19169–19184 di 63547 risultati

Rodalies

Aquest home té uns quaranta anys. És el propietari d’un bar que hi ha a dos carrers de l’estació. El mar, la sorra, les vies, l’estació, els pisos: així resumiria ell la seva ciutat. Un vespre de febrer, aquest home decideix abandonar ciutat, família i negoci. Duu un tovalló de paper a la butxaca, amb un plànol tot just esbossat, i poca cosa més. S’enfila al tren blanc i vermell de rodalies i fuig. La història d’aquesta fugida és un relat que explora la voluntat de desaparèixer, potser un dels desitjos més característics dels homes d’avui. A Rodalies, la mirada aguda i la mestria estilística de Toni Sala donen vida a una història tèrbola i sorprenent, que captiva el lector des del mateix inici.

Robinson Crusoe

Robinson Crusoe fuig de casa seva als divuit anys per tal de veure món. El vaixell en el qual viatja naufraga i Robinson és capturat per uns pirates, però aconsegueix escapar-se i s’estableix al Brasil. Al cap d’un temps decideix embarcar-se de nou; el seu vaixell, però, també naufraga i Robinson arriba, sol i exhaust, a una illa deserta. Amb molta habilitat i ingeni, Robinson Crusoe es procura, poc a poc, tot allò que li cal per a sobreviure. Després de vint-i-vuit anys a l’illa, Robinson és rescatat. Aquesta obra clàssica d’aventures, escrita el 1719, està considerada com la primera novel·la en anglès.

Un robatori

Un robatori és una subtil i intensa història d’una dona enamorada i el seu anell robat. Clara, la protagonista, especialitzada en moda d’alta costura, ja no suporta el seu marit actual. De fet, ella sempre ha estat enamorada d’Ithiel, un personatge molt influent en el món polític de Washington. Ithiel li va regalar un anell de maragda com a símbol de la seva passió, i la pèrdua d’aquest anell és el pretext per a una història en què Clara emergeix com a indiscutible heroïna, una dona de gran qualitat i d’inesperades capacitats d’amor i de sentit comú.

Rituals càtars

El catarisme és una llegenda, un mite, però sobretot és una religió que es desenvolupà durant l’Edat Mitjana i s’implantà especialment a Occitània. Combatut pel papat, el catarisme va patir dues croades sagnants i els seus partidaris foren exterminats. La seva vertadera dimensió espiritual va ser enfosquida per les versions oficials que l’acusaven de maniqueisme i, en general, d’heretgia, i, d’altra banda, en segles posteriors, el catarisme fou objecte de tota mena d’especulacions pseudo-esotèriques que en deformaren la imatge. Per tot això, la pura religió dels Perfectes ha estat un fenomen cèlebre però mal conegut fins que uns quants investigadors solvents li han tornat el seu veritable rostre. Aquest llibre se situa en aquesta línia de rigor històric i a més ens ofereix la traducció d’uns texts càtars originals que per si sols fan clara llum a la veritable essència del catarisme. Més enllà de mites i llegendes més o menys gratuïts, els texts càtars reunits en aquest volum revelen de manera directa i clara el vertader i pur rostre del catarisme.

Ripley en perill

El nostre vell amic Tom Ripley viu tranquil en un poblet als afores de París, Villeperce, amb la seva dona i l’amistat d’una colla de veïns. Aparentment, ja té la feina feta. Però de sobte s’instal·la prop del seu recer una misteriosa parella d’americans, David i Janice Pritchard, que remouen el passat del fascinador personatge de Highsmith. Ripley viatja, s’interessa per l’art, mima els amics… i es defensa. L’autora de El talent de Ripley és una gran mestra del suspens, però l’esbalaïdora psicologia de Tom Ripley va més enllà, ens endinsa a les pregoneses del risc, del càlcul fred, d’una vida que per més que ja coneixem encara ens esgarrifa… Un nou atzucac ens recorda que Tom és viu, i que és imprevisible. Serà massa feixuc, el passat, per a un home tan singular?

