19473–19488 di 63547 risultati

Mentiders

Dos policies de Londres es troben en la situació d’haver de comunicar una mala notícia a un matrimoni, la Nit de Nadal. I no s’hi veuen en cor del tot. Per no fer mal a aquesta pobra gent, mentint o be deixant que els malentesos vagin creixent, permeten que les situacions es vagin complicant cada vegada més, fins arribar a límits indescriptibles. Mentiders és una obra que tot i contenir molts dels elements típics de la comèdia clàssica, renova el gènere introduint nombroses variants. Hereva de Pel davant i pel darrere de Michael Frayn, es composa d’un text boig, ràpid, fresc i divertit, una col·lecció de personatges radicalment contraposats i un conjunt de situacions que porten a l’espectador del surrealisme al deliri passant per tocs de drama.

Menja, resa, estima

Tots, en un moment o altre, hem sentit o sentirem la necessitat de prendre distància i replantejar-nos la vida per recuperar-ne el sentit. Un bon dia, Elizabeth Gilbert, després d’un desengany amorós i un divorci traumàtic, va decidir començar de nou i emprendre un llarg viatge que la va dur successivament a Itàlia, l’Índia i Indonèsia, tres escales geogràfiques que es corresponen amb les etapes de la seva recerca interior. La novel·la autobiogràfica d’Elizabeth Gilbert mostra el que passa quan decidim agafar les regnes de la nostra vida. Menja, resa, estima proposa un viatge de revelació, equilibri i pau interior. Potser aquest llibre no ens canviarà la vida, però ens obrirà els ulls.

Memòries!

«Per què escriure novel·les si es pot dir la veritat?», va escriure Matthew Tree en un relat anterior, i amb aquest llibre breu de memòries demostra que, efectivament, es pot dir la veritat, tota la veritat i res més que la veritat si un realment té ganes —i la necessitat— de fer-ho. Farcit d’anècdotes, Memòries! explica els anys formatius de l’autor a Londres, des d’una escola d’elit fins a l’atur crònic, passant pel moviment anarquista ben actiu de l’època, seguit del trasllat a Barcelona i la trobada d’una pau relativa, de cap de setmana, a les platges del Maresme, on finalment va començar a resoldre els problemes causats per una malaltia mental que havia afectat tot el període anterior. Una història personal escrita per algú que creu que totes les històries personals poden ser fascinants, si un troba la manera d’explicar-les. Memòries! és un llibre a la vegada apassionant, inquietant i extraordinàriament sincer.

Memòries d’una puça

Segurament, una puça enganxada a la pell d’un gos o d’un gat —encara que l’un sigui un llebrer d’allò més aristocràtic, l’altre un persa refinat i tots dos tinguin un pedigrí d’aquells que et deixen garratibat—, no deu tenir gaire cosa interessant a dir fora d’explicar-nos la manera de protegir-se de les gratades de l’animal o dels productes antiparasitaris. ¿Què passa, però, quan ens trobem amb una puça instal·lada al cos d’una noia jove i atractiva; amb una puça intel·ligent i disposada a contar-nos tot el que pot observar des dels diversos indrets del cos femení que li serveix alhora d’aliment i d’aixopluc? Per obtenir la resposta, només cal que el lector obri aquest llibre per la primera pàgina. Segur que no el deixarà fins a l’última… Aquesta obra va ser publicada per primera vegada a Gran Bretanya el 1881, i traduïda al francès nou anys després. Al nostre país no faria la seva aparició fins a un segle més tard, el 1997. El desconegut autor d’aquest biografia descriu amb sorprenent llibertat les luxúries i perversitats més prohibides per l’estricta moral victoriana, alhora que carrega contra la hipocresia de l’Església i els costums sexuals de l’època.

Memòries d’un futur bàrbar

Montserrat Julió descriu amb una sorprenent capacitat d’anticipació, realisme i exhaustió, un avenir apocalíptic basat en l’afebliment de la capa d’ozó i alteracions en el camp de la genètica, aspectes inèdits al moment de la redacció i inquietantment presents ara. Alhora que assistim a l’extinció de la raça humana, ens endinsem en una crítica política i social anti-utòpica, a manera d’advertència del context històric mundial i espanyol de la dècada del 70.

