19089–19104 di 62912 risultati

L’estepa

El viatge d’un nen de nou anys a través de l’estepa ucraïnesa, rumb a l’institut en què haurà de cursar els seus primers estudis, dibuixa la línia argumental de «L’estepa», la novel·la curta que va proporcionar a Txékhov reconeixement i que el va convertir en un escriptor d’èxit. Companyies, incidències i paisatge formen en ella un tot indivisible, compacte però subtil, que sembla assolir sense esforç el major objectiu de la tradició realista: captar una realitat que es dibuixa a si mateixa, sense trames òbvies ni imposicions formals. L’estepa és, en paraules de Gorki, «una narració perfumada, lleugera, d’una melancolia ben russa, un d’aquells relats que un home escriu per a si mateix».

L’Estat i la Revolució

Aquest és un llibre escrit per Lenin entre agost i setembre de 1917, mentre es trobava en la clandestinitat a Finlàndia. És un text fonamental, en la mesura en què va ser redactat entre la primera etapa (febrer) i la segona etapa (octubre) de la Revolució Russa de 1917 Per això s’ha considerat que aquesta obra, juntament amb altres del mateix període, proporciona claus per comprendre la idea que tenia Lenin del que anava a ser i del que havia de ser aquesta revolució. Es tracta d’un text ple de cites textuals, de lectures i comentaris als clàssics del marxisme en relació amb la qüestió de l’Estat, respecte de la qual considerava que teòrics posteriors (com Plekhanov o Kautsky) no havien fet més que tergiversar el marxisme.

L’estació de les flors enceses

Mecklemburg, 1837: el somni d’una vida millor convenç la família de l’Ida d’emigrar a Nova Zelanda. Però quan el vaixell arriba per fi a l’Illa Sud, a tot el passatge l’espera una sorpresa desagradable. Allò és realment la terra promesa? Aviat el destí de l’Ida farà un gir inesperat. Coneixerà l’exòtica Cat, amb qui mantindrà una gran amistat, i no oblidarà mai el seu amor secret, en Karl, que també emigrarà, com ella, a Nova Zelanda, a la cerca d’una vida millor… Fins que arriba la nit de la gran inundació.

L’esquelet de la balena

L’únic món que coneixen és l’escola i els seus voltants. L’únic contacte possible amb l’exterior és el telèfon. Tot està programat: les classes, els àpats, les dutxes, els jocs, la lectura. Els professors són holografies. Però uns fets casuals porten uns quants nois a descobrir i entendre per quins mecanismes funciona l’escola i, alhora, a entrar en contacte amb un grup de noies d’una escola no gaire distant. Aleshores la rutina es trenca i tot es complica. A poc a poc, aquests nois i noies —tots ells adolescents— viuen el naixement de l’amistat i, a mesura que se senten créixer, el de l’amor. Més tard descobreixen un món hostil i brutal, el de la gent gran. Per què han estat reclosos en escoles aïllades? Per què els seus pares ho van acceptar? De quin perill volien salvar-los?

L’espectre

Harry Hole es veu obligat a tornar a Oslo per ajudar el seu «fillastre» Oleg, acusat de l’assassinat d’un jove drogoaddicte. Harry no creu que Oleg sigui un assassí, així que decideix tractar de trobar al veritable culpable. No obstant això, hi ha moltes proves que assenyalen a Oleg com assassí… Harry Hole està fora del cos de policia, però, en virtut dels seus contactes d’altres temps, es veurà immers en el món més lumpen d’Oslo: perilloses bandes de traficants han posat en circulació una nova droga d’alguna cosa potencialment mortífera que s’està tornant molt popular entre els consumidors. Aquest és un cas molt especial per a Harry, molt personal: haurà d’enfrontar-se al seu passat i a una veritat incòmoda sobre Oleg.

