19409–19424 di 62912 risultati

En l’escena del crim

Què passa pel cap d’una persona, aparentment normal, quan decideix cometre un crim? Com funciona la part més detectivesca de l’ofici del forense? A CSI a la catalana, l’autora explica amb tota mena de detalls com es van resoldre 10 casos reals que van esgarrifar la societat catalana de les últimes dècades: des de l’aparició del cadàver d’una dona nua flotant en un riu, amb un valuós anell de brillants al dit, fins als misteris de l’autòpsia que va realitzar Narcís Bardolet a Lluís-Maria Xirinacs o Salvador Dalí.

En flames. Els jocs de la fam 2

En sortir vencedors dels Jocs de la Fam anuals, els tributs Katniss Everdeen i Peeta Mellark del Districte 12 s’haurien assegurat una vida segura i sense complicacions per a ells i les seves famílies si no fos perquè van guanyar bo i desafiant les normes imposades pel Capitoli, i es van convertir sense voler-ho en les cares visibles de la revolta imminent.

En el trineu de Schopenhauer

L’any 1980 Louis Althusser, un dels grans renovadors de l’estructuralisme, estrangula la seva dona Hélène. Aquest fet és el punt de partida d’En el trineu de Schopenhauer. Ariel Chipman, un dels protagonistes del llibre, eterna jove promesa i brillant professor de filosofia, deixeble de Louis Althusser, entra en una crisi profunda quan el seu mestre estrangula Hélène. Estructurada en vuit monòlegs i escrita des de la més immediata oralitat, la història es desplega a partir de les paraules dels personatges, que ens parlen de les seves pors, ànsies i fracassos. El que semblava una història sobre la depressió d’un home assegut al sofà s’acaba convertint en una mirada lúcida i crítica dels valors d’una generació i en una reflexió a quatre veus sobre la mort i, sobretot, sobre l’angoixa pel pas del temps, un dels temes centrals de l’obra de Yasmina Reza.

En companyia de l’altre

Els relats reunits a En companyia de l’altre giren al voltant del tema del doble. Els personatges topen amb versions insòlites d’ells mateixos, incorren en plagis i la seva vida es converteix sovint en un empedrat de desdoblaments, metamorfosis i repeticions. El resultat és un recull de contes on la incertesa tendeix a adoptar la cara amable de l’humor. El tema de l’altre ha estat una de les obsessions literàries de la modernitat: Poe i l’alteritat que horroritza, els miralls de Borges, Pessoa o les múltiples persones del jo, els desdoblaments de Cortázar. Més a prop nostre: alguns contes de Pere Calders o de Quim Monzó, que tenen en comú la brevetat, la recerca de la paradoxa i el tractament humorístic, alhora que intel·ligent, del tema. La majoria de les peces reunides a En companyia de l’altre mereixen un lloc propi en aquesta tradició. Hi ha en elles un alt grau d’autoconsciència i una reflexió sobre la literatura de l’alteritat que les ha precedides. Exploren els paranys que envolten tota identitat amb els instruments que atorga l’expressió escrita. Són fragments d’un mirall que es disfressa de trencaclosques. El lector, quan el reconstrueixi, hi veurà reflectit el seu propi rostre. S’adonarà, llavors, no sense neguit, que el seu és també el rostre de l’altre.

Empremtes que mai s’esborren

L’agent Patrik Hedström es disposa a gaudir del seu permís de paternitat per cuidar la Maja, que acaba de fer un any. Mentrestant, l’Erica Falck comença a escriure un nou llibre, tot i que no es pot treure del cap el misteriós bagul que va trobar a les golfes. A dins, els diaris de joventut de la seva mare i una medalla amb una esvàstica embolicada en un jersei de nadó tacat de sang. Què té a veure tot això amb la mort violenta d’un vell historiador de Fjällbacka, Erik Frankel, expert en nazisme i amenaçat per grups d’extrema dreta? En Patrik no es podrà quedar a casa… «—Un assassinat? Aleshores, no tan sols t’has endut la Maja al lloc on ha aparegut un cadàver, sinó que, a més a més, era un assassinat.»

