18481–18496 di 62912 risultati

Si tu em dius vine ho deixo tot… però digue’m vine

Un home abandonat per la seva parella reviu la seva infància per tal de trobar-se mentre busca un nen que ha desaparescut. En Dani es dedica a buscar nens desapareguts. Al mateix instant que la seva parella fa les maletes per abandonar-lo, rep una trucada de telèfon d’un pare que, desesperat, li demana ajuda. El cas el conduirà a Capri, illa on afloren records de la seva infantesa i de dos personatges que el van marcar per sempre: el Sr. Martín i en George. Retrobar-se amb el passat portarà en Dani a reflexionar sobre la seva vida, sobre la història d’amor amb la seva parella i sobre les coses que són de veritat importants.

Si menges una llimona sense fer ganyotes

Als vint contes de Si menges una llimona sense fer ganyotes s’hi barregen situacions quotidianes i fantàstiques que aprofundeixen en emocions comunes. L’amor no correspost, la desconfiança, els lligams familiars, l’excés de solitud o de companyia són alguns dels elements que identifiquen aquest llibre. Amb una mirada irònica, penetrant i continguda, Sergi Pàmies tracta de les servituds d’uns personatges vulnerables, esclaus d’unes circumstàncies, com les llimones, combinen l’acidesa amb les propietats refrescants.

Si els morts no ressusciten

Un any després d’abandonar la KRIPO, la Policia Criminal alemanya, Bernie Gunther treballa a l’Hotel Adlon, on s’allotja la periodista nord-americana Noreen Charalambides, que ha arribat a Berlín amb la intenció d’investigar el creixent fervor antisemita i la sospitosa designació de la ciutat com a seu dels Jocs Olímpics de 1936. La Noreen i en Gunther s’associen dins i fora del llit per seguir la pista d’una trama que uneix les altes esferes del nazisme amb el crim organitzat dels Estats Units. Peròla Noreen és obligada a tornar al seu país, i en Gunther, una vegada més, haurà de contemplar com una dona se li escapoleix. Fins que, al cap de vint anys, tots dos es retroben a l’Havana de Batista, un temps abans de la Revolució. Cínic i descarat, però honest i sensible, Bernie Gunther és el protagonista de la sèrie Berlin Noir, amb què Philip Kerr ha conquerit lectors d’arreu del món. Si els morts no ressusciten ha obtingut el III Premi Internacional de Novel·la Negra RBA.

Si Beethoven pogués escoltar-me

Ramon Gener és un apassionat de la música. De fet, només hi ha una cosa que l’apassioni més: compartir aquesta dèria, fer-nos còmplices d’aquesta manera de viure i de sentir. Perquè, com ens explica en aquest llibre, si s’aprèn a escoltar-la, a conèixer-la, a estimar-la, la música ens pot donar les claus per entendre el valor de l’amistat, la necessitat de la imaginació o la importància de ser sempre curiós i valent. Aquestes són algunes de les coses que la música ha ensenyat a Ramon Gener al llarg de la vida, i que comparteix amb tots nosaltres en un llibre ple d’història i anècdotes curioses, pinzellades biogràfiques, sentit de l’humor, passió i molta, moltíssima música. «La música és la millor companya de viatge que mai hauria pogut somiar. Una companya que no ha deixat mai d’ensenyar-me alguna cosa nova cada dia. He arribat fins aquí gràcies a ella i seguint sempre el dictat del cor. Moltes vegades m’he equivocat. Moltes. Moltes vegades no me n’he sortit. Però no importa quantes vegades m’hagi equivocat, no m’he penedit mai d’intentar-ho. Sempre hi he tornat, perquè sé que si segueixo el cor i la música tot, absolutament tot, serà possible.»

Si això es un home

Si això és un home és una obra escrita l’any 1947 per Primo Levi, supervivent dels camps d’extermini d’Auschwitz, amb la intenció de llegar a la humanitat un material de primer ordre per a l’estudi de l’ànima i el comportament humans. Aquest llibre és, per tant, un testimoni colpidor de la vida i la supervivència a l’infern dels camps de concentració alemanys en territori polonès durant els últims anys de l’ocupació nazi; però també és, i sobretot, una anàlisi ponderada —en la mesura que això és possible— de la dignitat i de l’abjecció de l’home enfrontat a l’extermini. Escrit amb una prosa vivíssima i gens afectada, la lectura de Si això és un home emociona el lector i alhora li permet de fondejar en les grandeses i les misèries de l’existència humana.