L’escriptura

Aquest assaig sobre l’escriptura i la seva història és una introducció a la cultura alfabètica que ens permet contestar nombrosos interrogants: ¿Quina és la funció de l’escriptura? ¿Hi ha sistemes diferents al nostre abast per fixar i conservar la memòria del passat? ¿Com han nascut i evolucionat les formes d’escriptura al llarg de la història, en terres de Mesopotàmia, Egipte, Fenícia, Grècia, Roma…? ¿Quines són les exigències d’una escriptura digna i intel·ligible? Finalment, ¿està condemnada a mort l’escriptura, després de cinc-mil anys d’existència?

L’esclat

Abans de crear CRUEL, abans de construir la Clariana, abans que en Thomas entrés al Laberint, les erupcions solars van arrasar la Terra i van destruir el món que la humanitat donava per fet. Tot i que molts van sobreviure, ara una estranya malaltia s’ha estès per tot l’est dels Estats Units i la humanitat està al caire de l’abisme. En Mark i la Trina estan convençuts que poden salvar els supervivents i estan decidits a fer l’impossible per aconseguir-ho. Preqüela d’El Corredor del Laberint, L’esclat és la història de la caiguda de la civilització i de la malaltia que ho va engendrar tot.

L’escanyapobres

Pasaren mesos, passaren anys, i el magatzem seguia obrint i tancant les seves portes amb el sol, i encara sense eclipsis ni nuvolades. De bon matí es plantificava ja l’Oleguer al brancal de la porta, i recolzat a les saques de mostra, esperava compradors, vestit de blauet a l’estiu, de pana a l’hivern, sempre amb la mateixa roba de quan era traginer, sempre amb el mateix mocador de seda virolat, entortolligat al front, o amb la barretina musca, ja més descolorida i suada que la de cap pobre.

L’escala de Richter

L’escala de Richter és una història sense herois en un barri perifèric. S’hi narren els terratrèmols anímics de la vida d’un grup de veïns en un moment que és final d’època i inici d’una altra carregada d’incògnites. Novel·la coral, Jordi Arbonès presenta una impagable galeria de personatges als quals la vida ha ofert poques satisfaccions i que amb un munt de petiteses quotidianes han bastit un món que és poc ambiciós però que els serveix de refugi. Utilitzant l’humor, de vegades cruel i sovint irònic, la novel·la ens porta per un barri on es viu amb perplexitat l’amenaça del futur.

L’esbudellador de l’Eixample

L’Eric és un noi que vol ser periodista, la seva mare és vídua i no té possibilitats de pagar-li la carrera, llavors se’n va a Barcelona, treballa i estudia. Inesperadament rep una herència d’un seu amic que acaba de morir. Això el trastoca, ja no sap on navega, deixa el treball i els estudis. Més tard reacciona i vol descobrir un assassí que volta pel mercat de sant Andreu i que la policia no troba. Amb enginy munta 4 càmeres i televisors al voltant del mercat i aconsegueix la seva il·lusió. Això l’anima per seguir estudiant la carrera de periodista.

L’enquesta del canal 4

La novel·la presenta amb minuciositat les interioritats de WERTV-Canal Quatre, una cadena de televisió que constitueix un univers tancat, opressiu, jeràrquic i alienant (el Leviatan d’Oliver), per mitjà de la transcripció de diverses entrevistes amb persones que hi treballen, cosa que en fa multiplicar els punts de vista i n’ofereix una imatge rica i completa. Amb aquesta tècnica més periodística que narrativa, va apareixent de forma nítida l’al·legoria de la rígida estructura piramidal del Canal 4 amb un règim dictatorial. També hi apareix un grup d’oposició, el Trajecte, que intenta boicotejar la cadena de televisió.

