18945–18960 di 62912 risultati

La llebre amb ulls d’ambre

Més de dues-centes figuretes de fusta i d’ivori, cap d’elles més gran que una capsa de llumins, són l’origen d’aquest fascinant llibre en què Edmund de Waal descriu el viatge que han fet al llarg dels anys. Un viatge ple d’aventures, de guerra, d’amor i de pèrdua, que resumeix, en la història d’una família, la història d’Europa dels segles XIX i XX. Un text evocatiu i de gran bellesa que comença amb una petita llebre d’ulls d’ambre que es barreja amb les monedes dins d’una butxaca, i acaba, com tot autèntic viatge, amb el descobriment d’un mateix.

Llbre de meravelles

A més d’una crònica de la València de la postguerra, el Llibre de meravelles de Vicent Andrés Estellés es pot llegir també com una guia del passat i present de la ciutat, de la seua història i del seu espai físic.

La llarga nit de dissabte

Quan va començar aquella jornada inacabable? Potser fou, allà als aiguamolls, de bon matí, quan sentí els trets. O bé més tard, quan una veu no del tot desconeguda li engaltà per telèfon una rastellera de coses odioses. Segurament s’inicià de debò quan Frances, la seva dona, tornà a casa després de deu dies de gresca a Nova Orleans. O potser tant se valia? El cas és que tot plegat l’abocà a la nit del dissabte més llarga de la seva vida. Un autèntic malson. I li anava la pell, perquè tenia al damunt una acusació d’assassinat. Però no estava sol, algú l’ajudava. Una dona, és clar. Una dona bonica, llesta i intel·ligent que hi posava el coll, en això d’ajudar-lo. Com no podia sortir-se’n?

Un llarg diumenge de prometatge

Cinc soldats són condemnats a mort en un consell de guerra. Som a la França devastada per la Primera Guerra Mundial, al cor de l’hivern. Els cinc soldats són abandonats davant les trinxeres perquè el fred i l’enemic facin la feina bruta. Durant un dia sencer lluiten per sobreviure, però… Quan s’acaba la guerra, Mathilde, la promesa del soldat més jove, rep notícies seves. Són noves poc clares, que parlen de traïció i que no neguen ni afirmen que el noi sigui mort. L’amor de Mathilde per aquell soldat que encara no tenia vint anys la durà a encetar una llarga recerca entre hospitals de campanya, mentides i silencis còmplices. Tot plegat completa un marc esfereïdor per a una gran història d’amor.

Lladre d’ànimes

Þóra, una advocada de Reykjavík, és requerida per Jónas, un antic client seu, per investigar una sèrie d’estranys successos, relacionats amb el món del sobrenatural que semblen estar afectant al complex hoteler de teràpies alternatives del que ell és propietari en Snæfellsnes. Per complicar més les coses, el mateix dia de l’arribada de Þóra, Birna, l’arquitecta a la qual Jónas havia encarregat l’ampliació d’un ala de l’hotel, apareix brutalment assassinada, convertint inesperadament en un escenari sagnant el que semblava estar destinat a ser un lloc de repòs i tranquil·litat. Quan la policia inicia les recerques, un dels principals sospitosos resulta ser el propi Jónas. Convençuda de la innocència del seu client, Þóra tractarà de desentranyar la misteriosa mort de Birna i d’esbrinar si té alguna relació amb els relats de misterioses aparicions que circulen entre els empleats i clients de l’hotel. Als pocs dies, un nou assassinat torna a commocionar a tots. A poc a poc, i amb una gran minuciositat, Þóra, amb la inestimable ajuda del seu company Matthew, anirà reunint les peces d’un extraordinari trencaclosques que li porta a reconstruir la història dels antics propietaris de les terres on està situat l’hotel, en que el seu passat s’oculta un terrible secret, que algú sembla molt interessat a ocultar. Però l’ombra dels antics pecats pot arribar fins al present, i el plor d’un nen sembla assenyalar el camí.

