19489–19504 di 62912 risultati

Els altres mons de la literatura catalana. Antologia de narrativa fantàstica i especulativa.

Un viatge fascinant de quasi dos segles a través dels millors relats fantàstics i de ciència-ficció en la nostra llengua. Jacint Verdaguer, Josep Carner, Mercè Rodoreda, Joan Perucho, Pere Calders, Manuel de Pedrolo, Terenci Moix, Josep Albanell, Màrius Serra, Albert Sánchez Piñol, i fins a cinquanta autors més ens descobreixen un dels territoris menys transitats i més misteriosos de la nostra literatura. Una selecció exhaustiva que reuneix noms consagrats amb veritables especialistes d’aquest gènere en l’antologia de narrativa fantàstica en català més completa de les publicades fins ara.

Els altres catalans

Des de la seva publicació al març del 1964, Els altres catalans, l’obra més popular de Francesc Candel, no s’ha pogut llegir tal com l’havia escrit l’autor. El sedàs de la censura va obligar a suprimir i modificar nombrosos passatges. Testimoni directe de la gent, dels ambients i dels problemes de la Catalunya suburbial, l’assaig de Candel afrontava de manera crua i valenta la qüestió de la immigració, un assumpte complex i recurrent que encara avui té un fort impacte social. Per primera vegada presentem el text original íntegre, restituint els fragments que la censura va obligar a tallar, en una acurada edició a càrrec de Jordi Amat. S’inclou també un pròleg inèdit de l’escriptora Najat El Hachmi, ella mateixa procedent d’una família immigrant, que apropa als lectors d’avui el text clàssic de Candel.

Elogi de la feblesa

Aquest relat autobiogràfic, d’una vida singular i sorprenent, narra el camí seguit per l’Alexandre Jollien, un jove amb paràlisi cerebral que, a causa del seu handicap, estava destinat a enrotllar cigars en un taller ocupacional per a persones discapacitades, i que ara es troba, després d’un llarg periple, estudiant filosofia a la universitat. L’autor, tot narrant la seva experiència difícil i dolorosa però sempre estimulant, a través d’un diàleg fictici amb Sòcrates, convida de manera insistent a qüestionar la distinció entre normal i anormal. No proposa pas una solució tranquil·litzadora o harmoniosa, sinó més aviat un dubte que fa capgirar el que fins ara crèiem saber i que ben sovint marca el nostre comportament davant tot allò que és aliè, diferent, estrany.

Elena de segona mà

L’ànima li va caure als peus en trobar-se amb aquell escampall de matalassos on s’arraulien unes quantes dotzenes d’homes; però pitjor havia estat la nit abans, quan va haver de refugiar-se en un solar, i més terribles serien les nits futures que passaria pels portals i sobre les llambordes humides del carrer, fins que una dona de vida fàcil se l’endugués al seu llit. Allí havia començat tot, en un llit. Però no en el seu, sinó en el de la seva mare… Elena de segona mà, afegeix a les seves qualitats intrínseques una particularitat que pot interessar al lector curiós: escrita el 1949, és la primera novel·la de Manuel de Pedrolo. La primera novel·la d’un gran novel·lista.

Eldest

Eragon i la seva dragona, Saphira, acaben d’impedir que les poderoses forces del rei Galbatorix, el cruel regent de l’Imperi, destrueixin per sempre l’exèrcit rebel dels vardens a Farthen Dûr, la ciutat muntanya dels nans. Pocs dies després de la cruel batalla amb els urgals, Eragon i Saphira hauran de viatjar fins a Ellesméra, el país dels elfs, per continuar la seva formació en la màgia i en la lluita amb espases, les habilitats especials dels Genets de Drac, per poder-se enfrontar al malvat rei. Els acompanyaran Arya, l’elfa, i Orik, el nan. Serà un viatge ple de descobertes i d’aventures, amb paratges fabulosos i noves coneixences. Però el caos i la traïció el sotjaran tothora, i Eragon no sabrà en qui confiar. Mentrestant, els sons inconfusibles de la guerra somouen tot el regne d’Alagaësia. Les espases s’afilen i els núvols de foscor presagien terror i mort. A Carvahall, prop de les muntanyes Vertebrades, també arriba la por: dos Ra’zac han aparegut amb un destacament per capturar Roran, el cosí d’Eragon. Roran haurà de fugir, però aviat s’adonarà que no podrà escapar-se sempre. A més, el desig de venjar la mort del seu pare a mans dels Ra’zac el durà a prendre una decisió que no tindrà marxa enrere. Podrà l’ombra fosca i poderosa del rei esclafar la resistència? Eragon no podrà fugir sempre…

