18545–18560 di 62912 risultati

Restes mortals

El comissari Brunetti descansa de l’estrès en una vil·la de la Laguna. Allà coneix Davide Casati, un ancià amb qui surt a remar i que es dedica a criar abelles. El vell està preocupat per l’elevada mortaldat dels animals i el deteriorament de l’entorn natural. Quan apareix ofegat, Brunetti investiga un terrible accident del passat relacionat amb uns abocaments tòxics clandestins que explica alguns fets del present.

La Resistència

El dia de la conjunció astral dels tres sols i les tres llunes, Ashran el nigromant utilitza el poder dels astres per permetre als sheks, les serps alades, perquè puguin conquerir el món d’Idhun. Amb aquest mateix poder mata tots els dracs i els unicorns menys un de cada raça. L’argument es desenvolupa principalment a la Terra i a Limbhad, un món paral·lel que serveix de refugi a la resistència. Narra les aventures d’en Jack i la Victoria, dos nens terrícoles, per trobar l’unicorn Lunnaris i el drac Yandrak, acompanyats de dos idhunians: en Shail, un mag, i l’Alsan, un guerrer hereu del tron de Vanissar, un regne humà d’Idhun. Ells són la resistència. En les seves aventures han de fugir d’un sicari de l’Ashran, el senyor de les serps que senyoreja el món d’Idhun. L’assassí és en Kirtash, del qual la Victòria s’enamora perdudament. La seva primera gran batalla es lliura dins seu. Ha de triar entre l’amor tendre que sent per en Jack o l’atracció irracional respecte a en Kirtash.

Res no s’oposa a la nit

Un matí d’hivern, Delphine de Vigan va entrar a l’apartament de la seva mare, Lucile, i se la va trobar morta estirada al llit. Arran d’aquesta mort sobtada en circumstàncies poc clares, l’escriptora va decidir emprendre una recerca detectivesca per mirar de reconstruir el trencaclosques que havia estat la vida de Lucile Poirier. Una dona fascinant, d’una bellesa terriblement dolça i salvatge, seductora i bohèmia, però amb l’ànima marcada per un dolor profund i misteriós. Els centenars de fotografies preses durant anys, la crònica del seu avi, enregistrada en diverses cassets, les vacances familiars filmades en super-8, les converses amb els seus oncles i germans, i la seva pròpia experiència com a filla d’una mare gens exemplar són els materials dels quals es nodreix la memòria dels Poirier. La memòria, i la crònica, sense embuts ni floritures, d’una família al París dels anys cinquanta, seixanta i setanta. Però també una lúcida reflexió sobre qui som, què transmetem i sobre la “veritat” de l’escriptura. En el transcurs d’aquesta recerca, Delphine de Vigan descobrirà els secrets més foscos, tancarà algunes ferides antigues, però n’obrirà de noves en el seu entorn. El resultat: un magnífic relat, ambiciós, sensible, i colpidor, que ha merescut l’elogi unànime de la crítica i dels lectors francesos.

Res de nou al Pireneu…

Daniel Cardona i Civit, amb el pseudònim «Vibrant», relata les seves memòries acabada la Dictadura de Primo de Rivera. Hi parla del seu exili a França, de la seva col·laboració amb Francesc Macià, dels fets de Prats de Molló, de falses acusacions, de cartes amb gent exiliada, etc.

Rèquiem

Rèquiem és un poema dramàtic laic basat en un diàleg amb els textos canònics de la litúrgia catòlica. El poema es presenta en 20 entrades, cadascuna de les quals es correspon amb un dels textos llatins que l’Església utilitza per la celebració del rèquiem, com una reflexió crítica a partir del fracàs del projecte de salvació eterna que promet el rèquiem catòlic.

La república

Una comèdia d’embolics amb professors que fan d’espies? Una novel·la sobre les complexes relacions mestre-deixeble? Una reflexió sobre l’amor, l’amistat i la gelosia? Una provocació que indaga en els límits de l’humor? Un joc literari erudit i pop carregat de pèrfida ironia? Un toc d’alerta sobre el neofeixisme? Tot això i molt més forma part de La república, que arrenca amb la mort de Josip Brik, carismàtic professor universitari expert en Hitler. El seu deixeble i col·laborador Friso de Vos maniobra per convertir-se’n en hereu oficial enmig d’una crisi sentimental i una lluita a mata-degolla amb un rival, Philip de Vries, que, aprofitant una convalescència d’en Friso, s’apropia del paper de delfí. A les pàgines d’aquesta singular novel·la de campus hi apareixen una revista acadèmica con­sagrada a publicar reportatges sobre Hitler, un viatge a Xile a la recerca de persones batejades amb el cognom del dictador, un congrés titulat End of History al qual assisteix Geert Wilders, un Front d’Alliberament del Braç Dret que pretén abolir la càrrega ideològica de la salutació nazi, un col·leccionista entestat a localitzar una maqueta d’Albert Speer, uns antiquaris vienesos que conserven un gabinet secret ple de parafernàlia nazi…

La remor del cargol de mar

Planes de Canterbury, 1853. Rat Station ha vist créixer una nova generació: la Cat i l’Ida estan orgulloses de les seves meravelloses filles, la Carol i la Linda. Però els veïns no poden evitar sentir enveja davant d’una família tan ben avinguda. Tot d’una, com si fos un terrible cop del destí, la granja corre perill i posa en risc el futur dels seus habitants. Des de la plaça del poblat arriben crits i el so d’un caragol de mar. És una senyal d’atac… Aquesta vegada la bellesa de Nova Zelanda haurà de bregar amb un capítol dramàtic en la història dels maoris.

