19105–19120 di 62912 risultati

L’economia del bé comú

Qui no ha somiat mai que vivia en un món més just? Hi ha gent que viu massa bé i d’altra que en canvi, pateix per sobreviure. El nou model de Christian Felber representa una alternativa real al capitalisme que ens ha dut a la crisi que ens envolta. Una alternativa tan real que ja s’ha implementat arreu del món. Una alternativa democràtica en què només faltes tu. * * * L’economia del bé comú ens proposa una alternativa al capitalisme financer i de casino actual. De lectura obligada per a tots els que s’agenollen davant els mercats i els que en pateixen les conseqüències. Un llibre estimulant i enriquidor. Una alternativa real i esperançadora. Jaume Barberà, periodista

L’Avinguda dels Misteris

Juan Diego un adolescent de catorze anys que va néixer i créixer a Mèxic té una germana més petita que es diu Lupe, i que es pensa que pot veure el que està per venir, concretament el seu futur i el del seu germà. A més, la Lupe llegeix la ment de les persones. No sap el que pensa tothom, però sí que ho sap de la gran majoria de persones. I imagineu-vos què podria arribar a fer una nena de tretze anys que creu que pot canviar el futur. En Juan Diego, ja com a adult, viatja a les Filipines, i els somnis i records de la seva infància i adolescència l’acompanyen d’una manera molt intensa. L’Avinguda dels Misteris és la història del que li passa al Juan Diego a les Filipines, on el que li va succeir en el passat a Mèxic entra en conflicte amb el seu futur. Una defensa aferrissada de la llibertat de les persones i dels pobles a triar el seu propi camí.

L’avi Ninus

Qui era la besàvia de l’autor? La Ben Plantada, el mite literari d’Eugeni D’Ors. I la tia besàvia? Isabel Llorach, la protagonista de la Vida privada de Sagarra. Però els vincles d’aquesta família amb personatges crucials de la nostra història no s’aturen aquí: el pintor de la família era el mateix Casas; els arquitectes, Gaudí i Puig i Cadafalch; el cosí, Pompeu Fabra; i el professor de violoncel, Pau Casals. El protagonista d’aquesta història és el Ninus, l’avi de l’autor i encara una criatura quan la seva mare va fugir de casa a cavall per reunir-se amb el seu amant. El Ninus, meticulós i cerimoniós, es va convertir amb el temps en un model de la seva condició de gran senyor de Barcelona. Un testimoni excepcional dels grans canvis del segle XX. Del palauet a Mataró a l’«apartament» a la Casa Milà. Dels estius a Camprodon als primers xalets de la Molina. Del frac als texans. De la llotja del Liceu al Centre Excursionista. L’avi Ninus és al mateix temps tradició i impuls innovador. Xavier Baladia ha fet reviure un món que ja no existeix, però que mostra una manera genuïna i europea de ser català. L’avi Ninus no és una ficció. És un testimoni que es llegeix com una novel·la.

L’aventura de la humanitat. Una aproximació cultural

Per comprendre l’esdevenir de l’espècie humana, cal investigar el seu passat. Les societats humanes formen un dels sistemes més complexos que existeixen. No obstant, d’un estudi aprofundit de la seva història, és possible copsar quines han estat les pautes més essencials de la seva evolució. Amb la mirada posada en identificar els factors principals que expliquen l’evolució humana, en aquest assaig s’analitzen algunes de les civilitzacions humanes que han sorgit al llarg del temps. Especial atenció es presta al procés de modernització que visqué la civilització occidental. I al procés de ràpida transformació econòmica, social i cultural que ha experimentat la humanitat en els tres últims segles. Una vegada fet aquest estudi històric, s’apunten quins poden ser alguns dels grans trets que delimitaran el seu futur.

L’avar

Harpagon, un home ric i avar que viu, i fa viure als que l’envolten, en una escassetat molt exagerada, té dos fills. Ambdós estan enamorats d’algú de l’entorn: Elisa, la filla, de l’intendent, i Cleant, el fill, d’una veïna que el seu pare vol prendre per esposa. El pare els vol fer casar amb sengles vidus rics. Finalment, després d’embolics i malentesos, els fills es surten amb la seva, gràcies al fet que apareix el pare (durant anys desaparegut en un naufragi) dels dos enamorats dels germans, els quals descobreixen que també ells són germans. El pare d’aquests, que recupera la seva família dispersada, i que (fa temps) ha recuperat la fortuna de la família, resulta ser ric, i s’ocupa de les despeses de tot plegat (casoris, etc.).