Show

Per més que una bola de miralls esquitxi l’espai, des del sostre d’una discoteca, amb una multiplicació de punts de llum i que l’allau de joves provi d’aferrar-se a l’efímer hedonisme de l’instant, la realitat continua fosca i plena de paranys. Als quinze contes que componen aquest Show, hi ha nens que descobreixen brutalment la sexualitat sortint d’escola, pobres que assagen venjances despietades contra els rics, i uns joves que celebren festes on l’èxit i el fracàs es reparteixen el cinquanta per cent de probabilitats. Amb una estètica pròxima al pop, Àngel Burgas ens descobreix el que palpita, aterridor, sota el cabaret de la vida.

Sexus

Sexus és una història extraordinària ambientada a la Nova York d’entreguerres i parcialment autobiogràfica que narra la tempestuosa relació entre l’escriptor i Mara —nom amb què a penes encobreix la persona que va ser primer la seva amant i després la seva segona dona—. Per la cruesa d’algunes de les seves escenes, Sexus va ser qualificada de novel·la pornogràfica, però és molt més que això: Miller impregna la seva prosa amb el lirisme més intens i combina la fantasia més pura amb el realisme més brutal, el superrealisme més atrevit amb la reflexió filosòfica més vehement, sense deixar de banda el sentit de l’humor.

La set

Aquest nou i addictiu volum reprèn els fets a partir de Policia, la darrera entrega de Harry Hole, uns anys més tard. En Harry segueix fent de professor a l’escola de policia, i tot d’una s’assabenta que en Valentin torna a passejar-se lliurement pels carrers d’Oslo. Per acabar-ho d’adobar, en Truls Bernsten, el seu enemic del cos, comença a treballar a Homicidis, sota les ordres de la Katrine Bratt. L’assassí contacta amb les seves víctimes a través de Tinder i, tot d’una, en Harry s’adonarà que potser no és en Valentin l’assassí, i que algú altre, encara més perillós, està jugant amb la policia noruega…

Set dies de juliol

1947. Miquel Mascarell, l’últim policia de la Barcelona republicana, surt en llibertat després de ser indultat de la pena de mort i d’haver passat uns anys empresonat al Valle de los Caídos. En tornar a casa troba una ciutat gairebé desconeguda, on no li queda res ni ningú. El seu instint de policia es posa en acció quan rep un misteriós sobre amb una fotografia, diners i una adreça. Al llarg d’una setmana descobrirà els nous camins que la dictadura està traçant a Barcelona i a Espanya: l’estraperlo i la gran riquesa que proporciona als vencedors, la fam i la misèria sepultant encara els vençuts. Amb una recreació de l’ambient de la ciutat i l’època fidel i detallada, Set dies de juliol és una novel·la que ens parla de la condició humana portada al límit, i també de la seva resistència i de l’eterna esperança que l’anima.

La senyoreta de Mustelle i les seves amigues

Espiar la mare mentre aquesta es prestava a les esbalaïdores exigències eròtiques del senyor de Boême, segurament no va contribuir gens ni mica a l’edificació moral de la virginal senyoreta Lulu de Mustelle, però fou el començament d’unes vacances d’allò més instructives, animades per un aristòcrata anglès, una institutriu perversa, una germaneta entremaliada, un compositor sense manies i unes minyones força descarades. P. du Bourdel, l’autor d’aquesta desvergonyida novel·leta eròtica, no és altre que l’escriptor francès Pierre Mac Orlan, conegut sobretot per El port de les boires, i que durant la seva vida va fer servir nombrosos pseudònims per signar les obres eròtiques que va escriure i que els iniciats en el gènere saben reconèixer, encara que vagin signades per S. Blackeyes, Sadinet, P. du Bourdel o Pierre Dumarchey.

