19601–19616 di 62912 risultati

El navegant

El protagonista d’aquesta novel·la d’aventures és curiós i inexpert, però té un do insòlit, gairebé sobrenatural, que el fa ser diferent de totes les altres persones. I també té una passió sense límits per les llengües del món. Es diu Assiscle Xatot i viu a Perpinyà, a mitjan segle XIX. El seu do i la seva passió el portaran per camins que mai no hauria sospitat, fins al París encès de la guerra franco-prussiana i la revolució de la Comuna. Una mica més tard, el vent de l’aventura el durà fins a la llunyana Nova Caledònia, on, entre colons europeus i indígenes canacs, serà posat a prova diversos cops per aconseguir sobreviure. Lluny de les seves terres i de la seva estimada Josepa, es preguntarà: «De què serveix tenir un do, si només comporta maldecaps i complicacions de tota mena?».

El nas de Mussolini

Una jove revolucionària té la missió d’assassinar el dictador Primo de Rivera. Mentre espera l’ordre d’executar l’atemptat, s’amaga en un poble dels Pirineus amb el seu pare. Però van passant els anys i l’ordre no acaba d’arribar. Sola i aïllada, en la misèria, com més temps passa, amb més força s’aferra als ideals com a mecanisme de supervivència. Al poble hi coneix una noia independent d’esperit, que manté un tortuós lligam sentimental amb un cacic de la comarca. La relació de totes dues conflueix en un final sorprenent i esplèndid. Amb un ofici exquisit, a partir de l’angoixa d’una espera que sembla que no té fi, Lluís-Anton Baulenas aconsegueix de bastir una trama argumental suggeridora, plena d’intriga i de tensió narrativa, situada en una època en què, amb els sòviets al poder, per primer cop, la utopia es podia fer realitat.

El Nadal d’Hercule Poirot

Nadal ens suggereix temps de pau i bona voluntat. Així ho entenia el coronel Johnson, cap de policia del districte, i ho estava explicant al seu convidat, Hercule Poirot, significant-li, doncs, que tindrien uns dies sense feina. Però Mr. Poirot no n’estava tant segur. «Examinem els fets, li diu, vós dieu que Nadal és temps d’alegria i bon humor. Això significa bons tiberis i abundoses begudes. Significa menjar i beure en excés. La conseqüència és una indigestió. I amb la indigestió ve la irascibilitat. I llavors la discussió… i l’assassinat». Una bona tesi que aviat seria demostrada. Sona el telèfon i ja tenim Hercule Poirot passant el seu Nadal investigant l’assassinat de Simeon Lee.

El monstre d’Akiya

Si el vell pescador d’Akiya no els hagués parlat d’un monstre, aquelles vacances haurien estat molt diferents per a Kira, Olli, Derreck, Wolfi i tots els altres fills d’estrangers que passaven l’estiu al petit poble de pescadors de la costa japonesa. Però en sentir anomenar aquell ésser misteriós i perillós, tots quatre es van posar a buscar-lo i van descobrir que l’afer era molt més seriós que no es pensaven.

El món sobre rodes

«Us vull explicar una història. És la història d’un nen que va néixer el 18 de juliol de 1990, a Barcelona. La història d’un nen que va néixer abans del que estava previst de les ganes que tenia de veure món, i també la història del que va passar amb aquestes ganes de conèixer gent i coses noves. Evidentment, és una història d’aventures». El món sobre rodes és la història de l’Albert Casals, un noi que tot i haver patit una leucèmia, amb tan sols catorze anys va començar a viatjar, sol i en cadira de rodes, per mig món. El seu esperit inconformista i lluitador, la seva curiositat i l’afany per superar els contratemps i ser feliç l’han convertit en un aventurer excepcional i ha decidit explicar les seves experiències en aquest relat. Un testimoni vital impressionant, sincer i directe que desprèn autenticitat per tots el cantons.