Em diuen Tres Catorze

La Tres Catorze és en realitat la Teresa Pi, una detectiva privada. Un dia es presenta al seu despatx una nena amb una història estrafolària, que al final la porta a descobrir un negoci de falsificacions de quadres i, fins i tot, un assassinat.

Em dic Paco…

Catalunya ha estat una de les zones de l’Estat espanyol que ha rebut, en períodes diferents de la seva història i molt especialment entre els anys 1960 i 1975, treballadors i treballadores d’altres zones. Aquest fet ha repercutit, i encara repercuteix, en la vida social i cultural. En Paco o en Francesc, segons quina perspectiva adoptem, és el personatge central de la novel·la i és alhora el reflex d’una situació que segons com sigui tractada pot facilitar la comprensió entre les diferents cultures o el seu enfrontament.

Els virreis de Catalunya

Aquest llibre és l’escuma de quatre anys de recerques en els nostres Arxius. El seu autor hauria desitjat de deixar passar algun temps més abans de publicar-lo. Però forçat pels nostres precs —els d’un grup d’amics, historiadors professionals—, s’ha rendit a l’evidència i a la necessitat. L’evidència d’aixecar tot seguit les pedres mestres del futur edifici de la nostra història dels segles XVI i XVII; la necessitat de donar a conèixer, per primera vegada, el quadre concret de l’evolució catalana durant aquells dos-cents anys. En aquest darrer aspecte, Els virreis de Catalunya d’en Reglà no solament vénen a omplir un buit —com sol dir-se d’habitud—, sinó a foragitar els nombrosos tòpics que el vorejaven.

Els vigilants del far

Gråskär és l’illa del far, però a Fjällbacka tothom la coneix com l’illot de les Ombres, perquè la llegenda diu que qui hi mor, mai no abandona l’illa. L’Annie hi vivia de petita, i ara, anys més tard, s’hi ha establert de nou. Per això, quan la seva parella de joventut apareix assassinada en estranyes circumstàncies, totes les mirades apunten al far. Un cas ple d’intriga i secrets amagats que intentarà resoldre la intrèpida parella formada per Patrick Hedström i Erica Falck. Totes les ombres de l’illa seran sospitoses. «Els seus pares temien que s’avorrís a l’illa tota sola, ja que era filla única. Però no calia que s’amoïnessin. A ella li agradava molt, viure allà. I no estava sola.»

Els viatges de Marco Polo

El jove Marco Polo ha d’emprendre un viatge per les rutes asiàtiques: Pèrsia, Armènia, l’Índia i la Xina, on l’esperen les aventures més meravelloses que s’han contat mai, l’amor de Iang-li-pan nyam nyam i l’odi del pervers Acmat.

Els vells amics

Cinc estudiants de Belles Arts viatgen a París per visitar la gran exposició que es va fer sobre Gauguin al Grand Palais a finals dels anys vuitanta. Aquell viatge, de només quatre dies, els durarà tota la vida. En Marc, la Lídia, en Mateu, l’Ada i en Santi teixiran, a partir d’aleshores, una amistat que sembla indestructible i que els mantindrà ancorats als vells temps, als anys dels grans anhels. Els protagonistes, però, entendran aviat que tan difícil és mantenir-se fidel a la vocació artística com renunciar-hi. I la vida, que cada vegada es torna més exigent, acabarà posant-los a prova. A Els vells amics Sílvia Soler s’endinsa en l’apassionant aventura que suposa la recerca del sentit de la vida i ens mostra per què l’amistat és un valor que cal preservar per sempre. De vegades pensava que potser, en realitat, ja no érem amics, però que estàvem sentimentalment lligats a aquella amistat que, durant anys, ens havia sostingut. Potser ja no estàvem pendents els uns dels altres, però ens negàvem a deixar de veure’ns com un conjunt. Era com si, quan érem joves, un artista fabulós ens hagués immortalitzat en un retrat de grup i tots estiguéssim enamorats d’aquella pintura.

