19665–19680 di 63547 risultati

L’última estrella

DESPRÉS DE LA CINQUENA ONADA… HEM ESTAT TRAÏTS, PRIMER PELS ALTRES. ARA, PER NOSALTRES MATEIXOS. L’última fase de la invasió està a punt de completar-se, plouran bombes sobre les ciutats i la cinquena onada executarà els supervivents. La fi de l’espècie humana està assegurada i la Cassie Sullivan i els seus companys saben que ha arribat el moment d’escollir: entre l’amor o la por, la confiança o la sospita, l’odi o el sacrifici, la fe o la barbàrie… Entre salvar-nos a nosaltres mateixos o salvar allò que ens fa humans. I és que tot acabarà on va començar: l’última batalla tindrà lloc en l’últim cor humà i acabarà amb el seu últim batec.

L’última batalla

El llibre explica el que succeí a Nàrnia durant el regnat del rei Tirian, l’últim rei de Nàrnia, al qual, degut a un engany, el reialme és envaït per l’ambiciós Imperi de Calormen, i també es relata com poc després el món es destrueix per decisió d’Àslan, amb la salvació dels bons i justos, portats al País d’Àslan, que no és més que una versió platònica de tots els mons que existeixen.

L’últim roder

La nit de Sant Eugeni, els membres d’una comunitat religiosa senten uns forts colps a la porta del convent i, en obrir-la, els lectors s’endinsen en les aventures de qui, amb el pas del temps, esdevindrà l’últim roder valencià: Eugeni el Frare, un heroi idealista i rebel, capaç d’arriscar la pròpia vida per la llibertat i la dignitat dels humils. Aquesta llegenda del segle XIX arriba al tercer mil·lenni amb la mateixa vitalitat que va caracteritzar la vida del seu protagonista.

L’últim muetzí

A través de les visions i records d’Ahmed Xubudi, un alfaquí morisc que he aconseguit fugir del seu poble i escapar de l’expulsió decretada per Felip III, el lector de L’últim muetzí té l’oportunitat de resseguir, sobre un fris històric que va des de l’entrada de Jaume I a València (o a Balansiya) fins als moments en què es materialitza l’expulsió, els avatars de la població autòctona de Xarq al-Andalus. La recreació d’uns anys decisius en la configuració de l’actual País Valencià ens permet conèixer una sèrie de personatges, històrics els uns, ficticis els altres, com ara l’alfaquí Ahmed, símbol de la resistència morisca davant el fonamentalisme cristià; o com Valèria, la conversa, mescla de romanticisme i esperit pragmàtic; o l’esquerpa baronessa viuda; o mossèn Joan, víctima i botxí alhora en una situació mai no imaginada; o el baró Felip Albert, fugint cap endavant en un món i una societat crepusculars… Afanys, passions, esperances, crueltat, somnis, solidaritat, bateguen entre els habitants de Manzal, condicionen les seues actuacions i determinen les seues vides sobre el fris històric d’uns anys violents i irrepetibles.

L’últim lapó

«—Lapó! —va exclamar, tot alçant el to i el dit per imposar silenci—. Has viscut una vida de pecat, entossudit en les teves supersticions paganes. S’havia instal·lat el silenci, però la tensió era asfixiant. El pastor va treure una gruixuda Bíblia il·lustrada. El dit assenyalava les paraules acusadores. —Aquell que faci sacrificis a altres déus incorrerà en anatema! —va cridar, de sobte, tot grunyint amb una veu cavernosa amb una veu cavernosa que va espantar els homes.»

L’últim animal salvatge

Aquesta és la història d’un nen anomenat Kester. És extraordinari, però ell encara no ho sap. Tot el que sap en aquest moment és que: 1. Hi ha un estol de coloms excitats a la seva habitació… 2. Estan parlant amb ell… 3. La seva vida mai més tornarà a ser la mateixa.

L’últim abat

És la primera d’un seguit de morts violentes a les quals s’haurà d’enfrontar l’últim abat de Sant Benet de Bages, Pere Frigola. Una conxorxa orquestrada pel rei de Castella i la Congregación de la Observancia de Valladolid amenaça de posar en perill els monestirs catalans, que s’uneixen per resistir l’embat imperialista. Gironell retrata els estralls de la corrupció en la política i en l’Església a la segona meitat del segle XVI, sense oblidar el paper que van tenir-hi els habitants dels pobles, escanyats per les dues institucions. L’últim abat permet reviure les tradicions, l’art, el món del vi, la gastronomia, les relacions i els interessos enfrontats en un moment convuls per a Catalunya.