Senyora, aquí teniu el vostre taüt

El director del presidi va llegir la sentència de mort amb una veu lúgubre. Tenia ganes d’enllestir. Un fil de suor se li escorria per darrera l’orella. En acabar, féu: —Voleu dir alguna cosa, abans de morir? Sí, Vessi la volia dir. Una declaració molt curta que duria conseqüències llargues per a Nick Mason, el periodista encarregat de recollir els darrers mots del criminal. A partir d’aleshores, tot un món decidit sortirà de l’ombra i Blondie, Mardi, Spencer, Katz, etc., envairan la seva vida entre fusellades, cops, assassinats i suïcidis. Presidint-ho tot, la veu clara, dura, metàl·lica, de dona, que mena el joc per telèfon…

La senyora Stendhal

Quan l’últim dia de la guerra una bala sega la vida de la Rossa en un tiroteig a la plaça de Sant Pere de Girona, el destí d’en Lluc queda lligat per sempre al de la senyora Stendhal, que el criarà com si fos fill seu. La força de la mare adoptiva, la rebel·lia del jove Dani i la saviesa de l’avi Dídac acompanyaran la mirada innocent del nen per un paisatge carregat d’emocions i de promeses. Fins que toparà amb l’ànsia de revenja dels vencedors decidits a passar comptes. Després de l’èxit internacional de La maledicció dels Palmisano, Rafel Nadal torna a la Catalunya de postguerra amb la seva obra més madura; una novel·la colpidora, a cavall de realitat i ficció, que tanca el cicle de l’autor sobre els bàndols, el destí i la llibertat individual. «A mitjanit havia nevat i va fer tot el camí de fosc, enterrant els peus a la neu verge. Quan va començar a ensabonar la roba, tot just clarejava. Va plorar amb totes les seves forces mentre picava el vestit de flors blaves i grogues i seguia plorant quan va enfonsar-lo a la séquia, amb l’esperança que el corrent se li endugués els malsons».

Senyor de les mosques

Tots són nens britànics fills de casa bona, tots han après a l’escola els principis bàsics de l’educació anglesa, tots canten al cor, tots beuen educadament el te a les cinc… en definitiva, tots són uns nois exemplars. Però després del naufragi hauran de sobreviure a l’illa solitària on han anat a parar, i la por, la solitud i la duresa de la situació els convertiran en uns veritables i cruels salvatges.

Seny i sentiment

Seny i sentiment és la història de dues germanes de temperaments totalment oposats, que viuen en un poblet d’Anglaterra a finals del segle XVIII. Elinor, tranquil·la i pacient, és el paradigma de la prudència i l’autocontrol, i la seva germana petita, Marianne, és molt emocional, impulsiva i sensible. Tot i ser tan diferents, comparteixen les mateixes penes amoroses: totes dues perden l’afecte dels seus pretendents. Elinor desitja un home que es compromet amb una altra, i Marianne perd el cor per un pocavergonya que la deixa plantada. El seu patiment mutu les farà ajudar-se a comprendre’s l’una a l’altra: l’amor de debò arriba finalment quan el seny deixa pas al sentiment i el sentiment cedeix davant el seny. Una sàtira molt intel·ligent sobre els excessos de les emocions que van caracteritzar l’època del romanticisme que va viure Jane Austen, fidel retratista de les virtuts i misèries britàniques.

Sense retorn

Un noi s’ha suïcidat. Ha deixat una carta a la mare. Un fals orgull i la por li han anul·lat la capacitat de demanar ajuda. Era alumne de l’institut d’un poble gran. Feia temps que uns companys de classe li feien la vida impossible. Aquella societat queda trasbalsada: companys, amics, pares, germans, professors, veïns… Com passa sovint, no s’ha volgut veure allò que s’intueix o que no ens afecta a nosaltres directament. Però quan s’arriba a una situació límit, les preguntes es disparen, les consciències es desperten, les reaccions són imprevisibles.

Sempre en capella

Tres joves metges, Leonard, Jasper i Alexander, s’enfronten a una epidèmia de diftèria que s’estén sense control per una barriada pobra dels voltants de Londres. Som al final del segle XIX i no hi ha tractament mèdic per a la malaltia; per això Jasper, seguint els mètodes científics de Pasteur, està desenvolupant una vacuna, tot i que no gosa provar-la en humans. Un assassinat misteriós precipitarà de forma sorprenent els esdeveniments i posarà en risc la vida dels protagonistes. Novel·la guanyadora del premi Nadal 1953, mig segle després va aparèixer per primera vegada en català, traduïda per la mateixa autora.