El virgo de Visanteta

L’acció de la història té lloc al poble de Favara (Ribera Baixa) i l’argument se centra en la presentació de dues querelles de caràcter sexual que són portades davant l’alcalde. D’una banda hi ha la querella d’un matrimoni, el Tio Collons i la Tia Tomasa, desavingut a causa que el Tio Collons sodomitza la seua muller. D’altra banda, hi ha la querella d’en Pasqualo (fill de Collons i Tomasa) i na Vicenteta, qui exigeix a en Pasqualo que es case amb ella, ja que, segons Vicenteta, en Pasqualo l’ha desponcellada. En Pasqualo argumenta davant del jutge i dels seus pares que na Vicenteta l’ha seduït i que ella no era verge. [El 2009, coincidint amb el 200 aniversari del naixement de l’escriptor suecà Josep Bernat i Baldoví (Sueca, 19 de març de 1809 – València, 31 de desembre de 1864), el suecà Joanjo Aguar transcrigué digitalment l’obra més famosa d’aquest autor, El Virgo de Visanteta a partir del facsímil de la primera edició, de 1845. Cal tenir present que, en ser una transcripció fidel, la llengua no està normativitzada. Diuen que el millor homenatge que se li pot retre a un escriptor és llegir i difondre la seua obra, i donat que Joanjo Aguar l’ha posada a disposició de tots, ací vos l’oferim.]

El violí d’Auschwitz

Al camp d’extermini d’Auschwitch, les condicions de vida són infrahumanes i els abusos, els càstigs o la mort són companys habituals dels reclusos com en Daniel, un luthier jueu de Cracòvia, que sobreviu a aquest infern treballant de fuster. El comandant del camp, Sauckel, afeccionat a la música clàssica, descobreix l’autèntic ofici d’en Daniel i decideix posar-lo a prova: li haurà de construir un violí que tingui un so perfecte. En Daniel es posa a l’obra, però no es pot ni imaginar el càstig que l’eatpera si no compleix bé l’encàrrec.

El vigilant en el camp de sègol

La novel·la narra el retorn d’amagat d’un adolescent, Holden Caulfield, des de l’internat de Pencey, d’on ha estat expulsat, fins a Nova York, on viu la seva família. Holden és un jove amb greus problemes de relació i algun tret psicòtic, cosa que serveix a l’autor per mostrar l’angoixa dels adolescents inadaptats. La narració s’allarga durant els tres dies en què el protagonista posa de manifest la seva aversió per les convencions socials. Només s’escapa d’aquesta caracterització la seva germana Phoebe, a qui estima de veritat, així com Allie, un altre germà que va morir de leucèmia. El vigilant en el camp de sègol va ser publicada per primer cop als Estats Units el 1951. Quan es va publicar va aixecar molta controvèrsia per l’ús de paraulotes i pel retrat que fa de la sexualitat i de l’angoixa del protagonista. Amb tot, ha estat considerada una de les obres més importants i influents de la literatura del segle XX.

El vigilant

Dos vigilants, aïllats en l’aparcament d’un edifici de luxe, esperen l’arribada del seu relleu i de les provisions que els mantenen amb vida. Tenen prohibit comunicar-se amb els residents, i la situació s’agreuja quan observen com tots, excepte un, abandonen l’edifici el mateix dia. La suposició que al món exterior hagi esclatat una catàstrofe, la falta de provisions i la possibilitat que tot sigui una prova per a aconseguir un ascens els portaran al límit de la seva resistència. La por a l’exterior i a l’altre, la necessitat d’aguantar i les seves obsessions fan d’aquesta obra una meravellosa metàfora sobre la societat actual i la solitud de l’ésser humà.

El vescomte migpartit

En una guerra entre Àustria i Turquia, el vescomte Medardo de Terralba rep una canonada turca a la pitrera i torna a casa migpartit. Aquest truculent inici dóna lloc a una faula amb cadència de pantomima, en la qual, al voltant del vescomte, es mouen i s’inquieten un seguit de súbdits més migpartits que no pas ell. ¿És una fantasia pròpia de la seva invenció, aquesta que ens proposa Calvino, o és un pensament al·legòric sobre la condició de home contemporani, sempre «alienat», mutilat, impossibilitat d’assolir la integritat? Les invencions de Calvino, com ja ens ha demostrat en altres obres, s’obren a un gran ventall de significats.

