18977–18992 di 62912 risultati

Les noies

Califòrnia. Estiu de 1969. L’Evie, una adolescent a punt d’endinsar-se en l’incert món dels adults, es fixa en un grup de noies en un parc: vesteixen de manera descuidada, van descalces i semblen viure felices i despreocupades, al marge de les normes. Al cap d’uns dies, una trobada fortuïta propiciarà que una de les noies —la Suzanne, una mica més gran que l’Evie— la convidi a acompanyar-les. Viuen en un ranxo solitari i formen part d’una comuna que gira al voltant d’en Russell, músic frustrat, líder, guru. Fascinada, l’Evie es deixa anar en una espiral de drogues psicodèliques i amor lliure, de manipulació mental i sexual, que farà que perdi el contacte amb la família i amb el món exterior. I la deriva d’aquest grup que esdevé secta dominada per una paranoia creixent desembocarà en un acte extrem de violència…

Les noces del cel i de l’infern

Blake parteix del Paradís perdut de Milton i de l’Infern de Dante per descriure un viatge a l’infern on expressa una visió nomaniquea del cosmos. El món material i el desig físic són també, per a ell, part de l’ordre diví. El text combina prosa, vers, aforismes i il·lustracions. Aquesta versió, traduïda al català per Segimon Serrallonga, inclou, al final del volum, les làmines originals en anglès amb text i il·lustracions del mateix autor.

Les nits blanques. La dispesera

Dues mostres del Dostoievski no torturat i obsessiu sinó del novel·lista delicat i elegíac, que juga exquisidament amb els sentiments i que, aquí sí que és el Dostoievski etern, aboca tota la seva gran pietat vers les ànimes solitàries i desventurades, que cerquen debades la companyia, l’amor i la comprensió, i tan sovint són defraudades en les seves pretensions.

Les mosques de tardor

Quan la família Karín, una acomodada nissaga de prop de Moscou, ha de fugir a París a conseqüència de la Revolució Russa, la seva vella i fidel minyona els segueix per iniciar una nova vida a l’exili. Tatiana Ivanovna, que ha estat al servei dels Karín al llarg de generacions, haurà d’afrontar aleshores el major repte de la seva vida per adaptar-se a les noves condicions econòmiques i socials de la família en un país estrany. Les mosques de tardor és probablement la novel·la més personal de la gran escriptora ucraïnesa Irène Némirovsky. En poques pàgines i amb un excel·lent domini de l’ofici, hi descriu escenaris i sentiments que remeten al drama de l’exili i del desarrelament que tan present va ser a l’Europa de la primera meitat del segle XX.

Les mil i una nits

El vell monarca Xahriar té tan poca fe en la fidelitat de la dona, que s’ha acostumat a prendre una donzella cada nit i executar-la l’endemà. Xahrazad, culta i intel·ligent, intenta captivar el rei amb el do de contar històries: passa la nit, i l’alba interromp un relat que el rei li pregarà de reprendre el capvespre següent. Així esquivarà la seva sort i aplegarà, a través de mil i una nits, les històries més diverses que s’han sentit explicar. Històries per entretenir i divertir-se, històries fantàstiques, llegendes, novel·les, contes didàctics, humorístics, faules, etc., per on desfila una galeria de personatges incomptables, des del rei Salomó fins a Sindbad o Alí Babà. Recull de contes de tradició oral escrits en àrab, Les mil i una nits aplega, sota un canemàs comú a l’estil de les antigues col·leccions orientals, narracions provinents de la contística Índia, iraniana, de l’antic Egipte, grega i hebrea. El recull es va iniciar probablement cap al segle IX i va cristal·litzar cap al segle XV. A partir de 1704, Jean-Antoine Galland, orientalista francès erudit i amant de les antiguitats, va publicar la seva versió francesa de part del corpus que circulava en el món àrab amb el títol Alf layla wa-layla. Va ser el primer episodi d’un procés de difusió i popularització que trobaria en els països d’Europa camp adobat. Un procés que, de retruc, va dur la cultura àrab a començar a apreciar aquell univers literari, fins aleshores considerat menyspreable i vulgar. L’univers literari més important que la tradició àrab i el patrimoni cultural oriental han donat a la cultura universal. La cultura catalana no ha estat pas menys permeable que la resta d’Occident a la influència de Les mil i una nits. Ja en Ramon Llull s’hi poden descobrir motius que n’han estat clarament manllevats. I, modernament, Josep M. López-Picó en va versionar una selecció de contes. Però, malgrat la popularitat d’alguns personatges i d’algunes llegendes, que es mantenen encara ben vius entre nosaltres, mai el lector català havia pogut accedir directament a aquest patrimoni, que ja és indiscutiblement universal. La riquesa i la varietat dels motius, les dimensions del conjunt, la diversitat d’estils i de gèneres, l’analogia amb altres cicles de les literatures orientals i la seva empremta en les lletres d’Occident, fan de Les mil i una nits el resultat final d’un llarg procés de formació i d’elaboració que supera l’àmbit de més d’una cultura: en fan un paradigma de la realitat complexa, fèrtil i interpel·ladora que és el mestissatge cultural. Desitgem que aquesta edició de Les mil i una nits, en traducció directa de l’àrab, esdevingui ben aviat un clàssic popular entre els lectors de tota condició.