Els últims dies dels nostres pares

Amb Els últims dies dels nostres pares, la seva primera novel·la, Joël Dicker ens descobreix la desconeguda història del SOE, una unitat dels serveis secrets britànics creada l’any 1940 que entrenava joves de diferents països europeus per enviar-los després a organitzar les xarxes de la resistència i a realitzar accions de sabotatge i d’espionatge des de l’altra banda de les línies enemigues. Després de ser reclutats a través de la resistència francesa i de superar un duríssim període d’entrenament per diferents punts d’Anglaterra, nou joves francesos s’infiltren a la França ocupada i aprenen a conviure amb la por, l’enyorança i la mort en una novel·la que parla també de l’amistat, la força del «nosaltres» i el vincle sagrat amb els pares. Amb un rigorós treball de documentació, Dicker és dels primers d’abordar la història d’una organització que durant molts anys va ser un secret i que va contribuir a les importants operacions que van posar fi a la Segona Guerra Mundial. Aquesta primera novel·la de joventut de Joël Dicker va guanyar el Premi d’Escriptors Ginebrins del 2010, dos anys abans que el supervendes La veritat sobre el cas Harry Quebert, traduït a trenta-tres idiomes, el convertís en un fenomen literari global.

Els ulls de sorra

Un vell sergent àrab, supervivent de la guerra de Algèria, explica a un jove periodista els patiments d’ell i del seu grup a mans d’un tinent francès que els féu presoners. Ara, l’ex-tinent es presenta a les eleccions de batlle de la seva ciutat. I el periodista sap que té una bomba per les mans. Però li caldrà vigilar molt que no li esclati. Una obra viva, madura d’un realisme brutal poblat d’una rara tendresa. Una descoberta que ens ve del nord.

Els ulls d’Al·là

Mallorca, novembre de 1285. El conflicte entre la Corona d’Aragó i França s’estén per tota la Mediterrània i la guerra s’acosta a l’illa. Amb les tropes aragoneses desembarca un fosc conseller provinent de Barcelona amb una missió d’alt secret: localitzar un valuós document creat per un savi àrab conegut com «els ulls d’Al·là», un enginy humà ple d’espiritualitat i, alhora, una eina de poder que, segons la llegenda, atorgarà riquesa i saviesa a qui l’obtingui. Mercenaris sicilians, un nàufrag musulmà, una noia d’orígens àrabs adoptada per la societat jueva de l’illa, un erudit mallorquí… El destí d’uns i altres s’anirà encreuant en una lluita pel poder i el coneixement, un joc d’intriga, un viatge que els portarà a l’arrel del debat religiós entre cristians i musulmans, tan vigent avui en dia com fa 800 anys. «La ignorància davant el desconegut ens espanta. Aquest mapa és com una torxa en la foscor. Diu que tots els homes estem fets del mateix».

Els turmentats

Daniel Clay, prestigiós psiquiatre infantil, va desaparèixer entre rumors insistents d’abusos sexuals als nens que atenia. Cinc anys després dels fets, quan ja l’han donat per mort, la seva filla Rebecca rep la visita inquietant d’algú que no creu la versió oficial: Frank Merrick, obsessionat a descobrir la veritat sobre la desaparició de la seva pròpia filla. Rebecca contracta el detectiu Charlie Parker per protegir-se de Merrick. En el curs de la investigació, obstaculitzada per persones interessades a fer que la veritat no es conegui, Parker provocarà l’aparició de forces misterioses, uns éssers turmentats que ja no podrà aturar. Girs inesperats en la trama, misteriosos fenòmens paranormals i una dura passejada per les àrees més terribles de l’ànima humana caracteritzen la narració de Connolly, que continua renovant el gènere policíac amb aquest nou cas del detectiu Parker.

Els Trastàmares

És molt possible que algun lector trobi estrany que s’enceti en aquest volum l’estudi d’uns monarques que ni veieren les seves primeres llums a Catalunya ni tampoc, pel que podem deduir de la tradició historiogràfica clàssica, s’empeltaren de la mentalitat catalana. Sense cap mena d’excepció, ni tan sols la de Ferran el Catòlic, malgrat que parlava regularment i entenia bé el català, els quatre sobirans de la nissaga dels Trastàmares no es poden considerar com a personalitats distintives de la nostra terra. No obstant això, els problemes de Catalunya pesaren talment damunt llurs espatlles, la crisi del país els caragolà de tal manera, que solament se’ls pot entendre com a individualitats històriques d’una certa categoria en el pla dels fets gravíssims que teixiren la vida dels catalans de llur temps.