L’ull de la garsa

Aquesta és una corprenedora història: la del Poble de la Pau a la recerca de la llibertat. I és també una història d’amor. Luz Marina és la filla de Falco, el líder dels Amos; i Lev és l’inquiet líder dels pagesos. El seu amor és impossible, però és la guspira que encendrà la foguera de la guerra i de l’exili. Aquesta meravellosa novel·la, escrita en el net i lluminós estil d’Ursula K. Le Guin, passa en un planeta llunyà, habitat pels foragitats de la Terra, on les silencioses garses i els enigmàtics qualque-sia observen el traginar inquiet dels ambiciosos Amos i l’orgull pacifista del Poble. Una història que no pot deixar indiferent ningú. La Terra Lliure és aquell paradís que rau en la foscor íntima del cor de tots nosaltres. La llibertat com a meta i l’amor com a mitjà per arribar-hi. Una epopeia llunyana d’un planeta remot, i tan propera a la vegada als desconcertats homes i dones d’aquesta Terra nostra.

L’ou d’or

L’ou d’or té a veure amb la mort, sigui per una sobredosi accidental o per suïcidi, d’un noi sord i mentalment discapacitat. Brunetti està astorat que un noi amb aquestes qualitats s’hagi pogut suïcidar i, atès que al llarg dels anys l’havia vist pel barri, es permet donar una ullada a la seva vida per intentar entendre què li ha pogut passar. Això el porta a trobar-se amb la mare del noi i a assabentar-se de les circumstàncies del seu naixement. Però res del que Brunetti descobreix li aporta arguments clars sobre la seva mort. I d’això va la novel·la. A estones també es dedica a analitzar la societat que permet que una persona desvalguda com aquesta pugui créixer de la manera en què ell ho fa.

L’origen

Els estudiosos de l’obra de Thomas Bernhard acostumen a dir que la seva «obra magna» és l’autobiografia dels anys d’infantesa i joventut que l’autor austríac va escriure entre 1975 i 1982 i que va dividir en cinc volums: L’origen (1975), El soterrani (1976), L’alè (1978), El fred (1980) i Un nen (1982). L’origen ens situa a la ciutat austríaca de Salzburg, cap a l’octubre de l’any 1944. Per aquelles dates la segona guerra mundial es trobava en el seu desenllaç final, i Salzburg, com altres ciutats ocupades pels nazis, estava apunt de patir els bombardeigs de les tropes aliades. Un Thomas Bernhard de 13 anys es troba en aquell moment en un internat del centre de la ciutat. El seu padrastre i el seu tiet són a la guerra, i el seu avi (l’única persona de la família per la que Bernhard sent afecte) l’envia a un internat amb la idea que el noi estudii per tenir un bon futur professional. El llibre avança entre la crònica històrica dels fets i els records personals d’en Bernhard. Fins aquí tot sembla normal i correcte, diguem que existeixen molts llibres de memòries sobre els efectes devastadors de la guerra, però segurament pocs o cap amb la mala llet i l’odi dirigits sobre la pròpia ciutat i els seus ciutadans.

L’ombra sobre Innsmouth

L’ombra sobre Innsmouth, escrita el 1931 i publicada el 1938, forma part dels Mites de Cthulhu, la idea centrals dels quals és que, milions d’anys abans d’iniciar-se el cicle biològic a què pertanyem, la Terra era habitada per uns éssers que, tot i no ser estrictament espirituals, tampoc no eren materials en el sentit un xic estret que acostumem a donar a aquesta paraula. Aquesta raça, a conseqüència de les pràctiques de màgia negra, va perdre el seu domini i va ser expulsada de la Terra, però viu en algun lloc exterior disposada en tot moment a reconquerir-la. El personatge central de L’ombra sobre Innsmouth, en el millor estil lovecraftià, fa un viatge de turisme a la recerca d’antiguitats a la mítica ciutat d’Arkham, però ocasionalment s’atura en un ruïnós i abandonat poble mariner. En aquest poble viuen els descendents del capità Obed Marsh, que segons la llegenda popular va tenir contactes amb certes «bèsties» dels mars del Sud. Des d’aleshores, a causa de la mescla de sangs, segons sembla, els habitants d’Innsmouth han sofert extraordinàries metamorfosis: han adquirit una forma inhumana, meitat peixos meitat batracis, que els fa repugnants. A mesura que el narrador va descobrint la identitat del misteriós capità Marsh se li fa cada cop més evident…

