19377–19392 di 63547 risultati

No Tornarem Mai Més

Aquesta novel·la ens presenta, en dos moments cronològics distanciats (uns dies d’estiu de 1970 i el cap d’any del 2000), el salt de la joventut a l’edat adulta. Sota la despreocupació aparent d’uns joves que compleixen el tràmit de les milícies universitàries a Castillejos, s’hi teixeix una història d’amistat, de lleialtats i de traïció. Gràcies a un hàbil joc de perspectives, el lector recompondrà una història que semblava conclusa. L’acció tornarà on els personatges havien afirmat mil vegades que no tornarien mai més. El pas del temps haurà modificat el paisatge i els protagonistes hauran adquirit la densitat i el gruix que només dóna el transcurs dels anys. Solsona se’ns presenta en aquesta nova obra com un mestre en els dos registres que han fet d’ell una veu ineludible en el panorama de la nova narrativa catalana: el to àcid de DG i l’íntim de Les hores detingudes.

No plorar

Filla d’un andalús i d’una catalana, Lydie Salvayre narra a No plorar la història de la seva mare, la Montse, nascuda en un poble prop de Lleida, que el 1936, amb quinze anys acabats de fer, se’n va a Barcelona amb el seu germà anarquista. A la ciutat, la noia viu el despertar de l’amor i l’alegria revolucionària dels dies posteriors a l’esclat de la Guerra Civil. En la novel·la es conjuga el present des del qual la Montse desgrana els seus records d’aquells dies meravellosos de llibertat de l’agost del 36 amb la narració de l’estada de Georges Bernanos a Mallorca i el procés d’escriptura d’Els grans cementiris sota la lluna —la condemna d’un catòlic durant la sanguinària repressió feixista—. La Montse Monclús explica el retorn de Barcelona a la llar dels pares i el seu matrimoni, el de la filla d’una família humil amb el plançó del cacic del poble. A través de la resurrecció de la llengua materna, Salvayre construeix amb la seva prosa un relat coral apassionant sobre el complex entramat polític de la Guerra Civil, i sobre l’exili i l’herència que va deixar en els fills dels que van haver de marxar d’Espanya per salvar la vida. Com si la primera escapada de la Montse hagués marcat per sempre un destí en fuga.

No obris els ulls

Dave Gurney, que va protagonitzar la primera novel·la de John Verdon, Sé el que estàs pensant, no troba l’ocasió de retirar-se tranquil·lament amb la seva dona. L’exdetectiu de policia de Nova York, un any després d’atrapar «l’assassí dels números», es torna a enfrontar de manera inesperada amb un nou cas, potser el més complicat de la seva carrera. Ara no es tracta només d’un assassí intel·ligent i fred, sinó també d’un personatge sense cap mena d’escrúpols, que no dubta a amenaçar el punt feble de Gurney: la seva dona Madeleine. Aquesta vegada, el repte és el següent: una núvia és assassinada brutalment durant el convit de noces, amb centenars de convidats al jardí de la mansió familiar. Les pistes apunten cap a un misteriós jardiner amb les facultats mentals pertorbades. Però tot plegat és massa obvi per a Dave Gurney…

No mireu sota el llit

La mòmia d’un ballarí egipci, un home llop, un vampir assedegat que demana sang a la Creu Roja i dos fantasmes que no es resignen a ser llençols per a una nit de noces són els protagonistes d’aquestes quatre històries de por que no pretenen fer por. Quatre històries que ens presenten el drama d’uns personatges especials, víctimes tots ells de la incomprensió. Quatre històries que provoquen la rialla perquè són agosarades i perquè estan ben farcides de situacions còmiques. Quatre històries que podem qualificar d’esgarrifosament increïbles.

No hi ha terceres persones

Cronista aplaudida de les nicieses de la vida moderna, Empar Moliner ha anat bastint una obra narrativa hilarant en què els tics i les manies són sacsats en una coctelera amb gel picat, una mica d’angostura i alcohol blanc molt sec. Guspirejants, hilarants i tristíssims, els relats que ens ofereix en aquesta nova entrega passen revista a la vida privada i les catàstrofes a punt d’esclatar que l’amenacen.