Remor de serps

L’any 1940, amb mitja Europa amb flames i la guerra començada, París no és un lloc segur per refugiar-se. Sota l’arribada dels alemanys i amb l’angoixa d’una ciutat espantada per la imminent guerra, s’hi troben exiliats dos agents catalans que van prometre defensar la República. Els assassinats d’un oficial i un secretari fidels a la causa fan trontollar la seva seguretat a la capital francesa. Plegats hauran de fugir de policies, gendarmes, soldats i, sobretot, dels feixistes de l’ambaixada espanyola, que, sota la seva immunitat diplomàtica, es dediquen a perseguir tot allò que soni a republicà. Caure en les seves mans podria representar la repatriació sota unes conseqüències fatídiques i fatalistes. Un cop més, l’autor ens captiva amb una història sobre fets i miratges massa humans i reals perquè ens siguin aliens.

La remor de les onades

Utajima, una petita illa japonesa de pescadors apartada de la civilització, en Shinji, un pescador de 18 anys, de família molt humil, s’enamora de la Hatsue, la filla del vell i ric Teru, que acaba de tornar al poble. Un amor que sembla impossible en aquest món primitiu en què sobreviu una comunitat de pescadors. Una sensibilitat extraordinària, i la remor de les onades, sempre present, com a música de fons d’una de les més belles històries d’amor de la literatura japonesa.

Relats inquietants

«La sabana», «El visitant», «La bruixa d’abril» i «La sirena de boira» són quatre inquietants relats situats en quatre ambients molt diferents: una cambra de jocs, Mart, un petit poble d’Illinois i un far. Ciència-ficció i fantasia d’un dels grans autors de ciència-ficció del segle XX, autor de Farenheit 451 i Les cròniques marcianes.

Relats de mitologia

La presència i la influència de la mitologia grega clàssica en la literatura occidental encara és ben palpable avui dia. Mites com el de la guerra de Troia o el llarg viatge d’Ulisses de retorn a casa són presents en pel·lícules i novel·les contemporànies, algunes de ben recents. Aquest llibre de Maria Àngels Anglada, amb l’estudi introductori de Roger Cònsul, té la virtut d’apropar-nos aquests personatges i donar-nos la clau per interpretar les seves peripècies i les seves virtuts, però també els seus defectes. I és que de l’antiga Grècia n’hem après que també els déus tenien vicis i els herois, flaqueses.

Relats d’un jove metge. Morfina

Som a l’any 1917, la Revolució és a punt d’esclatar i el jove doctor Bomgard, que tot just acaba de sortir de la universitat, es veu abocat a les profunditats de la Rússia rural, on les darreres innovacions tecnològiques com ara la llum elèctrica i el telèfon encara no han ni arribat. Aquest jove doctor, com s’ho farà per fer front a la feixuga responsabilitat de ser el metge solitari d’un vast territori aïllat ple de pacients ignorants i supersticiosos? Amb una deliciosa barreja de realisme franc i d’exuberància humorística, en aquest recull de relats, que inclouen algunes de les observacions més personals i interessants de Mikhaïl Bulgàkov sobre la joventut, l’aïllament i el progrés, l’autor plasma els dubtes sobre la pròpia competència i la immensa càrrega de responsabilitat que experimenten els metges joves de les zones rurals.

Relats d’un futur proper

Recopilació de relats d’Isaac Asimov, amb històries escrites originalment durant els anys cinquanta, dècada prodigiosa per a l’autor i durant la qual es va guanyar a pols la fama que l’ha acompanyat des d’aleshores com a escriptor de ciència-ficció. Relats d’un futur proper explora tot l’espectre de temes del gènere d’intriga de ciència-ficció: la investigació científica, els ordinadors, les professions lligades a les noves tecnologies, visions del futur proper i del futur llunyà …i hi són tractats amb la lucidesa característica d’Asimov. Tot i que l’edició original —«Nine Tomorrows»— conté 9 relats i dos poemes, l’edició catalana es va fer amb només 7 dels 9 relats, i va prescindir dels poemes.

Relats

Entre el conte fantàstic, en la línia d’E.T.A. Hoffmann, i el conte realista, crític amb un cert romanticisme i sovint no mancat d’ironia, Puixkin ens ofereix en aquests relats una mostra ben palpable de la seva traça a l’hora de construir personatges amb eficàcia i brevetat, i de bastir històries sorprenents amb el llenguatge precís, clar i senzill que el va fer famós. En aquest tast del gran autor rus s’inclouen tres dels cinc relats que conformen la seva primera obra en prosa Els relats del difunt Ivan Petróvitx Belkin (concretament La pagesa fingida, Temporal de neu i Un tret) i un relat llarg, La dama de «pique».

Relacions estranyes

Relacions estranyes tracta d’una exploració de nous tipus de sexualitat, constituïda per una col·lecció de cinc relats sobre relacions entre éssers de diferent biologia. Obra desconcertant, emocionant, estranya i onírica que captiva des de la primera pàgina i ens fa viatjar cap a uns universos improbables, mescla d’extravagància i imaginació.

La reina hongaresa

Segona part de la trilogia de «Jaume I el Conqueridor». Jaume ja és rei. Ha aconseguit escalar els graons que pugen fins al tron, ha pacificat Aragó i Catalunya i s’ha assegut a la part més alta del poder. Ara arriba l’instant de contemplar l’horitzó i començar les grans conquestes. Mallorca i València l’esperen. Apareix també amb tota la força de la passió, la seva conquesta més important, «La reina hongaresa», una de les històries d’amor més tendres i, al mateix temps, més turbulenta. Entre places, castells i lluites internes amb els nobles, cauen las muralles i els cors. I enmig s’alça Violant, La reina hongaresa. Sens dubte és l’etapa més apassionant i més apassionada de Jaume I el Conqueridor.