Literatura catalana contemporània

Literatura catalana contemporània és una obra extensa, vertebrada i molt documentada, on es barreja hàbilment l’estudi dels autors amb el de les correnties culturals, i amb al·lusions, sempre agudes i, si cal, polèmiques i revisionistes, al context social, polític i lingüístic. Les planes que Fuster dedica a primeres figures —Maragall, Costa, Alcover, Ruyra, Rusiñol, Ors, Carner, Guerau de Liost, Riba, Sagarra, Salvat-Papasseit, Foix, Oliver, Puig i Ferreter, Pla, Villalonga, Espriu— són autèntiques monografies, tant per l’extensió com pel plantejament global que fa de cada personatge. No oblidem que en l’autor de Nosaltres els valencians conflueixen les condicions de l’historiador, del crític, de l’assagista; per això l’autor combina el rigor amb l’amenitat, l’erudició amb la desimboltura. La curiositat universal de Joan Fuster, la plenitud de la seva consciència catalana, la seva personalíssima acuïtat, el seu humanisme fan d’aquesta història de la literatura catalana contemporània un document especialment clarificador d’una etapa de la nostra cultura que només disposava de treballs parcials o monogràfics.

Lisístrata

Lisístrata, escrita per Aristòfanes cinc segles abans de Crist, ha esdevingut un clàssic de la literatura grega i universal que encara ara es representa als teatres, de manera original o adaptada, i que ha tingut també diverses adaptacions al cinema. La idea que dóna força al llibre i per la qual és recordat és sense dubte la del xantatge sexual: les dones dels dos bàndols decideixen que fins que no s’acabi la guerra no tindran relacions sexuals amb els homes. Es tracta d’una idea genial i realment potent que permet a les dones, normalment ciutadanes de segona, tenir un clar poder negociador. Aristòfanes té una clara voluntat d’entretenir i d’acostar-se a les classes més populars però darrera de l’entreteniment introdueix un manifest missatge pacifista i antibel·licista que d’una altra manera més seriosa pot ser que no hagués arribat al públic general. L’autor ens parla de la inutilitat de les guerres, relativitza la idea de poder, ridiculitza la volubilitat dels governants i finalment descriu l’home com un ésser primari mogut pels impulsos i els instints.

Libre de la primera e segona intencio

La doctrina de la «primera i segona intenció» constitueix l’eix de l’ètica lul·liana i, al mateix temps, traça el camí de tot l’univers; és a dir, la «primera intenció» ha de ser Déu, i la «segona», els éssers creats i les coses materials. És a dir, ¿amb quina intenció s’ha creat l’ésser humà? Per conèixer, estimar i lloar Déu. Si donem primacia a la segona intenció, a nosaltres mateixos com a éssers creats, buscarem només el propi benefici i oblidarem la raó per la qual existim, de manera que avivarem el pecat i la decadència moral, no només de l’individu, sinó de tota la societat.

Liberty Bar

Maigret ja sap que a Cannes, no tot són maharajàs multimilionaris i rosses perilloses: darrera els hotels de cinc estrelles s’amaga un laberint de carrerons tètrics que tenen una vida i unes lleis pròpies. En una taverna de mala mort, el Liberty Bar, aquests dos mons paral·lels es retrobaran gràcies a una estranya història d’amor i de crim.

Les vides dels animals

Elizabeth Costello, una distingida novel·lista australiana, és convidada a una universitat americana per parlar sobre els drets dels animals. El seu discurs, intel·ligent i visceral, posa al descobert les fal·làcies filosòfiques i els reduccionismes antropològics que han justificat totes les atrocitats comeses contra les bèsties i ens proposa una nova manera de relacionar-nos amb el regne animal. J. M. Coetzee no es limita a exposar-nos les seves idees i la simpatia o l’hostilitat que susciten; també explota els efectes còmics que es desprenen de la reacció escèptica dels acadèmics i ens endinsa en les pors d’una dona extremadament convincent i convençuda que no pot oblidar en cap moment la seva condició de mortal.