Revolutionary Road

Richard Yates és un dels pocs grans autors nord-americans contemporanis que encara avui poden descobrir els lectors europeus. L’adaptació cinematogràfica de Revolutionary Road, que Sam Mendes ha fet amb la complicitat de Leonardo DiCaprio i Kate Winslet, ha donat a conèixer al gran públic una novel·la que des de fa mig segle és una obra de culte als Estats Units. Saludada pels crítics com una obra mestra quan es va publicar l’any 1961, Revolutionary Road explica la història de Frank i April Wheeler, una parella jove plena de vida i de futur que viu amb els seus dos fills en una caseta idíl·lica en un suburbi de Connecticut, a Nova Anglaterra. Ambientada en l’aparentment feliç però opressiva dècada dels cinquanta, Revolutionary Road és un retrat commovedor d’un matrimoni que s’esforça en va per donar un sentit extraordinari a la seva vida.

Retrets i lloances

Orson Scott Card ha esdevingut un dels autors de ciència-ficció més populars. En aquest volum, confegit expressament per a la primera edició catalana dels seus relats, hi ha Ull per ull, premi Hugo; El Passejagossos, premi Locus; Sonata sense acompanyament, finalista del premi Nebula, que Card considera el seu millor conte; i, entre altres, L’ocell cantaire d’en Mikal, finalista de l’Hugo i del Nebula i origen de la novel·la «El mestre cantaire»; i El joc de l’Ender, que va donar lloc a la famosa novel·la del mateix títol. Completen el volum uns comentaris de l’autor a cada text sobre l’art d’escriure, i un pròleg amb què Card presenta la seva obra als lectors catalans.

Retrat en fum

Krassy? Una noia, gairebé una ombra adolescent entrevista a la vora del llac. Un somni que retorna al cap dels anys. Una il·lusió. Uns braços tendres. Unes besades enllaminidores. Un cos càlid que es plega als jocs de l’amor. Krassy? Una fugitiva de casa seva. Una oportunista. Un cap fred i calculador. Un cor ambiciós. Una voluntat tensa i despietada. Una consciència sense escrúpols. Krassy? Perquè l’havia coneguda, perquè l’havia estimada, perquè havia confiat en ella, April ja no es podria permetre mai el luxe de faltar a la llei, car si ho feia, ell que no havia fet res, moriria rostit a la cadira elèctrica…

Retrat de l’artista adolescent

En aquesta novel·la, un adolescent que encara no s’ha trobat a si mateix ens fa conèixer les aventures de la seva ment i del seu cor i la revolta contra la societat en què viu. De fet, es tracta d’un retrat de la joventut del mateix Joyce i per escriure-la utilitzà les seves experiències personals com a matèria literària: gairebé com en un diari íntim, hi reflectí el flux d’idees que emergeixen de les més obscures profunditats de l’ànima i féu aflorar els més delicats secrets de la vida emocional. «Retrat de l’artista adolescent», escriu Mallafrè, el conegut traductor d’Ulisses, l’obra emblemàtica de Joyce, «es pot llegir com un conjunt de relats gairebé independents, amb un únic protagonista, però tallats sense transició per tractar els distints moments significatius de la seva vida, segons el concepte joycià d’epifania: il·luminació o manifestació d’uns aspectes que, enfocats degudament, adquireixen sentit ple».

Retorn a Killybegs

«Ara que s’ha descobert tot, els altres parlaran per mi. L’IRA, els anglesos, la família, els coneguts, alguns periodistes que no he vist mai N’hi haurà que s’atreviran a explicar-vos per què i com he traït. Potser s’escriuran llibres sobre mi. […] No feu cas del que diguin. No us fieu dels meus enemics, i encara menys dels meus amics. Eviteu els qui pretenguin haver-me conegut. Ningú no ha estat mai dins la meva pell Ningú. Si ara parlo, ho faig perquè sóc l’únic que pot dir la veritat Perquè, després de mi, espero el silenci». Aquesta extraordinària novel·la, guanyadora del Gran Premi de Novel·la de l’Acadèmia Francesa 2011, escrita en un to directe i personalíssim, ens parla d’un tema sensible: les circumstàncies d’extrema duresa que van haver de viure durant anys els independentistes irlandesos de Belfast. Retorn a Killybegs és la història d’un traïdor a la seva comunitat, però també el relat del balanç d’una vida que retorna als orígens. Tot això fa que la seva lectura esdevingui urgent, poderosa, inajornable.