L’autostopista

El nen que parlava amb els animals és la història d’un nen que salva una tortuga i que emprèn amb ella un viatge llarguíssim. L’autoestopista parla d’un home que va amb cotxe i recull un autoestopista, un personatge inquietant i increïble. El tresor de Mildenhall és el relat verídic de com es va descobrir el més gran tresor mai trobat a les illes Britàniques.

L’auca del senyor Esteve

Obra modernista, en la qual es poden veure reflectits tots els valors de la societat d’aquella època. S’estructuren en tres parts: la primera descriu el naixement, la infantesa, l’aprenentatge i el casament de l’Estevet en el marc de la fundació i engrandiment del negoci; la segona ens presenta l’Esteve com a model de botiguer i és en aquest ambient de prosperitat que esclata el conflicte amb Ramonet, el fill que vol ser artista i no vol heretar el negoci; la tercera part és la reconciliació entre l’artista i la classe social a la qual pertany.

L’auca del senyor Esteve

A «L’auca del Senyor Esteve» Santiago Rusiñol fa un retrat de la petita burgesia barcelonina, encarnada en una família de botiguers, propietaris de la merceria La Puntual, fundada l’any 1830. Aquesta petita burgesia no evoluciona durant tres generacions —la del fundador de La Puntual, el seu fill i el seu nét (que és el senyor Esteve, que dóna títol a la novel·la)— fins que el besnét de la saga i fill del protagonista, en Ramonet, s’enfronta al seu destí i vol renunciar a continuar amb la tradició familiar. La Barcelona descrita per Rusiñol és la Barcelona dels botiguers del barri de la Ribera, amb el seu pragmatisme (el «ser pràctic»), el seu català col·loquial i la seva dèria per l’estalvi i per evitar el «gasto» superflu.

L’Atlàntida

Presentem L’Atlàntida, majestuós poema èpic i una de los joies més preuades i duradores de la nostra tradició literària. Amb una arquitectura colossal i una potencia descriptiva que basteix memorables passatges de bellesa prodigiosa —la visió de l’hort de les hespèrides i el somni de la reina Isabel en són algunes mostres—, aquesta va ser guanyadora dels Jocs Florals l’any 1877, l’obra forjadora de la llengua literària catalana moderna, i li va valer, a Verdaguer, el reconeixement literari dins i fora de Catalunya.

L’assassinat de Roger Ackroyd

Si alguna cosa porta de corcoll la Caroline Sheppard és no saber la identitat del seu nou veí. Perquè la Caroline és la persona més ben informada de King’s Abbot. Durant un any, no s’ha cansat de dir a qui la volgués escoltar que mistress Ferrars va enverinar el seu marit i quan, finalment, la vídua s’ha suïcidat amb una sobredosi de somnífers, ho ha considerat la prova de la seva teoria. També és ben sabut que, un cop passat el dol, ella i Roger Ackroyd s’haurien casat. El que no sospita és que durant aquest any algú ha estat fent xantatge a mistress Ferrars i que ella, desesperada, ho ha explicat a l’Ackroyd. Quan el troben mort amb una daga tunisiana clavada a l’esquena, però, és evident que el xantatgista sí que ho havia sabut. Massa incògnites per a la Caroline. Encara bo que el veí, un home de cap ovalat i bigoti immens que es dedica a cultivar carbassots, resulta ser el detectiu Hercule Poirot. L’assassinat de Roger Ackroyd (1927) està considerada una de les obres mestres d’Agatha Christie, un cas precís com el mecanisme d’un rellotge i amb una de les solucions més intel·ligents i imaginatives de la seva carrera. Tot un repte per a les «petites cèl·lules grises» dels lectors.

L’assassí que llegia Vidal Vidal

L’estranya carta que ha rebut la Remei de cal Sogues, una periodista a punt de ser acomiadada, li ha trastocat completament la vida. L’ha escrita l’autor dels dos darrers crims que hi ha hagut a Lleida i conté, a més de detalls sobre els fets que només la policia i ell poden saber, un text literari. Després d’investigar-ho, la Remei ha pogut proclamar que Lleida té un assassí en sèrie que cita fragments de l’escriptor Vidal Vidal. Quan es produeixen altres crims, acompanyats de més cartes i més cites del mateix autor, mitja ciutat també se’n sent concernida i ho aprofita per donar un tomb a la seva vida. L’editor de l’escriptor, la regidora de Promoció Econòmica, el pres més veterà de Ponent, els policies que investiguen els assassinats, un escriptor fracassat, un psicòleg que vol ajudar, el mateix escriptor citat, un grup de beates, un grup de joves transgressors, una periodista nord-americana que vol impressionar o un filòsof enderiat a venjar les víctimes de la crisi econòmica formen part d’aquesta ciutadania que sent que la ciutat ha canviat per efecte d’aquests crims i que qui els ha perpetrats ja els pertany una mica. Però l’assassí no està disposat que especulin sobre les raons per les quals ho fa. Perquè ell té clar que mata per avorriment i que gràcies als seus crims i les seves cartes Lleida ha deixat de ser una ciutat vulgar i ensopida i ara ja es coneguda arreu i en parla tothom.