No hi ha orquídies per a Miss Blandish

Aquesta novel·la, que va produir un impacte considerable arran de la seva publicació, duu als seus darrers extrems l’expressió d’un món infrahumà on els cops baixos, la crueltat, el gust de la violència, són el pa de cada dia: tota una fauna patològica per a la qual el crim és l’activitat normal. Entre l’horrible Mamà Grisson que ha volgut convertir el seu fill Slim en un cap de colla que imposa la llei pel terror, i la pobre Miss Blandish lliurada als capricis d’un malalt que mai no ha conegut dona, s’estén una llarga galeria de criatures sòbriament descrites que a l’aguait, com feres triomfants o acorralades, viuen un malson sense més aturador que la frenada en sec de la mort, donada i acceptada fredament. No hi ha dubte que No hi ha orquídies per a Miss Blandish és un límit, i en aquests termes cal acceptar-lo encara que se’ns regirin les entranyes de disgusts…

No et refiïs de Peter Pan

En Dave Gurney no aconsegueix jubilar-se del tot i passar les tardes al porxo amb la seva dona. Quan les seqüeles de l’última aventura encara cuegen, el seu company Jack, que vol venjar-se dels seus caps ineptes li demana ajuda per reobrir el cas Spalter, tancat sense prou proves i en dubtoses circumstàncies. El ric promotor immobiliari Carl Spalter va morir a mans d’un assassí a sou, el dia del funeral de la seva mare. La Kay, la seva esposa infidel, va ser condemnada a cadena perpètua. Però en Dave i en Jack estan convençuts que en aquesta investigació hi ha alguna cosa amagada… Una vegada més, Gurney serà empès al món fosc i perillós del crim organitzat i toparà amb personatges sinistres: un fiscal sense escrúpols, un detectiu corrupte, un cap mafiós estranyament amable i un criminal grec, Petros Panikos, conegut com a Peter Pan, un home amb unes insaciables ànsies de matar.

No et miris el Riu

En una ciutat de l’Europa central banyada per un riu cabalós tenen lloc uns fets estranys, relacionats amb un suposat estat hipnòtic provocat per la contemplació del Riu, que condueixen a un seguit de comportaments irracionals en les persones, que fins i tot poden concloure en el suïcidi. Alguns membres de la comunitat, alertats pel fenomen i per la tragèdia dels ofegaments, comencen a investigar quina pot ser la causa d’aquesta anomalia psicològica que afecta unes determinades famílies de la població. Martina, una noia que pateix un fort isolament, Vera, una jove nedadora obsessionada pel triomf, i Konrád Weszler, un professor universitari afectat pel fenomen dels ofegats a partir d’una desgràcia familiar, són els eixos narratius de No et miris el Riu, una gran novel·la de misteri que ens embolcalla amb una literatura exquisida i ens atrau amb unes incerteses que ens poden resultar tan torbadores com pròximes.

No està escrit a les estrelles

Tot i que la medicina ha aconseguit reduir el tumor i li ha regalat uns anys més de vida, la Hazel segueix sent una malalta terminal. El seu final sembla que ja està escrit. Però l’aparició d’Augustus Waters al grup de suport de nois amb càncer canvia radicalment la seva vida. La història està a punt de ser reescrita. Una novel·la sobre com aprofitar la vida al màxim, gaudir dels qui més estimes, estimar fins que no puguis més i, sobretot, viure.

No és país per a vells

En algun lloc de la violenta frontera entre Texas i Mèxic, Llewelyn Moss, un veterà de la guerra del Vietnam que es dedica a la caça, es veu accidentalment immers en una escena sagnant entre narcotraficants. Enmig dels cossos i la droga troba dos milions de dòlars, i conscient que aquest acte pot canviar la seva vida, no dubta a endur-se’ls. En aquest punt s’inicia una carrera a la desesperada per escapar de tots aquells que el persegueixen: un exagent de les Forces Especials contractat per un bàndol de narcos; el sanguinari Anton Chigurh, decidit a recuperar els diners dels seus caps costi el que costi; un xèrif veterà de la segona guerra mundial que enyora els vells temps i que amaga un secret dolorós… Amb un estil directe i efectiu, Cormac McCarthy ha escrit un relat punyent d’una societat convulsa i violenta, una meditació profunda sobre les responsabilitats i els principis que informen la vida i conformen els destins.