Les veus del Pamano

La Tina, una pacífica mestra i fotògrafa que treballa en una escola de Sort, fa unes fotografies d’un vell edifici escolar del poble de Torena que és a punt de ser enderrocat. Un simple gest. Clic. I ja està. El lector anirà descobrint pàgina a pàgina, les conseqüències d’aquest fet aparentment banal. Els anys quaranta, el maquis, la misèria moral del franquisme, les covardies personals i col·lectives, les heroïcitats més impensables que es van esdevenir al Pirineus pallaresos d’ençà que les tropes franquistes van arrasar amb inusitada ferocitat aquella zona durant la guerra civil i els esforços per oblidar, tergiversar o recordar obstinadament els fets, desemboquen a començaments del segle vint-i-u i interpel·len els personatges que, al cap de tant de temps, es decideixen a tibar la manta de la Història.

Les veus del desert

Al desert australià, una tribu aborigen irremissiblement condemnada a la desaparició va voler traspassar l’herència de la seva cultura ancestral a una persona d’una altra civilització. I per fer-ho va escollir l’autora d’aquest llibre, una nord-americana d’uns cinquanta anys que tot just acabava d’arribar al país i que s’havia interessat per establir contacte amb grups aborígens. En una improvisada cita enmig del desert amb alguns dels membres de la tribu, els ancians li van demanar que es desposseís de tot, i li van cremar la roba, les sabates, les targetes de crèdit… «Cal perdre-ho tot per guanyar-ho tot», li va dir l’únic que parlava la seva llengua. I aleshores, la van convidar a acompanyar-los en un viatge de tres mesos a través del desert, una travessia espiritual de la qual Marlo Morgan ha volgut deixar testimoni en aquest llibre extraordinari.

Les veus

La frontera entre Maine i el Canadà és una línia porosa on tot és susceptible de passar de contraban: drogues, diners, armes, persones… En aquest punt s’està desenvolupant impunement una operació perillosa a càrrec d’ex-militars decebuts acabats de tornar de l’Iraq. La mercaderia és desconeguda i molt més aterridora del que ningú pot imaginar. Per a tothom, excepte per al detectiu Charlie Parker, qui coneix profundament la part més fosca de l’ànima. Vells dimonis visiten Parker en aquesta nova investigació que potencia el vessant sobrenatural que caracteritza les novel·les de John Connolly. Per a vèncer-los, Parker haurà de formar una difícil aliança amb un home a qui tem més que a ningú. Amb aquest nou cas, Connolly enllesteix, una vegada més, una narració poderosa que dosifica magistralment la intriga amb un estil inconfusible.

Les ulleres de la felicitat

Rafael Santandreu torna amb més solucions per superar els complexos i els problemes que dificulten i amarguen la vida de tantes persones. Rafael Santandreu és un dels psicòlegs més prestigiosos del país. S’ha especialitzat a ajudar la gent a desenvolupar la seva fortalesa emocional. Mitjançant el seu mètode, milers de person es han aconseguit perdre les pors de manera permanent. Ara et toca a tu descobrir les ulleres que t’ensenyaran a graduar el teu cor i la teva ment. Posat les ulleres de la felicitat!

Les tribulacions del jove Törless

Les tribulacions del jove Törless és una novel·la de formació, la més popular i punyent de Robert Musil. L’escriptor hi retrata les inquietuds i els conflictes interiors d’un jove intel·ligent i amb una sensibilitat exacerbada que ingressa en una acadèmia militar destinada als fills de l’alta societat austríaca. Musil hi fa un retrat subtil i clar de l’adolescència contrariada, del moment vital en què l’individu ha d’afirmar la seva pròpia personalitat contra la hipocresia i la crueltat psicològica dels adults. L’ambigüitat dels personatges, sotmesos a les trampes de la disciplina i a la temptació de la violència, és un dels atractius innegables d’aquesta novel·la que prefigura els totalitarismes del segle XX.

Les tres maries del senyor notari

Les tres maries del senyor notari narra la història d’un notari que es veurà envoltat de tres dones que duen el mateix nom: Maria, però que tenen caràcters ben diferents. El senyor notari busca la felicitat amb cadascuna d’elles i el lector podrà saber, juntament amb el personatge, si erra o encerta el seu camí. Aquesta obra, a més de relatar una curiosa intriga, és una novella de costums amb la gràcia d’una bonhomia irònica. La trama i el misteri encisaran el lector que acabarà la novel·la amb un somriure.