El món groc

Si creus en els somnis, es faran realitat. El món groc és un món fantàstic que vull compartir amb tu, és el món dels descobriments que vaig fer durant els deu anys que vaig estar malalt de càncer. És curiós, però la força, la vitalitat i les troballes que fas quan estàs malalt serveixen també quan estàs bé, en el dia a dia. Aquest llibre et farà conèixer i entrar en aquest món especial i diferent, però sobretot et farà descobrir els”grocs”: el nou esglaó de l’amistat, les persones que no són ni els amants ni els amics, aquella gent que s’encreua a la teva vida i que amb una sola conversa pot arribar a fer-la canviar. No t’avanço res més, hauràs de llegir el llibre per poder començar a trobar els teus”grocs”. Potser un d’ells sigui jo… El món groc parla de com és de senzill creure en els somnis perquè aquests es creïn. I és que entre creure i crear només hi ha poques lletres de distància. A què esperes per saber qui són els teus “grocs”, la nova manera de veure l’amistat! Albert Espinosa. “L’Albert parla d’un món a l’abast de tothom, i que té el color del Sol: el món groc. Un lloc càlid on els petons poden durar deu minuts, on els desconeguts poden ser els teus millors aliats, on la por perd el seu significat, on la mort no és allò que els passa als altres i la vida és el més valuós. Aquest llibre parla de tot això, de tot el que sentim i no diem, de la por que ens treguin el que tenim, de reconèixer-nos de manera completa i apreciar qui som cada segon del dia. Llarga vida a l’Albert!”. Eloy Azorín, actor.

I el món gira

Ricard Moja, president de la fundació d’una prestigiosa institució cultural, desvia una quantitat important de diners per al seu ús personal. Recomanat per ell, l’artista Res Benito està preparant un gran mural sobre l’orgasme, que segons ell és l’origen del cant, per al teatre del Liceu. Tres perruqueres li proporcionen els pèls que necessitarà per a la seva obra. Mentrestant, Rubén Montesinos, que treballa per a les persones sense sostre, rep l’encàrrec de buscar la Lídia Moja, germana d’en Ricard desapareguda a l’Índia fa més de trenta anys.

El món de Sofia

Alberto Knox és un misteriós i extraordinari professor de filosofia que explica a Sofia Amundsen, una nena de quinze anys, la vida i l’obra dels grans pensadors de la història. Des dels presocràtics fins a Sartre, passant per Plató, Aristòtil, Jesús, sant Agustí, Galileu, Descartes, Hume, la Il·lustració, Kant, el Romanticisme, Hegel, Marx, Darwin o Freud, tots participaran del viatge que emprendrà Sofia pel món de les idees. Però El món de Sofia no és només aquest viatge fascinant, és també una novel·la excepcional i originalíssima, amb un desenllaç imprevisible, que s’ha convertit en un clàssic per a tots els públics.

El món de 1914

L’esforç de Stefan Zweig per assolir una comunitat d’esperit per sobre de les fronteres, un innegable talent com a memorialista d’uns temps difícils per a Europa i la seva activa militància antibel·licista han convertit la seva obra en un dels referents indiscutits del pacifisme. Però en els primers mesos de la Primera Guerra Mundial, Zweig no va mantenir exactament les actituds que ell mateix s’atribueix a les seves memòries, brillants i inqüestionables. Els articles reunits en El món de 1914 recuperen els escrits de guerra de Stefan Zweig publicats a la premsa per comentar, en temps real, els primers dies de la Guerra Gran. En aquests articles, s’hi mostra bel·ligerant i militant, gens pacifista. Indubtablement brillants, són peces d’orfebreria assagística i narrativa que posen al servei de la causa germànica el seu estil inconfusible, tot i el seu contingut. Aquests articles permeten una completa revisió de la figura de Zweig, no per negar grandesa a la seva obra, sinó precisament per posar de manifest la complexitat de la seva identitat europea.

El moment de dir prou

El moment de dir prou pretén recollir un sentiment compartit per molts catalans però que pocs gosen expressar obertament. És un crit que denuncia la flagrant anormalitat en què viu la nació catalana, atenallada per la correcció política i l’acomplexament històric però, significativament, capaç de manifestar-se multitudinàriament en ocasions. Parteix d’una «auditoria» que analitza l’inacceptable tracte que rep Catalunya a mans de l’Estat espanyol tal com ha il·lustrat l’episodi del nou Estatut. També assenyala la tolerància inaudita de què gaudeix el franquisme residual a l’Estat (tal com s’ha vist en l’elaboració de la Llei de la Memòria Històrica) i el que això suposa políticament. Alhora exposa el paper de la Conferencia Episcopal Española com a adreçador moral de facto de la vida pública. L’autor acaba reflexionant sobre la treballada exclusió de Macià com a referent històric i el cas Maragall com a paràbola del mateix país. El llibre ho complementa amb un compendi d’idees pràctiques per al futur del catalanisme.