Memòries d’Adrià

Adrià: un emperador que se sent «responsable de la bellesa del món», una vida dilatada i un regnat pacífic —gairebé—, i una lenta malaltia que posa fi a tota una elaborada planificació de l’imperi més vast de l’antiguitat, que sega una concepció de l’existència sòbria i alhora oberta als plaers, grega en la mesura i l’acompliment, i un ideal platònic, el del poder exercit per un emperador-filòsof que només amb Marc Aureli aconseguirà de ser una realitat. Tot això fa la vida d’un home que ens ho conta quan ja la mort pot donar un sentit a tot el viscut, estimat, sofert, desitjat, imaginat… I un nom que en la seva breu aparició engloba i resumeix tots els caràcters trets principals d’aquesta vida: Antínous. Adrià, Antínous i Marc Aureli, destinatari de les memòries d’un dels darrers «esperits lliures» de l’edat antiga. Marguerite Yourcenar ha sabut mimetitzar amb profunditat tot el gavadal d’impressions subjectives que un home pot acumular al llarg dels anys, i no un home qualsevol, sinó el millor del seu segle, el que veu l’esdevenidor, el que viu cada moment com si fos únic i irrepetible, i alhora previst i lligat al seu destí, el que persegueix l’ombra de l’estimat enmig de les creixents tenebres. Marguerite Yourcenar ha construït una novel·la que no pot ser llegida superficialment. Tot és, aquí, com en la vida d’Adrià, mesurat, potser en aparença fred i racional, però la passió resideix en el contingut, no en el continent. I en el més petit detall habita la perfecció: com en un camafeu grec.

Memòria de sang

Barcelona, 1851. Aquesta és la història del jove Joan Gort qui, amb només catorze anys, viatja amb el seu pare de Reus a la ciutat de Barcelona, però el que havia de convertir-se en un moment feliç es transformarà en una tragèdia quan un inesperat succés té lloc durant la nit de Sant Joan de 1851. El destí del noi canviarà per sempre i el portarà d’una Barcelona putrefacta i pudent fins al desert gèlid del Marroc, a Tetuan. El nostre heroi, Joan Gort, passarà del caos de la ciutat al caos de la guerra, allistant-se dins dels Voluntaris de Catalunya, un batalló sense organització ni disciplina. Allà haurà de conviure tant amb la ment tortuosa del general Prim com amb l’objectiu del seu padrí, el comandant Sugrañes, qui vol aconseguir per sobre de tot la victòria del seu batalló. Joan Gort serà un dels protagonistes entre aquells milers de soldats que van lluitar en una gesta sagnant. El furor de la guerra. La història d’uns homes units per la terra, pels ideals. La història d’un heroi lligat al passat, a la venjança i a la necessitat de reparar allò que va succeir una tràgica nit de Sant Joan, perquè entre el vent del desert sobrevola l’enemic i el rastre violent del record, de les persistents petjades de la memòria de sang.

La memòria de les formigues

La memòria de les formigues és una novel·la profundament optimista, viva, palpable i que s’amolla i es va enroscant a poc a poc entorn del lector, fins que finalment aconsegueix ficar-se sota la pell completament. «Netejo la sorra de la platja. És com fer dibuixos amb les mans, però en gran… Una dona sola és una dona sola; una dona sola al costat del mar és l’infinit». Qui diu aquestes paraules és la Joana, una dona de quaranta-dos anys que neteja la sorra de la platja amb un tractor, però no sempre ha fet això, abans feia una feina de prestigi i responsabilitat. Mentre neteja la platja pensa en el sentit de l’existència, en la seva història i en el passat de totes les persones que ha conegut. I tot això ho escriu en el quadern de les catorze papallones que ha trobat a la platja. El quadern de les catorze papallones és el quadern que escriu la Joana per explicar-li el món a la seva filla Maria, una nena de set anys: «Jo he començat a escriure per explicar-li el món a la meva filla, perquè quan sigui gran no senti que tothom li va explicar una gran mentida». En aquesta llibreta hi trobem, a més a més dels pensaments de la Joana, les trucades de la Neus, una senyora de vuitanta anys que va a enterraments i els explica a la Joana per telèfon; les converses surrealistes que la Joana té amb el Jofre, el seu home; els diaris de la iaia, l’àvia morta de la Joana; unes entrevistes perdudes a porters; els contes que la Joana escriu per quan la Maria sigui gran; la correspondència per MAIL de la Joana amb la seva amiga Lenka, una amiga txeca que va conèixer vint anys enrere quan totes dues eren Erasmus a Anglaterra… i moltes altres històries. Totes elles busquen entendre una mica més el sentit de tot plegat. El lector va avançant enroscat dins d’una novel·la-riu que se l’endurà des de la sorra de la platja fins mar endins.

Memòria d’uns ulls pintats

Quatre amics, dos nois i dues noies nascuts el 1920, creixen junts al barri obrer de la Barceloneta. Comencen a descobrir el món en un ambient humil i llibertari, i la proclamació de la República els obre un amplíssim horitzó de possibilitats, il·lusions i esperances. Però la Guerra Civil i la posterior repressió franquista ho estronquen tot. La vida de tots quatre i de les seves famílies queda marcada per l’impacte d’uns fets històrics que influeixen d’una manera especialment tràgica en la relació d’amor i d’amistat entre els dos nois, Germinal i David. El mateix Germinal, ja vell, narra la seva experiència escruixidora a un jove director de cinema que busca argument per fer una pel·lícula històrica. Reconstrucció vivíssima d’un període sovint mal explicat, Memòria d’uns ulls pintats és, per damunt de tot, una extraordinària història d’amor.

