19265–19280 di 63547 risultati

La plaça del Diamant

Una menestraleta de Gràcia ens explica la seva vida com si no se n’adonés; el pes de la guerra s’hi fa més angoixós com més ingènuament se’ns revela, i la figura de la Colometa va prenent un valor d’encarnació de tota la humanitat anònim, feble i martiritzada. Més de trenta edicions catalanes i vint-i-set traduccions a altres llengües revelen l’acolliment de La plaça del Diamant arreu del món. «És la millor novel·la apareguda a Europa de molts anys ençà», va escriure Diana Athill amb motiu de l’edició anglesa.

La pista de sorra

Com el cavall d’en Perot, que camina molt i avança poc, al comissari Montalbano li passa una cosa ben estranya: a tothora li vénen al cap refranys relacionats amb cavalls. És culpa del cas que té entre mans o més aviat es deu a l’agradable vetllada passada en companyia de la Rachele? El cas dels cavalls és més que sospitós. En un mateix dia el comissari ha topat amb el cadàver d’un cavall a la platja i s’ha assabentat del misteriós robatori de cavalls en unes quadres. Per acabar-ho d’arrodonir, més tard han trobat al camp el cos gairebé nu d’un home assassinat d’un tret a l’esquena. Però la Rachele Esterman, tota una cavalcadora que tracta les muntures com si fossin homes i els homes com si fossin muntures, també té el seu què. I a sobre, l’ombra de la màfia es fa més present que mai. Després del trasbals de Foguerada d’agost, en què el popular comissari sicilià creia que havia entrat de manera definitiva en la vellesa, Montalbano encara troba forces per agafar les regnes d’algunes coses, o pràcticament de totes, menys, per variar, les de la seva tortuosa relació sentimental amb la Lívia.

Pirates per força

La Perla i en Wilbur són dos ratolins de ciutat que estan acostumats a viure en una gàbia. Però un bon dia cauen de la bicicleta d’en Jay, el seu amo, i han de començar a espavilar-se sols. Sense voler-ho, van a parar dalt d’un vaixell de càrrega i es veuen obligats a convertir-se en pirates per poder sobreviure i tornar a terra ferma. Una divertida novel·la d’aventures.

Pinya de rosa

Pinya de rosa va ser el primer recull de narracions que mestre Ruyra va donar a conèixer al públic (amb el títol inicial de Marines i boscatges). I és un dels volums de prosa més bells i fascinadors que existeixen en la nostra llengua i el que convertí el nostre autor en príncep de la prosa catalana. Ruyra posseeix, com molt pocs autors, només els elegits, el do admirable d’equilibrar mestrívolament en llurs obres la narració i la descripció. Qualsevol tema, per insignificant que sigui, li és bo per a fer-ne una narració meravellosa. L’interessant sovint no és pas el tema, sinó la forma que troba d’humanitzar-lo, d’infondre-li un viu interès dramàtic, tot decorant-lo amb totes les gràcies d’una suggestiva descripció. Al costat de les impressions diàfanes d’«Una tarda per mar», «La basarda» o «La xucladora», Ruyra ens sorprèn amb les històries de «La Fineta», i sobretot «Jacobé» i «El rem de trenta-quatre», que són un autèntic monument de la narrativa catalana.

Pilota de set

Al llarg de la història hi ha hagut comtes normals (i corrents), comptes corrents ben quantiosos i, per tant, no gaire normals. I ara, amb Pilota de set, també contes corrents. Sobretot perquè els protagonistes de les set històries que presenta no deixen en cap moment el volant dels respectius cotxes i també perquè les diferents narracions que s’hi recullen no paren de guanyar quilòmetres mentre, a velocitat regular, s’entrellacen i es combinen a través de la Catalunya interior. En concret, enmig de la carretera que enllaça les capitals del Bages i de l’Alt Penedès. El resultat és un entretingut i trepidant recorregut per les misèries de la naturalesa humana en què la ironia, el sarcasme, la reflexió, la sorpresa i la crítica social s’ocupen de traçar en línia recta les petites grandeses i les grans petiteses de moltes persones, igualment normals i corrents. T’atreveixes a viatjar alhora en set cotxes diferents? L’inesperat final del trajecte segur que no et permetrà tornar enrere…

Petons de diumenge

La Valèria vol estudiar a la universitat quan no està ben vist que les dones tinguin inquietuds intel·lectuals. I s’enamora de l’home que suposadament no li convé quan estimar-se és pecat, i els petons que duren una mica s’han de reservar per als diumenges. Malgrat tot, s’entesta a afermar el seu amor i a dur la vida que desitja. Amb Petons de diumenge, Premi Prudenci Bertrana, Sílvia Soler reconstrueix la història de milers de dones que durant el franquisme van fer petites rebel·lions personals intentant ser felices en un temps en què estimar-se era pecat.

Petons de diumenge

Petons de diumenge: Premi Prudenci Bertrana by Sílvia Soler i Guasch
Petons de diumenge és una novel·la sobre les petites revolucions personals que milers de dones, autèntiques heroïnes quotidianes, van haver de dur a terme en aquest país per construir la seva felicitat en l’entorn hostil i asfixiant de la dictadura i la repressió religiosa. La seva protagonista, Valèria Isern, aconsegueix afermar el seu amor en un temps que estimar-se era pecat, i quan els petons que duraven una mica s’havien de reservar per als diumenges. Al voltant de la seva història amorosa, aparentment ingènua, la Valèria construeix una vida plena, intensa i sàvia. La seva història troba el contrapunt en la correspondència que manté amb la seva amiga Elisa, qui tria marxar del país per aconseguir la llibertat personal i la realització professional.