No em toquis

En la línia d’El vestit gris o El cas Santamaria, Andrea Camilleri ens presenta una novel·la contemporània centrada en la desaparició d’una dona jove que es dedica a la crítica d’art, casada amb un vell periodista que respecta els seus desitjos de llibertat. Al comissari Maurizi li toca investigar què ha passat.

No em deixis mai

La Kathy, la Ruth i en Tommy eren alumnes de Hailsham, una idíl·lica institució docent situada en ple camp anglès. Els estudiants hi vivien escrupulosament protegits del món de fora, i se’ls educava en el convenciment que eren especials, i que la seva integritat física era fonamental. Però, per què hi eren, en realitat? Passaran molts anys abans que la Kathy, als seus trenta-un anys, es decideixi finalment a reviure el passat. El resultat és el captivador relat de com la Kathy, la Ruth i en Tommy, amants, amics i companys, van descobrint la veritat sobre la seva infància aparentment feliç… i sobre el seu futur. Una novel·la estranya, inquietant i commovedora que ens parla amb tristesa mesurada sobre les vides perdudes.

Nius

L’amenaça d’un dels cataclismes propis del nostre temps plana damunt el càmping Internacional Pirineus, ocupat en plena temporada turística per més de mig miler de persones. Catàstrofe natural, accident, o atemptat terrorista? El desastre acabarà dividint els campistes en dos grups: víctimes i supervivents. Més enllà de la bona o de la mala sort, hi ha algun altre factor que empenyi una determinada persona cap a la mort o cap a la vida? Nius ens presenta un ventall de vides encreuades que es troben, de sobte, cara a cara amb el misteri de la vida i amb la fragilitat dels nostres nius. Pep Coll ha escrit una novella coral i dinàmica, de ritme cinematogràfic, que és una reflexió original sobre l’atzar, el dolor i l’oblit.

La nit que Wendy va aprendre a volar

Roger i Wendy inicien la guàrdia amb un seixanta, codi que alerta d’un assassinat, però aquest cas no serà gens corrent, l’homicidi els porta a descobrir una cambra secreta d’on ha desaparegut una joia, el robatori del qual no vol denunciar ningú. Una novel·la trepidant en què la jove Wendy haurà d’enfrontar-se, ella sola, amb assassins perillosos; haurà de córrer, lluitar i fer ús de la pistola; coneixerà el fons de la mar, saltarà abismes paorosos i veurà la mort de prop. Aquesta serà la nit en què Wendy aprendrà a volar.

La nit porpra

Acabat el primer curs de Periodisme, en Gus comença unes pràctiques a la secció de viatges d’un diari. La seva cap, l’antipatia personificada, es dedica a fer-li encàrrecs avorridíssims, mentre ell somia que l’enviïn a fer un reportatge a qualsevol dels llocs de ficció on sol quedar-se penjat amb la imaginació: l’Atlàntida, les Terres de Gog i Magog, Xauxa, Sildàvia, Bordúria, Celèstia, Terabithia, Magrathea… O Pausa da Longa, l’illa d’un vell conte infantil on es diu que la gent viu feliç de debò. Amb l’ajut d’en Pol, el seu company de pis, i de les oportunitats d’or que li ofereix l’estada al diari, en Gus intentarà investigar si és possible travessar la frontera entre la realitat i la ficció i si és cert tot el que es diu de Pausa da Longa… «WELCOME TO PAUSA DA LONGA! Pausa da Longa, un lloc per ser feliç definitivament»

La nit dels peixos

La nit dels peixos, un recull de quaranta-sis poemes de Francesc Garriga, va rebre el 2004 l’Englantina d’or als Jocs Florals de Barcelona.