Les memòries de Sherlock Holmes

Recull de relats publicats per entregues entre desembre de 1892 i desembre de 1893, en «The Strand Magazine». En aquest volum el lector tindrà ocasió, una vegada més, d’admirar les dots d’observació i la lògica implacable de Sherlock Holmes, gràcies a la ploma del seu amic inseparable, el doctor Watson, que fa aquí, com sempre, de narrador-memorialista. En efecte hi trobem: la desaparició de «Silver Blaze», un cavall de carreres, juntament amb la mort del seu entrenador; una casa deshabitada en la qual cada cop que la lloguen, apareix una «cara groga» a les finestres que produeix esgarrifances i calfreds a l’esquena de Mr Grant Munro; un «escrivent d’agent de borsa» que és contractat per un estrany personatge; el record de la destrucció de la barca «Gloría Scott», que enfosquirà els darrers anys de la vida d’un pacífic terratinent; un majordom atractiu i ben plantat, que desapareix després d’intentar desxifrar «el ritual Musgrave», i el cotxer dels «terratinents de Reigate», que serà mort per un estany lladre. A «L’home encorbat», tracta d’un tema de llarga tradició, l’assassinat en una habitació tancada. A «El pacient intern», ens explica una història d’emmascarament i de venjança. A «L’intèrpret de grec», veiem com un espantat intèrpret és obligat a traduir una conversa entre uns malfactors i el seu embenat i tossut segrestat. A «El tractat naval», Holmes s’ha d’enfrontar a la desaparició d’uns importants documents que comprometen la seguretat del govern britànic. Finalment, a «El problema final», el Doctor Watson ens conta la desaparició del mateix Sherlock Holmes.

Les llums de setembre

Un misteriós fabricant de joguines que viu reclòs en una mansió gegantina poblada per éssers mecànics i ombres del passat… Un enigma al voltant d’estranyes llums que brillen entre la boira que envolta l’illot del far. Una criatura de malson que s’oculta en la profunditat del bosc… Aquests i altres elements teixeixen la trama del misteri que unirà la Irene i l’Ismael per sempre durant un màgic estiu a la Badia Blava. Un misteri que els durà a viure la més emocionant de les aventures en un laberíntic món de llums i ombres.

Les llavors del silenci

En un petit poble del sud d’Anglaterra, la senyora Tavistock evoca amb nostàlgia un episodi tràgic del passat. Llegeix les cartes del promès de la seva tia Madeleine, en Frank, un jove estudiant de medicina, membre de les Brigades Internacionals, desaparegut al front d’Aragó la primavera del 1938. Al mateix temps, a Barcelona, l’Alfred veu alterada la seva vida raonablement feliç a causa del suïcidi del pare, un vell amargat i solitari amb qui no es parlava des de feia anys. La troballa d’uns papers amagats a la casa familiar i un seguit de fenòmens insòlits l’impulsen a investigar les obscures llavors del silenci que durant anys ha ofegat el dia a dia de la seva família. A partir de dues històries que transcorren entre els anys anteriors a l’esclat de la Guerra Civil i l’hivern del 2002, Les llavors del silenci es desplaça en un recorregut gairebé detectivesc pel passat i el present de dues famílies marcades per la guerra i reflexiona sobre la identitat, la culpa i el sentit íntim de tot allò que anem deixant enrere

Les llàgrimes perdudes

Què pot fer un Mosso d’Esquadra contra la corrupció? «Quantes més coses saps, o al·legues saber, més poderós ets. No importa si les coses són certes. Allò que compta, recorda, és posseir un secret». Umberto Eco.