El veredicte de llautó

«Tothom menteix. Els polis menteixen. Els advocats menteixen. Els testimonis menteixen. Les víctimes menteixen. Un judici és un concurs de mentides». Ho diu en Michael Haller, un advocat de Los Angeles que acaba d’heretar el bufet d’un amic i col·lega assassinat. Dins de l’herència hi ha una peça sucosa: l’afer Elliot, que li pot donar fama i diners, ja que implica un magnat del cinema. Però mentre es prepara per al judici, en Mickey descobreix que ell també està en perill. No li queda més remei que col·laborar amb l’inspector Harry Bosch, com sempre disposat a tot per tal d’arrestar l’assassí —també a fer servir d’esquer l’advocat.

El vent de la nit

El protagonista d’aquesta obra és el Cruells d’Incerta glòria, trenta anys més tard: «això fa —parlo, ai de mi, per experiència— que un mateix home sigui dos personatges ben distints», n’escrivia Joan Sales. I a dos moments ben distints de la Història: si el cor s’havia obert a la vida durant els anys de guerra, el cor es tanca a la vida dins de l’Estat totalitari i es replega en el record.

El vell i la mar

El vell es fa a la mar cada dia, amb obstinació, malgrat que durant setmanes senceres ha de tornar a port amb les mans buides. Les altres barques arriben plenes de pesca; la seva no. Però ell sap que allà, mar endins, l’espera el peix espasa més gros que hagi estat vist. I després d’una lluita aferrissada, a vida o mort, obtindrà el trofeu per la seva tossuderia encara que el mar sigui ple de taurons afamats i la costa estigui encara tan lluny… El vell tindrà el record de la lluita i la satisfacció de la victòria. A això, cap tauró no hi clavarà les dents. El vell i la mar, que va obtenir el premi Pulitzer i va ser la darrera obra publicada per l’autor abans d’obtenir el premi Nobel el 1954, és probablement el text més popular de Hemingway. Tot i la seva simplicitat i brevetat, s’erigeix com un cant a la grandesa de l’home encarnada en un vell pescador vençut.

El valencià és una llengua diferent?

El valencià és una llengua diferent?. A partir d’aquesta pregunta, l’autora estableix un diàleg sobre la realitat sociolingüística valenciana actual. L’obra planteja què és el valencià i què el fa diferent (i de què). El to predominant s’allunya de l’erudició o l’academicisme. els capítols, tot i que són unitats independents i completes, s’interrelacionen i progressen amb l’objectiu d’explorar des de diferents punts de vista, dels més quotidians als més generals, la problemàtica que viu el valencià com a conseqüència de la revifada polèmica de la seua adscripció lingüística.

El vaixell d’Iràs i no Tornaràs

El punt de coincidència de la llegenda i el mite i una situació actual, quotidiana —l’anada amb vaixell de Menorca a Barcelona—, marquen l’inici d’aquesta història, de resultats imprevisibles per al lector. L’ambigüitat d’aquesta mescla d’elements empírics i imaginaris ve reforçada per la dualitat dels personatges principals descrits per una banda com a herois de novel·la d’aventures i per l’altra com a humans arrelats al seu temps. Com ha escrit l’autora: «Vaig fer dos nivells narratius: per una banda, l’explicació d’uns fets extraordinaris en forma de rondalla; per l’altra, el punt de vista personal, no estrictament descriptiu, sinó sensitiu, íntim, de reacció humana davant d’aquests fets, amb una tècnica més plana. Això és El vaixell d’Iràs i no Tornaràs».

El tron de plata

Nàrnia…, un món on els gegants fan estralls…, on la maldat pot escampar-se com una espessa teranyina…, on els encanteris ho dominem tot…A través de perills inaudits i cavernes profundes, un noble grup d’amics van a la recerca d’un príncep captiu. Però la seva missió a Ultraterra faraà que se les hagin de veure, cara a cara, amb la maldat més bonica però també més letal que mai s’haurien imaginat.Nàrnia…., un món on tot és possible.