Melmoth reconciliat

Balzac recrea i fon hàbilment en aquesta breu novel·la dos dels mites més recurrents dels escriptors romàntics: el del pacte diabòlic i el del Jueu errant. Tota la trama s’estructura en una cadena de pactes diabòlics que semblen no tenir fi. Ocorre quan Castanier, caixer de Nucingen, gairebé arruïnat per la seva amant Aquilina, es prepara per desviar una gran quantitat de diners i donar-se a la fuga. Melmoth —l’heroi mític de la novel·la gòtica de Charles Robert Maturin— a qui Satanàs ha donat un immens poder a canvi de la seva ànima, s’ofereix a comprar l’ànima de Castanier…

Mel i metzines

L’Agustí neix en una família pagesa en un poble de muntanya. Com que no n’és l’hereu, es dedica a diverses feines, entre les quals la caça de talps amb metzines. La fi de la Guerra Civil l’aboca a una precària existència a França, que canvia de signe quan aprèn l’ofici de cuiner. Segona obra del conegut cicle novel·lístic de Maria Barbal ambientat al Pallars, que comença amb Pedra de tartera, Mel i metzines recrea la pagesia amb el personal vigor de l’autora, i s’endinsa en les dificultats de l’amor fraternal i el sentit de la vida.

La meitat de l’ànima

Un desconegut lliura un cartipàs ple de cartes a una escriptora que signa llibres el dia de Sant Jordi. La seva lectura la trasbalsa i li obre una sèrie d’interrogants que faran trontollar la memòria del seu passat familiar i de la identitat dels seus pares. Aleshores comença un procés de recerca apassionant i apassionada que la porta al vell escenari dels republicans a França. Mirarà d’esbrinar el qui és qui de l’espionatge i els agents dobles a favor del franquisme, investigarà la mort en estranyes circumstàncies d’alguns exiliats i estudiarà el paper d’alguns intel·lectuals francesos. La recerca de l’amant francès de la seva mare i el veritable paper que ella mateixa va tenir en la resistència i en la història oculta de l’exili són els secretts i misteris als quals s’enfronta l’escriptora en procurar de lligar tots els caps. La meitat de l’ànima amaga secrets que sorprendran el lector, deixa oberta la recerca del misteriós personatge del cartipàs i esdevé, sobretot, una obra corprenedora que tempta els límits de la novel·la.

Meinard Stam, ara difunt

Si hagués estat un Wolkswagen, un Citroën o un Ford, ningú no se n’hauria preocupat. Però era un Mercedes del darrer model, 220 SE, nou de trinca i escandalosament blanc. Per això, i potser també perquè s’avorria, l’agent de ronda decidí investigar. Valia la pena. Comptem: un assassinat, un tresor, una doble existència, una doble identitat, contraban i, inevitablement, una noia. Bonica, independent jove, i, fins feia ben poc, verge. L’autor, però, ha volgut fer bona mesura i introdueix una altra manera de contar una història policíaca: estrictament per a lectors que se les saben totes.

Medicina de pecat

La Medicina de pecat és l’obra en vers més extensa de Ramon Llull. Es tracta d’un tractat moral i doctrinal compost per 5.872 versos que es presenta com un electuari, o antídot contra el pecat, format per la contrició, la confessió, la satisfacció, la temptació i l’oració, i escrit en forma rimada per a una finalitat didàctica.

Mecanoscrit del segon origen

Mecanoscrit del segon origen és una obra de ciència-ficció que narra l’experiència de dos supervivents —l’Alba i en Dídac— després d’una catàstrofe. Els dos joves s’enfrontaran a la destrucció i, a poc a poc, gràcies al seu treball i a l’organització, aniran superant els obstacles.

Me’n vaig

Un diumenge a la tarda, Félix Ferrer diu a la seva dona: «Me’n vaig.» Té una afecció cardíaca i el metge li ha recomanat repòs: si vol arribar a vell, ha de començar immediatament a cuidar-se. I Félix Ferrer, un galerista d’art més aviat cínic i indolent, se’n va. I se’n va ben lluny: al pol Nord, on sota la blancor geogràfica d’hospital l’espera un tresor amagat des de fa mig segle. Com més dades ens dóna Jean Echenoz del galerista expedicionari, més van creixent i multiplicant-se els enigmes. Me’n vaig, Premi Gouncourt 1999, ha estat considerat el llibre més divertit i alhora més trist del gran novel·lista francès. Llegir-lo és embarcar-se en una aventura inquietant i plaent, on el talent literari es disfressa de lleugeresa.