Resum d’història dels Països Catalans

Resum actualitzat i adaptat per Miquel Coll i Alentorn de l’obra Història de Catalunya. Curs Mitjà, que Ferran Soldevila va començar el 1923 i que va revisar i ampliar en l’obra publicada el 1956 Resum d’Història de Catalunya. L’obra continua essent de vulgarització popular, procurant, però, respondre al rigor científic més exigent. El text resulta incrementat en cosa d’una cinquena part i la fita cronològica final ha estat duta fins a l’any 1932, amb alguna al·lusió lleugerament posterior.

Restes mortals

El comissari Brunetti descansa de l’estrès en una vil·la de la Laguna. Allà coneix Davide Casati, un ancià amb qui surt a remar i que es dedica a criar abelles. El vell està preocupat per l’elevada mortaldat dels animals i el deteriorament de l’entorn natural. Quan apareix ofegat, Brunetti investiga un terrible accident del passat relacionat amb uns abocaments tòxics clandestins que explica alguns fets del present.

La Resistència

El dia de la conjunció astral dels tres sols i les tres llunes, Ashran el nigromant utilitza el poder dels astres per permetre als sheks, les serps alades, perquè puguin conquerir el món d’Idhun. Amb aquest mateix poder mata tots els dracs i els unicorns menys un de cada raça. L’argument es desenvolupa principalment a la Terra i a Limbhad, un món paral·lel que serveix de refugi a la resistència. Narra les aventures d’en Jack i la Victoria, dos nens terrícoles, per trobar l’unicorn Lunnaris i el drac Yandrak, acompanyats de dos idhunians: en Shail, un mag, i l’Alsan, un guerrer hereu del tron de Vanissar, un regne humà d’Idhun. Ells són la resistència. En les seves aventures han de fugir d’un sicari de l’Ashran, el senyor de les serps que senyoreja el món d’Idhun. L’assassí és en Kirtash, del qual la Victòria s’enamora perdudament. La seva primera gran batalla es lliura dins seu. Ha de triar entre l’amor tendre que sent per en Jack o l’atracció irracional respecte a en Kirtash.

Res no s’oposa a la nit

Un matí d’hivern, Delphine de Vigan va entrar a l’apartament de la seva mare, Lucile, i se la va trobar morta estirada al llit. Arran d’aquesta mort sobtada en circumstàncies poc clares, l’escriptora va decidir emprendre una recerca detectivesca per mirar de reconstruir el trencaclosques que havia estat la vida de Lucile Poirier. Una dona fascinant, d’una bellesa terriblement dolça i salvatge, seductora i bohèmia, però amb l’ànima marcada per un dolor profund i misteriós. Els centenars de fotografies preses durant anys, la crònica del seu avi, enregistrada en diverses cassets, les vacances familiars filmades en super-8, les converses amb els seus oncles i germans, i la seva pròpia experiència com a filla d’una mare gens exemplar són els materials dels quals es nodreix la memòria dels Poirier. La memòria, i la crònica, sense embuts ni floritures, d’una família al París dels anys cinquanta, seixanta i setanta. Però també una lúcida reflexió sobre qui som, què transmetem i sobre la “veritat” de l’escriptura. En el transcurs d’aquesta recerca, Delphine de Vigan descobrirà els secrets més foscos, tancarà algunes ferides antigues, però n’obrirà de noves en el seu entorn. El resultat: un magnífic relat, ambiciós, sensible, i colpidor, que ha merescut l’elogi unànime de la crítica i dels lectors francesos.

Res de nou al Pireneu…

Daniel Cardona i Civit, amb el pseudònim «Vibrant», relata les seves memòries acabada la Dictadura de Primo de Rivera. Hi parla del seu exili a França, de la seva col·laboració amb Francesc Macià, dels fets de Prats de Molló, de falses acusacions, de cartes amb gent exiliada, etc.

Rèquiem

Rèquiem és un poema dramàtic laic basat en un diàleg amb els textos canònics de la litúrgia catòlica. El poema es presenta en 20 entrades, cadascuna de les quals es correspon amb un dels textos llatins que l’Església utilitza per la celebració del rèquiem, com una reflexió crítica a partir del fracàs del projecte de salvació eterna que promet el rèquiem catòlic.