Les llàgrimes de la deessa maori

Nova Zelanda, 1899. El fill de la Lizzie i en Michael Drury és enviat com a metge a Sud-Àfrica, on es lliura la guerra dels bòers. Tanmateix, la Roberta lluitarà per estar amb ell amb totes les seves forces. Paral·lelament, la jove Atamarie obté una important victòria: ser la primera dona que cursa estudis d’Enginyeria a la Universitat de Nova Zelanda. Des que era una nena li van fascinar els estels maoris, però ara aquesta afició li permet conèixer al pioner de l’aviació mundial…

Les incerteses

Després d’escriure la novel·la catalana de més èxit nacional i internacional dels últims temps, Jo confesso, Jaume Cabré reflexiona sobre el fet d’escriure, de llegir, de crear, de viure obert al misteri de la vida i del món. Les incerteses parteix dels interrogants d’un creador i home de cultura inquiet i acaba sent una llarga conversa íntima amb el lector, que esdevé còmplice d’unes vivències que enriqueixen i transformen.

Les hores

Les hores és un llibre de Josep Pla que recull els articles dedicats als esdeveniments, tan socials com atmosfèrics, lligats amb el calendari de l’any. Es va publicar el 1971 com a volum 20 de l’Obra Completa, tot i que el 1953 ja es va publicar una edició reduïda amb el mateix títol. El llibre està basat pràcticament amb els articles de Destino.

Les històries naturals

Què hi fa un vampir enmig de les lluites de carlins i liberals? O el príncep de Llichnowsky cavalcant esvalotadament per la geografia catalana? O com és que un científic racionalista com Antoni de Montpalau acaba descobrint la poesia de tres coses: l’Amor, el Misteri i l’Aventura? En aquesta extraordinària novel·la de fantasia històrica contada per un narrador de gran sensibilitat i extensa cultura, Antoni de Montpalau —naturalista, il·lustrat i liberal—, en un viatge apassionat surt a la recerca d’Onofre de Dip, cavaller del rei En Jaume convertit en vampir. L’haurà de perseguir fent servir tota la seva ciència i el seu humanisme. Un llibre ple de poesia, d’ironia, de cultura, i amb un interès que no decau del començament a la fi.

A les golfes en passa alguna

A en Kenny no li fa gaire gràcia anar-se’n a viure a l’altra banda del país. Haurà de deixar l’escola i els amics i instal lar-se en una ciutat desconeguda. Però en arribar-hi, descobrirà que el canvi ha valgut la pena. La casa nova, un antic casalot de fusta restaurat, té unes golfes on passen unes coses molt estranyes.

Les germanes Grimes

La Sarah i l’Emily Grimes són dues germanes ben diferents, però comparteixen una educació sentimental. Richard Yates descriu amb una precisió de cirurgià les desventures amoroses de l’Emily, soltera, intel·lectual i cosmopolita, que va passant d’un home a un altre sense acabar de trobar la plenitud. I també la infelicitat de la Sarah, la germana gran, més guapa però també més convencional, que en casar-se es condemna a una vida plena d’ingratituds. Yates també explora de manera magistral les relacions entre mares i filles. La Sarah i l’Emily no acaben d’alliberar-se mai de la Pookie, la seva mare, una dona patètica i dependent, un llast que les marcarà per sempre. Les germanes Grimes és un catàleg interessantíssim de fracassos sentimentals, una autèntica revelació per a tots aquells que vulguin entendre el desamor entre homes i dones. Com ha observat Julian Barnes, «si Cheever va saber captar la poesia i el surrealisme dels suburbis americans, Yates en va extreure tota la desesperació».

Les flors del mal

Les flors del mal recull pràcticament tota la poesia en vers que va escriure Charles Baudelaire, el poeta que va revolucionar la poesia europea moderna. Part del contingut d’aquest poemari va ser considerat una ofensa a la moral pública, fins al punt que Baudelaire va ser processat. De tota manera, ni l’ordre de suprimir-ne sis poemes ni la multa que va caure sobre l’autor van poder-ne evitar una segona edició, l’any 1861, en la que van aparèixer 35 textos inèdits.