L’enigma de Constantí el Gran

L’emperador Constantí el Gran és una de les figures més impressionants i controvertides de la història universal. Les seves decisions són un vertader enigma que en aquesta obra es desvetllen d’una forma magistral. La seva vida va ser un reguitzell de lluites i conquestes, amistats i odis, amors i desamors, grandeses i misèries, nobleses i crims, enganys i traïcions, i ell, des de la humilitat de l’home que s’enfronta amb la mort, fa balanç de tot això. Va ser l’últim dels grans emperadors. Ell, fill bastard de Constanci Clor, va reunificar per última vegada tot l’Imperi Romà, Orient i Occident, va concedir la llibertat als cristians, va crear el primer exèrcit mòbil, va instituir la moneda única (el Sòlidus, precursor de l’Euro). Va fundar Constantinoble, va assassinar amb les seves pròpies mans… i va viure un gran amor amb Minervina, la seva primera esposa. Submergir-se en la vida de Constantí el Gran és reviure una època increïble i descobrir el gran misteri de les seves decisions, aparentment absurdes i contradictòries, però en realitat carregades d’una lògica sorprenent i implacable.

L’enganyada

Thomas Mann crea a L’enganyada la versió en clau femenina de La mort a Venècia. Rosalie von Tümmler, vídua i amb dos fills, acaba de fer cinquanta anys i duu una vida tranquil·la i respectable al Düsseldorf de començament del segle XX. Però aquesta placidesa es veu de sobte alterada quan, enlluernada per la bellesa i la joventut de Ken Keaton, un nord-americà de vint-i-quatre anys que imparteix classes d’anglès al seu fill, redescobreix amb una força insòlita el desig i la passió que creia que mai no tornaria a experimentar. Desoint els consells de la seva filla, Rosalie està disposada a transgredir les normes socials i els seus principis morals per poder sentir, encara que sigui només un instant, la felicitat i la plenitud que intueix darrere aquest desig. Fins i tot li sembla que la natura li concedeix la gràcia de transfigurar el seu cos i retornar-li l’ardor i la vitalitat dels anys de joventut…

L’emperador o L’ull del vent

L’Emperador o L’ull del vent es basa en un terrible fet històric: els milers de presoners napoleònics tancats durant anys en la petita illa deserta de Cabrera. Però sobre aquesta base sorgeix un personatge singular, Gérard de Fleury, que empès pel fibló desfermat per la Revolució Francesa i les guerres de Napoleó, encarna des de Mallorca a París, des de Còrsega a Andalusia, l’heroïcitat i la rapacitat que comporten els grans esdeveniments. Gérard, convertit en torbadora i cruel ombra imperial, és vist a través d’un prisma èpic i de testimonis tan aviat imaginaris (el narrador Grapain o la romàntica mallorquina Alòdia) com reals: el pensador Alexis de Tocqueville i el mateix Bonaparte.

L’efecte tafaner

L’anomenat «efecte tafaner» és el causant directe d’una gran part de les retencions amb què qualsevol conductor es toparà irremeiablement més d’un i de dos cops al llarg de la seva vida. I aquesta és precisament la situació de la qual parteix una divertida novel·la que, esquitxada de personatges més o menys peculiars, evidencia i reflexiona sobre la tafaneria i altres defectes de l’ésser humà.

L’educació sentimental

L’educació sentimental recorre la inquieta vida amorosa i social del seu protagonista durant una trentena d’anys. El jove Frédéric Moreau s’estableix a París el 1840 per estudiar Dret, fet que vol aprofitar per seduir la dona de qui està enamorat, Marie Arnoux, casada amb un ric marxant d’art. Davant les seves dificultats per aconseguir-ho, té relacions amb diverses dones, però manté la seva atracció per Marie. Mentre tracta alhora d’accedir a l’alta burgesia parisenca, debat de forma animada amb els seus amics i coneguts sobre la presa de consciència política durant la crisi que esclata amb la revolució de 1848. En la seva obra de maduresa, el gran novel·lista Gustave Flaubert hi aboca experiències autobiogràfiques com la seva passió per una dona casada més gran que ell, i la seva vida a la capital francesa. Història irònica i pessimista a la vegada, el genial autor hi mostra una visió crítica dels arquetips socials retratats, amb què configura una vasta i incisiva panoràmica de la seva època.