El moliner udolaire

Després d’un viatge sense rumb pels boscos del nord de Laponia, Gunnar Huttunen, un home lliure i solitari, arriba a un petit poble al cor de Finlàndia on compra un vell molí abandonat. Gunnar és un home exemplar, irreprotxable i molt treballador, i malgrat que els habitants del poble són una mica tancats, aviat es guanya el seu respecte. Amb el temps, però, a aquell individu tan estrany, capaç de deixar bocabadats els joves del poble amb les seves imitacions i els seus números de circ, se li descobreix un defecte més aviat molest: en moments de tristesa, sobretot a les nits, Gunnar udola. Són aquestes molestes nits d’insomni les que fan que les autoritats el prenguin per boig i vulguin ingressar-lo en un psiquiàtric. Però el moliner udolaire comptarà amb l’ajuda d’alguns veïns per intentar fugir al bosc. Si és la normalitat, la mediocritat, la renúncia als somnis, l’acceptació d’imposicions i compromisos tot allò de què els protagonistes d’Arto Paasilinna fugen, Gunnar Huttunen és l’encarnació extrema d’aquesta fuga, la lluita d’un home per la seva llibertat.

El mite de Sísif

Aquest recull d’assaigs que porta per títol El mite de Sísif va aparèixer pocs mesos després de L’estrany, i l’experiència que s’hi descriu no és essencialment distinta. S’hi analitza l’absurd —«un mal de l’esperit»— i hi és considerat com un punt de partida i no pas com una conclusió. Per a Camus, Sísif és l’heroi absurd, tant per les seves passions com pel seu turment, i el símbol del treball inútil i sense esperança: els déus l’havien condemnat a fer rodolar incessantment una roca fins al cim d’una muntanya des de la qual la pedra tornava a caure pel seu propi pes. Aquests assaigs —igual que les altres obres de Camus— ens mostren la noblesa i l’indefallent amor a la veritat que el duen a mantenir, fins contra ell mateix, el que creu veritable, i a preferir el que és vertader al que és desitjable. Hi confessa sentir una «insaciable apetència d’absolut i d’unitat» i no nega que el món pugui tenir «un sentit que el transcendeixi», si bé declara que no el coneix i que, «de moment, li és impossible de conèixer-lo». Camus està en la línia dels moralistes clàssics francesos i moltes de les seves pàgines remeten a Pascal.

El misteriós afer de Styles

Un testament misteriosament destruït, una tassa de cafè esmicolada, una taca de cera d’espelma a terra, un sobre vell, un parterre de begònies acabades de plantar… Aquests eren els detalls, aparentment desvinculats, que envoltaven 1’assassinat de la rica Mrs. Inglethorp, la mestressa de Styles Court. Per a la majoria eren detalls insignificants, però eren prou intrigants per alimentar la curiositat del detectiu Hercule Poirot. Amb El misteriós afer de Styles, Agatha Christie, l’escriptora de novel·les de suspens més universal, iniciava la sèrie d’obres protagonitzades pel menut detectiu belga Hercule Poirot, la minuciositat del qual havia d’esdevenir llegendària.

El misteri del tresor desaparegut

Un galió, un tresor, una illa! Quina increïble aventura pels mars del tròpic! Tot va començar amb una carta perfumada d’espígol que la tia Làmpia va enviar als seus tres nebots. Quan vam partir, ningú no es podia ni imaginar com acabaria aquell viatge…

El misteri del Tren Blau

El mes de gener, molts membres de l’alta societat, entre els més elegants d’Europa, viatjaven en el Tren Blau, en direcció al sud, cap a la temporada de la Rivière. Una de les més fascinadores passatgeres era Ruth, filla del milionari americà Rufus Van Aldin, i muller de l’aristòcrata anglès Derek Kettering. Ella portava el famós “Cor de foc”, un robí llegendari d’incalculable valor que el seu pare li acabava de regalar. Ni ella ni el seu robí no arribaren mai a Niça i el seu company de viatge Mr. Hercule Poirot necessità tots els seus poders per poder posar en clar un complicat i intricat crim.

El millor dels mons

Publicat l’any 2001, aquest llibre de relats de Quim Monzó conté tretze contes i una nouvelle tenyits d’una incitant comicitat negra. Són històries cruels, travessades per la felicitat, la violència i els inferns privats, i poblades per personatges obsessius amb la rialla a contrapeu. Monzó suma -a la mestria demostrada en els llibres anteriors- noves estratègies narratives, i fa servir amb originalitat tota una gamma de tons que confereixen a El millor dels mons una força singular i ens el mostren com un innegable nou pas endavant.