Petits contes misògins

Petits contes misògins (1974) és una antologia de contes de l’escriptora nord-americana Patricia Highsmith. Els ‘contes’ recollits aquí són notables per la seva brevetat – alguns tenen només un parell de pàgines – i pel seu to macabre i càustic, titllat per alguns d’excessivament pessimista. El tema de fons de cada història és l’abús i / o la desgràcia de les dones, d’aquí el títol del llibre, però de retruc les històries amaguen també una severa i despietada crítica a la doble moral i al que s’ha vingut a anomenarAmerican way of life.

Petit Diccionari 62 de la llengua catalana

Aquest Petit Diccionari ha de poder ser d’utilitat per a una consulta de les paraules més bàsiques de la llengua en les seves significacions també més bàsiques. L’extensió és de 8.338 entrades, que agrupen 10.504 accepcions, a les quals cal afegir-hi 640 variants formals, col·locades a continuació de l’entrada o accepció corresponent. La present edició té el criteri fonamental de combinar els conceptes de freqüència i de necessitat d’ús, tant pel que fa a entrades, com a accepcions. És per això que no es pot pas pretendre d’usar aquest diccionari com a font de solució de tots el dubtes, sinó per confirmar l’ús adequat de la llengua genèrica més necessària per al dia a dia.

Peter Pan

La senyora Darling s’endú una gran sorpresa quan descobreix que la seva filla Wendy coneix en Peter Pan i que n’ha parlat als seus germans. Però la sorpresa de la senyora Darling encara és més grossa quan descobreix que en Peter Pan, el nen que no vol créixer, és de debò. I és de debò, també, que la Wendy, en John i en Michael aprenen a volar, i se’n van a la terra de Mai-més, i s’enfronten als terribles pirates, i en Peter Pan talla el braç al capità James Hook i el dóna a un cocodril…

La pesta

La ciutat d’Orà, encara sota administració francesa, és assotada per una estranya malaltia que de seguida esdevé una veritable d’epidèmia. Als habitants, els costa d’acceptar-ho, perquè un cas com aquest sembla un anacronisme, però no hi ha dubte: es tracta de la pesta. Es decreta el tancament i la incomunicació de la ciutat, que haurà d’afrontar la situació amb les úniques defenses que té: els éssers humans que li plantaran cara.

La pesta escarlata

El vell professor de La pesta escarlata és un dels pocs supervivents d’una plaga ocorreguda el 2013 que va destruir la civilització i va reduir la humanitat a un nou primitivisme. L’any 2072, el pobre home intenta traslladar infructuosament als seus néts els coneixements que la humanitat havia posseït. Jack London ens ofereix en aquesta novel·la breu una visió apocalíptica del final d’una societat incapaç de controlar el seu procés i que és a mans de la naturalesa. Obsedit pel l’avenir d’una societat que no admet, l’autor s’endinsa, en una nova fase de la seva narrativa, a plantejar el futur com la necessitat de tornar a començar de nou, a fer creu i ratlla del que existia fins ara.

Persuasió

A Persuasió, una de les novel·les de Jane Austen més reeixides i radicals i l’última completada abans de morir, fa una descripció minuciosa del sentiment abassegador del deure que asfixia la protagonista, Anne Elliot. Sota l’aparença d’una història d’amor banal, l’autora descriu magistralment el joc entre inutilitat i esperança, amb un estoïcisme i integritat exemplars. Jane Austen s’hi serveix del seu millor estil, ric i ple de complexitats, per narrar-nos la història d’una manera molt vívida i directa i, a l’ensems, plena de suggestives i velades al·lusions.

Persona

La psicoterapeuta Sofia Zetterlund fa el seguiment de dos pacients difícils: Samuel Bai, un nen soldat de Sierra Leone, i Victoria Bergman, una dona greument traumatitzada des de la infantesa. Tots dos presenten símptomes similars de personalitat múltiple. En un tranquil parc al centre d’Estocolm, troben el cadàver desfigurat d’un jove d’origen estranger. La detectiu Jeanette Kihlberg serà l’encarregada de resoldre el cas i haurà de fer front a la mateixa pregunta que la seva col·lega Sofia: ¿quant de sofriment pot infligir un ésser humà a un altre abans de deixar de ser humà i convertir-se en un monstre?

Persecució

«Us penedireu de no comprar-la», escrivia un crític americà arran de la publicació de la novel·la que avui us oferim. Potser sí, potser no. És segur, però, que mai no ha estat narrada una fuga tan espectacular i que rarament s’ha descrit un atracament tan perfecte, tan original. Un atracament, a més, sense sang: ni revòlvers ni pistoles. Rayder i Grosso no volien morir a la cadira elèctrica. Creien en l’enginy, no en la força. Per desgràcia seva, hi havia algú altre tan enginyós com ells. L’únic que calia saber era si tindrien més sort. O si perdrien el cap, perquè, fet i debatut, se’l jugaven. Des del principi.

Perquè no et perdis pel barri

L’escriptor Jean Daragane és sol a casa seva quan sona el telèfon. Una veu tallant li diu que ha trobat la seva agenda, que havia perdut fa un mes en un tren de la Côte d’Azur. Queden l’endemà mateix. L’home que ha trobat l’agenda va acompanyat d’una jove amb actitud distant. Tots dos demanen a Jean Daragane explicacions sobre un home que apareix a l’agenda. L’escriptor no se’n recorda, però quan li ofereixen un dossier sobre aquest personatge, la memòria retorna i il·lumina de nou passatges oblidats i aleshores incomprensibles de la vida de l’escriptor. Es pot llegir com una novel·la policíaca: el protagonista, a poc a poc, va desvetllant el seu passat llargament oblidat, els seus records enterrats surten a la llum i el lector queda atrapat en aquesta atmosfera misteriosa i melancòlica.