L’Ombra del Vent

Una matinada de 1945 un noi és acompanyat pel seu pare a un indret misteriós amagat al cor de Ciutat Vella: El Cementiri dels Llibres Oblidats. Daniel Sempere hi troba un llibre maleït que canvia el rumb de la seva vida i l’arrossega a un laberint d’intrigues i secrets enterrats a l’ànima fosca de la ciutat. L’Ombra del Vent és un misteri literari ambientat a la Barcelona de la primera meitat del segle XX, des dels últims esplendors del Modernisme a les tenebres de la Postguerra. Combinant les tècniques del relat d’intriga i suspens, la novel·la històrica i la comèdia de costums, L’Ombra del Vent és sobretot una tràgica història d’amor el ressò de la qual es projecta a través del temps. Amb gran força narrativa, l’autor entrellaça trames i enigmes a manera de nines russes en un inoblidable relat sobre els secrets del cor i l’embruix dels llibres, l’intriga dels quals es manté fins a l’última pàgina.

L’ombra de la sirena

A les fredes aigües de Fjällbacka apareix el cos sense vida d’un home empresonat en un bloc de gel. L’angoixa a l’illa creix quan se sap que un dels amics de la víctima fa temps que rep cartes anònimes amenaçadores. Hi ha algú a Fjällbacka que amaga un odi profund, algú sense escrúpols que ja ha actuat una vegada i que podria tornar a complir les seves amenaces en qualsevol moment. Un cas apassionant, ple de perills i girs inesperats, que intentarà resoldre la intrèpida parella formada per Patrik Hedström i Erica Falck, encara que hagi de desenterrar el passat més tenebrós de l’illa. «Quan l’aigua gèlida del mar el va envoltar, ja no sentia res. L’últim record que li va creuar la ment va ser la imatge d’aquells cabells. Llargs. Foscos.»

L’ombra de l’eunuc

Miquel Gensana, un home que ratlla la cinquantena, es planteja si té sentit el que ha fet durant la seva vida. Tota la novel·la dura el que dura un sopar amb una noia justament a la casa pairal de la seva família, a Feixes, ara transformada en restaurant. I és al llarg d’aquest sopar que Miquel Gensana es planteja «en quin moment se li havia esquerdat la vida», i fa tot un exercici de lucidesa a l’hora de revisar el seu passat. El pas per la universitat, la lluita antifranquista al final de la dictadura, les venjances i assassinats no resolts, l’opció de la violència, la veritat oculta d’una llarga història familiar, el paper de l’art i la música en la nostra vida…

L’olor del mal

Després de vuit anys rondant per Europa, el 20 de juliol de 1951 Fausto Trani torna a Roma. La ciutat s’està recuperant de les ferides de la Segona Guerra Mundial, un període en què Trani va muntar festes, complots i tripijocs per a nazis, feixistes, monàrquics i partisans i finalment va deixar enemics en tots els bàndols. Ara, el seu retorn coincideix amb el brutal assassinat d’un professor de francès. Els seus alumnes, tots del més alt nivell social, i el mateix Fausto Trani, s’hi veuran involucrats. L’olor del mal és la sorprenent incursió de Lluïsa Forrellad en el gènere negre: assassinats, pederàstia, premsa groga, prostitució, baixos fons i alta aristocràcia, tràfic de drogues, identitats falses… en una Roma vitalista, descarada i multicolor. Una novel·la amb personatges esplèndids: Fausto Trani, inclassificable, voluble, sense ideals; Liliana, la germana solemne i aristocràtica; André Laplanche, el tèrbol professor de francès; Gervasio Strata, el cap de policia mutilat; el sergent Campanella, callat i clarivident; Amerigo, un periodista incisiu…, en una trama plena de suspens i girs inesperats.

L’odissea bàrbara

A pesar de ser una de les obres menys conegudes de E.R. Burroughs, L’odissea bàrbara, amb les aventures d’un mariner americà que, contra les ordenances del seu país, traspassa la prohibida Longitud 30° Est i s’endinsa en una Europa desconeguda —ens trobem en el segle XXII— contenen, sintetitzats, els exotismes i les fantasies que van fer famosos John Carter i Tarzan, dos dels personatges més famosos de l’autor. Amb una gran facilitat i agilitat narratives, Burroughs ens explica una història insòlita en què els gèneres d’aventures i fantàstic anuncien, i proporcionen, les pautes dins les quals es mouran els primers llibres de ciència-ficció: inventiva, paisatges imaginaris i situacions sorprenents.