels absurds. El carruatge, finalment, és l’únic relat no ambientat a Petersburg i, potser, el menys fabulós; en ell, Gógol fustiga les ínfules dels terratinents i dels militars, sempre en la línia d’un realisme crític, amb un absolut mestratge tècnic que li va valer i li val l’admiració i l’estima de tots els seus lectors.