L’assassí dels escacs

Un assassí en sèrie assola Barcelona i fa del característic barri de l’Eixample el seu particular tauler. Tria les seves víctimes per la professió i juga una esbojarrada partida que s’inicia amb la mort d’un cap de la Guàrdia Urbana, assimilat a un alfil. Qui serà el rei? La policia descobreix el seu joc però ell aconsegueix burlar els controls fins que la partida dona un gir inesperat que amenaça a una persona molt vinculada als investigadors. Qui aconseguirà donar l’escac i mat?

L’art de saber escoltar

Ens agrada molt parlar, però ens sembla meravellós trobar una persona que sap escoltar. Sense saber per quina raó, volem estar al seu costat. Vivim tan de pressa que el soroll del carrer i del nostre interior ens impulsa a cridar més. D’aquí naixen les incomprensions, les friccions i els malentesos. Escoltar és acollir l’altre i aquest és el primer pas per al coneixement mutu, l’amistat i l’amor. Atendre allò que diuen els nens, els amics, els avis, els malalts o els savis significa obrir-se, desinflar el propi ego i enriquir-se amb la totalitat de l’altre. El llibre del doctor Francesc Torralba és una guia precisa i exacta per desenvolupar l’art d’escoltar en profunditat, més enllà de qualsevol interès estrictament personal.

L’art de no amargar-se la vida

La vida és per gaudir-la: estimar, aprendre, descobrir…, i això només ho podem fer quan hàgim superat les nostres pors i descobrim L’art de no amargar-se la vida. En la línia dels grans llibres de psicologia per al gran públic, Rafael Santandreu exposa en aquesta obra un mètode pràctic, clar i científicament demostrat, per caminar cap al canvi psicològic. La nostra finalitat és convertir-nos en persones més fortes i felices. Amb anècdotes extretes tant de la seva consulta com de la seva història personal, l’autor ens mostra com transformar la nostra forma de pensar i actuar. De deprimits, ansiosos o «rondinaires» podem convertir-nos en homes i dones serens, alegres i optimistes, amb l’ajuda d’un terapeuta o per nosaltres mateixos! L’art de no amargar-se la vida ens ofereix les darreres eines de la psicologia cognitiva més poderosa, l’escola terapèutica més important del món, amb milers estudis que avalen la seva eficàcia.

L’art de l’assassí

Un gèlid matí d’hivern, el cadàver malmès i despullat d’Egon Wallin, un marxant d’art molt conegut al municipi, apareix penjat a la porta medieval del pintoresc poble costaner de Visby. Una mort de cara al públic… Qui podria voler-la i per què? Quan el comissari Knutas i el seu col·lega inseparable, el reporter Johan Berg, comencen la investigació, els secrets d’Egon Wallin surten a la llum ràpidament: la seva mort va tenir lloc la nit abans de deixar la seva dona. Així doncs, podria tractar-se de la revenja d’una amant menyspreada… Però el cercle cultural local viu en estat de xoc: cada dia que passa, els secrets del galerista semblen més relacionats amb el robatori d’una famosa pintura. Una nova mort i un nou robatori, aquest cop a Estocolm, amplien el grup de sospitosos. Mentre la policia es dedica a reunir proves i més proves, els escàndols se succeeixen i el comissari Knutas va descobrint que, entre la pàtina de glamur de l’alta societat, el món dels col·leccionistes d’art amaga molts secrets… i per alguns val la pena matar.

L’art de callar

Llegir L’art de callar és potser més necessari ara que en cap altre moment dels darrers dos-cents anys, perquè ara mateix la ximpleria i la violència verbal amenacen d’esfondrar la convivència humana. Molt possiblement, s’han perdut massa paraules per haver-les mirat amb massa intensitat, i ens cal revisar la relació entre el llenguatge i la veritat. Allò que Dinouart anomenava «la filosofia falsa i corrompuda» (les Llums) ha vençut, però ha deixat un rastre de paraules buides. Resta la possibilitat d’explorar els múltiples matisos del silenci.